La periodista Talia Lavin -jueva, bisexual i d'esquerres - va submergir-s'hi durant un any.

Les ideologies de l’odi campen a gust per internet. La manosfera és un entramat fosc i terrorífic de webs, blogs, xarxes socials, serveis de missatgeria i fins i tot llocs de cites on es disseminen proclames antisemites, crides a la guerra racial i teories de la conspiració.

La periodista Talia Lavin —dona, jueva, bisexual i d’esquerres— va submergir-s’hi durant un any, adoptant identitats falses i observant les dinàmiques de comportament online dels neo-nazis. La seva experiència es recull a “La cultura del odio” (Capitán Swing), el llibre al qual dediquem avui La Biblioteca Inflamable.

#feixisme #manosfera #incels #supremacisme

Avui 25N i tots els 365 dies de l'any alcem la veu per cridar per l'eliminació de la violència contra les dones. Al Cultura Paral·lela el Dani Granados ens convida a escoltar la veu de dones que canten a les seves companyes: dones treballadores, intel·lectuals, feministes, dones diverses en els seus orígens i sexes. Dones inconformistes, lluitadores, dones que són llavor... Amparo Ochoa, Chabuca Granda, Gata Catana, Litle Simz, Ajuar, Nina Simone.

També una dona s'encarrega avui d'obrir el nostre programa, és la cantant argentina resident a Barcelona Belén Natali. Acaba d'editar "Jacaranda" sons llatins i jamaicans amb base pop.

Al segle XVIII, l'"Encycloplédie" de Diderot i d'Alembert va suposar un cim del pensament il.lustrat, la síntesi dels seus valors en forma de tractat dels coneixements universals. En aquest sentit, la tasca de l'enciclopedista es revela, de manera indirecta, com un esforç per establir un marc d'ordre, determinar el sentit de les coses d'acord a la seva manera de pensar. Per això, l'enciclopèdia és un agent regulador, el dispositiu que construeix una manera d'entendre la realitat inevitablement esbiaixada.

Però, és possible una enciclopèdia crítica? Una enciclopèdia que es negui a mostrar una sola cara d'un tot complex i farcit de singularitats? Aquesta idea sobrevola la "Enciclopedia crítica del género" (Arpa), una obra monumental on diversos autors i autores proposen una cartografia flexible, interseccional i fins i tot mutant, del ventall quasi infinit de particularitats que acullen els conceptes relacionats amb el gènere i les seves polítiques.

A aquestes alçades ja en coneixeu, no ens agraden els corsés, la cultura diversa, la cultura paral.lela es el nostre aliment. Avui tenim propostes ben diferents o potser no tant. Per una banda parlem del Festival Reteena, una mostra audiovisual feta per joves i per a joves , passeu, passeu, perqué després no digueu allò de...es que als joves tot s'els hi fot...

Una dona jove , la Carola Ortiz ha decidit tirar endavant un projecte revolucionari, perque revolucionari es el fet de investigar, divulgar, preservar la memoria oral, la Carola ho fà a partir del seu projecte "Cantareres" i per acabar, megadosis punk.

La Maritxu Alonso ja fà temps que va decidir que ja prou de punkis mortes i ha partir del seu projecte "Uterzine": un espai d'activisme anarcotransfeminista y punk, ens proposa un fanzine, expossicions fotogràfiques, xerrades i ben aviat un documental sobre dones i diversitat en el Punk, material sorollós i polític, diu la Maritxu i nosaltres encantades.

Ja fa temps que convivim amb la Intel·ligència artificial. Moltes veus han alertat sobre la IA...però és la IA perillosa per se o som nosaltres els que posem el perill a l'hora de programar i mirar de decidir els seus usos. Hem d'aprendre a conviure amb ella? i... quin paper té en la creativitat tot tenint en compte que l'art neix de les emocions.

Ens traslladem al Centre Cívic Ateneu Fort Pienc on han programat el cicle "Intel·ligència artificial i creativitat". L'Oriol Rosell encarregat d'una de les ponències i també del cine forum ha convidat a la seva "Biblioteca Inflamable" a Yolanda Frías, directora del Centre, Fèlix Pastor: Compositor. Professor de l'ESMUC ( Escola Superior de Música de Catalunya). I membre del grup de recerca de Tecnologia i interacció musical.

Enric Guaus. Investigador del grup de recerca de Tecnologia i interacció musical de l'ESMUC, el seu treball es centra en la intel·ligència artificial i més concretament en allò que anomena com a Subtil augmentació d'instruments acústics.

Ja fa mes d'un any que va obrir les portes "Paral·lel 62" la sala, abans coneguda com a Barts, Studio 54 o Grán Teatro Español entre d'altres noms és la primera casa de la cultura de Barcelona. La sala de titularitat pública i gestionada per una unió de cooperatives vol ser un aparador de la diversitat cultural i social del nostre territori i de manera molt especial un espai de trobada de les entitats i col·lectius del barris que l'envolten.

Avui també coneixem el darrer treball discogràfic de la Maio : "Suau"

El llenguatge constitueix el nostre pensament. Però, si el llenguatge existeix abans que nosaltres, allò que pensem és genuïnament nostre? Si inventem una llengua pròpia, pensem diferent? Pot existir un llenguatge que no parli ningú? I un llenguatge que es creï a mesura que s’utilitza?

Clemens J.Setz ha escrit un assaig fascinant sobre llengües inventades, “La abejas y lo invisible” (H&O Editores), pel qual desfilen visionaris i il·luminats, poetes i criminals, utopistes i robots, i que planteja un munt de qüestions apassionants sobre els idiomes i el seu sentit.

Avui al "Cultura Paral.lela" tenim uns convidats molt especials, una d'aqueslles entitats que li donen sentit i forma al fet d'entendre la cultura com a una eina de transformació social.

La seva pròpia dinàmica redefineix constantment les formes que poden adoptar projectes diversos treballant en el desplegament dels drets culturals.

Parlem avui amb La Fundicio, una cooperativa creada el 2006 que, segons elles mateixes diuen: "impulsa processos col·lectius de construcció de coneixement, pràctiques culturals i formes de relació, entesos com a recursos d'ús comú i com a activitats "controversials" i situades." Les escoltem!

The Birthday Party, Pauline Oliveros, raves i Free Partys

La Biblioteca Inflamable a In-edit

Avui dediquem el programa a la mare dels ous d'aquesta secció. Tal com vam fer en el segon programa en aquell tòrrid setembre de fa 6 setmanes, parlem de MÚSIQUES PARALELES, concepte que utilitza l'antropòleg brasiler Hermano Viana per parlar dels nous canals de circulació, distribució i socialització a Brasil a principis d'aquest segle XXI. Contextos musicals on no hi són presents ni la indústria cultural ni les formes habituals de la indústria música. Abordem espais on, d'alguna manera, l'accés a la música té a veure a crear noves formes de participar i de viure-la.

En aquesta 8a edició de Cultura Paral·lela introduïm el KWAITO, la banda sonora postapartheid de Johannesburg, a la Sud Àfrica de Nelson Mandela.