Teatre de les ombres

📚 L’educació és la base de qualsevol societat. Però, ens prepara per ser lliures o només per obeir?

En aquest episodi, Júlia Rosell Saldaña i Víctor Riverola qüestionen el sistema educatiu actual i el seu impacte en la cultura i la llibertat col·lectiva.

⚖️ Parlem de: – Més accés i tecnologia, però menys pensament crític. – Joves preparats en idiomes i tècnica, però amb menys autonomia. – La fuga de cervells: exportem talent, importem turistes. – Polítics poc formats i una societat que critica més que aprèn.

❓Som més lliures que abans o estem creant generacions dòcils?

❓Eduquem per pensar… o per obeir?

🔑 Missatge central: “El sistema educa per adaptar-se, no per transformar.”

👉 Una conversa que posa el dit a la nafra i reclama recuperar la profunditat, la creativitat i la responsabilitat.

En aquest novè programa de De la Terra a la Lluna, Víctor Riverola i Júlia Rosell Saldaña parlen d’un tema que afecta milers de comerços i treballadors: les inspeccions als locals de Barcelona.

⚖️ El debat: – Són les inspeccions una eina de seguretat i ordre… o un mecanisme recaptatori? – Per què la normativa cau amb força sobre negocis locals, mentre altres semblen esquivar-la? – Quin és el futur del petit comerç si la llei es converteix en persecució?

🌍 El turisme mou el món: representa el 10 % del PIB global i una de cada deu feines. Però a quin preu?

A Espanya, aquest sector arriba al 15 % de l’economia, mentre barris sencers es buiden de veïns i la identitat es converteix en decorat.

🏘️ De Barcelona a Lisboa, de Venècia a Kyoto, el patró és el mateix: habitatges convertits en hotels, llengües arraconades, comerços històrics substituïts per franquícies i ciutats que esdevenen parcs temàtics.

❓Què passa quan el que atrau els turistes —autenticitat, paisatge, cultura— és precisament el que es destrueix per mantenir el turisme?

❓Podem viure del turisme sense perdre’ns a nosaltres mateixos?

⚖️ En aquest episodi, Júlia Rosell Saldaña i Víctor Riverola posen el dit a la nafra: el turisme com a motor econòmic… i alhora com a mirall incòmode.

📌 Parlem de Barcelona, Catalunya, Espanya i casos internacionals per entendre un fenomen global amb conseqüències locals. I plantegem alternatives: sostenibilitat, regulació i diversificació econòmica.

Un diagnòstic incòmode de la nostra època.

En aquest episodi, Júlia Rosell Saldaña i Víctor Riverola disseccionen un malestar que tots intuïm però que poques vegades mirem de front: la immediatesa com a norma, el consumisme disfressat de progrés i la incapacitat creixent de dialogar sense dividir-nos.

❓Per què hem perdut la paciència, el respecte i la capacitat d’escoltar?

❓Com hem arribat a valorar només el resultat final, oblidant el procés que el fa possible?

📚 Amb exemples que van des de les massificacions a la muntanya fins a la polarització política i la fuga de talent, aquesta conversa enllaça la vida quotidiana amb les forces globals que modelen les nostres conductes.

🧠 Analitzem com la colonització mental capitalista-consumista converteix les relacions en productes, l’esforç en molèstia i el pensament crític en una espècie en perill d’extinció.

⚖️ Més que una crítica, és una invitació a recuperar la profunditat, el respecte i la capacitat de pensar i sentir amb temps, en una societat que sembla dissenyada per impedir-ho.

📍 Des de Barcelona, però amb mirada global, reflexionem sobre què significa viure plegats sense caure al precipici social que nosaltres mateixos hem excavat.

*Disculpes pels talls, hem patit problemes tècnics.*

En aquesta conversa incòmoda, però necessària, Júlia Rosell Saldaña i Víctor Riverola aborden una de les ferides més silenciades de les nostres ciutats: la deshumanització de les persones sense llar.

❓Per què ens molesta tant mirar-los?

❓Què diu de nosaltres el fet que puguem conviure amb la misèria extrema com si fos part del paisatge?

📚 Amb una mirada que combina neurociència, sociologia i vivència directa, desemmascarem els mecanismes de l’aporofòbia, l’estigma de les addiccions, el rebuig emocional i simbòlic, i la fallida institucional davant la marginalitat.

🧠 L’addicció no és un vici: és un cervell que ha trencat el seu sistema de recompensa. I no tots els sense sostre són addictes, però tots són oblidats.

📍 Barcelona esdevé el refugi final de molts cossos trencats. Però... quina ciutat acull realment si només ofereix l’asfalt com a llit?

🎙️ Incloem testimonis reals que trenquen tòpics, històries colpidores que posen rostre i veu al dolor quotidià.

👁️‍🗨️ Mirar de front la misèria aliena ens obliga a reconèixer la nostra. Potser per això la societat gira el cap.

⚖️ Aquest programa no és caritat ni denúncia fàcil. És una proposta per repensar el vincle, per educar-nos emocionalment com a col·lectiu, per recuperar la responsabilitat davant del que hem normalitzat.

📢 Si volem una ciutat habitable per a tothom, cal començar per reconèixer la humanitat dels que hem deixat fora del sistema.

En aquesta conversa profunda i desacomplexada, Júlia Rosell Saldaña i Víctor Riverola exploren les múltiples cares de l’Islam, fugint tant del simplisme islamòfil com del discurs alarmista.

❓És realment l’Islam una religió homogènia? Quins factors culturals, polítics i econòmics han modelat la seva evolució?

📚 A través d’un repàs rigorós —des dels orígens històrics fins a les tensions actuals sobre feminisme, comunitat i geopolítica—, desemmascarem les capes de complexitat que sovint queden ocultes sota tòpics i silencis.

🧕 Vel, wahabisme, feminisme islàmic, salafisme democràtic, control d’imams, xocs intergeneracionals i la contradicció entre la fe i la pràctica... Tot es posa damunt la taula amb respecte, però sense por.

⚖️ També hi ha espai per les contradiccions: Joves musulmans que vesteixen a la moda occidental però imposen el control sobre les germanes. Homes migrats que perden estatus i intenten reafirmar-lo a través del patriarcat. Comunitats que rebutgen nouvinguts més conservadors, tot i compartir religió.

📢 Aquest programa no vol provocar: vol pensar en veu alta allò que moltes veus no gosen ni plantejar. Si volem conviure amb dignitat, hem d’atrevir-nos a entendre el que ens incomoda.

En aquesta conversa intensa i crítica, Júlia Rosell Saldaña i Víctor Riverola obren un debat incòmode, però necessari: s’està integrant realment la població migrant a Catalunya o només fem veure que sí?

🔍 A partir de dades i reflexions, desemmascarem les friccions invisibles que dificulten la convivència: guetització, fracàs escolar, desconnexió simbòlica amb la catalanitat i discursos hipòcrites sobre la identitat.

🧠 Lluny dels tòpics, s’analitza la integració com a procés bidireccional: no n’hi ha prou amb oferir recursos, cal també voler formar part d’un projecte comú, i que aquest projecte sigui acollidor, obert i viu.

⚠️ Hi ha joves que no parlen català, però han crescut aquí. Hi ha migrants que voten partits d’extrema dreta. Hi ha barris on conviuen cossos, però no ànimes. I també hi ha moltíssima gent que construeix futur des de l’anonimat.

📢 Aquest programa és un crit serè: cal revisar el relat dominant. Ser català no pot seguir sent un club tancat, ni tampoc una idea abstracta buida de contingut viu. O fem de la catalanitat una casa compartida, o ens condemnem a viure en blocs de pisos interiors sense finestres.

En aquesta conversa profunda i simbòlica, Júlia Rosell Saldaña i Víctor Riverola exploren la ciutat com un organisme viu. A través de la metàfora del cos humà, analitzem com Barcelona pot evolucionar cap a una governança regenerativa que posi al centre el benestar comunitari, la sostenibilitat i la interconnexió entre parts. 🌿 Aquesta proposta forma part d’un enfocament posthumanista i sistèmic, que convida a repensar la ciutat com un ecosistema on cada barri, cada persona, cada flux té una funció vital.