Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

L'associació 'Cooking for a Mission' va néixer durant la pandèmia amb l'objectiu de proporcionar plats cuinats a persones vulnerables. Un cop passada la pandèmia van canviar el seu rumb i actualment formen persones amb discapacitat intel·lectual al sector de la hosteleria, ensenyar-los l'ofici de cambrer i inserint laboralment aquestes persones. Dels seus origens i la seva activitat n'hem parlat amb la seva presidenta, Patricia Torres.

Els Mossos d’Esquadra han detingut aquesta matinada de dimarts un home de 39 anys acusat d’intent d’homicidi després que, presumptament, hagués llançat la seva parella per la finestra del domicili que compartien a Polinyà (Vallès Occidental).

Els fets han tingut lloc poc abans de la mitjanit, quan els serveis d’emergències han rebut l’avís que una dona havia caigut al celobert des d’un quart pis.

La víctima ha estat traslladada en estat greu a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, on continua ingressada i, segons fonts policials, no es tem per la seva vida.

Quan els agents han arribat al lloc dels fets, han localitzat l’home i l’han detingut com a presumpte autor de l’agressió. Els Mossos han confirmat que la investigació continua oberta per determinar exactament què ha passat i si hi ha antecedents de violència prèvia.

La policia científica ha fet una inspecció de l’escenari i s’estan recollint testimonis i proves per reconstruir els fets.

El líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, fa balanç de l'actualitat a 'La Brúixola'. Preguntat sobre l’acord entre Educació, CCOO i UGT per incrementar un 30% el complement salarial dels docents, Fernández ha volgut separar el debat laboral del que considera el veritable problema del país: el model educatiu: “El model comprensiu ha convertit les aules en un balneari. Fa dècades érem un referent i avui som a la cua. Això és el que ha d’afrontar el Govern, no només parlar de sous", assegura.

Pel que fa als pressupostos, Fernández parla "d'incapacitat del Govern d'Illa per liderar res". Assegura que "fa el mateix que Sánchez: governar per inèrcia, sense pressupostos i sense majoria parlamentària". En matèria d'habitatge, el líder del PP català parla del que anomena el "model Colau-Illa-Sánchez" que, segons ell, consisteix a "atacar sistemàticament la propietat privada".

Fernández considera “desastrosa” la gestió del caos ferroviari arran de l'accident de Gelida i denuncia que el govern hagi “amagat durant anys” l’estat real de la infraestructura: "Puente i Paneque van dir que teníem la millor xarxa ferroviària d’Occident. Era mentida. Si menteixes així, has de dimitir". Reconeix que els governs anteriors tampoc van executar prou inversió, però puntualitza que l’obligació de rendir comptes és del govern actual. Preguntat per la marxa del secretari general de NNGG cap a Vox, Fernández li desitja sort: "El PP és un partit on es pot discrepar, cosa que no passa a Vox, on expulsen qualsevol veu crítica". També ha assegurat que descarta cordons sanitaris contra cap formació, tot i considerar escandaloses les idees d’Aliança Catalana.

En un debat, la clau inicial és l’estratègia: decidir quin missatge es vol deixar al públic. Així ho explica l'expert en comunicació Agustín Rodríguez, que afegeix que, en el cas del debat electoral entre Joan Laporta i Victor Font, "cada candidat construeix un relat coherent amb el seu perfil. En aquest cas, Joan Laporta ha projectat experiència i carisma, mentre que Víctor Font ha intentat transmetre innovació i una visió de futur.

L’expert també destaca la importància de la comunicació no verbal. El to de veu, la mirada o els gestos poden influir tant com el contingut del discurs. De fet, recorda el cas del primer debat televisiu entre Richard Nixon i John F. Kennedy, on els oients de ràdio van percebre un guanyador diferent dels espectadors de televisió.

Finalment, Rodríguez subratlla que el debat no acaba quan s’apaguen els micròfons. El relat posterior als mitjans i a les xarxes socials —frases curtes, moments de tensió o imatges virals— és sovint el que acaba condicionant la percepció del públic i pot ser tan determinant com el debat mateix.

Per commemorar el Dia de la Dona d'aquest 2026, hem convidat a la ràdio quatre representants del col·lectiu de més de 65 anys. La Fe Escat, la Rosa Coloma, la Núria Haba i la Consol Collado han agafat la línia 3 del Metro de Barcelona a Les Corts i ho han fet amb temps suficient per poder arribar a la ràdio sense presses. Elles formen part d'un grup de dones que cada dimecres es reuneix al Centre Cívic Can Déu des de fa 20 anys. I ho fan per abordar els temes més importants de l'actualitat, comentar la situació del món que les envolta i també acabar parlant d'allò diví i allò humà.

El 16% de les persones grans estan en risc d'estar soles sense voler-ho. Són dades que permeten entendre el que ja es considera una epidèmia silenciosa que va minant vides. I és que sentir-se i estar sola té conseqüències greus sobre la salut: provoca depressió, ansietat, insomni, deteriorament cognitiu i major mortalitat. També augmenta la fragilitat i els desequilibris nutricionals. Tot plegat afecta, en major mesura, les persones més grans de 75 anys. Però les dones asseguren que "s'adapten millor que no pas els homes", apunta Fe Escat, que explica que "elles fan millor el canvi de quedar-se soles".

La Núria Haba és soltera. S'ha passat tota la vida cuidant als seus pares fins el dia que van faltar tots dos. I quan això va passar, es va preguntar "i ara, què?". I és que s'havia oblidat d'ella mateixa "el cuidador no es cuida", diu. Amb tot, assegura que li queda "la pau interior d'haver-los cuidat tota la vida". I aquesta és la realitat de la majoria de dones d'aquesta franja d'edat, com per exemple la Consol Collado, que explica que "vaig haver-me de jubilar amb 55 anys perquè havia de cuidar 4 avis". Per això, la Rosa Coloma considera que "les noies d'ara no tenen esperit de sacrifici i es prioritzen per davant de les persones que les envolten".

Aquestes dones que ens han visitat a l'estudi de la ràdio, són persones encuriosides pel món que les envolta. Es nota. Però no són nadiues digitals i això també els posa pals a les rodes a l'hora de portar a terme activitats o fer gestions del dia a dia. La Fe Escat lamenta que tot estigui en codis QR i que ningú els expliqui res. I avisa: "Això s'ha de modificar perquè vindrà molta gent gran", fent referència al canvi de paradigma que estem vivint, amb la inversió de la piràmide poblacional. Si no se'ls explica com fer les coses o se simplifiquen, l'únic que es fa és incrementar la bretxa digital.

El Departament d’Educació ha signat un acord amb CCOO i UGT per millorar el salari i les condicions laborals dels docents. Un pacte, però, que no subscriuen la resta de sindicats, tampoc USTEC, el majoritari del sector. Per tant, no servirà per desconvocar la vaga d’una setmana prevista a partir de dilluns. "Mantenim la convocatòria del 16 al 20 de març i convidem el col·lectiu a sumar-s'hi per expressar la seva disconformitat amb un acord que només signa el 20% de la mesa sectorial", ha dit Iolanda Segura, portaveu d'USTEC.

Es tracta d'un acord que no depèn de l’aprovació dels pressupostos, sinó que, segons el Govern, s’aplicarà tant sí com no. Suposa un increment del 30% en quatre anys del complement específic, que no es tocava des del 2001, motiu pel qual el qualifiquen d’històric. A la pràctica, els docents de la pública i la concertada cobraran uns 200 euros mensuals més d’aquí a quatre anys, que s’aniran aplicant de forma progressiva des d’ara. De fet, l’increment d’enguany serà del 8% i es rebrà en un pagament únic aquesta primavera.

Els sindicats que se n’han desmarcat, però, ho consideren del tot insuficient i mantenen la convocatòria de vaga. "El primer any això es traduirà en uns cinquanta euros bruts al mes, uns quaranta nets. És una proposta pràcticament insultant", ha afirmat el secretari general de Professors de Secundària, Ignasi Fernández.

En canvi, des del Departament destaquen que l’augment del complement específic farà que els docents catalans passin d’estar a la cua de l’Estat a ser els tercers més ben pagats.

També admeten que ja no poden oferir més: "Si avui estem signant aquest document és perquè no hi ha més marge de millora", ha confessat el secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez, que ha recordat que les negociacions van començar fa un mes amb una proposta d'increment del 15% i finalment s'ha arribat al 30%.

En aquest sentit, Giménez ha remarcat que la inversió global de l'acord és de 2.000 milions d'euros. Una xifra que, segons els sindicats signants, no es podia deixar perdre. "Creiem que el document aporta millores com no s'havien vist mai damunt la taula. Què fem? Deixem passar 2.000 milions d’euros i anem a la vaga? Altres vegades hem volgut aspirar a més i hem perdut allò que ja teníem", ha reflexionat la portaveu de CCOO, Ester Vila.

A més de l’augment del complement específic, es recupera també la retribució de les colònies que s’havia perdut amb les retallades. Cada nit es pagarà a cinquanta euros. També s’ha augmentat un 20% el sou del personal d’atenció educativa.

Més enllà de les qüestions econòmiques, es rebaixaran les ràtios a totes les etapes i es destinaran gairebé 300 milions d’euros més a l’escola inclusiva.

El PSC ha reivindicat que totes les parts implicades ja han expressat reiteradament “el seu compromís amb la recaptació i gestió total de l’impost”. I ara el que toca -diu el partit- és esperar que la vicepresidenta primera del Govern central, María Jesús Montero, convoqui un nou Consell de Política Fiscal i Financera “per seguir-hi treballant”.

Així les coses, la portaveu del PSC, Lluïsa Moret, ha assenyalat que les discrepàncies amb ERC és perquè la “immediatesa” que volen els republicans és incompatible amb els “tempos” que requereix el procés legislatiu per traspassa l’IRPF.

Els Comuns, de la seva banda, adverteixen l’Executiu que la manca de Pressupostos no ha de ser una excusa per aturar les polítiques d’habitatge, i molt concretament la regulació de les compres especulatives.

“El Govern ha de desenvolupar les eines que hem posat per garantir el dret a l’habitatge en el context que sigui. Continuarem exigint la regulació de les compres especulatives passi el que passi”, ha avisat la coordinadora de la formació morada, Candela López.

La gastronomia italiana és, sens dubte, de les millor valorades arreu del món, i aquí el seu plat més representatiu és la pizza, amb el permís de la pasta. Un plat que ha triomfat tant arreu del món que avui dia està totalment internacionalitzat. No hi ha país on, d’alguna o altra manera, es faci pizza, de fet a la llista de millors pizzeries del món hi ha pizzeries dels Estats Units, Brasil, Anglaterra, Japó, Espanya i, per suposat, Itàlia. En el cas d’Espanya cada any hi ha algún establiment entre el top 10 d’aquesta llista, ja sigui la madrilenya Baldoria, que aquest any ocupa el vuitè lloc, com anteriorment hi ha estat les barcelonines Sartoria Panatieri o La Balmesina. Aquest fet confirma que a Espanya es fa bona pizza, i el que està clar és que és un plat que aquí agrada i molt. I una prova de la cultura pizzera que hi ha a Espanya és que recentment ha obert una escola de pizzaiolos aquí a Barcelona, concretament al barri del Poblenou (carrer Bilbao 58). Es tracta de Pizza Makers i és la primera escola presencial de pizza que hi ha en tot l’estat. Ofereix cursos de 35 hores tant per a persones a títol personal com per a emprenedors i també fan 'teambuildings' . Per conèixer com és i què s’hi fa a Pizza Makers hem pogut parlar amb un dels seus fundadors, l’Antonio Palazzolo.

Els accidents esportius —sobretot en bicicleta— s’han convertit en la primera causa de lesió medul·lar en persones menors de 75 anys a Catalunya, per davant dels accidents de trànsit. La mitjana d’edat dels lesionats per aquesta causa és de 45 anys.

En canvi, en persones majors de 75 anys, la principal causa són les caigudes fortuïtes, moltes d’elles a casa i a peu de terra.

Aquesta és la radiografia presentada per l’Hospital Vall d’Hebron, que disposa d’una unitat multidisciplinària d’atenció al lesionat medul·lar operativa 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, un servei únic a Catalunya i a l’Estat. En dos anys, la unitat ha tractat 136 pacients, 52 dels quals en cap de setmana o festiu.

Segons el cap de la Unitat Multidisciplinària de Cirurgia de Raquis, Ferran Pellisé, la rapidesa és clau en aquest tipus de lesions. Gràcies a la reorganització del servei:

• El 83% dels pacients són operats en les primeres 24 hores (abans era el 56%).

• Els pacients operats ràpid passen menys temps a planta i a l’UCI.

• Vall d’Hebron ha reduït en 8 dies la mitjana d’hospitalització.

La mitjana d’edat dels pacients és de 50 anys, un 18% són dones, i el 84% requereix UCI. La mortalitat és del 6,3%.

En l’últim any, la unitat ha atès:

• 31 lesions per caigudes (40%)

• 15 per accidents de trànsit (19%)

• 28 per accidents esportius (35%)

• 6 per zambullides (7,5%)

La doctora Lluïsa Montesinos, cap de la Unitat de Lesionats Medul·lars, explica que reben entre dos i tres pacients setmanals. La majoria de lesions esportives són de persones que tenen accidents en bicicleta.

Montesinos destaca que gairebé el 50% dels pacients poden tornar directament al domicili després de l’hospitalització, però reclama més inversió en rehabilitació d’alt nivell, amb suport psicològic i social.

La roda de premsa ha comptat amb el testimoni de Mercè Bosch, de 56 anys, que fa un any va patir un accident d’esquí que la va deixar en cadira de rodes.

Va caure en una zona gelada i immediatament va notar que no podia moure les cames. Traslladada d’urgència a Vall d’Hebron, va ser operada ràpidament. Avui ha recuperat la mobilitat dels braços, però necessita ajuda per aixecar-se, dutxar-se i fer activitats quotidianes. La seva família ha hagut de canviar de casa per adaptar-se a la nova situació.

Tot i l’impacte vital, Bosch s’ha mostrat agraïda pel tractament rebut: “M’ha canviat la vida, però estic contenta d’haver estat atesa aquí”.