Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Una reunió extraordinària del Consell Executiu aprovarà aquest divendres el projecte de Pressupostos per al 2026, encara que no tingui el suport d'ERC. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha apel·lat a la reponsabilitat dels republicans perquè avantposin els interessos de Catalunya a la tàctica partidista.

"Tenim un compromís que passa per davant de tot: complir amb els catalans i les catalanes. Ho fem amb la mà estesa i apel·lant a la responsabilitat de tothom. Catalunya no pot esperar més. És hora que tothom es pronunciï. Tenim encara camí per recórrer i marge per acordar", ha assegurat.

Salvador Illa ha fet l'anunci envoltat dels sindicats i les patronals catalanes, amb qui aquest divendres ha signat un acord sobre Pressupostos. Són gairebé una norantena de mesures per millorar les infraestructures, potenciar la indústria, avançar en la transició energètica, impulsar la Formació Professional i enfortir els serveis socials.

"No hi ha volta de full. Catalunya necessita pressupostos, el conjunt de ciutadans necessiten pressupostos, les infraestructures i l'habitatge necessiten pressupostos", ha sentenciat el president de la Generalitat.

Esquerra Republicana ha advertit el cap de l'Executiu que no aprovi els Pressupostos sense tancar un acord prèviament amb ells. Els republicans no afluixen amb la seva reclamació de tancar un compromís ferm sobre el traspàs total de l'IRPF a Catalunya. En aquest sentit, el soci d'investidura ha acusat el Govern de "no haver fet els deures" perquè la Moncloa mogui fitxa.

ERC, en tot cas, continua predisposada a iniciar una negociació formal: "tenim tota una setmana per davant". La secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, ha alertat Salvador Illa que "sense els vots lligats és millor no presenti el projecte de Pressupostos". "Si ho fa què passara, ja veurem", però "ja es poden imaginar quin serà el nostre vot", ha afegit.

Aquest diumenge arrenca la primavera meteorològica, tot i que l’estació astronòmica no començarà fins al 21 de març. I, amb ella, tornen també els primers maldecaps per a les persones al·lèrgiques. Les condicions climàtiques dels darrers mesos —un hivern més humit i fred de l’habitual— podrien convertir aquesta temporada en una de les més intenses dels últims anys.

A La Ciutat hem analitzat què podem esperar aquest 2026 amb el doctor Gaspar Dalmau, president de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica. Segons ell, les pluges continuades i les baixes temperatures han generat un retard en la pol·linització dels pòlens d’hivern, com el del xiprer. Plantes i arbres estan "més preparats que mai" per florir quan arribi el moment, gràcies a la humitat acumulada al sòl. Això podria provocar pics de pòlen més intensos quan la meteorologia ho permeti.

El calendari que ens dibuixa el doctor és clar. Pel que fa als pòlens d’hivern, el xiprer florarà des d'ara i fins l'abril. El plataner d'ombra, molt present a ciutats i parcs, florarà a partir del mes de març i també fins l'abril. Les gramínies: canyes, espigues, cereals… esclataran de març a juliol. Un dels arbres més típics de la temporada, l'olivera, que és típicament primaveral, anirà brotant fins al juny. I ja per acabar, la parietària, una mala herba que creix arreu fins l'entrada del l'estiu.

El tractament hauria d’estar sempre indicat per un especialista, però les bases generals són: antihistamínics de nova generació, perquè els clàssics provocaven molta somnolència. Ara, fàrmacs com bilastina o ebastina són més potents i menys sedants. Com a suports complementaris, es poden fer servir gotes nasals antihistamíniques, esprais antiinflamatoris i col·liris per a ulls irritats. A més, les mascaretes i les ulleres de sol poden ser un recurs útil que no s'hauria de menysprear.

A Espanya, 8 milions de persones pateixen al·lèrgia al pòlen i la xifra creix any rere any. La teoria més sòlida per explicar-ho és l’epigenètica: "La manera com vivim, treballem, l’estrès i l’entorn modifiquen com s’expressen els nostres gens", explica el doctor. També el canvi climàtic hi té un paper important: altera els períodes de floració i afavoreix que el sistema immunològic reaccioni més. Les previsions internacionals parlen d’un futur preocupant: el 2050, la meitat de la població mundial podria patir algun tipus d’al·lèrgia.

Feia 20 anys que Barcelona no tenia una maqueta per poder contemplar-la. Doncs bé, fa uns dies l'alcalde Jaume Collboni va inaugurar una nova representació de la ciutat. Una maqueta de 84 metres quadrats que es troba exposada a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, al número 87 del carrer Roselló, en plena Eixample Esquerra. Una maqueta que representa la part central de l’àrea metropolitana de Barcelona, l’anomenat pla de Barcelona, delimitat per la serra de Collserola al nord, el curs inferior del riu Besòs a l’est, el riu Llobregat i la seva àrea deltaica a l’oest, i el mar Mediterrani al sud, amb un total de 14 quilòmetres de façana litoral.

Aquesta àrea representa un total de 15 municipis, tant del Vallès com també del Baix Llobregat i part del Maresme amb una superfície de 177,5 quilòmetres quadrats on viuen més de 2,4 milions de persones. És per això que la representació rep el nom de ‘Pla de Barcelona 2026-2035’, serveix com a llegat de Barcelona 2026 Capital de l’Arquitectura i també està pensada com a eina educativa i d’anàlisi al servei de la ciutadania, ja que recordem la pot visitar qualsevol persona que ho vulgui de dimarts a diumenge des de les 10.00h a les 19.00h.

Aquest projecte ha estat impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, finançat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona i coordinat i executat pel Taller de Maquetes de l’ETSAV, l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès de la UPC. Doncs precisament hem pogut conèixer els detalls i secrets d'aquesta maqueta de la mà del responsable del Laboratori de Maquetes de l'ETSAV, Àngel Garcia.

Tot i no ser un muntanyenc habitual, el director de 'Balandrau, vent salvatge', Fernando Trullols, assegura a 'La Brúixola' que la història l’ha “interpel·lat vitalment” i que l’objectiu era retratar no només el dramatisme del torb, sinó també l’exemple humà que hi ha al darrere. Per aconseguir-ne el realisme, l’equip va entrevistar supervivents, familiars i bombers, i va treballar durant anys combinant alta muntanya, efectes pràctics i escenaris recreats. Álvaro Cervantes, que interpreta el supervivent Josep Maria Vilà, va arribar a recrear un rescat real. “Ho va fer quatre vegades, amb un compromís impressionant”, explica Trullols.

El rodatge va estar marcat per la imprevisibilitat de la meteorologia: evacuacions, canvis constants de plans i la necessitat d’adaptar-se a les regles de la natura. “La muntanya dicta”, diu el director, que reivindica la importància d’una actitud humil davant el medi. Trullols també espera que el film ajudi a reflexionar sobre la seguretat i el respecte per la muntanya, però sense generar por: “Aquesta pel·lícula no és per espantar ningú, sinó per recordar que la vida és fràgil i preciosa”. Abans de l’estrena, supervivents i famílies van poder veure-la en privat. “Ho hem fet per ells. Ara la pel·lícula pertany al món”, conclou.