"No es cierto ángel de amor, que en esta apartada orilla, más pura la luna brilla

y se respira mejor ?"

(Pausa)

De ben segur que en escoltar aquestes paraules, més d'un de vosaltres haurà

continuat recitant el text que segueix a continuació. I és que ben poc cal dir

sobre l'obra que avui posem en antena. Som a finals d'octubre, i per tradició,

les representacions del "Don Juan Tenorio" de José Zorrilla en aquestes dates

són un costum força habitual a molts escenaris, i, és clar, no podia faltar

tampoc en el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic en aquesta

emissora. Escrita per José Zorrilla a mitjans del segle XIX, "Don Juan Tenorio"

està basada en un exitosa peça teatral datada dos segles abans, "El burlador

de Sevilla y el convidado de piedra", atribuïda a Tirso de Molina, i on el mateix

"Don Juan", ja n'era el protagonista. No obstant, la popularitat del personatge i

de la seva manera de fer es deuen, sobretot, a l'obra de Zorrilla, la qual ha

aconseguit, a més, convertir el "Tenorio" en tot un mite, no ja només en els

escenaris teatrals, sinó també fora d'ells. ¿Qui no ha sentit mai dir la frase "Ets

un Don Juan" dirigida a algú que té fama de conquistador i d'embaucador amb

les dones?

L'obra consta de dues parts ben diferents. La primera, transcorre una nit de

Carnestoltes del 1545, a la ciutat de Sevilla, on Dom Joan i Dom Lluís

competeixen per qui d'ells té l'honor de matar més gent en batalla i seduir un

nombre major de dones en un any. El vencedor, Dom Joan, és retat pel seu

adversari i desafiat a seduir una monja. Dom Joan accepta el repte i afegeix

que, a més, seduirà la xicota del seu adversari. Dit i fet, Dom Joan sedueix la

xicota de Dom Lluís i la seva pròpia promesa, Donya Inés, una monja que

resideix en un convent des de la seva infantesa. Dom Lluís i Dom Gonçal, pare

de Donya Inés, ultratjats en el seu honor es baten en duel contra Dom Joan i

moren, de manera que aquest es veu obligat a fugir de la llei i marxar a Itàlia.

La segona part transcórre cinc anys més tard en un cementiri. Donya Inés ha

mort d'amor i Dom Joan visita la seva tomba i la del seu pare. Don Joan paga

per tots els seus pecats i mor, però Donya Inés intercedeix perquè en comptes

d'anar a l'infern, se'n vagi al cel amb ella.

Al poble, a punt de celebrar-se el casament entre els fills de dues de les famílies més notables de la vila, els Oliver i els Aguilar; l'Alba, la pubilla dels Oliver, orfe de mare, i criada per la Dida, és abandonada al mateix peu de l'altar pel qui ha estat el seu promès de joventut, l'Albert Aguilar. El motiu de la decisió del jove és una carta que li fa arribar el seu preceptor d'infantesa, una carta pòstuma en què l'Adelaida, la mare de l'Alba, confessa que la noia és fruit d'una relació fora del matrimoni entre ella i el pare de l'Albert, i que, per tant, els dos joves són germans. El fet trastoca tots els plans de casament de l'Albert, que per dignitat i respecte als dos difunts, i sense cap altra sortida possible, decideix fer silenci, amagar la veritat, trencar la relació amb l'Alba i marxar del poble. L'Alba, deshonrada, no entén la decisió de l'Albert, però no té altre remei que acceptar la situació.

Als dos anys, però, l'Alba, que s'ha tornat a prometre de nou, és a punt de casar-se. La Dida, que coneix molt bé els sentiments de la jove, endevina que l'Alba no té la mateixa il•lusió que abans havia tingut amb l'Albert. En els dies previs al casament, les veïnes visiten la casa dels Oliver per fer arribar els seus presents de boda a la jove. Una d'aquestes visites és la de la vídua Aguilar, envellida, malalta i molt fatigada. Dos dies després d'aquesta visita, just el dia abans del casament de l'Alba, la vídua Aguilar mor. El poble, expectant, espera la presència del fill, l'Albert, a l'enterrament. Però ningú no el veu. El jove no apareix. O això sembla, fins que l'Alba, sola, davant del mausoleu de la seva mare, molt proper al dels Aguilar, es veu sorpresa, sobtadament, amb la presència inesperada de l'Albert. El desig de la jove per abandonar el seu promès i fugir amb ell topa amb la negació del mateix Albert, que li aconsella que no sigui adúltera i formi una família amb el seu futur espòs. Però, finalment, els dos joves, després d'un estria i arronsa, s'agafen de la mà i surten del cementiri plegats. Les veïnes, d'amagat, els veuen marxar junts, agafats.

Us recordem que la versió radiofònica que posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2003 segons l'adaptació radiofònica de Joan Carles Peris, i sota la direcció de Joan Garrigó, i amb la participació de Joana Palau en la Vídua Aguilar, Rosa Aguado en Alba Oliver, Dolors Trenchs en la Dida, Maria Glòria Farrés en la senyora Salomé, Rosa Izquierdo en la senyora Agnès, Margarida Fabregat en la senyora Júlia, Teresa Julià en la senyora Maria, Marta Plaza en Rosa i Hortènsia, Francisco Domingo en Joan Oliver, Jordi Bernad en Albert Aguilar i Joan, Albert Puig el Preceptor i Joaquim Vidal en el Majordom. La narració és de Joan Rodón, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs

Fa ja unes setmanes, us vàrem oferir una de les obres més conegudes de Sagarra, "L'hostal de la Glòria", que conjuntament amb d'altres com "La Rambla de les floristes", "La filla del Carmesí", "La corona d'espines", o "El cafè de la Marina"; pertanyen a l'època més prolífica de l'autor barceloní, els anys 20 i 30 abans de la Guerra Civil Espanyola. Avui, però, el guió que us proposem pertany als anys de la post-guerra, una època en que Sagarra, desanimat pel resultat infructuós de la lluita i la col•laboració amb la resistència política, decideixtornar a viure del teatre per escriure drames de caire més existencialista com ara "La fortuna de Sílvia", "L'hereu i la forastera" o "Les vinyes del Priorat". "El prestigi dels morts" pertany també a aquest ventall de creacions i narra la història de l'Alba, la pubilla dels Oliver, una noia orfe de mare i criada per la Dida, que és abandonada a peus de l'altar pel seu promès de joventut, l'Albert Aguilar. L'Albert, orfe de pare, descobreix un secret familiar que li impedeix casar-se amb la jove i l'obliga a abandonar el poble. D'ençà d'aquest moment, la jove Alba, deshonrada, intenta refer la seva vida i es promet de nou. L'Alba, però, no ha oblidat l'Albert; i encara que no ho vulgui reconèixer de manera explícita, de cor, el continua estimant i desitjant. I aquest sentiment inequívoc es posa de manifest quan l'Albert torna al poble per assistir a l'enterrament de la seva mare, un dia abans del casament de l'Alba. La trobada entre tots dos és el punt culminant d'una història que uneix el passat, el present i el futur. Un futur, que no per desitjat, es converteix en inesperat.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2003 segons l'adaptació radiofònica de Joan Carles Peris, i sota la direcció de Joan Garrigó, i amb la participació de Joana Palau en la Vídua Aguilar, Rosa Aguado en Alba Oliver, Dolors Trenchs en la Dida, Maria Glòria Farrés en la senyora Salomé, Rosa Izquierdo en la senyora Agnès, Margarida Fabregat en la senyora Júlia, Teresa Julià en la senyora Maria, Marta Plaza en Rosa i Hortènsia, Francisco Domingo en Joan Oliver, Jordi Bernad en Albert Aguilar i Joan, Albert Puig el Preceptor i Joaquim Vidal en el Majordom. La narració és de Joan Rodón, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

Goldman, nascut a Xicago el 1927 en el sí d'una família d'origen jueu i mort el a Nova York el 1998, destacà com a dramaturg i guionista televisiu, i és germà del també escriptor i guionista William Goldman.

L'obra que avui posem en antena, "El león en invierno", fou estrenada en versió teatral a Broadway el 1967. Un any més tard fou portada a la gran pantalla, segons guió del mateix autor, i amb un repartiment en el que apareixien actors com Peter O'Toole, Katherine Hepburn, Anthony Hopkins o Timothy Dalton. L'èxit aconseguit li valgué el reconeixement en forma de diversos premis cinematogràfics, entre els que podem destacar l'Òscar a la millor actriu per Katherine Hepburn, guardonada també amb el premi Bafta; i el Globus d'Or al millor actor per Peter O'Toole. L'acció se situa al Castell de Chinon, on el Rei d'Anglaterra, Enric II, viu amb la seva amant Àlix. Es cel•lebra la Festa de Nadal i el Rei ordena l'alliberament de la seva esposa, Leonor d'Aquitània, a qui té recluïda des de fa deu anys. El Rei ja té una edat avançada i decideix reunir els seus tres fills, Juan, Godofredo i Ricardo, per prendre la decisió sobre la seva successió en el tron. Però els interessos de les diferents parts són ben diferents, i la lluita pel poder és ferotge.

La versió radiofònica que tot just a continuació escoltarem és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1991 segons l'adaptació radiofònica de Joan Carles Peris, i sota la direcció de Joan Garrigó. Maria Glòria Farrés, que interpreta a Leonor, l'esposa del rei, recorda de manera molt especial la tasca que es va dur a terme en l'enregistrament d'aquesta obra. A banda de Maria Glòria Farrés, i tal com ella mateixa ja esmentat, destaca també el paper del Rei Enric II que interpreta Anselm Marcet. La resta del repartiment, el formen Júlia Gonzalez en Àlix, Ramon Bravo en Ricardo, Albert Puig en Juan, Ismael Majó en Godofredo, Maria Glòria Farrés en Leonor i Joan Antoni Cortina en Felipe. La narració és de Lluís Barón, el muntatge musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

Degut a la durada de l'obra, hem dividit la seva audició en dues parts. Avui n'escoltarem la primera, i la setmana vinent assitirem al desenllaç d'aquesta història.

En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim al desenllaç d' "El león en invierno", de James Goldman, de la qual en vàreu poder escoltar la primera part en l'audició de la setmana passada.

Leonor d'Aquitània, a qui el seu espòs, el rei, ha tingut recluïda durant deu anys, i que ara es veu alliberada per tal de participar en la decisió del futur del tron, aprofita l'ocasió per enfrontar-se al rei i oposar-se a la seva voluntat per la qüestió de la successió que proposa. El rei proposa a Juan com a successor, i en canvi, Leonor prefereix posar-se de la banda de Ricardo, el seu preferit. D'ençà d'aquest moment, el debat és constant, i la lluita airada i les conspiracions són ferotges. Leonor, amb el seu complot, pretén aconseguir el seu propòsit i venjar-se, així, del seu espòs, un rei caduc i en hores baixes. Les conspiracions i les traicions d'ambdues parts es fan ben paleses.

Us recordem que la versió radiofònica que posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1991 segons l'adaptació radiofònica de Joan Carles Peris, i sota la direcció de Joan Garrigó, i amb la participació de Maria Glòria Farrés en Leonor d'Aquitània, Anselm Marcet en el rei Enric II, Júlia Gonzalez en Àlix, Ramon Bravo en Ricardo, Albert Puig en Juan, Ismael Majó en Godofredo, Maria Glòria Farrés en Leonor i Joan Antoni Cortina en Felipe. La narració és de Lluís Barón, el muntatge musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

Lorca és, no en va, un dels autors teatrals espanyols més coneguts, no tant sols per la seva obra, sinó també per les seves idees. Nascut a Granada el 1898, Lorca va formar part de l'anomenada Generació del 27, i és el poeta més influent i popular de la literatura espanyola del segle XX, i un dels cims del teatre espanyol d'aquest mateix segle, conjuntament amb Valle-Inclán i Buero Vallejo. La seva obra literària és força àmplia i de gran creativitat, malgrat haver-se vist interrompuda per la mort prematura a causa de la seva execució després de la revolta militar de la Guerra Civil Espanyola, no tan sols per qüestions polítiques derivades de la seva afinitat amb el Front Popular i les idees d'esquerres, sinó també per qüestions morals, en haver-se declarat, obertament, homosexual; qüestions contràries ambdues a les idees del règim franquista que, aleshores, governava el país.

Yerma, escrita el 1934, forma part de la gran trilogia lorquiana conjuntament amb ''La casa de Bernarda Alba'' i ''Bodas de sangre'', en les que l'autor, conscient de l'èxit d'aquest tipus de temàtica, utilitza una àmplia sèrie de símbols com a recursos per marcar els sentiments i les situacions dels diferents personatges que apareixen durant l'obra per representar la fecunditat i l'esperança i l'alegria de la maternitat en la dona, contràriament a la esterilitat i l'impediment per arribar a ser-ho. ''Yerma'', dividida en tres actes de dos quadres cadascun, narra la història d'una dona casada que viu amb la frustració de no poder engendrar fills amb el seu espòs, Juan, i ser com la resta de dones casades que viuen al seu voltant. L'obra s'endinsa en aquest conflicte intern de la protagonista, un conflicte que passa per tots els intents infructuosos per ser mare davant la possible esterilitat de la seva parella, que no pot, i no vol, engendrar fills. La lluita de la protagonista esdevé infructuosa, i això li provoca un sentiment profund d'odi cap al seu espòs i cap a ella mateixa. La única sortida a tot aquest conflicte personal és l'alliberament de tot el llast que arrosega. A través d'un gest radical, Yerma s'allibera de l'esterilitat de Juan però no de la seva tragèdia personal, un gest que obeeix al seu desig de complir una funció imposada per la societat que l'envolta.

La versió radiofònica que us oferim és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1988 segons una adaptació de Rafael Peris i sota la direcció de Joan Garrigó. Maria Glòria Farrés que interpreta a Yerma, recorda com va impactar-la el fet de com Lorca descriu els sentiments de la protagonista de l'obra. A banda de Maria Glòria Farrés en el paper de Yerma, la resta del repartiment està format per Rasa Aguado en María, Margarida Fabregat en la Vieja pagana, Dolors Trenchs en la Curandera, Maria Rosa Izquierdo en la Hembre i una Lavandera, Maria Josep Massagué en Lavandera i Muchacha, Margarida Fullola en una Muchacha, Guillermo Salceda en Juan, Ramon Bravo en Víctor, Ismael Majó en un Hombre i Voz envolvente, Joan Rodón en el Macho i Josep Maria Enriquez en un Hombre. La narració és de Lluís Barón, el muntatge musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.

Joan Cases va néixer a l'Hospitalet de Llobregat l'any 1950. Ha publicat narracions, treballs de recerca i divulgació d'història local, i també poesia. Vinculat al teatre des de l'adolescència, n'ha fet, n'ha traduït i n'ha adaptat, tant en català com en castellà. També ha traduït nombroses obres literàries clàssiques i contemporànies del francès, l'italià i el portuguès. Des de 1987 escriu articles d'anàlisi i crítica teatral per a diverses publicacions diàries i periòdiques. Ha prologat algunes edicions de peces de teatre i es va fer càrrec del volum dedicat a Diderot a la col.lecció Materials Pedagògics de l'Institut del Teatre. Ha obtingut els premis Víctor Català (1979), Miquel de Palol (1985) i Ciutat de Palma de Poesia (1986, amb Feliu Formosa).

Com ens comenta Joan Castells en el pròleg de l'edició escrita de l'obra que avui posem en antena; "Aquesta obra, està teixida amb uns elements escènics rnolt simples, entrellaçats i units per soldadures imperceptibles com en una filigrana. NUS té l'estructura d'una obra d'un sol acte, però està dividida en tres malèfiques situacions escèniques marcades per la reiterada aparició de dos personatges —Ell i Ella— a les golfes d'una casa. Cada una de les tres situacions té un mateix inventari temàtic que fa referència, fonamentalment, a una relació sentimental tenyida de turbulència. Joan Cases utilitza dos fils —el Iloc i la conversa— per entrellaçar un nus que en retirar-ne un dels caps s'estreny encara més." Nus és el joc de la mentida i de la veritat... Perquè més enllà de la sinceritat, la veritat consisteix en allò que no es diu.

La versió radiofònica que us oferim és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre sota la direcció de Rosa Aguado que interpreta també el paper d'Ella i Toni Garrich en el paper d'Ell. La narració és de Marta Plaza, i el muntatge musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

Deixeu-vos seduir per aquest entramat de situacions i imagineu unes golfes que us transportaran a l'espai i el temps que viuran aquests dos personatges: ELL i ELLA.

''L'hostal de la Glòria'' és una d'aquelles obres sobre les que no cal dir massa cosses, ja que tothom les coneix. És, de ben segur, una de les obres de Sagarra, i també del teatre català, de més èxit i que més bona acollida acostuma a tenir arreu del nostre pais. Ha estat representada en nombroses ocasions, en moltes sales de teatre, i per molts actors. Fou estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 7 d'octubre de 1931 per la companyia de Pius Daví. Ell mateix i la seva esposa, l'actriu Maria Vila, interpretaven els papers principals, l'Andreu i la Glòria.Els coneixedors de Sagarra diuen que l'autor, en escriure l'obra, va crear el personatge de la protagonista, la Glòria, fet a mida perquè l'interpretés la mateixa Maria Vila.

A ''L'hostal de la Glòria'', Sagarra utilitza una llengua viva i rica, amb gran diversitat de recursos retòrics, i combina a la perfecció diferents ingredients dramàtics i de comèdia per descriure les situacions que es van succeïnt segons va avançant l'obra. La Glòria, la mestressa de l'hostal, una dona de caràcter fort i amb molta empenta, mostra una actitud generosa i compassiva envers tothom qui l'envolta. La Roser, en canvi, és una noia reservada i malatissa, vinguda de pagès per estar al costat de la germana. Entre totes dues, l'Andreu, el marit de la Glòria, un home de bona planta, fort i decidit per fora, però alhora feble i una mica tastaolletes, que sent una forta atracció per la Roser. Aquest triangle amorós té un contrapunt còmic amb la presència d'altres personatges com la senyora Flora o el senyor Ventósque ajuden a posar un punt més divertit a l'obra; o el Jutge Forcadell, un retrat que ridiculitza el poder i el benestar de l'alta classe social.

La versió radiofònica que tot just a continuació escoltarem és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1986 segons l'adaptació radiofònica de Rafael, i amb la direcció conjunta de Lluís Montull i Joan Garrigó i la participació de Rosa Torrens en Glòria, Joana Palau en Roser, Margarida Fullola en Gertrudis, Isabel Ramirez en Angeleta, Margarida Fabregat és la senyora Flora, Anselm Marcet en l'Andreu, Ramon Bravo el Jutge Forcadell, Toni Garrich en Rupit, Manuel Arisó en Torelló, Enric Mateu en Setpervuit, Ismael majó en Santaló i Joan Rodón en el senyor Ventós. La narració és de Maria Glòria Farrés, el muntatge musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Josep Lluís Lanau.

"Retaule de Passió" és un guió basat sobre els textos de "La Passió de N.S, Jesucrist" de Joan Povill i Adserà, el drama sacre en vuit actes escrit en vers el 1947, que es representa, encara, cada any, a La Passió d'Olesa de Montserrat. L'èxit de crítica i públic assolit en els anys cinquanta convertí a Povill en una figura reconeguda i la Passió d'Olesa en tota una referència. Així, diverses entitats artístiques d'arreu del país, prengueren els passatges de l'obra per adaptar-los als seus espectacles. És el cas de l'Elenc Artístic de l'aleshores Centre Social Catòlic (avui Centre Cultural El Social), que representà el "Retaule de Passió" per primera vegada el 1949.

Un dels membres d'aquell elenc era n'Ermenter Cima i Garrigó. L'Ermenter, fou, també, component del Quadre de Veus de Radioteatre durant la primera etapa, entre les dècades de 1950 i 1960, i fins i tot, arribà a assumir-ne la direcció després de la marxa d'en Joan Llenas. Però el gruix de la seva activitat artística, fora del mitjà radiofònic, el desenvolupà amb l'Elenc Artístic del Centre Social Catòlic, duent a terme nombroses representacions de teatre dalt dels escenaris. A més de les tradicionals representacions d'Els Pastorets, de les que en fou el director durant la dècada de 1950, una de les seves creacions més recordades va ser, precisament, el "Retaule de Passió", en la que interpretava el paper de Jesús. A banda del Teatre Radiofònic i el teatre en escena, l'Ermenter és recordat, també, per haver posat veu a l'entranyable patge Xiu-Xiu, l'ambaixador del rei Gaspar que visita la nostra ciutat cada Nadal. L'any 1984, en motiu de la seva llarga trajectòria en els diferents àmbits culturals de la ciutat, va ser proclamat Terrassenc de l'Any. Després dela seva mort, ocorreguda el 22 de novembre de 1991, a començaments de 1992, el Quadre de Veus de Radioteatre i l'Elenc Artístic d'El Social decidiren retre-li un homenatge de manera conjunta i enregistrar una versió radiofònica del "Retaule de Passió". Però aquesta posada en escena tenia una doble dificultat. D'una banda, calia encabir el gairebé centenar de personatges que hi intervenen, i de l'altra, combinar de manera homogènia les veus acostumades al mitjà radiofònic i d'altres més acostumades als escenaris teatrals. Així, despre? de diversos assajos i sessions d'enregistrament, el 17 d'abril de 1992, Divendres Sant, el "Retaule de Passió" veié la llum i fou emès a través de les ones de ràdio.

I aquesta és precisament la versió radiofònica que avui volem recuperar, una versió segons l'adaptació radiofònica de Lluís Barón i la direcció de Joan Garrigó, amb les veus del Quadre de Veus de Radioteatre, l'Elenc Artístic d'El Social i la col•laboració de la Massa Coral. El Muntatge musical és de Nina Mataix i Josep Samarra i la realització tècnica de Joan Borràs.

Novel.lista, dramaturg, crític i assagista, J.B. Priestley va néixer a la darreria del segle XIX a la ciutat anglesa de Bradford, en una societat canviant, en la que comencen a esclatar els primers indicis de la revolució social, obrera. Però on les classes adinerades continuen resistint-se a aquests canvis.

Durant la Segona Guerra Mundial, presentava el programa de ràdio “Postscripts” a la BBC. El seu discurs, més aviat d'esquerres, li va fer guanyar enemics entre els membres del Partit Conservador, i van aconseguir que el censuressin i es deixés d'emetre, tot i tenir unes audiències del 40%.

“Truca un inspector” pretén -a través d'una obra d'intriga-, provocar-nos una reflexió interior, sobre les conseqüències de les nostres accions -per petites que siguin- i com poden afectar a les persones que ens puguem topar a la vida. Alhora, no se'n oblida de la crítica social, de la lluita de classes que tant el va marcar al llarg de la seva carrera. L'obra va ser estrenada l'any 1945, a Moscou, i fins l'any següent no va ser representada a Londres.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre sota la direcció de Robert Rué; i amb la participació de Rosa Aguado en el paper de Sheila, Jordi Bernad com a Eric, Laura Castillo en Edna, Margarida Fabregat com a Sra. Birling, Robert Rué interpretant al Sr. Birling, Joan Roca com a Gerald Croft, i Toni Garrich com a Inspector Goole. La narració corre a càrrec de Marta Plaza, amb muntatge musical i realització tècnica de Joan Borràs.