Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha afirmat que “estem treballant perquè les properes reobertures siguin la R13 i R14”. Hores d’ara, però, no hi ha cap data marcada en el calendari, sinó que la reobertura d’aquestes línies -i de la resta del servei- serà “progressiva”. Això sí, Paneque ha avançat que els trens circularan “temporalment amb limitacions de velocitat” fins que el servei “no sigui òptim”.

En un esmorzar informatiu al Fòrum Nova Economia, la consellera ha reivindicat el full de ruta amb inversions de 8.000 milions d’euros i la creació de Rodalies de Catalunya. “Només hi ha un camí: convertir aquesta infraestructura vulnerable en una infraestructura sòlida, millorar el material rodant i començar aquests passos cap a una nova governança”, ha defensat.

D’aquesta manera, Sílvia Paneque ha rebutjat “rescindir el contracte amb Renfe”, tal i com exigeix Junts per Catalunya.

Els juntaires asseguren que legalment és viable rescindir el contracte amb Renfe perquè l’operadora “no presta el servei de forma regular ni tampoc garanteix la seguretat dels usuaris”. Per tot plegat, el portaveu parlamentari de Junts, Salvador Vergés, ha sentenciat que és hora de “contraatacar en defensa pròpia”, perquè “davant d’aquesta situació insostenible ja no pot ser un traspàs a bones”. “Anem absolutament al conflicte”, ha etzibat Vergés. Junts també proposa que Ferrocarrils de la Generalitat assumeixi el servei de Rodalies.

A la tertúlia d’avui posarem el focus en la crisi de Rodalies després de l’accident de Gelida i del caos ferroviari dels darrers dies. Analitzarem la gestió del Govern, les compareixences de les conselleres Sílvia Paneque i Núria Parlón al Parlament, la resposta de l’oposició i si la gratuïtat del servei anunciada és una solució suficient o un símptoma que el problema va per llarg. També parlarem de la desinversió estructural a la xarxa i de l’impacte econòmic que ja està tenint sobre el transport de mercaderies i els ports catalans.

També mirarem cap a Madrid i cap a Europa, amb la gestió del Ministeri de Transports i les reaccions polítiques a l’allau de rodes de premsa d’Óscar Puente, així com la manifestació d’usuaris convocada aquest dissabte. I acabarem amb l’actualitat europea: la decisió del TJUE sobre la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, i si aquest moviment pot tenir conseqüències polítiques reals o queda en un pla estrictament procedimental.

La població catalana que es troba en risc de pobresa o exclusió social ha augmentat en l’últim any fins a arribar pràcticament al 25%. Aquest repunt trenca una tendència a la baixa que havia començat el 2021. És el que indica l’enquesta de condicions de vida de l’Idescat, publicada avui mateix i corresponent al 2025.

La taxa se situa exactament en el 24,8%, això suposa un increment de vuit dècimes respecte al 2024. Preocupa especialment la situació dels menors de 16 anys, col·lectiu en què la xifra supera el 36%, amb un augment d’1,3 punts des de l’any anterior. Això vol dir que gairebé dos de cada cinc infants i adolescents catalans es troben en risc de pobresa o exclusió social. En el cas de la població immigrant, la taxa puja fins al 48%.

Des de la Taula del Tercer Sector Social lamenten que, en un context de creixement econòmic a Catalunya, el risc de pobresa augmenti fins a situar-se a nivells de la pandèmia, i ho atribueixen a l’augment del cost de vida. És el que ha dit Xavier Trabado, president de l’entitat, que ha demanat millorar les ajudes: "Volem que s'actualitzin les prestacions econòmiques d'acord amb el creixement del cost de la vida perquè, si no, cada vegada la gent serà més pobra". Pel que fa a la pobresa infantil, Trabado ha defensat que "és imprescindible disposar d'una prestació universal per fill a càrrec".

En canvi, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha titllat de “repunt lleuger” l’increment de la pobresa, tot i que també ha admès que no són dades positives.

Cal recordar que, per mesurar aquest risc, es fa servir la taxa AROPE, un estàndard internacional que té en compte tres indicadors. En primer lloc, que els ingressos dels enquestats siguin inferiors al 60% de la renda mitjana nacional. El segon és la privació material i social severa, és a dir, quan algú no es pot permetre almenys set dels tretze béns o serveis considerats bàsics. Parlem, per exemple de menjar prou proteïna, mantenir l’habitatge a una temperatura adequada. I el tercer indicador és la baixa intensitat laboral, que vol dir que les persones que viuen a la llar en qüestió han treballat menys del 20% del total possible d’hores durant l’any anterior.

Adif ha reobert aquest migdia parcialment el Túnel de Rubí perquè puguin tornar a circular mercaderies internacionals cap a França, després que moltes s'hagin quedat estancades en estacions o s'hagin derivat per carretera.

Segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona, la crisi de Rodalies està col·lapsant el transport ferroviari de mercaderies. El Port de Barcelona ha perdut més de 90% de les circulacions i el de Tarragona n’atura entre el 60 i el 70%. La borrasca de gener només ha fet que destapar una xarxa ja degradada amb gairebé mil 800 milions d’inversió pendents.

La Cambra alerta que el Port de Barcelona ha passat de 60 circulacions diàries a només 4 o 6. Al Port de Tarragona, de les 15 o 20 habituals, només se n’han pogut fer 6 cada dia, amb un fort impacte en la indústria i la logística. Aquesta afectació és la conseqüència directa d’una xarxa que ja estava debilitada. La borrasca del gener va destapar problemes estructurals que venien de lluny. Ho confirmen l’esllavissada del mur a Gelida i els 76 punts de risc detectats per ADIF en pocs dies. Tot això mentre el Pla de Rodalies acumulava 800 milions d’euros pendents d’executar des del 2020 i gairebé mil milions sense adjudicar respecte al que tocava fins al 2025. Alícia Casart, directora d’estudis d’infraestructures de la Cambra diu que la xarxa "no hi ha per on agafar-la".

L’actualització del Pla eleva la inversió fins als 8mil milions d’euros, i obliga a doblar el ritme d’execució. Caldrà superar els mil milions anuals d’aquí al 2030 per tenir, finalment, una xarxa fiable i robusta.

Davant d’aquest escenari, Foment del Treball recorda que el sector logístic té eines per adaptar-se a situacions extraodrinàries. Asseguren que els convenis col·lectius ja preveuen mecanismes per regular la jornada en moments crítics. Luis Pérez, president de la Comissió de Relacions Laborals de Foment, recorda que "la logística treballa sovint amb pics de feina", com el Black Friday, i que "el conveni té reflectides aquestes singularitats".

Aquí al programa hem parlat en diverses ocasions de les addiccions amb les que estem més familiaritzats, des del consum d’alcohol o drogues passant per les apostes, les compres, el sexe o el joc, però l’addicció a les inversions econòmiques de risc no estava tipificada com a tal però ja hi ha estudis sobre addiccions que la inclouen. És el cas, per exemple, de l’estudi fet per la Fundació La Caixa, que apunta que la inversió a curt termini en actius financers, o trading, sembla tenir un important potencial addictiu. Els resultats de l'estudi revelen que el 13% dels espanyols han realitzat trading d'actius financers en l'últim any. El perfil més habitual de l'inversor és el d'un home de 39 anys, amb estudis superiors i inversor no profesional, però la seva incidencia en els més joves va a l’alça. Per demostrar que el paral·lelisme amb les apostes i amb el joc patològic és evident, s’apunta al fet que gairebé el 85% de les persones que complien els criteris de joc patològic havien invertit en l'últim any i que el 12,7% dels qui realitzaven trading van afirmar continuar fent-ho malgrat experimentar conseqüències negatives en el seu benestar.

D’altra banda, entitats que treballen per combatre les addicions, com per exemple ACENCAS, critiquen la presència de publicitat de plataformes d'inversió en espais públics com el metro i aivsen que aquestes pràctiques de risc es veuen “afavorides per una forta pressió publicitària i la manca de formació financera”.

Hem analitzat la situació i els perills que comporta auesta addicció de la mà de l’Elisabet Ruiz, doctora en Finances, professora d’Economia i Empresa a la Universitat Oberta de Catalunya i coach financera.