Bob Nickas parla sobre mitjans i finalitats, sobre la informació com a espai, la lectura de la història des de la portada dels discos i la necessitat d'inventar-nos el sentit de tot allò que ens envolta mentre ens movem i avancem.

Maria Eugenia Rodriguez Palop parla sobre el nou municipalisme; sobre la necessitat d'adaptar la justícia i els drets humans a l'apoderament del ciutadà; i sobre la necessitat de reconèixer-nos com a éssers vulnerables i interdependents i adaptar a això les nostres polítiques públiques des d'una militància feminista.

Antoni Hervás parla de fanzines expandits, d'atracaments, de la seva àvia, de parcs temàtics de sirenes, d'Hèrcules, de fotocòpies i d'entendre el lúdic com un sistema de resistència.

Enric Farrés parla sobre col·leccionar obsessivament, sobre el valor de l'efímer, sobre l'ús de la mentida com a estratègia creativa, sobre la relació de complicitat amb els que l'envolten i sobre altres facetes del seu treball.

El galerista, crític i comissari Gigiotto Del Vecchio parla sobre alguns dels aspectes clau de The Living Theater: un intent de trencar la quarta paret i promoure idees properes a l'anarquisme pacifista i el liberalisme arreu del món.

El sociòleg Pascal Gielen parla sobre postfordisme, autonomia i mobilitat, sobre les paradoxes de l'art comunitari i la importància del dissens artístic en una possible economia de béns comuns, encara latent i per venir.

Jordi Ferreiro parla sobre situacions pedagògiques fora del normatiu, afectes i aprenentatge significatiu i sistemes d'avaluació experimentals.

Bifo parla sobre assassinats en massa, en relació al cinema, la salut mental, la neuroplasticitat, l'amistat, la ironia i, en última instància, l'esperança.

Michel Feher parla sobre el programa neoliberal i sobre les repercussions que ha tingut a l'educació i la cultura. Analitza també el valor del llenguatge, tant en les seves arrels liberals com en la transformació que ha sofert en els últims anys mitjançant la economització de la política.

Luz Broto parla sobre forces invisibles, l'espai de l'art, la negociació, la visibilització de processos, la poètica de la política, l'art del buit i la seva exquisida capacitat de ficar-se on no la demanen.