Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El president del grup parlamentari socialista, Ferran Pedret, ha justificat la decisió del Govern de retirar els comptes assegurant que era “l’única manera d’evitar un fracàs parlamentari que no beneficiava ningú” i ha insistit que la decisió permet “preservar l’estabilitat i donar una segona oportunitat al diàleg”. Segons el portaveu socialista, el PSC “no renuncia a tenir uns pressupostos aquest any”, però recorda que “cal que tothom mogui fitxa amb responsabilitat”. Per Pedret, l’obstacle principal ha estat la posició d’ERC durant la negociació fiscal: “Portem mesos dient que la recaptació de l’IRPF no depèn de la Generalitat. Aquesta insistència ha estat un cul-de-sac”.

Des d'ERC, el seu portaveu adjunt Jordi Albert assegura que el Govern “no ha volgut negociar de debò fins a l’últim minut” i que la retirada dels pressupostos confirma “una manca de previsió alarmant”. Albert afirma que els republicans no han variat la seva demanda: “Si demanem garanties en matèria fiscal és perquè és imprescindible per avançar cap a un finançament just”. El diputat d’ERC ha remarcat que la seva formació “no tanca la porta a un acord”, però sosté que els socialistes “han de deixar d’improvisar i començar a complir allò que van prometre a l’acord d’investidura”.

A Catalunya, gràcies al múscul en recerca i també gràcies al finançament públic i privat, la taxa de curació del càncer de mama ja supera el 90%, situant-se com a referent mundial. Aquests dies, a la capital catalana es parla d'aquest tumor, però fixant-se en allò que fa referència al tractament durant l'operació. El doctor Jaume Masià, director del Servei Mancomunat de Cirurgia Plàstica de l’Hospital de Sant Pau i l’Hospital del Mar, és també qui dirigeix el Barcelona Breast Meeting, que aquests dies reuneix més d’un miler d'especialistes.

El Dr. Macià destaca que aquest congrés és principalment quirúrgic i, en aquest sentit, es treballa sobre tres àmbits principals: cirurgia oncològica de mama, reconstrucció mamària i cirurgia estètica. Tres vessants que, explica el director del certamen, "envolten la mama en si" i avancen conjuntament cap a tècniques cada vegada més eficients i menys invasives. A més, la personalització de cada cas, millora els resultats. Aquest professional de la Cirurgia Plàstica diu que cada dona té una anatomia diferent i que, si el tractament s'adapta a aquestes particularitats, s'aconsegueix una major eficàcia en la lluita contra el tumor, menys dolor i una recuperació més ràpida i una millor qualitat de vida a llarg termini.

Aquest any, un dels punts estrella és la incorporació definitiva de la robòtica en la cirurgia de mama, tant en l'extirpació del tumor com en la reconstrucció. Una tecnologia que, segons el doctor, ja ha estat transformadora en especialitats com la urologia o la ginecologia i que ara fa un salt decisiu en oncologia mamària. Això permet incisions mínimes de només 2 centímetres, fent la mastectomia i la reconstrucció en el mateix acte quirúrgic. Amb tot, hi ha molta més precisió i es redueixen les complicacions. I s'hi integra la imatge d'alta definició, que permet "mapejar el cos" de cada pacient, com ha explicat Jaume Masià, i obtenir millors resultats.

Un dels temes clau és la reconstrucció immediata. Des de fa anys, les dones operades no han de passar pel procés traumàtic de veure's sense pit. Ara, amb la robòtica, aquesta transició encara és més suau i té una recuperació molt ràpida.

"Una dona no és sana quan els marcadors tumorals surten bé; ho és quan es troba igual que abans de tenir càncer", afirma Macià.

La immigració és, des de fa uns anys, al centre del debat polític i és una de les grans preocupacions entre la població, tal i com indiquen els darreres estudis. Sense anar més lluny, el darrer baròmetre del CIS del mes de febrer la sitúa com la segona gran preocupació entre els espanyols, només per darrere de l’habitatge. L’habitatge rep el 42.8% de les mencions mentre que la immigració escala 4.4 punts en el darrer mes fins arribar al 27.6% de les respostes. Aquesta segona posició fa que la immigració preocupi més, per exemple, que la situació econòmica del país, que la política general o la qualitat de la feina. La preocupació per l’arribada de persones estrangeres al país ha patit un augment exponencial aquests darrers anys. Sense anar més lluny a l’octubre del 2024 era la principal preocupació de la ciutadania i el cert és que en la darrera dècada s’ha situat entre les quatre grans preocupacions.

Una situació ben diferent a les enquestes que el CIS va fer entre el 1993 i el 2017, quan la immigració generava molta més empatia i solidaritat, ja que es valorava que la persona que abandona el seu país per anar a un altre a viure i treballar ho fa per necessitat econòmica o fugint de situacions polítiques complicades. El cert és que en els darrers anys la política espanyola i, per conseqüència, la ciutadania, han posat la immigració al centre del debat polític, segurament alimentat pels discursos xenòfobs que sembla que cada vegada calen més, especialment entre els més joves, i que culpen els immigrants en qüestions com la seguretat o la criminalitat i l’àmbit laboral. Una prova de tot això que estem parlant la hi tenim en una enquesta del CIS que desvela que un 73% dels joves catalans d’entre 18 i 24 anys creuen que hi ha massa immigració.

És per tot això que avui hem volgut dedicar el tema de la setmana a la immigració, però ho hem fet d’una manera especial: coneixent històries reals de persones que han hagut de migrar a Espanya. Ho hem fet aprofitant que l'associació 'T'acompanyem', presidida per l'Isidro Gutiérrez, publica una sèrie de llibres anomenats 'Formigues', en el que hi trobem relats escrits per persones migrants. D'aquesta manera, a banda de tenir la companyia del president de 'T'acompanyem' hem conegut les històries de l’Elga Teresa Chinchay i la Derlis Ramírez, dues dones migrants que ham compartit les seves vivències amb nosaltres.

El Consell Executiu ha aprovat un suplement de crèdit de 5.988 milions d'euros que gira al voltant de tres eixos: salaris, despesa i projectes en marxa

En el primer paquet, hi ha el pagament de les nòmines dels funcionaris, els increments salarials pactats amb treballadors públics, i els compromisos laborals signats amb docents i mossos.

Pel que fa al capitol de la depesa de la Generalitat, hi trobem les polítiques de dependència, la despesa farmacèutica, els concerts sanitaris o els ajuts al lloguer. També els recursos econòmics assignats a

les escoles per garantir la igualtat d’oportunitats de l’alumnat.

I en l'ambit de compromisos i plans pluriennals, el Govern inclou la llei de barris, la bonificació del transport públic o la compra d’habitatges per a lloguer social.

La Generalitat també preveu amb aquest suplement de crèdit una partida reservada per pal·liar les conseqüències per la guerra a l’Orient Mitjà.

SOS Racisme va registrar més de 250 casos de discriminació xenòfoba a Catalunya durant l’any passat, tal com revela l’informe de 2025 del seu Servei d’Atenció i Denúncia. L’entitat alerta que hi ha un gran volum d’infradenúncia: set de cada deu situacions racistes no es denuncien.

És per això que aquesta organització finalment només va acabar assumint la gestió de 72 denúncies. L’informe recull que un de cada quatre casos registrats són agressions i discriminacions entre particulars, més del 15% corresponen a abusos per part de cossos de seguretat pública i un 13,5% són barreres en l’accés a drets socials. També hi ha un 9,5% de discursos d’odi en la política, les xarxes socials o els mitjans de comunicació.

La directora de SOS Racisme, Gemma Ferreón, s’ha mostrat preocupada per com aquests discursos d'odi s’han colat, a parer seu, en àmbits institucionals: "Hi ha hagut una institucionalització i legitimació política d'aquests discursos, no només per part dels partits d'extrema dreta, explícitament racistes, sinó també per les suposades forces progressistes".

Pel que fa al perfil de les persones ateses, el 40% tenien nacionalitat espanyola i més del 30% eren estrangers en situació regular. Un 10% eren col·lectius i un 17% eren estrangers en situació irregular. Segons SOS Racisme, els migrants sense documentació en regla són els que més discriminació pateixen i, alhora, els que estan més desprotegits de cara a denunciar.

El punt de partida d’aquest recorregut de La Ciutat Lleida ens situa al Centre Històric de la ciutat de Lleida, a la Font de les Piques de la plaça Sant Llorenç. Des d’aquí el president de la Diputació Joan Talarn, ha posat el focus en la necessitat de garantir una bona gestió de l’aigua, especialment en un context marcat recentment per la sequera. Joan Talarn ha destacat que la institució destinarà aquest 2026, 15 milions d’euros a la modernització de les xarxes municipals, amb l’objectiu de millorar l’eficiència i reduir pèrdues. “L’aigua és la font de vida i és fonamental per al nostre territori, perquè és la manera que reguem els nostres camps, però també és el que bevem”, ha afirmat. En aquest sentit, ha remarcat la importància de no abaixar la guàrdia malgrat la millora actual de les reserves hídriques, després d’un hivern plujós, perquè “la gestió eficient i la inversió en infraestructures esdevenen claus per afrontar futurs episodis d’escassetat”.

Amb el patrimoni com a fil conductor del relat de l’aigua, aquest any la Diputació de Lleida l’ha volgut posar en valor des del punt de vista patrimonial amb l’edició del calendari 2026 sota el lema "Aigua, font de vida", on queda retratat el valor patrimonial de les fonts, elements presents a pràcticament tots els municipis i que durant segles han estat espais de vida quotidiana i convivència. Un calendari que recull tretze fonts monumentals recorrent totes les comarques de Lleida, Pirineu i Aran, convertint-les en símbols d’identitat i memòria col·lectiva.

El projecte fotogràfic ha anat a càrrec dels professionals de l’estudi fotogràfic defoto que han recorregut el territori per captar aquestes imatges. Ramon Gabriel, fotògraf ara ja jubilat però que va idear el projecte, ha destacat la dificultat i alhora la riquesa de fotografiar espais tan integrats en el dia a dia dels pobles. L’objectiu ha estat oferir una nova mirada sobre elements coneguts, jugant amb la llum, els moments del dia i l’entorn per posar en valor el seu significat. El resultat és un recull que no només documenta, sinó que també interpreta el vincle entre l’aigua i el territori.

A Os de Balaguer, la font del Sampitot és un exemple clar del paper central que han tingut aquests espais. L’alcaldessa Estefania Rufach ha explicat que “això abans era el punt d’entrada on la gent parava a beure o a descansar”, i ha remarcat que encara avui continua sent “el cor que batega al centre” del poble. La font, ubicada a la plaça de la Font, és testimoni de tota la vida cultural i festiva que s’hi desenvolupa al llarg de l’any, com la Trobada de Campaners d’Os de Balaguer.

Per la seva banda, la guia turística Laia Teixiné ha posat en valor l’origen històric de la font, construïda al voltant de l’any 1700 gràcies a tres germans del poble que van voler tirar endavant aquesta iniciativa i més endavant, tots els veïns va ajudar a construir-la: “A l’interior de la font hi ha un escrit en llatí que commemora aquests tres germans i explica la història. Gràcies a això l’aigua va poder arribar a prop de les cases”.

El recorregut també ha fet parada a Guissona, on el conjunt monumental de les fonts reflecteix la continuïtat històrica del municipi. L’alcalde Jaume Ars ha subratllat que es tracta d’un espai “emblemàtic i de trobada, amb molta història”, que manté encara avui la seva funció social. A més, ha posat en relleu la importància de les actuacions de manteniment i restauració, especialment davant problemàtiques com les filtracions detectades recentment, que evidencien la necessitat de preservar aquest patrimoni.

Des del Museu de Guissona, el seu director, David Castellana, ha destacat que aquestes fonts “són la síntesi de la història local”, amb elements que connecten diferents èpoques, des del passat romà fins a l’actualitat. Una mirada que posa en evidència com l’aigua ha estat un element estructural en la configuració del municipi, tant des del punt de vista urbanístic com social.

A través d’aquest recorregut es posa de manifest que l’aigua no és només un recurs natural, sinó també un element estructural del territori, clau per al desenvolupament econòmic, la vida quotidiana i la identitat dels municipis.

Des de la gestió institucional fins al patrimoni i la memòria col·lectiva es reforça la idea compartida que passa per la necessitat de preservar, cuidar i valorar l’aigua com un bé essencial per a les generacions presents i futures.

El Govern ha aprovat aquest dijous un suplement de crèdit de 5.988,65 milions d’euros destinat a cobrir despeses urgents, especialment en matèria de personal. La consellera d’Economia i Hisenda, Alícia Romero, ha assegurat que aquesta injecció pressupostària dona “oxigen” a la Generalitat en un moment de bloqueig, després que dimecres l’Executiu retirés el projecte de pressupostos per falta d’acord amb ERC.

A més de les necessitats de personal, el suplement permetrà atendre creixements de despesa com:

• L’augment de les prestacions d’ajuts al lloguer

• Les bonificacions del transport públic

• Altres compromisos i plans plurianuals

Romero ha remarcat que el Govern “no té voluntat” d’aprovar un altre suplement, ja que aquest “ha anat al màxim”.

També es mostra oberta a revisar l’acord amb els Comuns, que reclamen actualitzacions en el pacte pressupostari.

En una compareixença posterior al Consell Executiu extraordinari, Romero ha detallat quin serà el marc de negociació amb ERC per intentar desbloquejar uns nous pressupostos. Ha afirmat que el Govern està disposat a “incorporar al màxim les prioritats” dels republicans i que “negociar és cedir”.

Tot i això, ha deixat clar que la negociació es limitarà a qüestions que siguin competència de la Generalitat: “Tot allò del que ens pertoqui i tinguem competències seran espais per a l’acord.”

Romero ha celebrat que ERC “obri el camí” per aprovar els comptes i ha assegurat que el Govern ha deixat marge pressupostari per incorporar peticions dels republicans. Les converses, ha dit, començaran de manera “imminent”.

Pel que fa als Comuns, Romero ha afirmat que no veu “cap problema” a revisar l’acord pressupostari, tal com reclama el partit. Ha assegurat que el compromís dels Comuns amb els comptes del 2026 és “total” i que confia que s’arribarà a un acord.