Sicomtelevision

El programa ‘Emergència climàtica’, que dirigeix i presenta Josep Cabayol a Ràdio 4, ha analitzat, aquest dissabte 12 de juny, les claus de les transicions ecosocials i ecofeministes. Han exposat les seves reflexions Blanca Bayas, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització i membre d’Acció Ecofeminista, David Soler, de la comissió d’incidència política de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i Rubén Suriñach, economista i també membre de la XES. Defensen l’economia solidària i feminista, el cooperativisme de consum, el decreixement, les rendes bàsiques, la sobirania alimentària, la no depredació dels països del Sud, la mobilització i conscienciació ciutadana i l’ajut als sectors més afectats per la substitució de l’energia produïda per combustibles fòssils per les renovables.

El doctor en Ciències Biològiques i investigador jubilat del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Francesc Sardà, considera que "La Mediterrània pateix de sobreexplotació i la solució ha de ser holística, de canvi de mentalitat". Ho ha dit, aquest dimecres 9 de juny, a l'espai Dimecres pel Futur, que coordina Josep Cabayol al programa En directe a Ràdio 4. Sardà s'ha mostrat d'acord amb la decisió de la Unió Europea de reduir un 50% la pesca d'arrossegament a la Mediterrània, compensant, això sí, els pescadors afectats amb els ajuts públics que calguin. El científic considera que, després de molts errors, la Unió Europea sembla apuntar en la direcció adequada per fer front als problemes de la Mediterrània, un mar especialment afectat pel canvi climàtic, i ha lamentat que el nou govern de la Generalitat no s'hagi posat el xip de l'emergència climàtica creant un departament específic per aquest repte.

Al programa Emergència Climàtica, que dirigeix i presenta Josep Cabayol, a Ràdio 4 s’han analitzat, aquest dissabte 5 de juny, les dades del darrer Butlletí d’Indicadors Climàtics de Catalunya del Servei Meteorològic de Catalunya. N’han parlat Marc Prohom, cap de l’àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Cataluny i Montserrat Busto, màster en Climatologia Aplicada al Servei Meteorològic de Catalunya. S’accelera i molt l’ascens de la temperatura a Catalunya, com a tota la Mediterrània. +1,8ºC des de 1950. +2ºC (quasi) des de 1970. +1,6ºC des del període preindustrial (1850-1900). Evolució de determinats estadis fenològics de plantes silvestres (alzina, olivarda i farigola), d’arbres fruiters (ametller i cirerer) i d’ocells de primavera-estiu (oreneta vulgar i falciot negre). També ha intervingut Josep Borrell, observador dels canvis fenològics i del clima des del març de 1971 a la Ribera d’Ebre.

D’altra banda, el periodista i membre de Sicom Frederic Pahisa ha explicat que el medicament ivermectina ja es pot comprar a les farmàcies del nostre país i que l’Hospital Clínic lidera un macroestudi sobre la seva utilitat contra la Covid-19.

Enric Feliu i Núria Martí són dos activistes de la Marea Blanca de Catalunya. Asseguren que no es pot parar de lluitar en defensa de la salut i la sanitat pública. "Si ho fem, ens quedarem sense sistema sanitari", diuen. Núria Martí presentava el passat dia 27 la campanya de la Plataforma per la Sanitat Pública-Marea Blanca de Catalunya, amb el suport de més de 25 associacions locals perquè la Mútua de Terrassa passi a mans de l’administració pública quan finalitzi el desembre la concessió que té actualment per ser gestionada privadament.

Enric Feliu, portaveu de Marea Blanca de Catalunya, participava, l’endemà, en l’acte de presentació de la mobilització Sos Internacional per la Salut, en la qual hi participen col•lectius de treballadors i usuaris de la salut de diversos països europees. El dia 29 es van celebrar moltes mobilitzacions a tota Europa. A Barcelona, va tenir lloc a la plaça sant Jaume.

Calen canvis estructurals perquè la mobilitat urbana s’organitzi de forma que beneficiï la salut dels ciutadans alhora que contribueixi a lluitar contra l’emergència climàtica. Se n’ha parlat, aquest 29 de maig, al programa Emergència Climàtica, que dirigeix i presenta Josep Cabayol a Ràdio 4. Ho han fet Javier Ortigosa, doctor enginyer de Camins, que treballa en la redaccio´del Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i és professor associat de la Universitat Politècnica de Catalunya al màster de Mobilitat Urbana, i Sílvia Casorrán, ambientòloga, adjunta a la gerència de l’arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona i consellera de Mobilitat i Accessibilitat al districte de sant Martí.

Carles Riba i Jordi Parés, de l'Associació per un nou model energètic, social i sostenible CMES, consideren que el macroprojecte de producció d'energia amb una central de bombeig d'aigua de l'Ebre que es vol construir a La Fatarella, a la Ribera d'Ebre, és enganyós, mal proporcionat i mira al passat. Així ho han explicat aquest 26 de maig a la secció Dimecres pel Futur, que coordina Josep Cabayol, dins el programa En directe a Ràdio 4. Riba ha assenyalat que aquest macroprojecte, que afecta 1.300 hectàrees i costa 2.600 milions d'euros, emmagatzemaria energia però no en produiria i Parés ha destacat que cal un Pla d'Ordenació General que determina què s'ha de fer, com i on per produir energia renovable. Estarem davant un nou cas Castor?, s'han preguntat.

Frederic Pahisa, periodista i membre de Sicom, s'ha plantejat perquè no hi ha informes científics que qüestionin l'eficàcia de medicaments antivirals com la ivermectina per tractar la Covid-19. Ho ha fet, aquest dissabte 22 de maig, al programa Emergència Climàtica, que dirigeix i presenta Josep Cabayol a Ràdio 4. Pahisa s'ha preguntat també perquè s'ha invertit tants diners en la investigació de vacunes i tant poc en la de medicaments antivirals. I ha posat els exemples de Mèxic i l'Índia, on el tractament amb ivermectina, ha aconseguit reduir el nombre d'hospitalitzacions, i informes mèdics, com els del British Ivermectin Recommendation Development i del Front Line Covid-19 Critical Care Alliance, que defensen l'eficàcia d'aquest medicament per la prevenció i tractament de la malaltia.

Els macroprojectes energètics i els perills que suposen per la segureta alimentària han estat els protagonistes, aquest dissabte 22 de maig, del programa Emergència Climàtica, que dirigex i presenta Josep Cabayol a Ràdio 4. Hi han participat el pagès Josep Guitart, coordinador de la Unió de Pagesos al Bages i l’enginyer de telecomunicacions Pedro Prieto, vicepresident de l’Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics (AEREN). També hi ha participat el periodista Frederic Pahisa, investigador climàtic i de la Covid-19, que ha parlat de l’eficàcia del medicament ivermectina com a remei per aquesta malaltia.

Josep Cabayol ha advertit de l'escassetat i l'encariment dels materials necessaris per la transició energètica. Ho ha fet, aquest 19 de maig, a la secció Dimecres pel Futur que coordina dins el programa En directe a Ràdio 4. Ha aportat nombroses dades d'aquesta realitat; entre elles, un informe de l'Agència Internacional de l'Energia, difós la setmana passada, que recomana els governs dels països occidentals que emmagatzemin materials com liti o cobalt. També ha ressaltat un article del diari britànic The Guardian que recull l'increment de productes com la fusta, l'alumini, el coure o els plàstics, l'informe de Bloomberg segons el qual Xile ha arribat al pic de la producció de coure i les informacions que li han arribat dels instal·ladors de plaques solars que han rebut la recomanació que facin reserves als seus estocs pel risc que els faltin subministraments.

Petroli, materials i minerals crítics, proveïment, transició energètica, sobirania alimentària. Aquestes qüestions s’han tractat, aquest dissabte 15 de maig, al programa Emergència climàtica, que dirigeix i presenta Josep Cabayol a Ràdio 4. N’han parlat Antonio Turiel Martínez, investigador científic de l’Institut de Ciències del Mar, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), doctor en Física Teòrica i matemàtic, divulgador de temes energètics. El seu bloc –Oil Crash- és un dels més prestigiosos i llegits. Autor del llibre ‘Petrocalipsis: Crisis energética global y cómo (No) la solucionaremos”, i Daniel Gómez Cañete, president de l’Associació per a l’Estudi de Recursos Energètics – AEREN. Tenen clar i així ho expliquen que la transició energètica ha de beneficiar les persones, no servir perquè uns pocs facin negoci.