Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

L’analista política i periodista Estefanía Molina ha advertit en una entrevista a La Brúixola que Espanya es dirigeix cap a una “tempesta brutal” en menys d’una dècada si no s’afronten de manera estructural els problemes que afecten la generació jove, marcada —sosté— per la precarietat, l’empobriment i la frustració. Al seu nou llibre, "Los hijos de los boomers", defineix com una “galleda d’aigua freda” els discursos optimistes sobre la recuperació econòmica. Segons la periodista, malgrat els indicadors macroeconòmics positius, “la gent cada cop sent més que està més empobrida”. Argumenta que la classe mitjana espanyola i catalana porta “dues o tres dècades d’estancament salarial” i que aquesta regressió és la clau de molts moviments polítics recents, incloent-hi l’auge de l’extrema dreta. “El sistema ha deixat de generar benestar”, sentencia. Una de les tesis centrals del llibre és que la generació jove actual —tot i estar altament formada— afronta dificultats severes per emancipar-se o projectar una vida estable. Molina assenyala que el sistema es manté artificialment estable perquè els pares, la generació del baby boom, sostenen econòmicament els seus fills: “És una pau social fictícia. Els pares són el pedaç que ho aguanta tot”, lamenta.

Aquesta setmana es compleixen quatre anys de la invasió russa a gran escala d’Ucraïna, una guerra que ha deixat milers de civils morts i ferits i milions de desplaçats, i que continua marcant el dia a dia de tota una generació. En aquest context, Sasha Molotkova, periodista ucraïnesa i professora a la Universitat Abat Oliva CEU, posa el focus en la resistència quotidiana de la població i en el cost humà d’un conflicte que, recorda, va molt més enllà dels titulars.

Molotkova explica que, si bé el primer any de la invasió a gran escala va ser el més dur psicològicament, l’últim ha estat especialment devastador en el pla físic: "L’últim any ha estat el més dur físicament, perquè no tenen aigua, no tenen llum, no tenen calefacció, físicament es troben molt pitjor". La seva família ha hagut de passar hores als refugis, sobretot de nit, en uns bombardejos que descriu com cada vegada més intensos. "Això s’ha convertit en una guerra psicològica molt més que una guerra militar", assegura, destacant la voluntat de desgastar la població civil a través del cansament i la por constants.

En l’àmbit polític, és contundent sobre les negociacions: "Estem molt lluny". Denuncia que, mentre continuïn els atacs, no es pot parlar d’una negociació real i rebutja el relat que acusa Ucraïna de no voler la pau. "Ningú d’Ucraïna vol que la guerra continuï. Som els primers interessats que s’acabi la guerra", diu Molotkova. I assenyala directament el president rus, Vladimir Putin, que diu que "és l'única persona que no vol que acabi la guerra".

La periodista també subratlla que el conflicte té una arrel històrica i identitària profunda i que la guerra és, en part, una lluita per preservar la cultura i la llengua. "Els ucraïnesos saben que no són russos", afirma. En aquest context, defensa la importància de transmetre aquest sentiment a les noves generacions: "Vull que la meva filla entengui que primer és mig ucraïnesa". Mentrestant, la població s’ha vist obligada a normalitzar allò impensable, des d’aplicacions que alerten de la trajectòria dels míssils fins a calcular quants minuts tenen abans de baixar al refugi.

Les dades de l'informe són molt gruixudes: prop de 450.000 persones, això és el 17% de la població, es troben en situació d’exclusió social a la diòcesi de Barcelona Gairebé mig milió de persones no poden tenir una vida digna. En això, hi té molt a veure el mercat de l'habitatge. I és que la situació habitacional d'aquestes persones i famílies presenta unes característiques molt preocupants que haurien de fer saltar totes les alarmes.

Al programa La Ciutat hi ha estat Guillermo Oteros, coordinador d’anàlisi social de Càritas Diocesana de Barcelona. Ell explica que la manca d’accés a un habitatge digne desencadena altres formes d’exclusió social, afectant la salut mental, l’educació dels infants i la possibilitat de desenvolupar una vida quotidiana estable. L’estudi també alerta que la majoria de persones no tenen contracte, fet que genera inseguretat jurídica i una amenaça constant de perdre el sostre d’un dia per l’altre. Amb tot, més del 15% de la població de Barcelona cau en pobresa severa després de pagar el lloguer i quatre de cada deu persones viuen en inestabilitat permanent, fins i tot tenint feina.

L’informe, que s'ha presentat de mà de Càritas, també revela que: 370.000 persones viuen amuntegades, amb menys de 15 m² per persona. Una dada més: 150.000 persones viuen en habitatges insegurs, sovint rellogats i sense contracte. Segons Oteros, moltes famílies es veuen condemnades a compartir una única habitació en pisos compartits. No és una tria: és l’últim esglaó abans del carrer.

Primer de tot, cal construir més habitatge públic. Ho diu Càritas amb totes aquestes dades a la mà. I explica que la iniciativa privada no arriba a les necessitats socials reals i el mercat no ofereix opcions assequibles. Protegir la infància i l’adolescència amb polítiques estructurals i universals, hauria d'estar sobre la taula de tots els governants. Fins que no s'apliquin decisions com aquestes, la pobresa continuarà transmetent-se de generació en generació, convertint-se en un cercle del qual cada cop és més difícil sortir. És el vaticini de Guillermo Oteros.

Si Càritas Diocesana de Barcelona no portés a terme la seva tasca d'ajuda a les persones que més ho necessiten, la ciutat i el país no rutllarien. Entitats com aquesta, rescaten moltes persones del pou al qual els llença la vida o, simplement, contribueixen a la seva supervivència en el dia a dia en un món que no ho posa gens fàcil. Des de la direcció de Càritas asseguren que, si demà es resolguessin les dificultats d'accés a l'habitatge a Barcelona i la seva àrea, més del 80% de la pobresa quedaria aniquilada.

Aquesta setmana les portades de les principals revistes del cor han tingut un clar protagonista: El príncep Andreu, que després de ser detingut per aparèixer als papers del 'cas Epstein', escenifica la crisi que s'ha desencadenat a la família reial britànica. Una setmana més, la princesa Elionor també té el seu protagonisme, amb 'foto inèdites' publicades per 'Pronto', a més de Rafa Nadal, amb unes tendres fotos amb el seu fill, la pallissa que van rebre els Gemeliers, i la separació d'Eugenia Silva i Alfonso de Borbón.

Els veïns dels blocs Sant Agustí i Papallona de Barcelona han presentat una denúncia davant la Generalitat contra el fons inversor estranger New Amsterdam Developers, a qui acusen de transformar els pisos familiars en colivings i llogar habitacions per 900 i 1.000 euros, molt per sobre del topall legal vigent. Aquest dimarts, al número 60 del carrer Buenos Aires, seu central de l’empresa, els veïns —acompanyats pel Sindicat de Llogateres i altres col·lectius d’habitatge— han entregat un dossier amb la documentació i els anuncis recollits “a mans de representants del fons inversor” després d’una acció de protesta davant les oficines.

Les denúncies s’han presentat simultàniament a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i a l’Agència Catalana del Consum. Segons els veïns, Nova Amsterdam Developers incompleix la llei de l’habitatge i la regulació de topalls de preu, després d’haver detectat fins a quaranta-quatre anuncis en portals immobiliaris on s’ofereixen habitacions en pisos on abans hi vivien famílies. En Txema Escorsa, veí del bloc Sant Agustí i un dels afectats, ha explicat que “el que volem és posar fi al model de negoci conegut com a colivings, perquè està superant el límit permès i està deixant els veïns fora de casa seva”. Segons ell, la situació és clarament irregular: “En els anuncis diuen que és per ús recreatiu, turístic o d’oci, però quan hem visitat els co-living d’aquesta empresa veiem que són treballadors i estudiants, i per tant se’ls hauria de fer complir el topall de preus”.

Un exemple del que denuncien és el del bloc Sant Agustí, on una habitació s’ofereix actualment per 950 euros, mentre que alguns veïns paguen 811 euros pel lloguer complet d’un pis de tres habitacions. La queixa presentada a Consum alerta, a més, d’una “manca d’informació obligatòria” als anuncis, com el preu de referència de l’índex de lloguer, el preu del contracte anterior o la condició de gran tenidor. “No és un simple descuit, sinó una acció deliberada per ocultar als potencials llogaters informació necessària per defensar els seus drets”, afirmen els afectats. Remarquen que això suposa un incompliment greu de la normativa vigent —el Decret llei 11/2025 i la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge—, que obliga a informar d’aquests elements en àrees de mercat tensat.

Els veïns han entregat a l’empresa un dossier amb les 13 habitacions anunciades en pisos de la seva propietat. Un treballador que els ha atès ha defensat la legalitat de les pràctiques, però el Sindicat de Llogateres ha assegurat que el fons, que té dotze blocs a Barcelona, “s’ha dedicat a anar fent fora els llogaters que hi vivien per reformar els pisos, sovint saltant-se les normatives urbanístiques, i llogar-los a preus de luxe”. Aquest model, apunten, era legal mentre no hi havia regulació sobre el preu de les habitacions, però “des de l’1 de gener d’aquest any, les habitacions també tenen topall de preus”. Tot i això, segons expliquen, l’empresa ha deixat clar al veïnat que “no acatarà la regulació” i que continuarà amb el negoci dels colivings.

Txema Escorsa, que ha presentat les denúncies, ha relatat que “tinc una ordre de desnonament prevista per al 25 de març, malgrat seguir pagant el lloguer i haver deixat clar que vull que em renovin el contracte”. Assegura que el fons “vol continuar intentant expulsar les veïnes d’aquest edifici i les del bloc Papallona per convertir els pisos en colivings”. Segons els afectats, el bloc Sant Agustí havia estat la llar d’onze famílies el 2023, però després de la compra per part del fons moltes van marxar “en silenci”, i ara només en queden cinc llogaters originals. Quatre pisos ja funcionen com a colivings, amb obres constants i canvis de residents cada tres mesos “sense cap mena de reglament ni coneixement del barri o de la ciutat”. Davant d’aquest panorama, Escorsa defensa que “ens unim a Papallona i Sant Agustí i presentem aquestes denúncies per garantir la legalitat”.

La Susi, veïna del bloc Papallona, també ha denunciat la situació que viuen des que, el 2024, van saber que el bloc havia estat comprat per un fons holandès: “Hem viscut incertesa, pressió i por”. Ha remarcat que per a ells no és cap inversió ni oportunitat de negoci, sinó casa seva: “No soc un número en un compte de resultats, soc una persona que ha construït la seva vida en aquest barri, amb la seva xarxa i el seu dia a dia”. Considera “absolutament inacceptable” que se’ls expulsi “perquè algú pugui obtenir més beneficis” i adverteix: “Aquest bloc és la nostra llar. No demanem permís per quedar-nos: ens hi quedarem”.

Des dels col·lectius d’habitatge també s’acusa directament la Generalitat i l’Ajuntament. Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, ha denunciat que aquestes accions s’han presentat “perquè s’està incomplint la legalitat”. Ha afegit que esperen que s’obri una negociació “perquè no hi hagi cap expulsió en aquests blocs i perquè es compleixi efectivament la llei, que no deixa de ser una conquesta de la gent organitzada”. Ha carregat contra la inacció de l’administració: “Mentre d’altres parlen de seguretat jurídica, hi ha fons d’inversió que se salten la llei i no passa res”. Recorda que, malgrat que fa més d’un any que hi ha règim sancionador, la Generalitat només ha imposat tres sancions i ha obert poc més d’una dotzena d’expedients. “Si New Amsterdam Developers és culpable d’aquestes pràctiques i d’aquestes expulsions, la Generalitat i l’Ajuntament són responsables d’estar permetent-les”, ha valorat.

La portaveu del Sindicat d’Habitatge Socialista ha criticat igualment la gestió dels governs progressistes de Barcelona: “Després de dues legislatures, el problema de l’habitatge ha empitjorat més que mai”, ha afirmat, tot lamentant que el consistori “permeti el coliving mentre fa declaracions públiques fingint estar preocupats per guanyar vots”. Ha assegurat que practiquen aquestes fórmules “a plena llum del dia i amb la connivència de l’Ajuntament de Barcelona, que fa oïdes sordes i posa la catifa vermella als fons d’inversió perquè el negoci continuï en marxa”.

Tot plegat arriba en un moment clau per al dret a l’habitatge: aquest dijous 26 de febrer es votarà al Congrés la moratòria sobre els desnonaments, que pot deixar 60.000 famílies exposades a quedar-se al carrer. Els sindicats han fet una crida a la mobilització prevista per dissabte 28 amb el lema “Prou excuses”, i han remarcat que “els pisos són per viure. No volem anuncis reaprofitats, ni mesures buides, ni promeses que no es compleixen”. També han assegurat que el 25 de març seran al costat del veí de Sant Agustí que s’enfronta al desnonament. Aquesta convocatòria la impulsa la Taula Sindical d’Habitatge de Catalunya, integrada pel Sindicat d’Habitatge Socialista, la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya, la PAH i el Sindicat de Llogateres, amb el suport de sindicats laborals i altres organitzacions que s’hi estan sumant.

La periodista i escriptora Agnès Marquès (Barcelona, 1979) ha recollit aquest dimarts el XLVI Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per la seva novel·la La segona vida de Ginebra Vern.

L’acte, celebrat a la Capella del Convent dels Àngels de Barcelona, ha estat marcat per l’emoció de l’autora, que ha reivindicat el camí personal i professional que l’ha portat fins a aquesta obra.

El guardó, dotat amb 60.000 euros, és un dels més prestigiosos de la literatura catalana i reconeix obres inèdites que contribueixen a la difusió de la llengua i la creació literària.

La novel·la parteix d’un fet real: un anunci publicat el 2014 en un diari local de Hemphill, Texas, on una dona felicitava el seu marit i l’amant pel fill que esperaven. A partir d’aquest episodi insòlit, la protagonista —Ginebra Vern, una periodista en un moment professional delicat— rep l’encàrrec d’escriure un article viral sobre el cas.

El que havia de ser una peça de consum ràpid es converteix en un viatge personal que la porta a qüestionar la seva mirada sobre el món, el periodisme i la frontera entre la vida privada i l’espectacle mediàtic. Marquès defineix la novel·la com una història d’amor en totes les seves formes, però també com un espai on les decisions poden ser conflictives.

L’autora ha explicat que el premi l’encoratja a continuar escrivint i que ja té una idea per al seu pròxim llibre. “Escriure és un lloc d’ovació i de llibertat”, ha dit, descrivint l'escriptura com un “planeta nou” on cada vegada passa més temps.

També ha reflexionat sobre el periodisme actual i les notícies pescaclics, que —segons diu— busquen posicionar el lector de manera immediata.

Les darreres dades publicades pel Govern, que corresponen al tercer trimestre del 2025 confirmen que arrendar un pis a Catalunya és un 2,5 % més car i que el preu mitjà ja supera els 870 euros al mes. A Barcelona, la xifra encara s’enfila més: 1.153 euros mensuals de mitjana. Aquest dimarts, a La Ciutat , hem analitzat aquestes dades amb Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, que ha aportat una visió tècnica —i crítica— sobre l’efecte real de les regulacions i les perspectives del mercat.

Segons Gorgues, la resposta és clara: "La limitació de preus no congelava res. Permetia increments amb l’IPC." Això vol dir que cada nou contracte pot actualitzar-se segons la inflació, cosa que manté una part de l’increment anual tot i la regulació. A més, la majoria de contractes a Barcelona provenen de petits tenidors, i en aquests casos el topall aplica sobre el preu del contracte anterior, no sobre l’índex estatal. Per tant, rebaixar l’índex de preus al conjunt d'Espanya, com demana el Sindicat de Llogateres, no tindria efecte real a Barcelona, diu Gorgues.

El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana destaca que "el parc d’habitatge s’està reduint. Hi ha més baixes que altes a les fiances de l'Incasòl." Segons Òscar Gorgues, les regulacions acumulades, han desincentivat l’oferta, especialment entre petits propietaris, que estan retirant pisos del mercat. La conclusió: hi ha menys habitatges disponibles, just quan la demanda no para de créixer.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, defensa que la sortida passa per "construir més habitatge, públic i protegit", i assegura que la ciutat ja ha doblat el ritme de promoció. Però Gorgues posa fre a l’optimisme: "Barcelona guanya població a un ritme que l’obra nova no pot seguir." Les llicències d’obra nova han baixat respecte l’any anterior. I el problema més greu: falta sòl disponible per edificar. Per tant, la conclusió de la Cambra de la Propietat Urbana és que a Barcelona no hi cap tothom perquè ja falten llocs on viure.

El gerent de la Cambra explica que no hi ha encara un cronograma clar sobre quins sòls estan disponibles per construir habitatge protegit. “Fa temps que demanem aquest calendari. Sense això no es pot planificar el futur.” La manca d’informació, diu, indica que els problemes d’accés a l’habitatge continuaran durant anys, i que la situació actual ja ha derivat en noves formes d’habitar.