Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Durant l’època de Nadal és habitual rebre moltes felicitacions de tota mena i procedències: des de familiars llunyans fins a comerços o empreses amb qui gairebé no tenim interacció. Aquesta abundància fa que destacar sigui complicat, però alhora continua sent important felicitar les festes com a gest simbòlic per "reforçar o reprendre vincles personals i professionals". Com explica l'expert en comunicació Agustín Rodríguez, tant particulars com empreses aprofiten aquest moment per mostrar afecte, agraïment i proximitat.

En l’àmbit personal, les felicitacions permeten crear connexió emocional i mantenir vives relacions que potser s’han descuidat durant l’any. Tot i això, hi ha inconvenients com la saturació de missatges genèrics, la manca de temps per personalitzar-los o el dubte entre formats digitals i tradicionals. "Personalitzar mínimament el missatge, adaptar el to i escollir bé el canal" —WhatsApp, targeta física o xarxes— pot marcar la diferència i fer que la felicitació sigui més valorada.

Per a les empreses, una bona felicitació nadalenca pot millorar la "imatge de marca, fidelitzar clients i humanitzar la comunicació", sempre que no resulti freda o excessivament comercial. El moment ideal per enviar-les és entre el 10 i el 20 de desembre, preferentment en dies laborables. Finalment, pel que fa a respondre les felicitacions rebudes, és recomanable "contestar aquelles que són personals dins d’un termini raonable", amb un missatge breu i cordial, mantenint així la bona educació i el bon clima relacional.

El Gremi d’Editors de Catalunya preveu tancar el 2025 amb un creixement moderat, del 4%, que permetrà tornar a assolir una xifra rècord: 1.500 milions d’euros de facturació a tot l’Estat. Catalunya s’endurà el 20% d’aquest total, és a dir, uns 300 milions, i un terç –100 milions– correspondrà al llibre en català.

El llibre en paper continua sent el gran motor de la indústria editorial, amb el 94% de les vendes, i la gran majoria es venen a les llibreries, que concentren el 75% de les transaccions. La narrativa de ficció creix al voltant d’un 15%, com també ho fa la literatura juvenil, que ha duplicat les seves xifres en els últims tres anys.

Precisament, el rejoveniment dels lectors és una de les grans notícies per al president del Gremi, Patrici Tixis: "Veníem d'una època en què es deia que el jovent no llegia, que a partir dels dotze o tretze anys es deixava la lectura per passar-se a les pantalles. Ara, en canvi, ens trobem que els joves cada vegada s'interessen més per la literatura".

El sector ha compartit aquest balanç anual amb motiu de la 40a Nit de l'Edició, que se celebrarà a partir de les set de la tarda al Teatre Goya de Barcelona. Allà es lliurarà el Premi Atlàntida al pedagog i filòsof Gregorio Luri i el Memorial Fernando Lara distingirà Arpa Editors. Amb tot, les dades definitives es coneixeran un cop passada la campanya de Nadal, la segona més important per al sector.

Les pluges torrencials, les sequeres extremes i les onades de calor ja formen part de la normalitat climàtica a la metròpoli de Barcelona. Davant d’aquest escenari, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha reforçat el seu compromís amb la infraestructura verda com a eina essencial per protegir la salut de les persones, la biodiversitat i la qualitat de vida urbana. Així ho han explicat Ferran Miralles, Jesús Fernández, Jordi Bordanova i Albert Gasull al programa La Ciutat d’Onda Cero Catalunya, on han detallat com s’articula aquesta estratègia transversal.

“La infraestructura verda és fonamental perquè fa allò que els humans no podem fer”, ha assenyalat Albert Gasull, director de Serveis d’Espai Públic d’AMB, recordant que el territori metropolità és gairebé meitat espai lliure, meitat ciutat densa, i que les solucions han de tenir en compte aquesta doble realitat.

Un dels elements centrals d’aquesta transformació és el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que introdueix una mirada innovadora al situar el cicle de l’aigua com a pilar estructural de la planificació. Segons Ferran Miralles, director de Serveis d’Espais Naturals de l’AMB, aquesta és “la novetat més estratègica del pla, perquè l’aigua és l’element clau de tota aquesta pel·lícula”.

El PDUM recupera més de 1.300 hectàrees per als rius, torrents i espais d’inundació natural, desclassifica sectors previstos en zones de risc i protegeix les àrees on es recarreguen aqüífers que aporten fins a un 20% de l’aigua consumida a la metròpoli. També identifica eixos blaus urbans per evitar que infraestructures com aparcaments subterranis ocupin espais essencials per drenar i infiltrar aigua. Miralles defensa que “preservar aquests espais és vital per garantir reserves d’aigua en episodis de sequera i reduir la vulnerabilitat urbana”, en un context de fenòmens cada vegada més extrems.

La taula també ha destacat la necessitat d’entendre la natura com una infraestructura que proporciona serveis essencials, sovint invisibles, però imprescindibles. “Tenir verd és fixar carboni, és combatre el canvi climàtic”, ha recordat Miralles, que ha defensat que protegir i restaurar la natura “no és un cost, sinó una inversió”. La futura estratègia metropolitana d’infraestructura verda ha de permetre reforçar aquest enfocament i coordinar-lo amb la planificació urbanística i la gestió quotidiana del territori.

En un context d’incendis cada vegada més virulents, la gestió forestal esdevé una peça clau. Jesús Fernández, cap de Servei d’Infraestructura Verda d’AMB, ha explicat que “el gran perill no és que el bosc estigui brut, sinó l’excés de combustible”, motiu pel qual l’AMB treballa per crear un mosaic agroforestal que trenca la continuïtat vegetal, frena la propagació del foc i afavoreix la biodiversitat. El PMAF, el programa metropolità de prevenció d’incendis, actua especialment a les zones d’interfície entre bosc i ciutat, reduint riscos i reforçant la resiliència ecològica. Fernández ha insistit que la clau és “gestionar el bosc perquè sigui segur i ecològicament més ric al mateix temps”, fugint d’enfocaments simplistes que només busquen eliminar vegetació.

En l’àmbit dels parcs i les platges, l’AMB aposta des de fa anys per solucions basades en la natura. Jordi Bordanove, coordinador dels Serveis de Gestió de Parcs i Platges AMB destaca que “no podem renunciar al verd: ens dona salut, ombra i confort”. Als parcs metropolitans, la introducció d’espècies mediterrànies i prats naturalitzats ha reduït de manera notable la necessitat de reg i ha reforçat la resiliència ecològica.

A les platges, l’AMB centra els esforços en reforçar els sistemes dunars, que actuen com a primera barrera davant els temporals i com a magatzem natural de sorra en un litoral afectat per la regressió. Aquestes dunes, a més, acullen una biodiversitat molt fràgil. “Potenciar les dunes és potenciar les platges”, recorda Bordanove, subratllant la importància de la coordinació amb altres administracions per protegir-les.

En l’entorn urbà, el Protocol de sostenibilitat de projectes i obres impulsa una transformació profunda del disseny dels carrers i places. Gasull explica que la combinació de més infraestructura verda, millor gestió de l’aigua i materials que retenen menys calor és essencial per reduir l’efecte d’illa de calor i prevenir inundacions. La incorporació de cobertes verdes, façanes vegetals, ombres i paviments permeables permet crear una ciutat més confortable i saludable. “Aquestes mesures tenen un impacte directe sobre la salut de les persones”, adverteix Gasull, recordant que les altes temperatures ja provoquen centenars de morts cada any.

A la segona hora més cultural de la setmana, el Juan Torres ens proposa tres pel·lícules de sèrie B. Ens explicarà l'essència d'aquest gènere cinematogràfic i a tall d'exemple ens porta tres títols: “El increíble hombre menguante” de Jack Arnold, “Evil Death” de Sam Raimi i “Death Proof” de Quentin Tarantino.

Tanquem el programa i la setmana amb la música de la Marta Lozano. Primer ens repassarà l'agenda de la setmana que passa pels noms de Mónica Naranjo, El Cigala i Raphael. Seguidament, obrirem la porta a la secció amb més salsa rosa de 'La Brúixola'. Aquest divendres amb especial rellevància per Rosalía, que ha posat a la venda les entrades del seu tour, i també retrem homenatge a Robe Iniesta, que ens ha deixat als 63 anys.

La periodista i escriptora Núria Cadenes ha estat guardonada amb el Premi Proa de Novel·la 2025 per la seva obra Qui salva una vida, un relat que ens transporta a la Cerdanya en els anys més foscos d’Europa. La novel·la, construïda a partir de fragments i veus reals, posa en relleu el coratge anònim de persones que, enmig de la barbàrie, van decidir actuar per salvar vides. Cadenes explica que la geografia pirinenca és gairebé un personatge més: “He intentat que impregnés tota la novel·la, amb aquest cel immens i sense fronteres”, diu.

La història s’inspira en figures reals com mossèn Joan, membres de xarxes de resistència i la infermera Friedel, que va arrencar criatures de les fileres que conduïen als camps d’extermini. “Són actes increïbles, però reals. Persones normals que, davant la injustícia, no podien fer altra cosa que ajudar”, reflexiona l’autora. El jurat ha destacat la força literària i l’exigència formal d’una obra que, segons l’autora, “demana atenció, però regala una atmosfera que queda dins”. Per a Cadenes, el premi és “una celebració de la literatura catalana, que viu un moment de gran qualitat i diversitat”.

Junts per Catalunya vol aprofitar el terratrèmol que sacseja el Govern central per ficar-hi cullerada. La formació de Carles Puigdemont assegura que els casos de corrupció i les dimissions per assetjament sexual són "una oportunitat" per pressionar Pedro Sánchez. Però no ho volen fer sols, sinó de la mà d’Esquerra Republicana.

Els juntaires proposen un front comú independentista per "forçar el president del Govern central a fer més concessions". La portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, considera que "la degradació, debilitat i divisió" que assola Pedro Sánchez és una ocasió per "avançar en el reconeixement nacional i en la'utodetermianció".

Des d’Esquerra han replicat amb ironia. El seu portaveu, Isaac Albert, ha escrit a les xarxes socials que "ja era hora que Junts se sumés a la defensa de Catalunya" en matèries com el finançament i Rodalies. El republicà ha conclòs amb sorna: "aprofitem el moment abans que passin 24 hores i canviïn d'opinió".