Taxonomia del Multivers

E016· ELS CONFINS I LA TENEBRA, Ricard Efa (2024)

A l’univers d’ “Els Confins i la Tenebra”, els Confins són el món conegut, l’espai sobre el qual els humans són sobirans. Però la mateixa paraula també denota la seva reclusió dins d’una frontera que no es pot traspassar. “Confinament” és un mot derivat de “confins”.

En aquesta dualitat trobem la tensió de la novel·la. La civilització que habita el sistema solar on passa la història, fa 2000 anys que gaudeix d’una pau estable i d’una vida tranquil·la. A canvi, es veu obligada a no poder anar més enllà a causa d’una força desconeguda. És una civilització engabiada.

Tot i així, tothom sembla feliç. Tothom excepte els alts oficials de l’exèrcit. La pau els provoca una sensació semblant a la que tenim quan anem en avió i ens veiem obligats a seure durant hores en un seient minúscul. La incomoditat de la postura ens obliga en algun moment a alçar-nos i moure’ns una mica. Davant la situació de pau, a l’exèrcit de la Flota li passa el mateix: necessita alçar-se i fer un Movimiento. I aquest és només és el principi d’una història trepidant.

El llibre d’avui és el primer volum d’una epopeia espacial de sis números anomenada “Stella Signata” escrita pel Ricard Efa. Tinc entès que aquesta és la primera vegada que en la nostra llengua es tira endavant un projecte d’aquest abast. A en Ricard se la sua quan algú li diu que una cosa és impossible. I nosaltres li estem molt agraïts. Clar que també penso que, quan hom posseix els seus múltiples talents artístics, es probable que desafiar l’impossible intimidi una mica menys.

______

00:00:00 - Cita

00:01:29 - Hola, llibre i autor

00:15:45 - Avís esberlers i argument

00:40:35 - Discussió

01:20:47 - Seccions i comiat

______

Discussió:

- Definim “space opera”

- Institucions en decadència

- Arquetipus

- Les portades

- Adjacència cultural

______

Música d’entrada:

©brucorbella

brucorbella.com/

Efecte de so:

Alphaxone mixed by Atrium Carceri

Separadors:

ADRIFT. Hayden Folker

SON OF PLACENTA PREVIA. Cliff Martinez

THE HAUNTED THEREMIN OF CAROLINA EYCK. Carolina Eyck

MEETING SCHUMER. Tom Tykwer, Johnny Klimek, Reinhold Heil

Il·lustració:

Xat GPT

Correu:

E015· LA DONA DE NEGRE, Susan Hill (1983)

Arriba el capítol de TDM que, probablement, el públic menys estava esperant. Si és així, amb el respecte que ens caracteritza, li diem al públic que el seu gust sembla haver fet un recolliment espiritual en una cisterna de purins.

Però no passa res, no és culpa de ningú. Hi ha un vincle forjat en adamantium entre allò que és recent i allò que genera interès. Suposo que tothom és conscient que és una correlació imbècil i que l’alimentem entre tots. I no ho diem pel fet de que allò que és nou no pugui ser interessant, ho diem, sobretot, perquè colaterlament això provoca que allò que no és nou tot sovint quedi arraconat.

“La dona de negre” (The Woman in Black) es troba en la pitjor situació possible per atreure l’atenció de ningú. No perquè no tingui mèrits artístics, sinó una mica pel contrari. Perquè va tenir el seu moment d’atenció mediàtica fa uns 15 anys, amb l’estrena de l’adaptació cinematogràfica. Malgrat que va ser un gran èxit, ara ja ha passat prou temps com per a que la història hagi quedat aparcada en el racó de les coses que van molar una mica antuvi i que ara ja ignorem.

La nostra opinió és que la novel·la de Susan Hill continua molant. M’atreviria a dir que, fins i tot, mola més. Alguna cosa deu tenir aquest conte de fantasmes quan ha estat adaptat tantes vegades a tants mitjans diferents. Avui parlem amb deteniment de la novel·la i de les dues versions cinematogràfiques, així com també d’altres coses que dins l’escala que mesura l’interès estarien bastant ben posicionades, crec jo.

______

00:00:00 - Cita

00:01:36 - Hola, llibre i autora

00:12:44 - Avís esberlers i argument

00:33:32 - Discussió

01:12:13 - Seccions i comiat

______

Discussió:

- Les regles d’en M.R. James

- Paisatge gòtic

- Jennet fantasma freudià

- El llibre vs la tele

- El llibre vs la Hammer

______

Música d’entrada:

©brucorbella

brucorbella.com/

Efecte de so:

Joel Fazhari de Pixabay

Separadors:

ADRIFT. Hayden Folker

SON OF PLACENTA PREVIA. Cliff Martinez

THE HAUNTED THEREMIN OF CAROLINA EYCK. Carolina Eyck

MEETING SCHUMER. Tom Tykwer, Johnny Klimek, Reinhold Heil

Il·lustració:

Xat GPT

Correu:

E014· LA DIVISIÓ D’ANTIMEMÈTICA NO EXISTEIX, Qntm (2025)

Revisant ressenyes relacionades amb el llibre d’avui, m’ha fet una mica de pena veure com la gent repetia el mateix acudit. Així que ens l’estalviem. El que sí direm és que la novel·la va farcida d’idees, idees a dojo, idees com una mànega d'aigua potent que tens a les mans i que se t’escapa i acaba a terra fent l’epilèpsia.

O encara millor, potser el que realment fa en Qntm és utilitzar una sola idea i esprémer-la amb tanta força que surt esquitxada en totes direccions.

A “La Divisió d’Antimemètica no existeix” (There Is No Antimemetics Division), l’antimemètica és la disciplina que estudia les coses que els humans no poden recordar, que no es deixen ser recordades i, que, per tant, són indetectables. Aquestes coses utilitzen la seva habilitat per anar creixent i creixent en secret, fins al punt que s’abaten sobre nosaltres sense que ens n’adonem i destrueixen la realitat tal i com la coneixem.

Hi ha moltes forces del mal que actuen així, amagant-se estratègicament fins que s’apoderen de l’ecosistema que les ignora: els ninges satànics, les malalties oportunistes o el feixisme. Però l’antimemètica també pot aplicar-se a moltes altres coses, perquè l’antimemètica és una metàfora molt potent, com ho són idees d’altres títols clàssics de ciència-ficció.

Tanmateix, per molt original (i potser important, ja veurem) que sigui el llibre, ni el Marc ni jo creiem que sigui ni de lluny resistent a les febleses. Al programa en parlem de tot això, de les seves virtuts i dels seus defectes, de si en Qntm és simpàtic o més aviat un xulín i de si la memòria nosequé.

______

00:00:00 - Cita

00:01:24 - Hola, llibre i autor

00:16:42 - Avís esberlers i argument

00:52:03 - Discussió

02:01:42 - Seccions i comiat

______

Discussió:

- Estil i teoria dels eixos narratius

- Combatre el silenthilisme còsmic

- Fragilitats de la memòria

- Memòria com a espai bèl·lic

- Memèticpunk

______

Música d’entrada:

©brucorbella

brucorbella.com/

Efecte de so:

MEGAStructures de The Void Wanderer

Separadors:

ADRIFT. Hayden Folker

SON OF PLACENTA PREVIA. Cliff Martinez

THE HAUNTED THEREMIN OF CAROLINA EYCK. Carolina Eyck

MEETING SCHUMER. Tom Tykwer, Johnny Klimek, Reinhold Heil

Il·lustració:

Xat GPT

Correu:

E013· UN SOL MAL DIBUIXAT, Marc Vintró (2026) - Entrevista

Doncs sí, avui fem una entrevista.

“Un sol mal dibuixat”, de Marc Vintró, és una novel·la de ciència ficció realdistòpica publicada al juny del 2026. És una història que posa de relleu les altes capacitats humanes per mirar cap a una altra banda, per conviure amb la barbàrie i el dolor dels altres. També planteja una crisi extrema i possiblement terminal: les radiacions solars, imprevisibles i absolutes com els déus més antics, provoquen alteracions genètiques als més joves. Aquesta condició irreversible, incurable, anomenada “la Síndrome”, causa una degradació cognitiva i motora molt ràpida, i els afectats aviat deixen de ser persones funcionals.

Tanmateix, el llibre no ens situa en un escenari directament apocalíptic, sinó anterior, en un moment en el qual la societat intenta gestionar el drama personal i col·lectiu. Una mica com a “Hijos de los hombres”, que dit sigui de pas, acabo d’adonar-me que situa la seva tragèdia global l’any 2027. No sé si riure o plorar. En tot cas, no cal ni dir que, a “Un sol mal dibuixat”, la manera com la gent reacciona al desastre, no és ni correcta ni desitjable ni mig normal. Ara bé, que ningú perdi de vista que aquest també és una llibre de personatges i d’aventures que s’esdevenen en un entorn força exòtic: les clavegueres de la ciutat.

De tot això en parlem amb el seu autor, que ha tingut la gentilesa de venir al programa. La conversa ha estat per moments força tensa, però s’hi han escoltat expressions d’enorme potència filosòfica com “els humans som un tub que comença a la boca i acaba al cul”. En Marc ens ha explicat coses interessants com, per exemple, quina és la seva platja preferida, l’instrumental tecnològic que fa servir per desar idees, o que el gènere distòpic des de fa temps hauria de ser considerat narrativa realista. Jo reflexiono sobre tot això, mentre escolto com un primigeni taronja infinitament poderós anuncia que oferirà accés anticipat als seus missatges públics als especuladors de borsa que adquireixin un compte premium.

______

00:00:00 - Cita

00:01:54 - Hola, llibre i resum

00:16:20 - Entrevista

01:14:38 - Seccions i comiat

______

Música d’entrada:

©brucorbella

brucorbella.com/

Efecte de so:

Freesound Community de Pixabay

Separadors:

ADRIFT. Hayden Folker

SON OF PLACENTA PREVIA. Cliff Martinez

THE HAUNTED THEREMIN OF CAROLINA EYCK. Carolina Eyck

MEETING SCHUMER. Tom Tykwer, Johnny Klimek, Reinhold Heil

Il·lustració:

Xat GPT

Correu:

E012· EL DIABLE DE L’AMPOLLA, R.L. Stevenson (1891)

En Robert Louis Stevenson és un dels autors més importants de la literatura fantàstica i d’aventures. Seus són els llibres “L’illa del tresor” i “Dr. Jeckyll i Mr. Hide”, títol sense el qual les formulacions més famoses de Batman i The Hulk probablement no existirien. Malgrat que es va passar una gran part de la seva vida tossint sang a causa d’una malaltia pulmonar, mai va tenir por de res. Per allà on passava, el seu entusiasme i les seves ganes de viure il·luminava l’ànim de la gent. Clar que hi ha moltes maneres d’il·luminar l’ànim. Una d’elles és exhibir, com ell feia, una peculiar sensibilitat per les històries truculentes i l’estètica del gòtic.

Avui parlem de dos relats seus que ens han fascinat: “Els lladres de cadàvers” (The Body Snatcher) i “El diable de l’ampolla” (The Bottle Imp). En el primer, uns personatges particularment fastigosos es forgen una carrera lucrativa en la subcultura del necrocomerç. En el segon, un hawaià ingenu té la nefasta idea de confiar la seva sort a un dimoni que viu dins d’una ampolla i que li xiuxiueja promeses d’abundància. L’equivalent actual seria apuntar-se a un curs per aprendre a operar amb criptomonedes.

Aquests dos contes tenen més de 130 anys i són deliciosos i, com diu el meu company de conversa d’avui, segurament han contribuït a salvar la humanitat. Per cert, avui tenim la immensa sort d’estar acompanyats d’en Bru Corbella, el nostre bon amic a qui, si tenim l’oportunitat, intentarem vincular al programa per sempre amb algun pacte fàustic.

______

00:00:00 - Cita

00:02:12 - Hola, llibre i autor

00:32:52 - Avís esberlers

00:34:10 - Els lladres de cadàvers

01:22:30 - El diable de l’ampolla

02:06:42 - Seccions i comiat

______

Discussió “Els lladres de cadàvers”:

- El cas Burke i Hare

- La moral de la medicina

- Interpretacions del final

- Adaptacions

Discussió “El diable de l’ampolla”:

- Les regles de l’ampolla

- Desig de desequilibri

- Pacte fàustic

______

Música d’entrada:

©brucorbella

brucorbella.com/

Efecte de so:

Freesound Community de Pixabay

Separadors:

ADRIFT. Hayden Folker

SON OF PLACENTA PREVIA. Cliff Martinez

THE HAUNTED THEREMIN OF CAROLINA EYCK. Carolina Eyck

MEETING SCHUMER. Tom Tykwer, Johnny Klimek, Reinhold Heil

Il·lustració:

Xat GPT

Correu:

E011· L’ÚNICA CRIATURA ENORME I INOFENSIVA, Brooke Bolander (2018)

L’energia nuclear i la radioactivitat han esperonat l’imaginació dels autors de ciència-ficció des de fa molt de temps. El radi o l’urani són àtoms inestables, però materials molt interessants per a la cultura popular. Ens han servit per crear històries sobre apocalipsis nuclears, sobre la transformació d’humans en superherois, o per a imaginar mutacions i malalties de personatges tràgics.

La descomposició de l’àtom ens fascina i ens terroritza. Una de les persones a qui ha fascinat és la Brooke Bolander, autora de “L’única criatura enorme i inofensiva” (The Only Harmless Great Thing). En la seva novel·la, ha creat un món en el qual els humans i els elefants poden comunicar-se, però això només serveix per a que, tant uns com els altres, siguin igualment explotats per una empresa que treballa amb materials tòxics.

Les protagonistes són la Regan, una noia moribunda per culpa de l’exposició al radi, i la Topsy, una elefanta farta d’abusos. Quan és coneixen, de seguida creen un vincle. I es posen d’acord en portar a terme una acció força dràstica que serveixi per fer justícia per tot allò que han hagut de suportar.

Aquesta és una història que commou, que fa que el lector s’identifiqui amb els seus personatges i senti la seva indignació. El més xocant de tot és que la seva història està basada en fets reals i se'n reprodueixen detalls força escabrosos.

______

00:00:00 - Cita

00:01:33 - Hola, llibre i autora

00:12:44 - Avís esberlers i argument

00:35:35 - Discussió

01:17:14 - Seccions i comiat

______

Discussió:

- Les Noies del Radi

- La Topsy

- Solidaritat en la radioactivitat

- Intel·ligència no humana

- “Our Talons Can Crush Galaxies”

- Adjacència cultural

______

Música d’entrada:

©brucorbella

brucorbella.com/

Efecte de so:

Freesound Community de Pixabay

Separadors:

ADRIFT. Hayden Folker

SON OF PLACENTA PREVIA. Cliff Martinez

THE HAUNTED THEREMIN OF CAROLINA EYCK. Carolina Eyck

MEETING SCHUMER. Tom Tykwer, Johnny Klimek, Reinhold Heil

Il·lustració:

Xat GPT

Correu:

E010· ELS FILS DEL MAR, Inés Macpherson (2023)

En el capítol d’avui passen moltes coses importants. Per començar, en Marc Neutró torna al programa, cosa que ens fa molt feliços perquè en Marc coneix un munt de paraules rares que fan gràcia. En segon lloc, davant de la pressió popular, ens veiem obligats a decidir la traducció al català del terme “folk horror”. Hem optat per una fòrmula incontestable. En darrer lloc, ens hem proposat determinar si la Inés Macpherson és l'Ursula K Le Guin catalana utilitzant la metodologia científica. Si desitgeu conèixer el resultat de la investigació, ja sabeu.

Això sí, el programa el dediquem principalment a parlar de la seva novel·la, “Els fils del mar”. El llibre explica la història d’un poble de la costa que percep com a enemics, en ordre de menor a major perillositat, a: la geografia local, el mar i les seves pròpies filles. Ara bé, el lector detecta ràpidament que els papers de monstres i víctimes estan intercanviats. Suposo que, a aquestes alçades, tothom sap que els adults som escòria.

______

00:00:00 - Cita

00:01:38 - Hola, llibre i autora

00:17:45 - Avís esberlers i argument

00:58:22 - Discussió

01:43:16 - Seccions i comiat

______

Discussió:

- Estil: trencament i cos

- El mar és una criatura viva

- Discurs com a construcció de realitat

- Què són “Els fils del mar”?

- Noies castrades, noies enfurismades

- Adjacència cultural

______

Música d’entrada:

©brucorbella

brucorbella.com/

Efecte de so:

Freesound Community de Pixabay

Separadors:

ADRIFT. Hayden Folker

SON OF PLACENTA PREVIA. Cliff Martinez

THE HAUNTED THEREMIN OF CAROLINA EYCK. Carolina Eyck

MEETING SCHUMER. Tom Tykwer, Johnny Klimek, Reinhold Heil

Il·lustració:

Xat GPT

Correu:

E009· LES HISTÒRIES NATURALS, Joan Perucho (1960)

“Les històries naturals” és, amb tot mereixement i per moltes raons, un clàssic de la literatura catalana de gènere. És un llibre d’aventures en el qual l’Antoni de Montpalau, un jove científic, persegueix un vampir de Barcelona a Pratdip, de Pratdip a Morella, i després fins a Berga i Castellar de n’Hug. És una obra escrita en un català exquisit i melòdic, en la que s’esdevenen coses premeditadament extravagants com, per exemple, que a un sauri volador de la família dels lloros li ensenyen a cantar una cançó en basc.

L’autor, Joan Perucho, no només tenia una traça envejable escrivint frases boniques, també va ser una persona cridada pel camí de la xerinola recreativa. Li agradava fer riure i fer-se riure i el seu humor era molt elegant. Molt millor que l’humor cunyadista dels teus companys de feina. Joan Perucho era un paio ben trempat.

______

00:00:00 - Cita

00:01:23 - Hola, llibre i autor

00:14:40 - Avís esberlers i argument

00:45:57 - Discussió

01:20:11 - Seccions i comiat

______

Discussió:

- Estil Peruchil

- Novel·la històrica i de viatges

- Il·lustració, ciència, taxonomia

- Teoria del dip

- Adjacència cultural

______

Efecte de so:

Freesound Community de Pixabay

Música d’entrada:

©brucorbella

brucorbella.com

Separadors:

ADRIFT. Hayden Folker

SON OF PLACENTA PREVIA. Cliff Martinez

THE HAUNTED THEREMIN OF CAROLINA EYCK. Carolina Eyck

MEETING SCHUMER. Tom Tykwer, Johnny Klimek, Reinhold Heil

Il·lustració:

Xat GPT

Correu:

E008· ANTIC LLINATGE, Adrian Tchaikovsky (2021)

Biòleg, advocat, historiador, escriptor multipremiat de ciència-ficció i de fantasia , amant de les aranyes, amant dels planetes amb ecosistemes que et peten el cap, amant de l’escriptura cuneïforme; l’Adrian Tchaikovsky és tot això, com si fos una navalla suïssa humana de la literatura de gènere.

I una de les seves novel·les és “Antic llinatge” (Elder Race), que és la que ens ocupa avui. És la història d’un antropòleg ciborg que pertany a una civilització tecnològicament molt avançada que s’ha quedat amb l’encàrrec d’estudiar les comunitats humanes que habiten un planeta llunyà.

Aquestes societats han vist com amb el pas de les generacions han anat patint una regressió cultural cap a l’edat mitjana. Per aquest motiu, el comunicació entre el científic i els locals és gairebé impossible, per l’enorme distància cognitiva que els separa. És com si no compartissin la mateixa realitat. Que és una mica el que passa avui amb la gent que fa servir internet, quan mecionen qualsevol esdeveniment que tingui un mínim component polític. La diferència és que l’univers que ens planteja en Tchaikovsky no està mogut per l’odi.

Pos vale, pos vamos pallí, no?

______

00:00:00 - Cita

00:01:28 - Hola, llibre i autor

00:15:49 - Avís esberlers i argument

00:42:50 - Discussió

01:17:06 - Seccions i comiat

______

Discussió:

- Antropologia

- Xoc de cosmovisions

- Depressió o SDC

- “Trip trap” de Gene Wolfe

- Adjacència cultural

______

Efecte de so:

Jurij de Pixabay

Música d’entrada:

©brucorbella

brucorbella.com/

Separadors:

ADRIFT. Hayden Folker

SON OF PLACENTA PREVIA. Cliff Martinez

THE HAUNTED THEREMIN OF CAROLINA EYCK. Carolina Eyck

MEETING SCHUMER. Tom Tykwer, Johnny Klimek, Reinhold Heil

Il·lustració:

Xat GPT

Correu:

E007· EL SEU COS I ALTRES FESTES, Carmen Mª Machado (2017)

Carmen Maria Machado té moltes opinions. Això potser no la fa diferent de les altres persones, però també té una sensibilitat privilegiada per a veure la realitat a través del prisma de la fantasia i per detectar la bellesa on els altres no hi veiem res especial. Una sensibilitat que la fa participar de la tradició d’autores com Shirley Jackson, Angela Carter o Kelly Link.

“El seu cos i altres festes” (Her Body and Other Parties) és una antologia de relats feministes plens de sexe desvergonyit, d’idees boges, de moments pertorbadors i d’una originalitat força radical. Un llibre dels que ens agraden, vaja. Dels vuit relats que té la col·lecció, parlem àmpliament dels nostres cinc preferits. Si en voleu saber més, hi ha un botó aquí a prop per fer clic.

______

00:00:00 - Cita

00:02:10 - Hola, llibre i autora

00:12:23 - Avís esberlers i intro

00:21:55 - Contes

01:14:44 - Seccions i comiat

______

Contes:

- Aspectes generals

- Conte 01: La sutura del marit

- Conte 02: Inventari

- Conte 03: Especialment perversos

- Conte 04: Les dones de debó tenen cos

- Conte 05: La resident

______

Efecte de so:

Justyn Brytton de Pixabay

Música d’entrada:

©brucorbella

brucorbella.com/

Separadors:

ADRIFT. Hayden Folker

SON OF PLACENTA PREVIA. Cliff Martinez

THE HAUNTED THEREMIN OF CAROLINA EYCK. Carolina Eyck

MEETING SCHUMER. Tom Tykwer, Johnny Klimek, Reinhold Heil

Il·lustració:

Xat GPT

Correu: