Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El sector pesquer català afronta unes negociacions decisives envoltat d'incertesa i cansament. Les restriccions proposades per la Comissió Europea podrien reduir novament els dies de sortida a xifres que el sector considera inviables, "després d’un any en què moltes embarcacions han quedat amarrades durant setmanes sense cap compensació econòmica". Segons Antoni Abad, president de la Federació de Confraries de Pescadors de Catalunya, aquesta situació fa impossible garantir ingressos dignes tant per a les empreses com per a la marineria.

Abad recorda que les flotes catalanes han aplicat mesures de sostenibilitat pioneres des de fa més de quinze anys: "tancaments voluntaris, increment de la llum de malla, adaptació tecnològica i reduccions temporals d’activitat sense cobrar, sempre en favor del recurs". Malgrat això, denuncia que Brussel·les continua imposant restriccions severes sense tenir en compte l’esforç fet ni les dades científiques, que indiquen una recuperació dels estocs.

El president de les confraries reclama que es reconegui el treball fet i que s’atorgui un mínim de 180 dies de sortida per garantir la viabilitat del sector. Considera incomprensible la doble limitació actual en la pesca de la gamba —per dies i per quilos— i demana sentit comú. “Si els estocs milloren i la comunitat científica ho avala, per què ens fan aturar?”, exclama Abad, que espera que l’Estat i els països mediterranis aconsegueixin "bloquejar" una proposta que, afirma, "amenaça directament el futur de la pesca catalana".

Catalunya té en marxa 814 projectes d’energies renovables que, si s’executen, podrien permetre assolir l’objectiu d’emissions netes el 2030. Però aquesta fita només serà possible si s’agilitzen els tràmits administratius i si la ciutadania s’implica en el procés.

Segons dades de Red Eléctrica, el 2023 només el 15% del mix elèctric català provenia de fonts renovables, mentre que la mitjana estatal superava el 50%. Això evidencia la dependència de Catalunya de l’energia nuclear i de les importacions.

Per revertir aquesta situació, el Govern ha assumit la industrialització verda com un deure i està accelerant la tramitació dels projectes. Tal com afirma Anna Camp, directora de l’Institut Català d’Energia, “la Generalitat va pel bon camí”. Tot i així, si no s’agilitzen els processos, parcs eòlics i plantes fotovoltaiques poden trigar fins a 9 anys a connectar-se a la xarxa.

Per això, el Govern aposta també per projectes petits i comunitaris, més ràpids d’implantar. El 28 d’octubre es va aprovar el Decret d’Impuls Renovable, que simplifica tràmits i fomenta la participació ciutadana. L’objectiu és fer que la població se senti part del canvi i reduir la resistència territorial d’alguns sectors.

A més, s’està desplegant el Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER), que s’explica comarca a comarca. Ahir va ser el torn d’Osona i el Lluçanès, en una ronda informativa que continuarà arreu del país.

El Servei Català de Trànsit s’ha marcat com a objectiu conscienciar els motoristes a l’hora de protegir-se i recordar els conductors de la resta de vehicles de la fragilitat del col·lectiu. Ho ha fet a través de dos espots que segueixen la línia de les campanyes de l’SCT, breus però molt colpidors i que aconsegueixen tocar la fibra. I és que, tal i com recorda Trànsit, des de l’inici d’any 44 motoristes han mort a les carreteres catalanes, un 4,3 % menys que en el mateix període de l’any passat. Tot i aquesta lleu disminució, una de cada tres víctimes mortals a la carretera pertany a aquest col·lectiu i es tracta del segon tipus d’usuari que registra més mortalitat a la xarxa viària, només per darrere dels ocupants dels turismes. Com a tipologia d’accidents, els casos que predominen són els que es produeixen en encalços i sortides de via, i Barcelona és la demarcació amb més motoristes morts i ferits greus a les carreteres.

A 'La Ciutat' hem parlat amb el director del Servei Català de Trànsit Ramón Lamiel sobre aquesta campanya, sobre la vulnerabilitat del sector dels motoristes i també hem recordat les recomanacions que es fan de cara a unes dates nadalenques on es preveu molt moviment a les carreteres catalanes.

La Fundació Cassià Just celebra més de tres dècades d’un projecte que va néixer amb una idea clara: la feina és una eina essencial d’inclusió. A través de Cuina Justa, la seva empresa d’economia social, ofereixen ocupació digna a més de 300 persones, un 70% de les quals conviuen amb alguna fragilitat en l’àmbit de la salut mental o social. El projecte, arrelat a Sant Boi de Llobregat, continua creixent i demostrant que la gastronomia pot ser un motor de transformació social.

Christian Unión, que hi treballa des del 2007, explica com aquest espai li ha permès aprendre, créixer i especialitzar-se en diferents tasques de cuina. Des de la preparació de plats fins al servei en espais externs, destaca que cada dia és diferent i que formar part d’un equip el fa sentir útil i vinculat a un projecte gran. L'Anna Parra, directora de l'àrea social de la fundació, remarca que aquesta és precisament la clau: oferir un entorn laboral real, organitzat i digne, que doni estructura i oportunitats a persones que sovint tenen dificultats per accedir a una feina ordinària.

Tot i que la inserció en empreses convencionals continua sent un repte, la Fundació treballa per apropar-hi els seus professionals mitjançant models d’acompanyament i enclavaments laborals. La cuina, expliquen, té un valor especial: "és un espai de vinculació, oralitat i experiència sensorial que facilita els aprenentatges i les relacions".

Els catalans tenen els pressupostos congelats des del 2023, i les millores socials han arribat amb comptagotes tot i l’augment d’ingressos fiscals. CCOO i UGT volen influir en els pressupostos del 2026 i reclamen augmentar la despesa en atenció primària, educació, transport públic i triplicar la inversió en habitatge fins a arribar al 0,6% del PIB, la partida que més creixeria. De fet, el secretari general de la UGT, Camil Ros, exigeix que “el govern continuï intervenint el mercat per frenar el negoci immobiliari”.

Aquestes demandes connecten amb les propostes de partits com el PSC, els Comuns i Esquerra. Ara bé, els republicans ja han advertit que sense un nou finançament singular per a Catalunya no hi haurà pressupostos. Des de la UGT apunten que “l’acord podria arribar després de Nadal”. Públicament, ERC considera que l’acord amb el PSOE sobre el finançament singular encara està “no tancat” i exigeix fórmules que permetin a la Generalitat gestionar els seus propis impostos, inclòs l’IRPF, tal com recollia l’acord d’investidura. Tot i que la Comissió Bilateral està convocada, ERC admet que les incerteses dins del PSOE —com la candidatura de la ministra Montero a Andalusia— compliquen el procés. De fet, Oriol Junqueras ha advertit que la seva formació està disposada a presentar una proposició de llei al Congrés si no hi ha progressos significatius.

A diferència de la UGT, la secretària general de CCOO, Belén López, exigeix a Esquerra que desvinculi una cosa de l’altra: “Volem pressupostos, hi hagi o no finançament”, apunta. És una voluntat de màxims, ja que des del PSC tenen clar que sense avenços en aquesta carpeta no hi haurà comptes a Catalunya el 2026. De fet, la portaveu del PSC, Lluïsa Moret, va assenyalar que són processos diferents, però que els avenços en finançament són “clau” per crear un ambient propici per a futures negociacions pressupostàries.

En cas d’una nova pròrroga pressupostària, seria la segona consecutiva del govern de Salvador Illa.

La mascareta torna a ser obligatòria als centres sanitaris i residencials catalans. Avui mateix ha entrat en vigor aquesta nova mesura per contenir l’expansió de les infeccions respiratòries, especialment de la grip, que està disparada a Catalunya. Al Notícies Migdia ens hem acostat a un centre d'atenció primària i un hospital per veure com ha anat el primer matí de retorn de les mascaretes.

Al CAP Sagrada Família i l’Hospital Dos de Maig de Barcelona hem comprovat que la notícia no havia arribat a tothom. "No ho he sentit per la tele ni per la ràdio", reconeixia una usuària, que de seguida afegia que "la gent ho hauria de respectar". "Estic fent pràctiques d'infermeria i no me n'havia assabentat. Jo crec que és perquè ho diuen per les notícies i els joves no les mirem", assegurava una noia molt honesta. "Quan hem arribat a la porta, el meu fill m'ha dit «mama, la mascareta». I l'ha anat a buscar", explicava una dona gran.

Aquesta última dona i el seu fill han tingut el detall d’anar a buscar la mascareta quan s’han adonat que l’havien de dur, però s’ha de dir que els centres sanitaris ja comptaven que el primer dia hi hauria un alt percentatge de despistats i han preparat mascaretes per repartir. Al CAP Sagrada Família ho ha fet el personal administratiu de la recepció: "Porto quatre capses de mascaretes repartides ja", deia una treballadora abans de les onze del matí. A l’Hospital Dos de Maig aquesta tasca ha recaigut sobre dos alumnes en pràctiques d’una empresa de seguretat: "Aquí a l'entrada estem veient que molta gent encara no s'ha assabentat que és obligatori portar la mascareta als centres sanitaris".