Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

reballar amb gent a la qual aprecies i amb la que et portes bé, és fantàstic. Fer-ho amb un gran amic, és impagable. Això és el que estan vivint aquests dies en David Fernández i en Jose Corbacho, que han decidit que després d'anys de platós i d'estudis de gravació, volen fer una gira plegats. No ho fan per rebre l'aplaudiment del públic, no son vanitosos. Ho diuen obertament: ho fan per poder anar als hotels, dormir a llits ben grans i tenir l'esmorzar continental del dia següent. Vaja, són uns 'bon vivants'. Ho hem comprovat a l'estudi 1 d'Onda Cero Catalunya, a La Rambla de Barcelona, durant una entrevista a La Ciutat.

Fernández i Corbacho són David i Jose, però no són Muñoz. L'espectacle que presenten al Teatre Borràs de Barcelona es titula així 'David & Jose, no somos Estopa'. Els consta que als germans de Cornellà de Llobregat els ha arribat la invitació que han cursat perquè vagin al teatre a veure'ls. Però els Muñoz estan molt enfeinats i encara no han pogut atendre la petició. Per si de cas passés, aquesta parella de còmics sempre deixa dues butaques buides "per si venen els Estopa de veritat", ens comenten. Amb tot, a la pregunta de si els agradaria ser Estopa, en David Fernández ho té clar: "Qui no voldria dir hola davant de 40.000 persones i sentir com el públic esclata?", encara que en Jose Corbacho apunta que voldria ser "el del mig d'Estopa", aquella figura mítica que no existeix però que tots voldríem conèixer.

Moltes persones que vegin aquest espectacle es pensaran que és una conversa entre amics que cada dia és diferent. Perquè sembla tot improvisat. Però no: allò que sembla més natural, és el que té guió i pensament al darrere. I passa en aquest espectacle, que en David ens confessa que té una escaleta de temes per ordre. Això sí, hi ha espais per jugar, respirar i deixar sortir personatges històrics. "Tenim una edat mental per sota de 10 anys", diu en Jose. I això es transmet en aquest espectacle que es pot veure encara uns dies més al Borràs de la plaça Urquinaona de la capital catalana.

No podem passar per alt que David Fernández és per a moltes persones "el Chiquilicuatre". És a dir: l'home o el personatge que un bon dia es va presentar a la preselecció del Festival de Eurovisión i la va guanyar de manera aclaparadora. A partir d'aquell moment, ja tothom coneix la història. Aquest capítol de la vida del còmic igualadí, no falta a l'espectacle 'David & Jose, no somos Estopa'. En Fernández,... bé, en Chiquilicuatre, es va posar a la butxaca tot un país, que va fer que aquella cita musical es visqués de manera festiva i alegre. Encara avui hi ha gent que li diu pel carrer "chiqui-chiqui" de manera afectuosa. I és que la gent "va estimar la broma des del primer moment", diu Corbacho.

L’espectacle 'David & Jose, no somos Estopa' ha exhaurit gran part de les funcions i encara es podrà veure al Borràs els dies 11, 12, 18 i 19 d’abril. Ells fan una crida molt honesta: "compreu les entrades ja, perquè estan volant", avisa en David. "Sempre pot ser l'última actuació", dramatitza en Jose, avisant que potser podria ser l'última vegada que se'ls vegi junts perquè potser acaben "com Sonia y Selena". Humor fins l'extenuació. Això és el que està garantit amb aquests dos homes que tant ens han fet riure durant dècades i que ara s'en van de gira per Catalunya i part de l'estranger a seguir fent la vida més fàcil a la gent que els vagi a veure.

Aquí pots adquirir les entrades ️ per anar a veure l'espectacle 'David y Jose, no somos Estopa' al Teatre Borràs de Barcelona.

El 40% dels joves barcelonins viuen amb els pares i assenyalen l’habitatge com la seva principal “pressió vital”. El motiu que més al·leguen per no poder-se emancipar és la manca de recursos econòmics, seguit del preu dels pisos, cada cop més elevat. Són algunes de les conclusions de l’Enquesta a la Joventut de Barcelona 2025, a la qual han respost 1.500 joves d’entre 15 i 34 anys que viuen a la ciutat.

Si distingim per franges d’edat, entre els nois i noies de 18 a 24 anys són un 60% els que viuen a casa dels pares, mentre que en els de 25 a 34 anys el percentatge de no emancipats és del 18%, tres punts més que el 2020. Només un 7% dels enquestats viu sol. Dels que comparteixen pis, més de la meitat afirma que ho fan per necessitat però que preferiria no haver de compartir.

L’enquesta també mostra dades alarmants sobre l’ús del català. Tres de cada deu joves barcelonins no el parlen mai. Només un 18% el té com a llengua predominant, mentre que el 54% té el castellà com a idioma d'ús més habitual.

El Saló B-Travel arriba aquest 20 al 22 de març al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona amb més de 100 expositors i una aposta clara: diversificar mercats i reforçar el turisme de proximitat en un context marcat per la tensió geopolítica a l’Orient Mitjà.

Tot i el conflicte, el president del saló, Martí Sarrate, assegura que el sector català no preveu cap afectació immediata i recorda que, malgrat la situació, no s’ha produït cap cancel·lació d’expositors. Segons ell, fins i tot podria obrir noves oportunitats de negoci, especialment per a destinacions asiàtiques convidades com la Xina o l’Uzbekistan, país protagonista de l’edició d’enguany.

Des de la Generalitat, però, el to és més prudent. La directora general de Turisme, Cristina Lagé, adverteix que una eventual reobertura de l’espai aeri no garanteix més fluxos de visitants asiàtics, especialment perquè molts d’ells fan escala precisament en països afectats pel conflicte. En canvi, reivindica la seguretat de Catalunya com un actiu clau per al visitant.

Més enllà del context internacional, el Govern vol aprofitar el saló per promocionar una Catalunya menys centrada en Barcelona, amb una oferta que posa èmfasi en els espais naturals, el patrimoni cultural i les destinacions més enllà dels grans icones turístics. Actualment, el turisme representa el 12% del PIB català i dóna feina a un 13% dels ocupats, amb 20 milions de visitants només l’any 2025.

El certamen comptarà amb 110 estands i una quarantena d’agències, i reforçarà la presència internacional amb països com Croàcia, la Xina, França, Mèxic, Itàlia o Portugal, així com propostes especialitzades, incloses agències pensades per a dones viatgeres. Segons l’organització, tot i que el moment global pot generar “incertesa”, es vol donar visibilitat a noves cultures i mercats emergents.

L’Escola Mansuet de Collbató ha estat finalista al Festival Internacional de Cinema en Català, el FICCAT, en la categoria de centres educatius amb el curtmetratge “No puc més”. La producció, creada per alumnes de sisè de primària, aborda en menys de nou minuts el complex món de la salut mental i posa el focus en l’angoixa, l’ansietat i la importància de demanar ajuda.

Anna Grabalosa, mestra del centre i responsable del projecte, explica que per a l’escola “és un honor” poder portar el nom del centre més enllà de l’aula i mostrar el talent de l’alumnat. Segons destaca, es tracta d’un treball col·lectiu que implica tot el grup i que culmina un procés pedagògic que fa anys que desenvolupen al centre.

El curt parteix de situacions reals compartides pels mateixos alumnes. Durant el procés creatiu van posar en comú experiències vinculades a l’angoixa i als atacs d’ansietat. A partir d’aquestes vivències, van iniciar una recerca d’informació per entendre millor què és la salut mental i com es pot gestionar.

Els alumnes expliquen que han après la importància de contrastar la informació i de no donar per certes totes les notícies que circulen a les xarxes socials. Diego Lizandra, càmera i realitzador del curt, assegura que sovint cal comprovar les informacions en mitjans fiables perquè “moltes vegades és fals, no diuen la veritat”. Aquesta mirada crítica forma part del treball d’educació mediàtica que impulsa el centre.

Grabalosa subratlla que l’objectiu no és només formar consumidors d’informació, sinó creadors de contingut responsables, capaços de generar un impacte positiu a la societat. El projecte de curtmetratges, que ja acumula més d’una dècada de trajectòria a l’escola, ha abordat altres temàtiques com el bullying, la igualtat de gènere o els riscos de les xarxes socials.

La notícia de la nominació al FICCAT va ser rebuda amb emoció per part de l’alumnat, que assegura que no esperava que el seu projecte arribés tan lluny. El reconeixement consolida una iniciativa educativa que ha participat en diversos festivals i que també ha estat premiada en altres certàmens vinculats a l’àmbit educatiu.

L’escola preveu donar continuïtat al projecte i continuar adaptant-lo a cada promoció d’alumnes. A més, treballa en la creació de nous espais com projectes de pòdcast i ràdio escolar per reforçar l’educació mediàtica i el benestar digital.

La circulació està interrompuda a l’R3 entre les estacions de Sant Martí de Centelles i el Figaró després que un tren es trobés una pedra de grans dimensions que havia caigut a la via arran d’un despreniment de terres. El comboi, que anava sense passatgers, ha pogut evitar el xoc, segons han explicat fonts de Renfe, que ha gestionat un servei alternatiu d’autobús entre la Garriga i Ripoll. Aquest tall es produeix justament el dia que s’havia reobert aquest tram. Adif ha informat que tècnics treballen per retirar el despreniment al més aviat possible.

Abans d'aquest accident, el servei ferroviari de la línia R3 s’havia restablert de manera parcial aquest dimecres entre La Garriga i Ripoll, segons ha informat Renfe. Després de les afectacions derivades de l’accident ferroviari de Gelida del 20 de gener, només circularà el 50% dels combois que hi havia abans de l’incident.

La companyia també ha advertit que el temps de trajecte serà superior a l’habitual a causa de les limitacions de velocitat encara vigents i de l’augment de les hores de manteniment que està duent a terme Adif per millorar la infraestructura.

Tot i la recuperació parcial del servei, Renfe manté el transport alternatiu per carretera entre La Garriga i Ripoll, que continuarà funcionant en paral·lel als trens per garantir la mobilitat dels usuaris.

La companyia assegura que aquesta reobertura “dona una nova possibilitat de desplaçament” mentre es treballa per recuperar tota l’oferta i restablir completament el tram entre Ribes de Freser i Ripoll, encara pendent.

Renfe ha remarcat que continua treballant per eliminar les limitacions temporals de velocitat i així poder recuperar els temps de trajecte, la freqüència de pas i els horaris habituals de la línia.

La R3 és una de les línies amb més afectacions estructurals de la xarxa catalana, i la seva normalització completa continua sent una de les principals demandes dels usuaris.

Si vols, puc preparar una versió més breu per xarxes o un titular alternatiu amb un enfocament diferent.

Per parlar-ne amb rigor i sensibilitat, ens acompanyen tres veus imprescindibles: Maria Antonia Mangues, presidenta de la Societat Catalana de Salut amb Perspectiva de Sexe i Gènere; Blanca Coll-Vinent, vicepresidenta de la mateixa societat; i Gemma Parramón, cap de secció de psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron i membre del consell assessor en polítiques de gènere del Departament de Salut. Amb elles explorarem com aquest biaix impacta en la vida de les dones i què cal transformar per avançar cap a una salut més justa i precisa.

Enrique Rodríguez ha expressat la preocupació del sindicat davant un conflicte internacional que ja comença a tenir efectes en l’economia. CCOO defensa la creació d’un grup de treball amb el Govern i els agents socials per monitoritzar la situació i preparar mesures si l’impacte s’intensifica, amb l’objectiu de protegir l’ocupació i el teixit industrial.

El representant sindical també reclama prioritzar un "escut social" per evitar que els costos de la crisi recaiguin sobre treballadors i ciutadania. Segons Rodríguez, caldria intervenir si s’encareixen productes com l’energia o el combustible i orientar les ajudes cap a qui realment ho necessita, evitant mesures generalitzades que no discriminin per renda.

Per la seva banda, Kilian Garcia ha coincidit que la durada del conflicte serà clau per determinar-ne l’impacte econòmic. Des de Foment del Treball alerten sobretot de l’augment del preu del petroli i del gas, que podria alimentar la inflació i incrementar els costos tant per a les empreses com per a les famílies. Tot i això, la patronal aposta per seguir de prop l’evolució abans de concretar mesures i destaca la importància de la coordinació entre administracions i agents socials.

El Govern dona per fet que el preu de l’energia, dels carburants i el cost de la vida s’enfilarà, però hores d’ara no hi ha cap escut social. El primer pas, assenyalen des del Palau de la Generalitat, és fer “un diagnòstic acurat” de la situació abans de posar-hi diners o prendre mesures.

El grup de treball està encapçalat per Salvador Illa i l’acompanyen els consellers de les àrees més sensibles, com Economia, Empresa, Acció Exterior, Territori o Agricultura. També hi podran participar agents socials i experts en diferents matèries.

L’organisme té com a objectiu “analitzar l’evolució dels esdeveniments, avaluar-ne els impactes potencials sobre l’economia i la societat catalanes, i plantejar mesures a curt, mitjà i llarg termini”.

Ara bé, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha advertit que no és podrà activar cap tipus d’escut social sense Pressupostos. D’aquesta manera, la consellera ha pressionat Esquerra perquè aprovar-los per “la situació internacional” és "suficient perquè ERC vegi la importància d'aprovar-los".

Després d’un llarg procés de negociació entre el Departament d’Educació i els sindicats, el Govern ha anunciat un acord amb CCOO i la UGT que diu és "històric", amb millores salarials i organitzatives que afecten el conjunt del personal docent. L’acord, inclou una pujada salarial progressiva de 200 euros en quatre anys i alguns avenços en matèria de condicions laborals i desplegament de l'escola inclusiva.

Al programa La Ciutat, la portaveu d'USTEC·STEs, Iolanda Segura, s'ha desmarcat d'aquest pacte i ha anunciat que l'organització sindical manté la vaga prevista per a la setmana vinent. Lamenta no haver pogut participar d'aquest acord: "No hi hem pogut entrar perquè el procés negociador s’ha tallat de forma abrupta i se’ns ha presentat una proposta tancada, sense marge per millorar-la". Segura denuncia que tot plegat s'ha tancat en paral·lel a la mesa sectorial, que és —recorda— l'espai formal i legítim de negociació. Segons USTEC, el Departament ha pactat amb dues organitzacions "que representen una minoria del col·lectiu".

Un dels punts clau és el desplegament de l’escola inclusiva. Segura admet que hi ha alguns avenços, però alerta que Catalunya té una realitat diferent de la resta d'Espanya: "Un de cada tres alumnes té necessitats específiques de suport educatiu. Les ratios han de ser més baixes i les mesures més ambicioses". Segons el sindicat majoritari del sector, cal una baixada de ratios a secundària a 25 alumnes, al temps que cal posar recursos per atendre l'alumnat amb necessitats específiques.

Sobre l’augment retributiu, la portaveu considera que la proposta és clarament insuficient: "Els 200 euros bruts d'aquí a quatre anys equivaldrien a un increment real d’entre el 7 i el 8%", que amb una inflació elevada "en quatre anys tornarem a ser al mateix punt o pitjor. Per tant, USTEC·STEs tampoc està d'acord en aquest punt. I és que, segons el sindicat, el col·lectiu docent acumula una pèrdua del 25% del poder adquisitiu.

Els Goya, que es van entregar el 28 de febrer a Barcelona, van deixar un protagonista més enllà de 'Los domingos', 'Sirat' o 'Sorda': Gilbert. Aquest curtmetratge fet de manera totalment artesanal en stop-motion i que explica una història d'amistat i egoïsme va captivar l'Acadèmia de Cinema, que li va concedir el Goya a millor curtmetratge d'animació. Aquesta producció també té un gran història darrere la càmera. I és que els seus directors, Jordi Jiménez, Arturo Lacal i Alejandro Sslueña (català, valencià i asturià) es van conèixer en un curs de la tècnica 'stop-motion' per a persones desocupades. Uns anys més tard, els tres pujaven a recollir el guardó a l'Auditori de Barcelona. A 'La Ciutat' hem pogut parlar amb en Jordi Jiménez, que ens ha explicat com va ser el complicat procés de creació del curt i aquesta gran història que els va unir per entrar en la història del cinema espanyol.