Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El CSIF ha entrevistat més de 1.500 persones afectades, majoritàriament del sector sanitari i altres serveis públics que van treballar exposant-se diàriament al virus. Ho ha explicat a La Ciutat la secretària nacional de Prevenció de Riscos Laborals del sindicat, Encarna Abascal, que ha analitzat quin és l'estat actual d'aquest col·lectiu i quines demandes plantegen per revertir una realitat que qualifiquen de "molt preocupant".

Segons Abascal, el denominador comú és clar: "Són persones que es van contagiar treballant, van sostenir el sistema durant la pandèmia i ara estan desprotegides". El sindicat denuncia que les unitats especialitzades en Covid persistent han desaparegut en moltes comunitats. Els afectats tenen dificultats enormes per aconseguir un diagnòstic formal, malgrat presentar múltiples seqüeles: fatiga crònica, dolor muscular, problemes respiratoris o dificultats cognitives. De fet, en molts casos, no se'ls reconeix la malaltia com a laboral ni tampoc com a accident de treball, encara que el contagi es produís en servei actiu.

Un dels punts més delicats és la situació de les persones que, tot i tenir seqüeles greus, no aconsegueixen una incapacitat permanent. La secretària de Prevenció de Riscos del CSIF explica que l'INSS manté criteris molt restrictius per concedir aquest tipus de prestacions: "Hi ha treballadors que no poden aixecar-se del llit alguns dies, que tenen brots recurrents, i tot i això se'ls obliga a reincorporar-se." Això acaba provocant baixes repetides, problemes per adaptar el lloc de feina i precarietat, especialment en treballadors interins o temporals.

Jordi Sabaté Pons, un dels activistes més visibles en la lluita contra l’ELA a Catalunya, celebra amb moderació l’aprovació de la Llei ELA al Parlament. Tot i l’emoció del moment, assegura que prefereix ser prudent: “Fins que no vegi que totes les ajudes són efectives, només puc estar molt content, no eufòric.”

Diagnosticat definitivament el 2017, tres anys després dels primers símptomes, Jordi va decidir convertir la seva nova realitat en una causa pública. Explica que ho va tenir clar des del primer instant: “El meu nou treball en aquesta vida era donar la màxima visibilitat a l’ELA i ajudar a impulsar la recerca.” Aquesta determinació l’ha portat a ser una de les veus més influents a l’hora d’impulsar canvis legislatius. El camí fins a la llei ha estat llarg i ple d’obstacles. Sabaté Pons recorda que els primers compromisos polítics van ser només “paraules i falses esperances”, però que la pressió sostinguda del col·lectiu i de les famílies va acabar doblegant les resistències. Afegeix també que alguns dirigents han desenvolupat més sensibilitat envers la malaltia: “Crec que Salvador Illa empatitza molt més des que va tenir una malaltia rara amb pèrdua de força.”

Malgrat la duresa del pronòstic i el ritme accelerat de la malaltia, manté un esperit inalterable. "Mai penso en el que podia fer ahir i ara ja no puc. Només dono gràcies pel que puc fer avui", assegura.

El tango va néixer entre 1850 i 1890 a la conca del Río de la Plata, específicament als barris populars de Buenos Aires, a l’Argentina, i Montevideo, a l’Uruguai. Va néixer de la fusió de ritmes africans, caribenys i europeus. De fet, va tenir molta influència dels immigrants, però també de la cultura criolla del Río de la Plata. El candombe africà, la milonga, l'havanera cubana i la masurca europea van ser fonamentals per a l’aparició d’un gènere que té el bandoneó com a emblema.

El tango va ser inicialment rebutjat a l’Argentina a principis del segle XX. La societat del moment el considerava indecent, vulgar i associat a bordells, a ports i a classes baixes. Va haver d’enfrontar la censura de l’elit d’aquell temps i també a l’església catòlica i les dictadures militars, que el veien com una amenaça a la moral. Però aquest gènere va ser acceptat de mica en mica per l’alta societat argentina després de l’èxit que havia tingut a París. I des de llavors fins als nostres dies, havent-se convertit en símbol nacional allà, a l’Argentina.

Luis Bravo està emocionat amb la idea de poder mostrar el seu espectacle a Barcelona. Acaba d'aterrar d'un vol que l'ha portat des de Kentucky, als Estats Units d'Amèrica, fins la capital catalana. Estrenarà d'aquí a unes setmanes el seu espectacle 'Forever Tango' al Teatre Coliseum i diu que té moltes ganes de palpar les sensacions del públic barceloní. De tota manera, aquesta no és la primera vegada que l'espectacle que va crear fa més de 30 anys es pot veure a Catalunya, perquè ha passat per Terrassa, Sant Cugat del Vallès i Manresa. Aquesta oda al tango va ser estrenada a Broadway al juny del 1997 i des de llavors, ha fet la volta al món sent aclamada per més de 10 milions d'espectadors.

L'espectacle explica la història del tango argentí, que neix als bordells de Buenos Aires, però que es popularitza ràpidament a Europa i la resta d'Amèrica, per després conquerir el món. Premiat com el Millor Musical de Gira pel Bay Area Theatre Critics Circle de San Francisco i guardonat amb el Premi Simpatia al Festival de Spoleto a Itàlia, 'Forever Tango' és una oportunitat única per submergir-se en la passió i la història del tango argentí, que ha captivat audiències de tot el món.

Preguntat per com definiria el tango, Luis Bravo es queda gairebé sense paraules. I això és ben estrany en un argentí. S'atreveix a dir que és "un pensamiento triste que se baila" o també "una historia que se cuenta en tres minutos". Però la millor definició i la que explica més bé l'essència del tango és que "se baila solo pero con alguien". El creador d'aquesta obra multipremiada diu que quan es fa cap enfora, es trenca. I aquesta és la seva màgia. "A todos nos cabe un tango", sentencia Bravo per explicar que el gènere és absolutament internacional i emociona persones de tota latitud i condició.

El DFactory de la Zona Franca de Barcelona triplicarà el seu espai en els propers anys, passant dels 17.000 metres quadrats actuals a un total de 60.000. Serà gràcies a una inversió d’uns 50 milions d’euros, i permetrà la creació de 1.500 llocs de treball directes i prop de 5.000 d’indirectes.

Avui aquest futur ja és més a prop, perquè s’ha col·locat la primera pedra de l’ampliació. L’acte ha comptat amb la participació de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha reivindicat que aquest projecte fomenta "el dret de quedar-se a la ciutat". Segons Collboni, per evitar que els barcelonins hagin de marxar, cal habitatge assequible i oportunitats laborals, i el DFactory, afirma, contribueix a aquesta segona qüestió.

L'alcalde també assegura que aquest 'hub' és la prova que la ciutat encara pot créixer. "Contra la idea dels que deien que Barcelona ja no podia créixer, contra els pessimistes que creien que Barcelona ja no tenia força, il·lusió, empenta ni capacitat per afrontar el futur, avui veiem com un nou projecte camina cap a aquesta direcció i confirma tot el contrari", ha apuntat.

Collboni ha estat acompanyat pel delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto; el president executiu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, i la directora general del Consorci, Blanca Sorigué.

L'associació 'Héroes sin capa' neix en temps de pandèmia a partir d'un grup de pares amb fills amb trastorn de l'espectre autista (TEA) i es dedica a donar suport i eines a persones amb aquesta condició per ajudar a desenvolupar la seva vida amb garanties i qualitat. D'entre les seves tasques destaquen la organització d'activitats de lleure com per exemple activitat esportiva, teatre o excursions així com formació en llenguatge de signes o en llengua anglesa i teràpia assistida amb gossos. D'aquestes i d'altres activitats, del funcionament de l'associació i de la realitat que segueixen havent de viure les persones amb TEA n'hem pogut parlar amb la seva presidenta, Mari Carmen Molina.

Els experts coincideixen: aquesta primavera serà especialment difícil per a les persones al·lèrgiques al pol·len. Les pluges abundants dels últims mesos, tot i haver contribuït a revertir la sequera, actuaran com un impuls per a la vegetació, que florirà amb molta més intensitat.

Des de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) expliquen que les precipitacions netegen temporalment l’ambient i fan caure el pol·len, però alhora enforteixen les plantes, que alliberaran grans quantitats de pol·len en les pròximes setmanes. Les espècies que generaran més problemes seran la parietària, les gramínies, el plantatge i els blets.

La coordinadora de la XAC, Jordina Belmonte, ho resumeix així:

“És una mala notícia: tindrem una primavera amb concentracions molt altes de pol·len.”

Els especialistes recomanen que les persones que ja saben que són al·lèrgiques es protegeixin, especialment en dies de concentració elevada. Aconsellen:

• Portar mascareta en espais exteriors

• Utilitzar ulleres de sol per evitar el contacte del pol·len amb els ulls

• Ventilar la llar a primera hora del matí o al vespre

• Evitar activitats a l’aire lliure en hores de màxima emissió

Belmonte insisteix que cal extremar precaucions perquè la intensitat de la floració pot provocar símptomes més forts del que és habitual.

Els metges també alerten que moltes persones que fins ara no havien tingut problemes podrien debutar en l’al·lèrgia aquesta primavera. Les concentracions tan altes de pol·len poden desencadenar:

• Picor d’ulls

• Congestió nasal

• Esternuts repetits

• Tos o dificultat respiratòria

Per això, recomanen que qualsevol persona que noti aquests símptomes per primer cop es faci proves per identificar l’al·lergen i rebre el tractament adequat.

En el marc del Dia Mundial del Teatre, les sales d’arreu del territori —i enguany, també d'altres punts del món— tornen a obrir les portes amb un objectiu tan simple com poderós: no deixar ni una sola butaca buida. S'oferiran espectacles de tota mena per a tots els públics. La presidenta d'ADETCA Isabel Vidal diu a La Ciutat que esperen assolir l'objectiu marcat. I és que han posat 90.000 butaques disponibles en 248 teatres participants. Tot plegat per oferir 288 espectacles i 324 funcions en un sol dia. De fet, defineix a aquesta jornada com "el Sant Jordi del teatre" i assegura que segueixen l'estela que en el seu dia van marcar llibreters i floristes.

La fita d'enguany és ambiciosa: superar els 71.000 espectadors aconseguits l’any passat. Per això, el 'Cap Butaca Buida' fa un salt qualitatiu. A més de Catalunya, s'hi adhereixen sales de la Comunitat Valenciana, de Mallorca, d'Andorra, de l’Alguer i fins i tot Buenos Aires, que acollirà funcions al teatre Margarida Xirgu. "Buenos Aires és un dels centres teatrals més importants del món", diu Josep Vives, delegat del Govern de la Generalitat al Con Sud. Una expansió que de moment toca a aquest punt del món però que és probable que creixi i s'estengui a altres territoris en properes edicions.

Isabel Vidal reivindica el teatre com un art arrelat a la gent: "Sempre ha estat un art popular. La pandèmia ens va demostrar fins a quin punt necessitem compartir espais i experiències". Per això, aquest 2026 la festa incorpora un nou símbol: el Pa del Teatre, elaborat pel forner Albert Iglesias amb massa mare, oli d’oliva verge extra, pipes de carbassa i un toc subtil de ceba. Una analogia clara: "El pa és essencial per a la vida; el teatre, per alimentar l’ànima." Durant els dies 20 i 21 de març, els forns Turris i el Gremi de Forners el repartiran arreu del territori. Es pretén que la celebració comenci ja des de primera hora del matí.

Vidal ho reconeix amb humor: "Sí, el nostre target principal són les dones d'entre 45 i 55 anys." Tot i això, l'assistència és molt més transversal del que pot semblar: hi ha un públic infantil molt present, tant amb escoles com amb famílies. També van al teatre, segons la presidenta d'ADETCA, els joves d’entre 15 i 30 anys, encara que és la franja en què es perd més públic. La bona notícia és que hi ha una clara recuperació a partir dels 30. Amb tot, el més fidel és el públic gran.

El Govern preveu començar a aplicar de manera immediata el desplegament de la llei de l’ELA després de l’aprovació del decret que en permetrà activar les prestacions. Segons la consellera de Drets Socials i Inclusió, Martínez Bravo, les famílies podran començar a tramitar les ajudes aquesta mateixa setmana i el termini màxim perquè arribin serà de tres mesos. L’objectiu és garantir cures intensives a domicili, fins i tot amb assistència les 24 hores, i evitar que el cost econòmic sigui una barrera per als pacients.

La consellera també ha reconegut les dificultats del sistema de dependència davant l’augment constant de sol·licituds, en un context d’envelliment accelerat de la població. En aquest sentit, ha explicat que el departament està impulsant canvis tecnològics i administratius per agilitzar els tràmits i reduir els temps d’espera, alhora que reforça els serveis d’atenció domiciliària i amplia les places residencials.

Pel que fa al sensellarisme, Martínez Bravo ha qualificat la situació de "dramàtica" i ha defensat la necessitat de reforçar la coordinació amb els ajuntaments per ampliar els recursos d’atenció. Segons ha apuntat, el fenomen està estretament relacionat amb la crisi de l’habitatge, però el Govern aposta per més equips de carrer, pisos d’inclusió i una futura llei que obligui els municipis més grans a disposar de recursos assistencials per a les persones sense llar.

Els tics formen part dels trastorns del neurodesenvolupament i solen aparèixer durant la infància. Segons explica Cueto, molts nens poden "tenir moviments o sons repetitius de manera puntual", però quan aquests tics es mantenen durant molt de temps o interfereixen en la vida quotidiana poden formar part d’un trastorn més complex, com el tic crònic o la síndrome de Tourette.

El psicòleg recorda que la Tourette es caracteritza per la combinació de tics motors i vocals i que, tot i la percepció popular, només una part dels casos inclou la coprolàlia —dir paraules malsonants de manera involuntària. El trastorn sol aparèixer "entre els 3 i els 8 anys i acostuma a intensificar-se abans de la pubertat". Aproximadament un 1% dels nens poden rebre aquest diagnòstic.

Cueto també apunta que factors com l’estrès, l’ansietat o l’exposició intensa a pantalles i continguts molt ràpids poden influir en l’aparició o intensificació dels tics en alguns casos. Tot i així, destaca que hi ha tractaments psicològics i mèdics eficaços, com les teràpies cognitivoconductuals i algunes intervencions farmacològiques, que permeten reduir els símptomes i millorar la qualitat de vida de les persones que els pateixen.