Carles Ibáñez, doctor en Biologia per la UB i investigador sènior i cap del departament de Canvi Climàtic d’EURECAT–Centre Tecnològic de Catalunya, considera que la prova pilot del transvassament de sediments del pantà de Riba-roja inclòs en el Pla Hidrològic de l'Ebre anunciat per la ministra Teresa Ribera, podria començar l'any que ve i es podria fer en tres anys. És una actuació que, al seu entendre, és imprescindible però que no resoldria tots els problemes del delta. Al seu entendre calen cabals suficients per garantir la qualitat de l'aigua i de l'ecosistema, braços alternatius del riu per portar sediments allà on no arriben i fer front a l'augment del nivell del mar, augment que podria ser d'un metre si no a finals d'aquest segle, en el proper. Ibáñez ha fet aquestes reflexions, aquest 26 de juny, en el programa 'Emergència Climàtica', que dirigeix i presenta Josep Cabayol a Ràdio 4.

Lourdes García ha explicat que el jutjat d'instrucció número 28 de Barcelona amenaça amb enviar-la a la presó per lluitar per conservar l'habitatge en el qual ha viscut durant 29 anys i del qual la van desnonar a ella i la seva família malgrat haver pagat el 85% de la hipoteca firmada amb Catalunya Caixa. Explica el procés de lluita que comença amb l'execució hipotecària de 2014 i que va dur al seu desnonament juntament amb tres filles menors i el seu marit, que hi ha deixat la vida perquè la situació el va superar. Ho fa al programa 'Emergència Climàtica' del 3 de juliol a Ràdio 4 en conversa amb el director del programa, Josep Cabayol, i amb Salva Torres, de l'associació "El lloguer 100% públic i assequible, 500x20".

Josep Cabayol, president de Sicom i divulgador de les causes i efectes de l'emergència climàtica, ha afirmat, aquest dilluns 5 de juliol, al programa 'En directe a Ràdio 4' que "un Tribunal Penal Internacional hauria de jutjar les empreses que han ocultat els efectes ambientals de l'ús de combustibles fóssils i han combatut o intentat desmentir els científics que advertien del que venia". Ha afirmat que un d'aquests efectes són les temperatures récord que s'han donat a la Colúmbia britànica i en determinades regions del Canadà i els Estats Units i ha qualificat de "crims contra la humanitat" les accions de les empreses que, sabent les conseqüències sobre la temperatura del Planeta de l'extracció i consum de combustibles fóssils, han continuat promovent-los. També ha citat dades del Servei Meteorològic de Catalunya per afirmar que a casa nostra la temperatura augmentarà 3 graus el 2040 en relació al periode preindustrial i que aquest augment ha estat de 0,7 graus en el darrer decenni. Finalment, ha apel·lat a un article de quatre investigadors de l'institut ISGlobal per coincidir amb la seva tesi que l'ampliació que es proposa de l'aeroport de Barcelona és "una idea obsoleta pròpia d'un temps pre-pandèmic".

“La vida a la Terra es pot recuperar d’un canvi climàtic evolucionant cap a noves espècies i creant nous ecosistemes...Els humans no podem”. IPPC dixit? Els poders saben que agreujant els problemes immediats de les persones i obligant-les a sobreviure, impedeixen les respostes col•lectives. El darrer programa d’Emergència Climàtica, que dirigeix i presenta Josep Cabayol a Ràdio 4, ha tingut, aquest dissabte 3 de juliol, els següents convidats: David Bravo, arquitecte que col•labora amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona en el desenvolupament del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, del que n’és responsable de continguts i secretari del Jurat; Salva Torres, de l’Associació pel Lloguer Públic i Assequible i Lourdes García, afectada per la despossessió.

Al programa de Ràdio 4 ‘Emergència Climàtica’ d’aquest 26 de juny, dirigit i presentat per Josep Cabayol, s’ha tractat del Pla Hidrològic de l’Ebre presentat per la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i de les conseqüències de l’escassetat de materials en l’economia global. Carles Ibáñez, doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona i investigador sènior i cap del departament de Canvi Climàtic d’EURECAT – Centre Tecnològic de Catalunya, que va ser cap del programa d’ecosistemes aquàtics de l’IRTA i investigador del programa d’aigües marines i continentals al centre de Sant Carles de la Ràpita, i Manolo Tomàs, de la Plataforma de Defensa de l’Ebre han mostrat el seu parer sobre aquest Pla. Es faran les proves per fer arribar sediments al Delta de l’Ebre. La prova-pilot de sediments a l’embassament de Riba-roja és una iniciativa de l’Agència Catalana de l’Aigua i de l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA) que es farà malgrat l’oposició de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Manolo Tomàs considera que no es respecta el cabal ecològic que el riu necessita i exigeix la Unió Europea ni es redueixen prou els usos de l’aigua riu amunt: transvasaments, regadius,... La Plataforma de Defensa de l’Ebre no veu clar els terminis d’execució del pas dels sediments ni els transvasaments previstos pel Govern i el Gobierno. Pel que fa a la prospectiva, Félix Moreno, investigador, analista ecològic i autor de la sèrie de llibres ‘Relatos colapsistas’, ha parlat de l’impacte que l’escassetat de materials, minerals i energia està tenint en nombrosos sectors i ha previst que aquest problema s’aguditzarà molt probablement després de l’estiu.

Al programa de Ràdio 4 ‘Emergència Climàtica’ d’aquest 26 de juny, dirigit i presentat per Josep Cabayol, s’ha tractat del Pla Hidrològic de l’Ebre presentat per la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Carles Ibáñez, doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona i investigador sènior i cap del departament de Canvi Climàtic d’EURECAT – Centre Tecnològic de Catalunya, que va ser cap del programa d’ecosistemes aquàtics de l’IRTA i investigador del programa d’aigües marines i continentals al centre de Sant Carles de la Ràpita, i Manolo Tomàs, de la Plataforma de Defensa de l’Ebre han mostrat el seu parer sobre aquest Pla. Es faran les proves per fer arribar sediments al Delta de l’Ebre. La prova-pilot de sediments a l’embassament de Riba-roja és una iniciativa de l’Agència Catalana de l’Aigua i de l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA) que es farà malgrat l’oposició de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Manolo Tomàs considera que no es respecta el cabal ecològic que el riu necessita i exigeix la Unió Europea ni es redueixen prou els usos de l’aigua riu amunt: transvasaments, regadius,... La Plataforma de Defensa de l’Ebre no veu clar els terminis d’execució del pas dels sediments ni els transvasaments previstos pel Govern i el Gobierno.

Félix Moreno, investigador al voltant de l'Emergència Climàtica i autor de la sèrie de llibres 'Relatos colapsistas' ha analitzat l'impacte en la nostra societat de l'escassedat de matèries primeres i que cada cop hi ha menys petroli al mercat. Ho ha fet, aquest dissabte 26 de juny, al programa 'Emergència Climàtica' que dirigeix i presenta Josep Cabayol a Ràdio 4. Moreno considera que "tot el consum mundial es veurà afectat per l'escassetat de petroli i matèries primeres". S'ha referit a l'aturada de producció que s'està donant en nombroses empreses, com la Seat, per manca de microxips, i en molts sectors com la construcció, el transport, el farmacèutic o els de les joguines per la manca i encariment de materials com l'alumini, el liti, el coure, l'urani, les terres rares o el plàstic. Davant d'aquesta realitat, Moreno afirma que "no acabem de creure'ns el que està passant" i que "anem cap a un món molt diferent del que tenim" en el qual, segons ell, "haurem de plantejar-nos ser feliços tenint menys coses".

L'enginyer de Telecomunicacions i divulgador científic Ferran Puig Vilar ha explicat, aquest dimecres 23 de juny, que "les actualitzacions científiques demostren que els punts de capgirell (tipping points) estan molt pitjor del que s'esperava". Ho ha fet en l'espai 'Dimecres pel Futur', que coordina Josep Cabayol dins el programa 'En directe a Ràdio 4'. La filtració del proper infome de l'IPCC ho confirma, tal i com recull el mitjà francès Les Echos, que parla d'una situació cataclísmica. Puig Vilar ha afirmat, també, que un cop superats els punts de capgirell els efectes negatius es produeixen en cascada i ha lamentat que encara es parli de solucions de geoenginyeria davant l'emergència climàtica. "Continuar parlant d'aquestes solucions és un excés d'arrogància de l'espècie humana", ha denunciat Puig Vilar. Les seves reflexions i articles es poden seguir al web http://ustednoselocree.com

L’observació de les glaceres al Pirineu, corroborada als Alps, permet afirmar que l’augment de la temperatura apunta cap als 4ºC el 2050. Ho ha explicat, al programa Emergència Climàtica de Ràdio 4, aquest dissabte 19 de juny, Jordi Camins, observador glaciòleg, que ha estudiat les glaceres del Pirineu i les de tot el món mitjançant la fotografia comparativa. Al programa, que dirigeix i presenta Josep Cabayol, també hi ha participat Javier Martín Vide, coordinador del Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya, catedràtic de Geografia a la Universitat de Barcelona, matemàtic i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Camins ha afirmat que si no s’han assolit ja els 4ºC d’augment ha estat molt probablement per l’efecte mitigador de la contaminació. L’absència d’activitat econòmica a les ciutats més contaminades durant la pandèmia ha permès comprovar que, quan desapareix la contaminació –que també mata- la temperatura puja significativament. Altres dades que s’han comentat han estat que la mitjana de la temperatura a l’Observatori Fabra, a 411 metres d’alçada, és la que tenien de mitjana anual al centre de Barcelona fa 50 anys: de 14,5ºC a 16,5ºC i que la temperatura mitjana de Barcelona ha pujat 2º des de 1914.

Josep Cabayol, coordinador de la secció Dimecres pel Futur del programa En directe a Ràdio 4, ha parlat, aquest dimecres 16 de juny, de l'augment de la temperatura a Barcelona i Catalunya aquests dies i dels seus efectes i perills. La nit del 29 al 30 de maig es va produir la primera nit tropical i el 14 de juny la primera nit tòrrida. Entre les dies que ha exposat hi ha que les nits tropicals i tòrrides fan difícil dormir i amenacen la salut. No només aquí. Ha proposat que consultem el Meteocat per veure l'augment a les diverses poblacions de Catalunya. A Portbou quasi 30 graus la nit del 30. "Li diem infernals?", ha suggerit. ". Ens hi hem de posar tots a apretar amb força per prendre mesures, disminuir el CO2 i no crear noves estructures que augmentin la mobilitat", ha dit. També ha recordat que Collserola, com el Garraf o el Montnegre, són bombes de rellotgeria perquè un incendi destruiria els seus boscos en poques hores i ha demanat prudència a l'hora de desplaçar-s'hi. Així mateix, ha explicat que els ciutadans suïssos acaben de rebutjar en referèndum la proposta de Llei de canvi climàtic aprovada pels seus representants polítics. "La gent percep que les mesures generen desigualtats i no tenen compensacions clares", ha comentat Cabayol.