Sound System

Enmig dels camps verds habitats per milers de peludes ovelles, trobarem la capital de Kent, Canterbury. Ciutat de ressonàncies sagrades, bressol espiritual de la vella Anglaterra. Canterbury sonava i sona. L'escena de la ciutat va propiciar un moviment musical enorme que avui recordarem amb lletres d'honor i amb una densa llum que traspassarà els vitralls de la gran catedral. Benvinguts a Canterbury.

La baixa fidelitat de l'analogia acústica és la més alta fidelitat de les lleis de la física. Tot això sona massa complicat. Les coses senzilles, amables, directes i desenxufades. Avui punxem la cara oculta del soul i del folk degudament interseccionats en un doble mirall que inclou el virtuosisme de l'escola Pentangle i les cordes vocals i guitarrístiques d'un geni de l'intimisme soul: Una institució del folk britànic com és Bert Jansch i el domini personal del reivindicable i mai prou santificat Terry Callier.

Una cita amb l'art de la còpia. Cal fer una distinció. Sobren les imitacions. Saber còpiar és saber interpretar. Versions, còpies, imitacions. Avui destriarem el blat de la palla. El sounda entra de ple en la polèmica. Una bona interpretació és una còpia original. Paradoxa? Oximoron? Matèria delicada no apte per a tots els públics. Sense manies. Originalment copiats. L'art de la còpia a les vostres mans. Coses del Sound System.

Dues singulars trajectòries inversament desenvolupades ens porten a un "sounda" ric en calories rítmiques i armòniques. El primer cas és David Byrne que evolucionà d'home-grup a solista i productor. Des dels fons de l'escena de l'Art Pop de Nova York, apareixien els Talking Heads i esdevenien un senyal de vitalitat pop en uns temps de desconcert paramusical. Geni i figura, Mister Byrne -britànic afincat als Estats Units- esdevé rodamón i executor d'una obra personal en permanent contacte amb les tradicions africanes i llatines. Byrne, a més, és i ha estat un ciclista i un narrador, un cineasta i un activista de la mundialització musical.

El segon cas de la nit circula en direcció contrària. Chris Farlowe va ser un far sol·litari, un crooner tot terreny, home de pub i Ready Steady Go!. El modernisme londinenc el va convertir en un rei a la terra del ball. El lleó d'Islington va deixar de ser un solista i passà a enfortir la mítica banda Colosseum. Avui el treurem d'un injust ostracisme.

La màquina entra suaument i desferma un doble registre de psicodèl·lia i jazz intuitiu. La màquina de Canterbury va propulsar episodis irrepetibles de genialitat. Soft Machine articulava un discurs tocat per les al·lusions a la metafísica i les convertia en una música insòlita. L'amalgama sonora d'aquells primers anys va derivar en una de les bandes pioneres del jazz-rock. Avui ens citem amb Mike Ratlledge, Robert Wyatt, Kevin Ayers i Hugh Hopper. Junts van fer de Canterbury una terra referencial de la música d'avantguarda. Separats van fer de les seves carreres una nissaga que perdura enllà de les dècades. Grandiosos foren i els saludem com mereixen.

Nissaga del poder vocal al Sounda. Pare i fill, els McFerrin's despleguen la seva escola. Exercici de vocalesse familiar des de dues prodigioses caixes sonores a retenir.

A l'altra banda del programa una nova ració de soul i elegància. El productor, cantant i pianista Hathaway mostra la seva dimensió interpretativa i entra per la porta gran al nostre programa.

Això és pop i molt pop. Combinarem estilisme a la catifa voladora del Sounda i segur, ben segur, que la clavarem. D'una banda, homenatge i actualització del catàleg Studio One. Sir Coxsone manipulava els controls de la manera més artesana i amb quatre rals, soldador i estany, propulsava la sonora jamaicana als quatre vents. De l'altra banda, avui evoquem una banda excepcional de l'escena de l'Acid Jazz totalment inserida en les imatges i els sons de la reviscolada prestatgeria modernista dels noranta. Punxem Corduroy i proclamem l'estat d'excepció permanent en el planeta pop

Doble ració de funkomania cassolana i americana. Doble filet de funkestènia a can Sound System. Arrels funkològiques en el domini mestís de la Catafùnkica sonora amb Achilifunk. Un arsenal de rumba i funk perpetrat per el bo i millor de l'acadèmia musical catalana. Programa funkista, el d'avui, que no pot obviar els detemptors del cannon sagrat de la síncopa i del contratemps: Sly & the Famiy Stone. Per tant, estirant el fil, transitarem marxa enrera des de la Barcelona mestissa i aterrarem al món d'ahir, al territori dels clàssics. Agitem el funkintempestiu i que no es perdi l'olimp del ritme.

El dia d'avui serà recordat per el purgatori sonor d'un geni perdut en el muzak de la no-música que envolta les nostres vides. Els pecats quasi mortals de Carlos Santana, mereixen una redempció. Sound System planteja en tota regla aquesta possibilitat. La gran obra de Santana mereix una retrospectiva de la mà de la seva saga i dels seus hereus. Santana va exercir el comandament del maridatge del rock i la cultura llatina. Seguidors, imitadors, deixebles, germans...Els espectres de la santeria Santana visiten el mestre i li donen una oportunitat per abandonar el seu inestable purgatori. Va ser gran. Volem recuperar el pas de la seva caravana, contemplar el pas dels camells i rebre aquell sol del desert que mai oblidarem. Llarga vida i redempció total per el Rei Caravanserai.

La música és so i el so s'expressa en vibracions. Més clar, impossible.

El vibrafon podria ser l'instrument rei i no ho és. El nom d'aquest instrument és d'una precisió palmària. Apostem per una col·lecció de vibrafonistes que ajudarà a desfer una injusticia. Alliberem aquesta taula tímbrica d'un cas clamorós d'ostracisme. Massa absent de les alineacions convencionals de les bandes, grups i conjunts del planeta, avui el vibrafon serà titular.