Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El Govern aprova aquest matí el projecte de Pressupostos i el porta al Parlament per iniciar-ne la tramitació. La consellera d’Economia, Alícia Romero, presentarà les línies mestres dels comptes als grups parlamentaris en una jornada que marca l’inici del compte enrere per saber si Catalunya tindrà o no nous Pressupostos aquest 2026.

L’Executiu intensifica la pressió sobre Esquerra Republicana, el soci clau per garantir la majoria, i adverteix que una nova pròrroga pressupostària tindria conseqüències immediates.

El principal punt de fricció continua sent el traspàs íntegre de l’IRPF. ERC exigeix que Catalunya recapti i gestioni el 100% de l’impost, i reclama compromisos tangibles per part del Govern espanyol.

Els republicans insisteixen que no n’hi ha prou amb declaracions d’intencions i mantenen l’amenaça d’una esmena a la totalitat si no hi ha avenços reals.

Des del Palau de la Generalitat, però, asseguren que el traspàs és ferm i que Catalunya assumirà la gestió completa de l’impost, tot i que demanen “paciència” a ERC mentre continuen les converses amb la Moncloa.

Fonts del Govern alerten que, si els Pressupostos no prosperen, la Generalitat podria entrar en tensió financera a l’inici de la primavera.

• La capacitat inversora del Govern

• L’execució de projectes previstos per al 2026

• La posada en marxa de noves iniciatives, que quedarien “en un calaix”

El missatge és clar: sense acord, l’impacte econòmic seria immediat.

Tot i les diferències, el departament d’Economia manté l’esperança de desencallar l’acord amb ERC. Consideren que encara hi ha marge per negociar i que el diàleg pot reconduir la situació.

ERC, en canvi, manté el pols i insisteix que la clau és que Salvador Illa aconsegueixi que la Moncloa concreti el traspàs de l’IRPF. Sense aquest gest, els republicans no descarten tombar els comptes.

En plena crisi pel funcionament de Rodalies i després de setmanes marcades per incidències i debat polític sobre el model ferroviari, el comissionat de la Generalitat per al Traspàs Integral de Rodalies, Pere Macias, ha admès que els darrers episodis han generat "molta preocupació" i han suposat un "sotrac" per al sistema ferroviari català. Tot i això, Macias considera que la situació evidencia que cal "procedir com més aviat millor amb el traspàs". Segons ha detallat, ja s’ha completat el traspàs econòmic i s’ha constituït la nova empresa participada per la Generalitat i Renfe, mentre s’avança en el traspàs de la primera línia, la del Maresme.

En matèria d’inversions, el comissionat ha recordat que el Pla de Rodalies preveu 8.000 milions d’euros fins al 2030-31, dels quals prop de 3.000 ja s’han executat. Ha atribuït els problemes actuals a la desinversió acumulada durant anys, quan —ha dit— es van prioritzar les línies d’alta velocitat per davant de la xarxa convencional, que concentra la major part d’usuaris.

Finalment, ha defensat tres grans eixos per revertir la situació: inversió sostinguda, "governança de proximitat" i recuperació de la "cultura del manteniment". Ha remarcat que el manteniment ha de ser una despesa estructural i que la confiança dels usuaris només es recuperarà amb fets: menys incidències, finalització d’obres i incorporació de nous trens en els pròxims mesos.

Catalunya ha viscut el 2025 un dels increments més intensos de població nascuda a l’estranger dels últims anys: un 6,9% més en només dotze mesos. Un creixement que no s’explica només per l’atractiu econòmic del país, sinó també per un factor internacional de pes: les polítiques antimigratòries de Donald Trump. La seva línia dura, basada en expulsions massives i fortes restriccions d’entrada als Estats Units, ha obligat moltes persones de l’Amèrica Llatina a redirigir la seva ruta migratòria cap a Europa, fent d’Espanya —i de Catalunya— una nova destinació. Entre aquests fluxos també hi ha famílies nord-americanes que marxen del seu país per motius polítics o socials.

A Onda Cero, Arlinda Garcia, professora titular del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona, explicava que el tancament de l’accés als EUA ha reforçat l’arribada de persones que cerquen estabilitat i oportunitats laborals al sud d’Europa.

Aquest desplaçament de fluxos migratoris coincideix amb un moment crític per a la demografia catalana, marcada per l’envelliment de la població i un creixement natural negatiu: moren més persones de les que neixen. En aquest context, Garcia és clara: la immigració és avui el motor del creixement demogràfic i també del creixement econòmic.

Les dades del mercat laboral ho corroboren. Les persones nascudes a l’estranger representen ja el 20% dels ocupats, però el pes real és fins i tot més gran en determinats trams d’edat. Entre els 20 i els 35 anys, arriben al 40 o 50% de la població activa. L’experta rebutja frontalment la idea de “substitució” o “invasió” i aposta per parlar de complementarietat: la immigració cobreix feines i sectors per als quals no hi ha relleu generacional entre la població autòctona.

Aquesta realitat es fa especialment evident en algunes comarques. El Barcelonès, la Segarra o l’Alt Empordà superen el 30% de població nascuda a l’estranger. Són zones amb una alta demanda de mà d’obra, sovint en sectors menys atractius i mal remunerats com el turisme, l’hostaleria, la construcció, l’agricultura o la indústria càrnia d’Osona. A aquests factors s’hi suma l’èxode formatiu cap a les ciutats i la pèrdua continuada de joves en edat productiva, cosa que accentua la necessitat de treballadors internacionals arreu del territori.

El resultat és un mapa demogràfic en què totes les comarques catalanes han vist créixer la presència de persones nascudes fora d’Espanya. I és també un escenari que connecta de ple amb l’actualitat política. El govern espanyol estudia una regularització de persones migrants que podria beneficiar fins a 150.000 residents a Catalunya. Una mesura que, segons Garcia, permetria que moltes persones que ja treballen i viuen en la irregularitat sortissin de l’economia submergida, poguessin accedir a drets bàsics i contribuïssin a la societat en igualtat de condicions, incloent-hi un element clau: el pagament d’impostos.

En definitiva, Catalunya es troba avui en la intersecció entre una necessitat demogràfica urgent, un mercat laboral que depèn de la immigració i un context internacional que ha redibuixat les rutes migratòries mundials. Un escenari complex que, segons l’experta, només es pot entendre si es mira amb dades, amb context i amb una perspectiva global.

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha proclamat el 2026 com l’Any Internacional de les Persones Voluntàries per al Desenvolupament Sostenible, amb l’objectiu de reconèixer i impulsar el voluntariat com una força essencial per avançar en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. En aquest marc, l’Assemblea General encoratja els Estats membres a reforçar el suport a l’acció voluntària, integrant-la de manera transversal en les prioritats sectorials, així com en les estratègies, plans i polítiques nacionals de desenvolupament. D’aquesta manera, es convida els governs, les organitzacions del sistema de les Nacions Unides, les entitats internacionals, la societat civil i la resta d’agents socials a celebrar i promoure el voluntariat com a motor de transformació social i desenvolupament sostenible. Espanya s’ha sumat a aquesta iniciativa internacional i, el passat 18 de desembre, el Consell de Ministres va aprovar el reconeixement del 2026 com a Any Internacional de les Persones Voluntàries. Una decisió amb la qual l’Estat reafirma el seu compromís amb una xarxa mundial de voluntariat que fomenta la solidaritat, la participació ciutadana i el compromís amb els principals reptes socials actuals.

Per posar el nostre granet de sorra i celebrar aquest any del Voluntariat li hem dedicat el Tema de la Setmana, amb el que volem remarcar el paper que juguen aquests voluntaris i conèixer amb detall la funció que fan. I per fer-ho ens han acompanyat a l’estudi tres persones que, d’una manera o altra, formen part d’aquest col·lectiu: La Gemma Badia, coordinadora de Voluntariat de l’ONCE, Àngel Guerrero, voluntari de l’ONCE, i Sussi Páez, voluntària i beneficiaria del servei de voluntariat.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya impulsa des de 2017 el programa EduCAC, una iniciativa adreçada a escoles, docents, comunitat educativa i famílies amb recursos lliures i gratuïts per treballar l’educació mediàtica. Així ho explica la seva vicepresidenta, Laura Pinyol, que subratlla que es tracta d’una competència transversal que implica diversos agents, des del Departament d’Educació fins a les institucions europees.

Segons detalla, la Comissió Europea insta els consells reguladors a assumir també aquesta funció, i el programa EduCAC respon a aquesta necessitat amb materials pedagògics adaptats a diferents etapes educatives.

Pinyol defensa que parlar obertament d’educació mediàtica ja és un primer pas. “Que se’n parli en ell mateix ja és una bona idea perquè fa necessària aquesta educació col·lectiva”, assegura, tot remarcant que es tracta d’un àmbit que només es pot abordar amb implicació compartida.

El programa va néixer el 2017 com una iniciativa impulsada pel llavors conseller Salvador Alsius. Inicialment estava especialment pensat per a mestres i centres educatius, amb unitats didàctiques centrades en qüestions com l’espectacularització de les notícies, els realities o la publicitat.

Amb els anys, EduCAC ha ampliat recursos i ha consolidat també els Premis EduCAC, que enguany tanquen la 23a convocatòria, hereus dels antics Premis CAC a l’escola. Per al Consell, aquests guardons actuen com a termòmetre del que s’està treballant als centres i de com evoluciona el concepte d’educació mediàtica.

Sobre si aquesta matèria hauria de convertir-se en assignatura específica, Pinyol admet que hi ha divergència de criteris. Considera que limitar-la a una única hora lectiva podria resultar insuficient, ja que el consum i la producció audiovisual formen part de la vida quotidiana. En aquest sentit, aposta per una competència transversal amb objectius més definits.

La vicepresidenta del CAC defensa que la gestió de les pantalles i de les xarxes socials requereix regulació i criteri. Recorda que cap irrupció tecnològica no s’ha regulat per si sola i que cal afrontar el debat encara que comporti riscos d’error.

Pel que fa a la desinformació, insisteix que no és un problema exclusiu dels joves. “És un deure, un repte col·lectiu. Això ens impacta a tots”, afirma.

Pinyol defensa l’alfabetització mediàtica com a eina per aprendre a discernir i desenvolupar una mirada crítica. Tot i els riscos assegura que “No tenim altra alternativa que ser optimistas”.

CCOO ha decidit desconvocar la vaga prevista a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) durant el Mobile World Congress. El sindicat havia anunciat aturades per als dies 2, 3 i 4 de març, coincidint amb l’inici i el desenvolupament del congrés, però finalment ha optat per retirar la convocatòria.

La vaga havia de començar el 2 de març amb una aturada de 24 hores i continuar amb aturades parcials els dos dies següents. La decisió de CCOO permet evitar afectacions importants en un dels operadors ferroviaris més utilitzats durant el MWC, especialment perquè FGC disposa d’una parada pròpia a Fira Gran Via.

Amb la retirada de CCOO, només queda activa la vaga del sindicat Semaf, de caràcter minoritari. Aquesta organització ja va convocar aturades la setmana passada, amb un seguiment del 16,43%, segons dades oficials.

La situació queda ara pendent de l’evolució d’aquesta convocatòria, que podria generar afectacions puntuals durant el congrés si no s’arriba a un acord en els pròxims dies.

FGC té un paper estratègic durant el Mobile World Congress, ja que connecta directament Barcelona amb el recinte de Fira Gran Via, on se celebra el congrés. Qualsevol incidència en el servei pot tenir un impacte notable en la mobilitat de milers de assistents i treballadors.

La desconvocatòria de CCOO redueix el risc de col·lapse, però la vaga de Semaf manté un cert grau d’incertesa.