Sound System

SOUND SYSTEM. El Sounda'.

Avui és el dimarts del retorn presencial a l'estudi 1 de Ràdio Premià de Mar. No és un programa qualsevol. L'edició d'avui coincideix amb la xifra rodona set-cents. 700 edicions, tot un món i mitja vida!

Què millor que penjar per aquí els temes dels Booker T. & The MG's i dels Action Figure Party que, sense aturador, han estat les dues peces que han aparegut les set-centes vegades corresponents als set-centes programes. Des del primer dia, la sintonia d'entrada ha estat el Melting Pot dels Booker' i la sintonia de comiat ha estat el Everybody Ready dels Action Figure Party.

Els dos temes sempre han comptat amb la veu addicional d'en Xavier Traïd, el nostre pilot habitual i membre de facto de l'equip resident del Sounda'. Anem fent via, aquí teniu els dos temes (el video dels Booker és brutalment Pop!).

El Sounda, conegut també com a Sound System, arriba als 700 programes, us esperem el proper 23 de febrer per escoltar-nos.

Hola Pops!

Fidels a la nostra audiència, ens retrobem un dimarts més i us oferim una doble programació superlativa i intempestiva. Avui tirarem d'arxius clàssics i emetrem una primera part amb el "Vaya!" dedicat al disc del timbaler José “Chepito” Áreas. L'univers Santana, en els seus temps daurats, ens va proveïr de nombrosos musics joves que van irrompre en l'escena del Latin Rock. Entre tants noms i cognoms, tenim la col·lecció de grans percutadors com és el cas del nostre protagonista de la secció, El mestre Chepito la va fer molt grossa al costat de Carlos Santana i també va replicar liderant el seu propi projecte discogràfic de durada efímera. Una banda de luxe acompanya al petit timbaler: Richard Kermode, Tom Coster, Greg Errico, Willie Colón, Neal Schon, Doug Rauch i Harley Caliman, entre altres referents de la llatinitat rockista.

A la segona part del programa el Radio Wonderful etzibarà un homenatge a un dels clàssics del tram final del segle passat. Des de Bristol, Massive Attack, compartint cartell amb el jamaicà Horace Andy, amb les veus souleres de Sharah Nelson i Tricky. Samplejant amb Billy Cobham, Tom Scott, Mahavishnu Orchestra, Herbie Hancock, Isaac Hayes i Funkadelic. Un testament del moviment Trip-Hop que amb el temps ha esdevingut pedra angonal de les fussions del canvi de segle. Sonarà una selecció del LP Blue Lines. Ens hi posem a fons!

Hola Pops!

Avui recuperem el format en doble secció del Sounda'. Us oferim un repertori selecte i mesurat. A la primera part del programa ens trobarem el contrabaixista funkeritzat de nom Cleveland Eaton. Collita de 1975. Tindrem un tastet de la seva obra fonamentat en l'audició d'una part del seu disc Plenty Good Eaton. Es tracta d'un artista que va recorrer una etapa prèvia dins de l'escena del Jazz modern que va saber enllaçar amb les tendències emergents del Funk dels anys setanta. Aquesta és, doncs, la parada i fonda del Soul Corner en el marc d'una nova jornada sonora estereofònica. Acte seguit, retornarem a la secció del Jazz Entre Amics i per centrar-nos en el mestre bufador Cecil Payne. Es tracta d'un dels referents del saxofonisme baritonista dels anys del Hard-Bop. Va fer camí integrat en seccions orquestrals i formacions restringides per als més grans. Un bon dia John Coltrane el va convidar al seu costat i tot va ser com bufar i fer ampolles pel boc gros del saxo gros!

Hola Pops!

Torna i retorna el Sounda. Torna i retorna la secció Into The Groove. Torna i retorna la sonoritat per sistema de tots els dimarts del món. Avui us oferim una mirada en perspectiva cap a l'escena del Jazz avantguardista del període 1971-1976 als Estats Units. Quan la New Thing esgotava la seva empenta propulsiva i forjava el relleu de la fase crepuscular de John Coltrane i del seu llegat, arribaven les noves promocions de la primera línia experimental, renovant i realimentant el sentit d'una avantguarda inserida en la cruïlla sonora que desfermava el context de replegament espiritual i d'expansió de noves formes de contestació social. Black Jazz Records sintetitza els elements d'una escena paral·lela a la de l'esclat de les darreres avantguardes i se suma a les experiències de l'Art Esnsemble of Chicago i les manifestacions paral·leles de la música creativa del moment. El pianista i compositor Gene Russell va impulsar el segell i va replicar els fonaments del maninstream des de Califòrnia, enllaçant amb les rutes emergents del nord del país i de Nova York. Fusió sense limits, tradició en transició, compromís amb els signes del carrer, espiritualitat, africanisme i certa psicodèlia, com a trets distintius d'un segell reivindicable i recuperat. Una oferta distingida de Stereo-2 cap a la comunitat sonora dels soundsistèmics que ens vulguin escoltar. No acostumem a fallar: Rigor, disciplina i sant-tornem-hi a l'estudi 1 de Ràdio Premià de Mar.

Hola Pops!

Torna el Soul Corner i ens arriba des del Rust Bel dels Estats Units. En el bell mig del Cinturó d'Òxid hi trobem l'estat d'Ohio i si ajustem més el GPS arribarem a la ciutat de Dayton. És en aquesta localitat a on va neixer, es va desenvolupar i va explotar el projecte musical dels Ohio Players. Es tracta d'una agrupació de Black Music que va saber transitar per tots els camins de la música de la Jove Amèrica Negra. Amb uns inicis marcats per la sonoritat Soul de sèrie B, el grup va evolucionar cap a uns registres de psicodèlia Funk que el portaria a festejar amb l'escena de la música 'disco' dels anys vuitanta, aportant el seu segell de sofisticació i paroxisme sensual. El progama d'avui ens traslladarà a la fase transitòria entre el seu Soul juvenil i el Funk setanter. Avui ens centrem en el període rhythm and blues i en les seves primeres incursions en el planeta Funk. Cal esmentar que la zona d'Ohio és des de sempre un dels epicentres de la música Funk. La terra de Bootsy Collins i George Clinton és la terra dels nostres Players d'aquesta nit. La formació històrica de la banda, doncs, ens presenta una alineació memorable que inclou a Robert Ward (guitarra), Marshall "Rock" Jones (baix), Clarence "Satch" Satchell (saxos i guitarra), Cornelius Johnson (bateria), Ralph "Pee Wee" Middlebrooks (trompeta/trombó) i un jove guitarrista com Leroy "Sugarfoot" Bonner que esdevindria referent i imatge frontal de la banda exitosa de les dècades posteriors. Això és el Sounda' i aquesta és la recepta del dimarts radiofònic de la nostra vila. Projectant estereofonia en totes direccions i planetes.

Hola Pops!

Seguim congelats i derivant el Sounda' a l'equip auxiliar del programa que ens assegura una prestació de primera per tal d'arribar a les vostres llars, campaments i residències. El programa d'avui vol ser descriure una panoràmica de la versió britànica del Soul universal que va imperar en el període de la dècada dels anys vuitanta. El concepte del Soul d'Ulls Blaus va fer fortuna per descriure la suavitat de les textures de vellut i llana britànica que abrigaven els hiverns de la Cool Britània. La cosa també va permetre escalfar els estius londinencs i d'altres contrades gràcies a un turmix sonor que encaixaria el Soul sofisticat amb el Pop del moment. Justament fou en aquell context de retrobament escènic i d'hedonisme generacional a tota vela, quan esclata un univers d'artistes, productors, programadors i dispositius de comunicació que elevarien el fenòmen a nivell de masses. Parlem del Soul Blue Eyed. L'espai que la majoria de formacions del Pop vuitanter britànic adobarien amb els seus materials dotats d'elements del Soul sofisticat, hereu del Philly Sound i de les factories Motown, com també del que proporcionarien els clubs de culte del Northern Soul i del revival Mod. En aquesta voragine festiva apareixen i desapareixen noms que ja formen part de l'imaginari col·lectiu de vàries generacions: Level 42, Matt Bianco, The Jam, Curiosity Killed The Cat, Simply Red, Scritti Politti, Swing Out Sister, Carmel, The Blow Monkeys, Sade, Gang of Four i Massive Attack amb Tracy Thorn. Tot embolicat en una secció feta a mida com és el Radio Wonderful de la nostra ràdio.

Hola Pops!

Tornem a la palestra. Inaugurem l'any del Sounda' amb il·lusió renovada i ganes de marcar la línia de la represa que voldrem culminar quan més aviat sigui possible amb la presència de l'equip complet del programa. Avui reobrim els canals amb un clàssic dels nostres compilatoris. Torna un any més l'epifania sonora d'Stereo-2. Us oferim una selecció de temes de factura llatina i funkadora emboogalada. Un festival de música urbana novaiorquesa extreta del catàleg de la marca londinenca Soul Jazz Records. La nostra proposta d'epifania, doncs, intersecciona Nova York, Londres i Premià de Mar en un passatge sota la bandera del Sound Of New York. Seguim immersos en uns temps que reclamen autoresponsabilitat, sentit col·lectiu i capacitat de resposta cultural i vivencial. Lluny del postureig irresponsable i de les dobles morals, apostem per estendre la música a l'abast de les nostres cases i fem vots per una cultura viva, sana, lliure al servei del poble i de la gent que més pateix. El nostre desig per al 2021 és el de desfermar una epifania sonora que perduri i esvaeeixi els mals averanys i retorni el nom a cada cosa.

Hola Pops!

L'equip del Sounda' enfila les festes nadalenques més estrambòtiques dels darrers temps. rara Una sensació que uneix els dies evanescents de l'excepció pandèmica amb un seguit d'experiències personals i col·lectives transformades per un entorn que ens fa més vulnerables i, alhora, necessitats de fer comunitat i caliu. La nostra aposta és la d'una comunitat sonora que intentem empeltar de sons d'índole variada i intemporal. El nostre Melting Pot presenta un Sounda' Tió en tota regla a base de Rock d'Avantguarda, tropicalisme, Funk, Ona Laietana, Jazz, After Punk i New Wave. Per mesclar tots aquests estaments en una suma horitzontal ens cal aplicar el nostre mètode i oferir-lo arran de tió. Avui circularem per territoris molt complexos i saltarem dels War als Public Image Limited, de la Secta Sònica als Buzzcocks, d'en Jeff Beck a Gang of Four, d'en Billy Paul als Manicured Noise, del Sergio Mendes als Wire, de na Shirley Scott als Magazine i de Don Branden als Monochrome Set. Salts estilístics com els d'avui només poden ser possibles quan Stereo-2 es proposa enllaçar allò que sembla impossibles: La rotunda universalitat del fet musical! Així que ja sabeu, a fer bondat, a aprofitar els dies que venen i a albirar un 2021 que esmeni els malsons de tantes excepcionalitats viscudes en els darrers mesos.

Hola Pops!

Avui us presentem un Sounda' d'arriscada prestació. Anem a combinar imatges, sons i geografies entorn del món del fotògraf i retratista nord-americà Mike Disfarmer. Us presentem el seu especial Disfarmer Studio. Un monogràfic del nostre programa dedicat a la figura d'aquest artista que va saber retratar l'esperit i les formes de la societat dels Estats Units més profunds. Des del seu prisma documentalista, Disfarmer transitaria per les sendes de Walker Evans i Dorothy Lange, eminents testimonis de la cara oculta del somni americà. Avui ens guiarem per les zones obertes de Mike Disfarmer amb la conducció sonora del guitarrista de Baltimore, Bill Frisell. Aquest músic es va fer un forat entre les avantguardes dels anys vuitanta gràcies a la seva entrada en el segell alemany ECM. El recordem a Zeleste enfilant les sis cordes al costat de Jan Garbarek en un concert memorable. La sonoritat de Frisell, però, semblava que es tancaria en les arestes més tenses i intimistes del nou Jazz contemporani. Ben al contrari, el guitarrista va demostrar la seva capacitat de tocar tots els papers de l'auca i es va convertir en un tot terreny de la música popular d'arrel nord-americana, realitzant incursions en l'escena de Nova York al costat de John Zorn, replicant experiments de la tradició jueva combinada amb el Jazz. Més endavant, el mateix músic va recorrer les muntanyes i els camps, va remuntar rius i glaceres. Frisell es va centrar en la relectura de la tradició popular des de la cultura Hillbilly fins als retrats originats dels anys de la depressió. D'aquest treball enciclopédic hem retingut els seus particulars homenatges a la cultura de la classe obrera dels Estats Units, als temps de la lluita sindical i pagesa, als temps que patiren la cacera de bruixes i la liquidació d'una enorme base productiva de progrés social i cultural. Frisell va fer el seu tribut a Walker Evans rescatant fotografies per lluir a les portades dels seus àlbums i va fer el mateix, corregit i augmentat, presentant l'homenatge que avui disposem dedicat a la figura de Mike Disfarmer. Avui us oferim un Sounda' fotogràfic i musical. Obrim les portes al Disfarmer Studio!