La pel·lícula "Tarará. La història de Txernòbil a Cuba" ha volgut tractar de forma tendra i esperançadora la dura situació dels 26.000 nens i nenes d'Ucraïna, Rússia i Bielorússia que van ser atesos a la illa pels efectes que va patir la seva salut per la radiació que va escampar la central nuclear quan va explotar el 1986. Ho explica el seu director, Ernesto Fontán. Hi hem parlat aprofitant que ha vingut a Europa per donar a conèixer aquest episodi massa ignorat de la solidaritat internacionalista cubana.

-----------------------------------------------------------------------------------------------

La película "Tarará. La historia de Chernobyl en Cuba" ha querido tratar de forma tierna y esperanzadora la dura situación de los 26.000 niños y niñas de Ucrania, Rusia y Bielorrusia que fueron atendidos en la isla por los efectos que sufrió la su salud por la radiación que se escampó de la central nuclear cuando explotó en 1986. Lo explica su director, Ernesto Fontán. Hemos hablado con él aprovechando que ha estado en Europa para dar a conocer este episodio demasiado ignorado de la solidaridad internacionalista cubana.

Berta Cáceres va advertir el 2013 la periodista Nina Lakhani que el seu nom encapçalava una llista negra de gent a assassinar perquè feien nosa a les empreses extractivistes a Hondures. El 2 de març de 2016 va ser assassinada per liderar l’oposició a la construcció d’una represa hidroelèctrica al riu Gualcarque, a la comunitat de Río Blanco. Menys d’un any abans havia rebut el premi Goldman, el reconeixement ambiental més prestigiós del món. Ser defensor dels drets de les comunitats indígenes, ser activista mediambiental és molt perillós a molts països del món. A Honduras almenys 24 defensors de la terra i el medi ambient han estat assassinats després que ho fos Berta Cáceres. Nina Lakhani ha investigat el seu assassinat al llibre “¿Quién mató a Berta Cáceres?” (Icaria Editorial).

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Berta Cáceres advirtió en 2013 a la periodista Nina Lakhani de que su nombre encabezaba una lista negra de gente a asesinar porque estorbaban a las empresas extractivistas en Honduras. El 2 de marzo de 2016 fue asesinada por liderar la oposición a la construcción de una reanudación hidroeléctrica en el río Gualcarque, en la comunidad de Río Blanco. Menos de un año antes, había recibido el premio Goldman, el reconocimiento ambiental más prestigioso del mundo. Ser defensora de los derechos de las comunidades indígenas, ser activista medioambiental es muy peligroso en muchos países del mundo. En Honduras al menos 24 defensores de la tierra y el medio ambiente fueron asesinados después de que lo fuera Berta Cáceres. Nina Lakhani ha investigado su asesinato en el libro "¿Quién mató a Berta Cáceres?" (Icaria Editorial).

“Estem davant d’estats depredadors de la vida i necessitem cuidar la vida de les persones però també la de defensores que les acompanyen”. Ho diu Ana María Hernández, directora de la Casa La Serena, un espai de repòs per les dones defensores de Drets Humans, que fa deu anys que funciona a l’estat d’Oaxaca, a Mèxic. Hi han fet estades unes 250 dones d’Hondures, Nicaragua, El Salvador, Guatemala, Colòmbia, Brasil i el propi Mèxic. Allí s’han refet de les violències que pateixen en el seu dia a dia. Ana María Hernández va ser a Barcelona a primers d’abril per presentar la publicació “Entre aguas dulces y mareas: 10 años de construcción y aprendizajes sobre el cuidado y la sanación entre defensoras y sus colectividades”.

Yurany Cuéllar, activista de l’Asociación Campesina del Valle del río Cimitarra (ACVC), una organització que aplega més d’un centenar de Juntes d’Acció Comunal i agrupacions comunitàries de diversos municipis de la regió del Magdalena Medio. confia que les properes eleccions portin Gustavo Petro a la presidència de Colòmbia. “Hi ha una gran esperança en que el ‘Pacto histórico’ canviï la política de la por per una de la pau i de vida digna”, afirma en aquesta entrevista a Sicomtelevision.

Fa prop de trenta anys que l'ACVC lluita pels drets humans, l’accés a la terra i la dignificació de la vida camperola. S’enfronta a una realitat marcada per la pobresa –Colòmbia és un dels països amb més desigualtat d’ingressos del món- i a una violència que, malgrat els acords de pau del govern amb la guerrilla de les FARC, encara és molt present en zones com el Magdalena Medio. Yurany Cuéllar és una de les convidades a la dotzena edició del programa de Ciutats defensores dels drets humans, coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

El periodista Mark Aguirre va viure quatre anys a Iemen. Va reflectir la seva estada en aquell país, el més pobre del món, al llibre "Iemen, un viatge a l’Aràbia profunda en temps revoltats”. Li dol, per tant, especialment la tragèdia que viu aquest país, que considera, com diversos organismes internacionals, com la pitjor catàstrofe humanitària actual al món.

Un informe de Nacions Unides del passat mes de novembre afirmava que la pitjor catàstrofe humanitària del món s’està vivint al Iemen i que aquesta catàstrofe s’agreuja cada dia que passa i continua la guerra que pateix aquest país des de 2014. L’actual República del Iemen, situada al sud de la península d’Aràbia, va néixer de la unificació del Iemen del nord i el Iemen del sud, el 22 de maig de 1990. Hi viuen uns 29 milions de persones. Uns 4 milions ho fan en camps de desplaçats. Des de l’inici del conflicte bèl•lic, Nacions Unides calcula que n’han mort unes 377.000 com a conseqüència directa o indirecta seva. Més del 80 per cent de la població necessita ajut humanitari. L’any passat, cada nou minuts moria un nen com a resultat d’aquest conflicte.

El periodista Mark Aguirre ha viscut fins fa uns mesos a Etiòpia. Hi hem contactat perquè ens expliqui les causes i els efectes del conflicte violent que viu la regió del Tigray, al nord del país, des del novembre de l'any passat. Ens recorda que la guerra ha agreujat la crisi humanitària que pateix el conjunt del país des de fa anys i la fam que pateixen centenars de milers de persones al Tigray.

El politòñeg i activista Saiba Bayo ha presentat a La Plaça dels Futurs el 'crowdfounding' que ha posat en marxa l'associació que presideix, Fassulo, perquè el centre de maternitat que van posar en marxa a la població de Fadecounda superi les dificultats que pateix com a conseqüència dels problemes econòmics i socials causats per la pandèmia. Podeu fer aportacions aquí: https://www.gofundme.com/f/centro-de-maternidad-en-fodecounda-senegal

Josep Cabayol conversa amb Neus Casajuana presidenta de 'Revo, Prosperitat Sostenible', a l'espai d'Emergència Climàtica del programa Avui sortim, a Ràdio 4, preguntant-se com fer la (molt urgent) transició energètica, tema de les jornades que ha organitzat aquesta entitat per analitzar com reduir el consum energètic.

Daniel Gómez Cañete, president de l'Associació per a l'Estudi dels Recursos Energètics (AEREN), explica a l'espai d'Emergència Climàtica que coordina Josep Cabayol al programa Avui sortim, a Ràdio 4, el dimecres 3 de novembre, les claus per entendre la crisi energètica, mentre es desenvolupa la cimera de la COP26 a Glasgow.

A l'espai d'Emergència Climàtica-Vida Verda, de Ràdio 4, el dijous 28 d'octubre, Josep Cabayol parla amb en Jordi Serra-Cobo, ecoepidemiòleg de la Universitat de Barcelona i del seu Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBIO) i futur cap de la Càtedra de Ecoepidemiologia de la UB d'imminent creació. No tots els virus són negatius per a les persones. Sense uns virus determinats, no s'hauria desenvolupat la placenta. Serra Cobo recorda que sense prevenció, el futur serà més perillós.