El nom de DiY Sound System ja forma part de la mitologia rave. Fundat el 1989 a Nottingham, DiY va ser un col.lectiu de DJs, ravers i travellers conegut pel seu gust pel house i la seva participació en festes com la llegendària rave de Castlemorton. Ara, els amics de Colectivo Bruxista publiquen en castellà “Derecho a la fiesta”, una crònica de l’època amb declinacions autobiogràfiques escrita per Harry Harrisson, un dels artífex de DiY. Parlem de raves, autogestió, hedonisme i activisme amb el Luis Costa, autor del pròleg.

Un programa per donar veu als que a casa nostra estan donant veu, amplificant i assenyalant una barbàrie insoportable que s’està perpretant a orient proxim. Volem amplificar l’activisme cultural compromés amb el poble Palestí, i que des de diferents espais i plataformes del nostre entorn estan denunciant, mitjançant espais culturals, els atacs d’Israel contra la població. Parlem amb Kult, Hangar, Hip Hop x Palestina, PAAC, Propaganda pel fet.

La gent que treballa als equipaments municipals de la cultura i el lleure a Barcelona fa temps que denuncia la precarització que pateix la seva feina. Des de Centres Cívics, Casals de gent gran, joves, infants, cases de colònies, menjadors aquests espais de proximitat estan valorats molt positivament per la ciutadania.El col·lectiu demana que s'impulsin millores en els contractes de gestió d'aquests equipaments, ( la gran majoria externalitzats i de prestació indirecta ), per garantir unes condicions laborals dignes que repercuteixin en els seus salaris i en les hores de feina. Avui al nostre "Cultures Paral·leles" parlarem amb algun dels representants de la plataforma" Cultura i Lleure en Lluita" per conèixer més de prop la feina, l'esforç i la vocació de servei públic d'un col·lectiu que sempre és al nostre costat.

En algun punt equidistant de la catarsi, l’exorcisme i la reflexió teòrica, la Núria Gómez Gabriel desplega a “Traumacore. Crónicas de una disociación feminista” (Cielo Santo) una teranyina de veus i idees cosides entre si per les experiències en la pròpia carn —i fora d’ella— de l’autora. Feminisme dissociatiu, cultura post-traumàtica, pensament gòtic… Ella mateixa ens ho explica a La Biblioteca Inflamable d’avui.

null

Al nostre -"Cultures Paral·leles" i de la mà del Dani Granados ens agrada visitar aquells espais que s'encarreguen de dinamitzar la vida cultural i social dels nostres barris, pobles i ciutats.La xarxa de Centres Cívics, culturals de la ciutat de Barcelona sempre ens ofereix motius per pensar que la cultura comunitària, la que fa partícips del fet creatiu als veïns i les veïnes del seu territori és sens dubte la millor manera de crear d'altres models de societat, més diversos i alhora equitatius.Hem anat al Centre Cultural Albareda per conèixer l'exposició i la feina de les companyes de la Revista Yemaya. Des de Yemaya volen visibilitzar les dones africanes que han arribat al nostre, ara també seu, territori. A "Ressenyes de Resistència" podem saber com han viscut els seus processos migratoris i quina és la seva quotidianitat.Coneixerem més de prop la feina i la programació del Centre Cultural Albareda situat al Poble Sec, al districte de Sants-Montjuïc, especialitzat en temàtiques musicals i ens aproximarem també al Centre Cívic El Sortidor per conèixer i degustar el seu projecte A Taula!, que vincula cultura i gastronomia.

La gent que fem El Territori Clandestí som hereus de l'esperit provocador, rebel, punk de La Banda Trapera del Rio. Probablement la nostre manera de viure i pensar hagués estat diferent si ells i molts altres no haguessin decidit un dia alçar la seva veu i enviar a pastar o encara mes destruir el sistema. Recordeu allò de ... "soy curriqui de barrio, soy amigo del obrero, soy enemigo del sistema y le pienso pegar fuego". Aquest cap de setmana hem volgut recordar en Morfi al "Cultures Paral.leles" i també a la "Biblioteca Inflamable".Daniel Granados ens parla del contexte social, cultural i polític que va viure Morfi Grei i que va veure neixer La Trapera . Aquell Baix Llobregat, aquell Cornellà, la Ciutat Satelite on les movilitzacion veinals i les vagues obreres provocaven els malsons de Franco i els que van venir després.Uns barris que de sobte es van veure amarats per les drogues que aconseguiren anular a bona part de la poblaciò mes jove.

Fa pocs dies va deixar-nos el Morfi Grei, el llegandari cantant de La Banda Trapera del Río. Saludats com a pioners del punk, els traperos van ser la veu cabrejada de la perifèria, els cronistes salvatges de la ciutat satèlit. En parlem a partir de "Escupidos de la boca de dios" (Munster), de Jaime Gonzalo, una història de la Trapera en la qual van participar els supervivents del grup. I aprofitem per analitzar el perquè de la fascinació de la marginalitat entre el públic pop.

I què, els Reis d’Orient? La tieta t’ha regalat una corbata horripilant? El sogre ha pensat que el que necessitaves per viure eren uns mitjons del Bob Esponja?Avui us proposem uns quants llibres per aprofitar l’avinentesa dels canvis de regals terribles: “Medio siglo contra el trabajo. Canon bífido” (Traficantes de Sueños) de Franco “Bifo” Berardi; “Bodies. Vida y muerte en la música” (Liburuak) d’Ian Winwood; “Desconexión. Un viaje personal por internet” (Alpha Decay) de Roisin Kiberd; “Utopías digitales. Imaginar el fin del capitalismo” (Verso) d’Ekaitz Cancela; “Tonight It’s a World We Bury: Black Metal, Red Politics” (Repeater) de Bill Peel; i “El erotismo” (Tusquets) de Georges Bataille. Ah, i no oblideu comentar a la família que, si de cas, l’any que ve us facin un val per la vostra llibreria preferida.

null