Snooker

Aquest nou episodi de l’Snooker, el pòdcast de política hardcore de Nació, repassa la sèrie especial sobre l’Església catalana que s’ha publicat al llarg de l’última setmana. Conduït per Ferran Casas i amb la presència de Pep Martí, autor de la sèrie, i Oriol March, l’Snooker aborda l’estat que travessa la institució eclesiàstica a Catalunya, amb tots els protagonistes i també la relació amb la Generalitat.

Aquesta edició especial de l'Snooker, el pòdcast de política de Nació, està centrada en la investigació del diari sobre la història no explicada d'Aliança Catalana. Ferran Casas, Oriol March i Joan Serra Carné detallen qui dissenyava l'estratègia del partit de Sílvia Orriols més enllà del relat oficial i com s'ha finançat el projecte. I també analitzen el present i futur de la formació d'extrema dreta.

Els demòcrates van canviar de candidat a última hora: de Joe Biden a Kamala Harris. Tot per intentar frustrar el retorn de Donald Trump, el líder republicà més extremista de la història, a la Casa Blanca. Les enquestes estan frec a frec i el que passi tindrà un fort impacte als Estats Units, una democràcia amb contrapesos, però que no és perfecta i que també pot ser fràgil, i també a escala mundial. La preocupació és màxima a Europa i també es juga el futur de les guerres de l'Orient Mitjà i Ucraïna.

De tot plegat en parlem a un Snooker, el pòdcast polític de Nació, amb Ferran Casas, Pep Martí i Oriol March i el col·laborador de Nació als Estats Units Cinto Mora. Entrevistem la representant demòcrata independent a Barcelona Cecília Gómez Engler i la periodista Maria Ramírez, autora d'una biografia sobre Harris.

I dues recomanacions per acabar:
El llibre: La revelació, d'A.M.Homes, publicat per Angle Editorial.
La pel·lícula: Nixon, d'Oliver Stone, la podeu trobar a Filmin i Prime Video.

Junts celebra aquest cap de setmana un congrés a Calella que servirà per oficialitzar el retorn de Carles Puigdemont a la presidència del partit. Laura Borràs serà desplaçada a la fundació, i el líder a l'exili s'envoltarà d'una nova cúria amb cares ja conegudes com Míriam Nogueras, Antoni Castellà i Josep Rius. Què hi ha en joc en el conclave? Quins són els noms a apuntar de cara al futur? Ho analitzem en aquesta nova edició de l'Snooker, el pòdcast de política hardcore de Nació, amb Ferran Casas, Joan Serra Carné i Oriol March.

En menys d'un any, el periodisme polític ha sobreviscut a tres campanyes electorals: les de les eleccions municipals, espanyoles i catalanes. Falta la quarta per completar el pòquer, la dels comicis europeus del juny. Però no correm tant, centrem-nos en la cursa electoral de les eleccions al Parlament. Torna l'Snooker per analitzar el punt d'inflexió que pot marcar el 12-M en la política catalana. Està en joc la presidència de la Generalitat després del cicle del procés. Totes les claus, en una nova edició del pòdcast de política hardcore de Nació.

Les dues recomanacions 'electorals' del Ferran Casas: la sèrie 'Las chicas del autobús', a HBO Max, i el llibre 'La fàbrica de turistes', de Ramon Aymerich i editat per Pòrtic.

Si fa un any ens diuen que estaríem fent un pòdcast sobre l'inici de la tramitació de la llei d'amnistia és probable que ens haguéssim pres per bojos a nosaltres mateixos. Però ja se sap: en política no hi ha coses impossibles, hi ha resultats electorals, ganes de mantenir el poder i -al tanto que ve una expressió de tertulià processista premium- finestres d'oportunitat.

"Les eleccions no formen governs. Qui forma governs són els partits mitjançant les negociacions entre ells". Ho va dir el politòleg nord-americà Robert Axelrod l'any 1970. Una veritat com un temple, especialment ara que les majories absolutes són cosa del passat. Ara que Pedro Sánchez ha reeditat l'aliança entre el PSOE i Sumar (sense Podem, que és qui la va negociar el 2020), ara que els ministres han promès el càrrec, en aquest capítol ens endinsem en com funcionen els governs de coalició. 

Ai, la dreta espanyola. Quin ecosistema tan fascinant. Ara que s'acosta la investidura, fallida, d'Alberto Núñez Feijóo, és un bon moment per posar el focus en tot aquest món que va del PP a Vox, abans unificat sota les sigles populars i que ara competeix amb un monstre que ells mateixos van acariciar durant anys dins les pròpies files.

En aquest capítol et recomanem:

Hi ha partits que han fet bons els marcs dels ultres en temes com la seguretat, la immigració o els drets socials o nacionals, i que els han acabat facilitant l’accés al poder. A més de mitjans que n’han amplificat el discurs perquè servia per confrontar i guanyar audiències. Però com s'hauria de tractar l'extrema dreta? Se'ls ha de rebatre amb dades o amb emocions? Què hauríem de fer els mitjans? I l'oposició?