Sound System

Avui ens ho fem per jamaicanes! El vaixell del Sounda' realitza parada, port i fonda a Kingston i us oferim un monogràfic emmarcat en la històrica secció de L'illa del Tresor. La dimensió coral del nostre programa acull la recomanació de la nostra col·laboradora Rudith Rude que, en ocasió del nostre viatge transatlàntic, ens suggereix el contingut i la orientació de la secció. Heus aquí l'especial Songs for Reggae Lovers. Es tracta d'una antologia de materials de la Greensleeves Records que recull cançons d'amor elaborades amb solvència jamaicana i sense manies, ni miraments. Artistes de la talla de Gregory Isaacs, Johnny Osbourne, Dennis Brown, Barrington Levy i molts més. Gent de la primera línia de foc de l'escena històrica jamaicana, gent que ens animaran en un vespre més d'aquest confinament distòpic. Una sessió que promou viatges imaginaris per les rutes del Carib. Aquí estem, doncs, amb totes les ganes de tornar a les places, als carrers, als bars, als clubs, als concerts, a les muntanyes i a les costes. Una vegada més us lliurem un antídot sonor a prova de mil farmacioles. Sabem que la música és el far dels nostres dies. Sabem, també, que la nostra aspiració no és la d'assolir una 'nova normalitat' abstracta i burocràtica, sinó quelcom més concret i vital: Una recobrada vida quotidiana que sigui sinónim de cultura, treball, oci, salut i vida plena. Esperit Sounda' 100%. El vaixell atraca al port de Kingston. Jamaica. Premià de Mar. La terra promesa s'enlaire per l'horitzó, entre palmeres, altaveus i escenaris. Amb la popa picant fort des del darrere: Som-hi pooooops. Som-hi que no ha estat res!

Hola Pops!

No hi ha pandèmia que aturi el Sounda'. Més aviat serà tot el contrari. Què millor que estar confinat amb les armes musicals ben activades? I de fer-ho des de les nostres llars i xarxes? Va d'això. Va del caràcter vitamínic de la música i de la sonoritat aplicada per sistema. El Sounda' us ofereix una nova edició de la nostra subsèrie de programes confinats, però degudament disseminats i pensats especialment per a ser gaudits per als nostres seguidors fidels, ocasionals o nouvinguts. Escampem i propaguem el Sounda'. La sessió d'aquest dimarts ens traslladarà a les profunditats de la música llatina. En concret, avui visitem Colòmbia i ho fem de la mà del senyor Fruko i dels seus Tesos. Fruko y sus Tesos va irrompre amb força en l'escena llatinoamericana dels anys 70 del segle passat i va empalmar un seguit d'exits més enllà de la seva base colombiana. La formació va arribar als Estats Units i va arrelar en la comunitat llatina internacional. Los Tesos eren realment "Los Tiesos" i aixi foren transmutats gramaticalment. El lider Fruko, de nom real Julio Ernesto Estrada Rincón, és una clara al·lusió al suc de tomaquet i a altres sucs de renombrada trajectòria. Més enllà dels jocs de paraules, el projecte musical que ens ocupa era un conjunt instrumental i vocal, trufat per les veus de Edulfamid "Piper" Pimienta Díaz, Joe Arroyo i Wilson Manyoma. La seva diversitat estilística els va aproximar al món de Pérez Prado i al de la música afrocubana. Avui aixequem el teló del nostre cabaret amb la selecta presència del senyor Fruko i llurs Tesos. Heus aquí l'antídot dels laboratoris farmaceutics Stereo 2. Aixó és el "Vaya!". Això és Soooound Systeeeeeem!

Hola Pops!

Seguim desconfinant sons i discos, els traslladem a l'antena i els empaquetem en sessions temàtiques especialment pensades per aquests dies de rara existència col·lectiva. El Sounda', doncs, segueix fidel als vostres dimarts i a les xarxes que el difonen. Avui us oferim un programa dedicat a dos músics africans de referència: Manu Dibango i Tony Allen. Ambdós ens han deixat coincidint amb els dies pandèmics i, particularment en el cas de Dibango, que ha estat víctima de la COVID-19. El camerunenc Manu Dibango fou un compositor, cantant i saxofonista de gran volada i popularitat, especialment quan rememorem el seu famós Soul Makossa. Un músic molt popular al seu continent i a la seva segona base europea. Així farem una repassada a algunes de les seves composicions. Tony Allen, baterista nigerià, va ser l'ànima percutiva de l'Afrobeat, aquell gènere que combinaria Jazz, Soul i arrels nigerianes en un pack explosiu. Es tracta d'un artista que és la peça fonamental de l'engranatge del que va ser lider i mític Fela Kuti: Música creativa, compromís revolucionari, panafricanisme, anticolonialisme i tots els elements d'una escena de dimensions descomunals, elaborada en territoris hostils i degradats. Les associacions d'idees i personatges generen tristes casualitats i és així com encaixarem en el programa la figura d'un altre baterista desaparegut fa pocs mesos com fou Ginger Baker. I és que l'ex-bateria de Cream va compartir timbals, bombos i plats amb el mateix Tony Allen en el marc de l'orquestra de Fela Kuti. El programa d'avui reuneix tres figures mítiques de la música africana de la nostra era, prèvia a la publicitària fòrmula de la "World Music", i totalment inserits en els corrents transfronterers de la música popular i clàssica africana mundialitzada. Us presentem el Sounda':

Manu Dibango i Tony Allen. L'eterna cruïlla. In Memoriam.

Hola Pops!

Ni més ni menys que Can Vuitanta. I és que el teclista mitològic Herbie Hancock ja n'ha fet 80. Vuit dècades de passió. Els camins de HH han estat prolifics i determinants per al curs de la història del Jazz i de les derivacions musicals d'aquesta gran música clàssica afroamericana del segle XX. Una música que segueix oberta en els nostres dies. Un jove Hancock ja esmerçava el seu talent a la Blue Note i entrava en un dels quintets gloriosos de la carrera de Miles Davis. El nostre teclista entrava i sortia de segells i registres, treballava per encàrrec i per disposició personal, creant materials del tot definitius. Un clàssic. també el tenim fent bandes sonores de pelis, destacant aquella sagrada cinta d'Antonioni que fou Blow Up. Així va empeltar les sonoritats del Funk i del Pop dins d'un projecte descomunal i revolucionari com va ser Head Hunters, tot i tancant un altre projecte de Jazz afro-sideral com a Mwandishi. Després d'elevar el llistó, la carrera del mestre va assolir nous reptes entrant per la porta gran en les tendències del Hip Hop de primera volada i electrocutant estudis i escenaris. Parel·lelament es retrobava amb la vella guardia i es muntava un V.S.O.P. en tota regla a base de recobrat Hard-Bop. I ell seguia endavant, fent gires, col·laboracions, tributs, duets, experiments i noves aventures. En queden pocs dels seus. Avui visitem Can Vuitanta. Les vuitanta primaveres de Sa Magistral Majestat Herbie Hancock.

Hola Pops!

Ja cal que us calceu bé! Poseu-vos les camises de franela! Això no hi ha qui ho pari! El Sounda' es desconfina a força de programes i més programes. Avui ens plantem davant del llegat de la Creedence Clearwater Revival. Us presentem un monogràfic dedicat a la banda californiana i us disposem un set destinat a celebrar una festa de música directa, popular, variada i ben adobada de Rock'n'Roll, Soul blanc, Hillbilly, Country & Western i altres elements distintius del cançoner de la Creedence. El conjunt sorgit de 'El Cerro', en el cor de la Califòrnia dels seixanta, va saber expressar una mixtura d'estils que tenien el denominador comú de la tradició i de la senzillesa. Un quartet que va fer molt bons usos del patrimoni històric musical dels Estats Units i de la seva diversitat cultural. La Creedence va cavalcar emmig d'un temps de plena efervescència de la Rock Music més convencional i comercial, i ho varen fer sense concesions sonores, ni filigranes de producció i prescindint de qualsevol tipus de sofisticació. Des de la seva estètica fins a les seves cançons, el món dels germans Fogerty, en John a la veu i guitarra més en Tom a la segona guitarra, del bateria Doug "Cosmo" Clifford i del baixista de les ulleres de catedràtic, Stu Cook, era un tot en fora de joc sense manies. Capaços d'omplir grans recintes, adobant l'escenari de material de carrer i acampada, la Creedence van ser el senyal de pista que mantenia vives les arrels de la música del rerepaís, de les muntanyes, dels camps, de les tavernes, de les fàbriques i de les platges. Avui escoltarem a tota una institució. Amb tots vosaltres...els Cridenssssss!

Hola Pops!

Avui dedicarem el Sounda' a remenar, triar i garbellar els arxius del Nothern Soul. Avís a navegants: Convé recordar per a no-iniciats que quan parlem del Northern Soul no ens referim ni a cap gènere musical, ni a cap tendència sonora del món del Soul. Tampoc ens referim a una topografia associada als centres neuràlgics de la història de la música Soul. El concepte Northern Soul va associat a una escena de ball, de punxadiscos, de col·leccionistes i d'entorns estètics, ubicada en el nord d'Anglaterra, per ser ben exactes, en el cinturó post-industrial que enllaça els comtats de Lancashire i Yorkshire. Fou en aquells indrets de classe treballadora a on s'hi va generar una subcultura que encara perdura. Es tractava de convocar aficionats al ball i a la Soul Music i de fer-ho en els clubs, pubs o en vells teatres i casinos de les perifèries urbanes i de les poblacions d'aquella Anglaterra profunda i castigada per la crisi econòmica dels anys 70. El fenòmen del Norhern Soul va crear comunitats i societats, entre secretes i mig obertes al gran públic. Va ser una derivació intemporal del moviment Mod i de la primera Disco-Music. Els seus anys de glòria foren els 70's i 80's. Del que queda i del que encara es pot consignar, en farem un tastet al Sounda'. Milers de discos importats dels Estats Units, rareses, sèries B i C, incunables i espectrals, configuren un catàleg de vertigen que inclou materials de segells de tota mena, més enllà dels clàssics Motowm, Atlantic o Stax. De tot això en dirien un acte del manteniment de la fè i de la torxa encesa. Avui venerem els ecos de Wigan, Manchester, Bolton, York, Sheffield i de tantes localitats que ens fan pensar en futbol, fàbriques i, sobretot, oci proletari en tota regla. Som-hi Pops!

Hola Pops!

Toquem fusta. Vade Retro Virus 666! Avui us presentem el Sounda’ 666, el programa del diable, del dimoni, de satanàs i del mal assumpte que ens empaita en aquests dies de confinada existència. Proposem un joc de números i de lletres. Donarem la volta a la xifra triplicada del número sis i ho farem amb la idea de que aquest sigui un antídot d’allò més efectiu.

Hem arribat al 666 quan encara recordem el 222, la triple numeració que correspon a la ‘galleta que se pide por su número’.

Anem, doncs, avançant entre xifres i més xifres, sense perdre la memòria i ultrapassant límits i confins. Heus aquí un programa que numèricament ens pot associar a les tenebres però que no serà del tot així. El Sounda’ d’avui serà un espai inspirat en el “banyeta” però també desfermarà altres paratges amagats darrere del cortines del soterrani paranormal: Terror, horror, humor, por, dimensions desconegudes, para-ciències i, sobretot, com sempre, músiques disperses del sistema sonor. Prepareu-vos clientela! Els protagonistes de la sessió, per ordre d’aparició, són Howard Shore, The Cramps, Si Zentner, Jack Marshall, Joy Division, Hermanos Calatrava, The Ventures, Wendy Carlos & Rachel Elkind, Nick Cave & The Bad Seeds, John Barry, Annie Lennox i Vampires’ Sound Incorporation.

Farem una prèvia i un incís: El programa d’avui també vol ser un homenatge al cantautor de souls i esperits, Mister Bill Withers. Aquest artista, figura senyera del nostre Sounda’ va apagar la seva veu fa dues setmanes i avui iniciarem el programa amb un recordatori sonor, a la memòria d’un dels grans.

DES DELS CONFINS DE CAN 60. Vol. 2

Hola Pops!

Temps excepcionals, solucions excepcionals. Aportem la nostra part sonora per l'antídot col·lectiu que necessitem de tot cor. Què podem fer des d'Stereo2? Ben senzill, recopilar materials, embolicar-los de lletres i imatges. Oferir-los a l'univers des dels arxius de l'estudi 1 de l'emissora pública de Premià de Mar i contagiar-vos. Va de rareses, sons del soterrani, Jazz, Soul, Funk, ritmes llatins i africans, perles a la jamaicana, variacions contemporànies, cançons, instrumentals, concerts, aplecs, clubs, audicions. Una mica de tot en un format radiofònic de proximitat, casa per casa, carrer per carrer.

Hola Pops!

Avui us deixem un Sounda' enllaunat amb un seguit de cançons de collita Can 60!

El programa d'avui està dedicat a MANU DIBANGO, una víctima més d'aquesta plaga, cagundena…

Hola Pops!

El passat sis de març la comunitat musical i especialment jazzística va rebre la trista notícia de la mort de McCoy Tyner. Un cas més que ens fa pensar en el final d'una generació central de la història del Jazz. McCoy Tyner era el supervivent del quartet de John Coltrane i amb la seva trajectòria va definir un camp ric en avantguardes, innovacions i nous llenguatges musicals. Pianista de gran velocitat i contenció combinades, McCoy Tyner ens va oferir del bo i millor d'aquell Jazz entre amics i multituds, de clubs i grans recintes. Una obra, la seva, molt extensa i disseminada en els segells més representatius de cada època, des la Blue Note a la Columbia, passant per Milestone i Prestige. Tot terreny, el nostre home ens torna a la memòria en una nit d'estiu de 1982, al parc dels Pinetons de Cardedeu, oferint un concert sota les estrelles en un marc inaudit que recordava els festivals d'estiu europeus: Un veritable aplec de músiques i espectres. Avui repassarem una petita part de la seva obra en un Jazz entre Amics condensat i dedicat a la seva irrepetible figura.