Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

La tertúlia d’aquest dijous posarà el focus en alguns dels temes que marquen l’actualitat política i econòmica dels darrers dies. Un dels principals serà l’evolució de la guerra a l’Orient Mitjà i les possibles conseqüències que aquest conflicte pot tenir sobre l’economia catalana. En aquest context, també s’abordarà la cimera que el Parlament acollirà demà a la tarda amb les diferents formacions polítiques per analitzar quines mesures es poden impulsar per minimitzar-ne l’impacte. Tot plegat, en un moment de bloqueig polític en què les negociacions dels pressupostos continuen encallades.

Durant l’espai també es comentarà el tancament de Collserola després de detectar-se un nou cas de pesta porcina africana, una situació que ha obligat a ampliar les restriccions a la zona per prevenir-ne la propagació. Finalment, la tertúlia analitzarà la decisió del Parlament de rebutjar la proposta presentada pel Partit Popular que plantejava prohibir l’ús del burca. Diversos temes que posarem sobre la taula després d’escoltar l’editorial del cap d’informatius.

Les dades mostren un canvi en els hàbits dels adolescents. Segons explica Isabel Busquets, psicòloga clínica d’Amalgama7, cada vegada "passen més hores davant de les pantalles", especialment a les xarxes socials, i això sovint implica "dormir menys i reduir el temps que dediquen a la família o als amics". Aquesta tendència pot tenir conseqüències importants en el desenvolupament social i emocional dels joves.

Entre els efectes més habituals, la psicòloga assenyala un augment dels problemes de salut mental, com l’ansietat, la depressió o la baixa autoestima. També es pot veure afectat el rendiment escolar, amb desmotivació o fins i tot fracàs acadèmic. A més, el temps excessiu davant les pantalles pot provocar conflictes familiars i problemes físics associats a la falta de descans.

Des d’Amalgama7 diferencien tres nivells d’ús: el no problemàtic, l’abús i l’addicció. Busquets explica que quan es perd el control i les pantalles passen a ser una prioritat, poden aparèixer conductes de risc i abandonament d’altres activitats. Per això defensa la importància de posar límits, acompanyar els adolescents i reforçar també la tasca preventiva des de les escoles amb programes d’educació digital i detecció precoç.

El Museu Marítim de Barcelona s'ha sumat al seguit d'activitats i equipaments que, durant aquest any, reivindicaran l'enorme valor arquitectònic de la ciutat en el marc de la capitalitat de l'arquitectura. Les Drassanes Reials son el conjunt d'edificacions històriques que acullen el museu, uns edificis amb un gran valor històric i també arquitectònic. És per això que La Ciutat s'ha traslladat al recinte museístic per fer-hi un programa especial durant el qual l'audiència ha pogut comprovar el gran valor que tenen les Drassanes.

Un programa especial al qual hem comptat amb Enric García Domingo, director del Museu Marítim. Amb ell hem sabut quins arguments tenen Les Drassanes Reials per reivindicar aquest poder arquitectònic. García Domingo el defineix com "un organisme viu i funcional" que simbolitza el poder històric de la ciutat. "Barcelona no s'explica sense el mar, i el mar de Barcelona no s'explica sense les seves Drassanes Reials". Malgrat ser un dels conjunts d'arquitectura gòtica civil més importants del món, el director considera que l'edifici encara és un gran desconegut per a moltes persones: "Si estés en un altre emplaçament, seria la imatge de la ciutat", afirma amb contundència, reivindicant el valor d'un espai que va néixer per impressionar el món. A diferència de les grans catedrals o palaus de l'època, les Drassanes van ser concebudes amb una mentalitat industrial. No es tractava només de fer un edifici bonic, sinó també un espai de gestió logística i construcció naval que demostrés el poder econòmic i polític de les institucions. "Estem davant d'un edifici únic que ha arribat a la seva màxima bellesa. És un organisme amb vida pròpia", explica orgullós.

La gran prova del valor de l'edifici s'explica recordant que l'estament militar es va negar en el seu dia a enderrocar-lo. Gràcies a no haver fet aquella passa, a dia d'avui es pot "redescobrir" el que sovint no es percep a simple vista. Actualment, Les Drassanes Reials acullen el Museu Marítim de Barcelona, una simbiosi que el director defineix com un "equilibri complex". Per una banda, és el lloc natural per a la col·lecció; per l'altra, les seves dimensions monumentals i la dificultat per controlar la llum i la temperatura suposen un repte constant per a la conservació. És precisament aquest volum extraordinari el que fa que qualsevol peça exposada cobri una dimensió especial.

La conservadora de l'àrea de gestió de col·leccions i recerca del Museu Marítim de Barcelona, Inma González, ens ha descobert el passat d'aquest equipament que en el seu dia va ser clau a nivell logístic, de mobilitat i, sobretot, un reflex del que era aquella Barcelona. Les Drassanes Reials son un exemple de la millor arquitectura que ha configurat la ciutat des de la seva fundació al Mont Tàber, on els romans van començar a prendre posicions. La seva connexió amb el mar i la seva importància estratègica per al creixement social i econòmic son els seus principals arguments per reivindicar el seu gran valor històric. González ens ha explicat quina és la tasca d'una conservadora del museu, tant a nivell físic com a nivell documental, hem conegut per què les Drassanes son un exemple del gòtic català, hem analitzat cada racó d'aquest immens espai i li hem donat el valor que mereix al Portal de Santa Madrona, entre moltes altres qüestions.

Per posar punt i final al programa especial hem pogut parlar amb Miquel López, responsable d'educació i activitats del Museu Marítim de Barcelona. Amb ell hem desgranat les nombroses activitats que té preparades el museu dins del seu programa 'Pedres que parlen de Barcelona'. Amb això, es vol posar en valor l’edifici que l'acull, les Drassanes de Barcelona, aprofundint en els aspectes històrics i arquitectònics, amb propostes per a tots els públics al llarg de l’any. Hi haurà activitats lúdiques i també exposicions i xerrades.

Destaca l'espectacle de circ 'Maña', que obre el programa d'activitats. També criden l'atenció les visites guiades, que faran les delícies de petits i grans. I també hi haurà propostes per als més petits, com per exemple l'activitat 'Mans a l'obra', en la qual les famílies poden construir la maqueta d'un arc com es feia abans. S'hi sumarà una visita guiada teatralitzada que permetrà el públic aprendre d'història i arquitectura mentre s'ho passa d'allò més bé.

#LaCiutat a Les Drassanes Reials de Barcelona

Una campanya de la Diputació de Barcelona ha permès detectar i reparar 700 fuites d’aigua en un centenar de municipis. En total, es perdien 3.000 milions de litres l’any, l’equivalent al consum anual de tota la comarca del Berguedà. Un malbaratament que ara ja ha quedat enrere.

El projecte s’ha centrat en pobles petits –i, per tant, amb ajuntaments amb menys recursos– que s'abasteixen d’aigua amb les seves xarxes municipals. Entre els anys 2024 i 2025, la Diputació ha destinat prop de mig milió d’euros a revisar uns 2.000 quilòmetres de xarxa amb l’objectiu de detectar fuites. Després, els ajuntaments han fet les reparacions corresponents, tant amb finançament propi com amb ajuts de l’Agència Catalana de l’Aigua i de la mateixa diputació.

El diputat d’Infraestructures d’aquest ens supramunicipal, Marc Castells, assegura que l’estalvi supera amb escreix la inversió: "Detectar aquestes fuites ha costat 495.000 euros, però l'estalvi dels ajuntaments per l'aigua que perdien ha estat de 3 milions d'euros. Per cada euro invertit en recuperem sis".

Entre els 102 municipis on s’ha dut a terme la campanya, destaca el cas de Rubió, un poble de 200 habitants de l’Anoia, que perdia el 70% de la seva aigua per culpa de les fuites.

També hi ha l’exemple d’Olost, al Lluçanès, al qual s’ha referit la responsable del cicle de l’aigua de la Diputació, Laura Guerrero. "En el punt màxim de la sequera havien de portar aigua amb camions cisterna perquè amb la dels pous no en tenien prou. Gràcies a la campanya de detecció de fuites i a haver-les reparat, ja els arriba amb l'aigua dels pous", ha explicat.

Amb tot, des de la Diputació reivindiquen que és ara que sí que plou quan s’han de fer reparacions i inversions per fer front a la sequera.

El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, reclama a les petrolieres que, quan acabi la guerra, redueixin els preus dels combustibles amb la mateixa rapidesa amb què els van incrementar. L’escalada del preu de la benzina està afectant molts sectors alhora i ha obligat la Generalitat a preparar un paquet d’ajudes per a les empreses. Sàmper assegura que el tindran llest la setmana que ve i que anirà en la línia de les mesures que proposi el govern espanyol.

Aquest matí el conseller s’ha reunit amb els sectors més afectats, entre els quals el químic, el metal·lúrgic, el càrnic, el del cava i el del vi. Tots assenyalen que l’impacte principal és l’encariment de l’energia i dels combustibles. Davant d’això, Sàmper ha demanat a les empreses energètiques “responsabilitat i coherència” en la seva actuació.

El conseller no ha concretat quines mesures inclourà el paquet d’ajudes, però ha garantit que s’aplicaran encara que el conflicte s’acabi immediatament. Ha insistit que serà un paquet “viu”, pensat per adaptar-se a les necessitats de cada moment en un context marcat per la incertesa d’un conflicte que afecta tots els països del golf Pèrsic. Sàmper també ha destacat que cap dels sectors amb què s’ha reunit es troba en una situació d’urgència.

La Generalitat treballa amb l’experiència acumulada durant la Covid-19 i la guerra d’Ucraïna, i preveu que les mesures s’alineïn amb el marc legal europeu i amb les decisions del govern espanyol, que encara no ha concretat el seu propi paquet. Tot i així, aquest matí el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha avançat algunes línies mestres: les ajudes se centraran sobretot en el sector agrari i en el logístic, i es descarta tornar a aplicar descomptes directes a la benzina, com els 20 cèntims per litre que es van subvencionar durant l’escalada de preus del 2022.

Des d’aquest dimecres, els accessos al parc natural de Collserola han quedat tancats de manera permanent, excepte per a veïns i treballadors, després de confirmar-se el primer cas de pesta porcina africana (PPA) dins del terme municipal de Barcelona. El Departament d’Agricultura ha activat mesures estrictes per contenir el virus i evitar-ne la propagació.

L’accés per a activitats de lleure queda prohibit, però es manté l’entrada als equipaments, habitatges, negocis, restaurants i estacions de transport públic situats dins del parc.

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat: 'Cal mantenir la calma. Estem aplicant totes les mesures necessàries i el risc per a la ciutadania és inexistent.'

Ordeig ha explicat que l’aparició del virus a la zona de Collserola que toca Barcelona era previsible, després del focus detectat al voltant de Sant Just Desvern. Les autoritats esperen que apareguin més positius en els pròxims dies, fet que confirma que el tancament del parc s’allargarà.

Amb la incorporació de Barcelona, ja són:

• 10 municipis amb casos confirmats

• 18 municipis amb restriccions d’accés

El conseller ha demanat paciència i ha avançat que caldran actuacions molt contundents de captura de fauna, especialment de senglars, per frenar la propagació del virus. També ha remarcat que els equips tècnics estan treballant de manera coordinada i intensiva.