Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

La Calòrica s'ha convertit en una de les companyies teatrals amb un públic més fidel de Catalunya. Més de setze anys després de la seva creació a l'Institut del Teatre, el grup continua omplint sales amb una proposta que combina humor, reflexió i una mirada crítica sobre la societat. Segons explica l'actor Xavi Francés a La Brúixola, aquesta confiança del públic és un orgull, però també una responsabilitat que no els fa renunciar a la seva manera de crear.

La companyia defensa una fórmula basada en explorar nous llenguatges i temàtiques sense repetir receptes d'èxit. Francés assegura que les seves obres neixen de les inquietuds que comparteixen com a grup i que, inevitablement, acaben abordant qüestions socials i polítiques. Tot plegat des de la comèdia, un gènere que consideren la millor eina per parlar de temes tan diversos com la feina, el poder, el capitalisme o les relacions humanes.

Pel que fa als pròxims projectes, La Calòrica estrenarà el 29 de gener Les dones Piñeiro, una coproducció amb T de Teatre que recorrerà diverses generacions de dones i les lluites sindicals dels anys vuitanta. Paral·lelament, la companyia recuperarà un dels seus grans èxits, Fairfly, que tornarà als escenaris el 26 de maig després d'una dècada convertida en una de les obres més estimades pel públic català.

Hi ha pèrdues que canvien la vida per sempre. La mort d’un fill és, sens dubte, la pitjor de les ferides. Aquella que mai no acaba de tancar del tot. I, malgrat la profunditat d'aquest dolor, sovint continua sent un tema incòmode, envoltat de silencis i de dificultats per trobar les paraules adequades. No és falta d'empatia en molts casos, és incapacitat de gestió d'aquest tipus de mort, asseguren els experts. En qualsevol cas, En Bones Mans obre una porta a aquesta realitat amb un reportatge que ens convida a parlar de la mort, del dol i de la necessitat de recordar. Una història que ens apropa al memorial impulsat per una mare a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona per retre homenatge als infants que hi han mort i acompanyar les famílies que conviuen amb la seva absència.

Després de la mort del seu fill, l'Eva va començar a relacionar-se amb altres mares i famílies que havien viscut experiències semblants. En aquelles converses va reconèixer una realitat compartida: per als pares i les mares, els seus fills continuen presents, però, amb el pas del temps, sovint es fa difícil parlar-ne o trobar un entorn social que els reconegui. "El que volem nosaltres, els pares, és que ells també siguin visibles i que tinguin la seva importància, la seva vida", explica l’Eva. Amb aquesta convicció, va traslladar a Vall d'Hebron la idea de crear un espai de record per a Caleb i per a tots els infants que han mort a l'hospital. Una iniciativa nascuda del dolor personal, però que respon a una necessitat molt més àmplia: poder continuar estimant, recordant i parlant dels fills que ja no hi són físicament. La proposta va trobar l'acollida de la Carla Cusó, infermera especialitzada en l'acompanyament del dol i professional de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l'hospital. Des d'aquest equip, la idea es va entendre com una manera de donar resposta a una demanda que moltes famílies expressen: que el seu dol sigui reconegut i que la societat no tingui por d'escoltar-les.

El 15 de desembre passat, Vall d'Hebron va celebrar el primer memorial anual dedicat als infants que han mort al centre. La trobada va reunir famílies, cuidadors i professionals sanitaris en un acte carregat d'emoció, en què el silenci, la tristesa i l’amor van compartir protagonisme. Sobre un taulell, al peu de l'escenari de la sala d'actes del pavelló docent, s'hi van disposar 298 pedres, una per cada infant, cadascuna amb el seu nom. Al costat de cada pedra, les famílies van encendre una espelma per retre homenatge als seus fills i filles. Les pedres tenien un significat especial per a l'Eva. Quan Caleb era viu, mare i fill compartien estones pintant. Després de la seva mort, va continuar aquella activitat i va començar a pintar còdols que recollia durant les passejades per la platja amb la seva filla. També en va decorar alguns per col·locar-los al costat de l¡arbre que l'escola havia plantat en memòria de Caleb. D'aquell gest tan personal va sorgir la idea de crear pedres amb noms, dibuixos i espelmes per recordar tots els infants.

El memorial de Vall d'Hebron vol anar més enllà de la trobada anual. La iniciativa preveu la creació d’un espai físic permanent al campus hospitalari, en una zona boscosa entre edificis, amb un banc i una escultura il·luminada integrada en l’entorn. Serà un espai obert a tothom, concebut perquè qualsevol família hi pugui trobar un lloc de recolliment, independentment de la seva cultura o les seves creences. Per a l'equip d'acompanyament del dol, impulsar aquests espais també forma part de la cura. Perquè el dol no desapareix necessàriament amb el pas del temps: es transforma, s'integra en la vida i necessita, sovint, llocs i moments on poder expressar-se.

Quatre de cada deu dones joves afirmen haver tingut ideacions suïcides, segons un estudi liderat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu. La investigació s'ha fet a partir d'una mostra de més de 4.000 nois i noies d'entre 16 i 25 anys, i demostra que els pensaments suïcides, els intents de treure's la vida i les autolesions són més freqüents entre elles que entre ells.

Les dades són clares. El 41% de les noies participants en l'estudi ha pensat a suïcidar-se, davant d'un 25% dels nois. I encara més: el 17% d'elles ho ha intentat, una xifra que baixa al 7% en el cas d'ells. Pel que fa a les autolesions, la diferència és més gran: admeten haver-se autolesionat alguna vegada el 38% de les dones i el 15% dels homes. Paradoxalment, però, moren més homes que dones per suïcidi. Això s'explica tant pels mètodes que fan servir com pel fet que les dones demanen ajuda abans.

La doctora Judith Usall i Rodié, psiquiatra i investigadora de Sant Joan de Déu, que també és presidenta de l'Associació Internacional per a la Salut Mental de les Dones, assegura que hi ha hagut un augment del malestar emocional entre els joves que ha afectat especialment les noies. "És una interacció tant de factors biològics, com ara els canvis hormonals, com de factors evolutius, psicològics i socials. Les dones estan exposades a riscos diferents que els nois, pel que fa al que s'espera d'elles, als estereotips, als rols de gènere... i també la violència masclista", ha explicat a Onda Cero Catalunya.

La doctora assegura que, com passa amb la salut física, en la investigació de la salut mental també hi ha hagut una desigualtat de gènere. La majoria dels estudis s'han fet sempre amb homes, prenent-los a ells com el pacient genèric, mentre que s'han deixat de banda qüestions particulars de les dones. Per exemple, els canvis hormonals associats a la menstruació, l'embaràs, el postpart o la menopausa.

Els robatoris de coure s'han consolidat com una de les principals causes d'incidències a la xarxa de Rodalies. Durant el mes de setembre, aquestes accions van generar 15.000 minuts de retard, l'equivalent a 250 hores o més de deu dies d'espera acumulada per als usuaris.

El secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, assegura que aquests robatoris amaguen bona part de les inversions i millores que s'han executat durant l'últim any a la infraestructura ferroviària. Tot i això, admet que combatre aquest fenomen continua sent una assignatura pendent.

Els experts alerten que les conseqüències van molt més enllà de la pèrdua econòmica del material sostret. L'enginyer tècnic industrial Jordi Fabrellas explica que el coure alimenta sistemes essencials per a la circulació ferroviària, com els mecanismes que localitzen els trens, controlen la senyalització o gestionen els canvis de via. Quan aquests equips deixen de funcionar, la xarxa no pot garantir la seguretat i la normativa obliga a interrompre el servei, fet que multiplica els retards.

La dimensió de la xarxa també dificulta la prevenció. Catalunya compta amb més de 500 quilòmetres de vies de Rodalies i unes 120 estacions, una extensió pràcticament impossible de vigilar de manera permanent. Per això, tant Adif com els Mossos d'Esquadra han reforçat recursos humans i inversions en seguretat. A més, la policia catalana ha desplegat el Pla Via, que ja comença a donar resultats. Segons dades del Govern, de les 69 detencions relacionades amb robatoris de coure a la xarxa aquest any, gairebé la meitat s'han produït entre l'agost i el setembre.

L'atractiu del coure rau en la seva elevada demanda. El sector del reciclatge destaca que és un material clau per a la indústria electrònica, les energies renovables i els centres de dades. Aquesta pressió de la demanda ha impulsat el seu preu fins als 9 o 11 euros per quilo, aproximadament un 20% més que fa un any.

De fet, els robatoris de coure a Rodalies s'han multiplicat per set respecte al període previ a la pandèmia. Tot i això, els gestors de residus insisteixen que és molt difícil que el material sostret acabi entrant al circuit legal. La directora general del Gremi de Recuperació de Catalunya, Victòria Ferrer, recorda que les empreses autoritzades estan obligades a identificar els venedors, documentar l'origen del material i comunicar totes les operacions als Mossos d'Esquadra. L'incompliment d'aquestes obligacions pot comportar penes de presó i fins i tot la pèrdua del patrimoni empresarial.

Segons Ferrer, la destinació habitual del coure robat és el mercat negre. Un cop manipulat, pelat o triturat per eliminar-ne qualsevol rastre identificatiu, el material acostuma a acabar en circuits il·legals i, sovint, s'exporta a tercers països amb normatives menys estrictes, des d'on és més fàcil reintroduir-lo al mercat.

La presidenta de Salut Mental Catalunya, Mercè Torrentallé, ha alertat que un 41% de la població pateix soledat no desitjada. Ho ha explicat a La Ciutat amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra aquest dissabte 10 d’octubre i que enguany posa el focus en la soledat i l’aïllament social.

Torrentallé ha remarcat que la soledat no desitjada afecta totes les generacions, des de la gent jove fins a la gent gran. En aquest sentit, ha defensat que “teixir vincles és una manera de prevenir la soledat i, sobretot, la soledat no volguda”.

Amb motiu d’aquesta jornada, Salut Mental Catalunya ha impulsat les anomenades “converses de safareig”, una iniciativa comunitària que ha comptat amb la participació de persones de totes les edats i que s’ha desenvolupat en 26 safareigs de tot Catalunya.

La presidenta de l’entitat ha alertat especialment sobre l’aïllament que poden patir els joves i les persones grans, sovint refugiat en les noves tecnologies. “Tenim molts coneguts virtuals, però la relació de persona a persona, que és el que ens fa conèixer la mirada i els gestos, ho deixem de banda”, ha assegurat.

També ha advertit que les dificultats per accedir a un habitatge digne poden agreujar el malestar emocional, ja que dificulten tenir un espai propi i mantenir relacions socials.

Mercè Torrentallé ha subratllat que el primer pas per a la recuperació és prendre consciència del problema i demanar ajuda. També ha demanat a l’entorn que estigui atent als canvis de comportament i temperament.

En aquest sentit, ha recordat que la salut mental està condicionada per factors genètics, personals i socials, i que problemes com un desnonament o la manca d’esperança en el futur poden tenir conseqüències importants. “Cal mirar la salut mental no només des d’una perspectiva sanitària, sinó també social, cultural i educativa”, ha defensat.

Actualment, Salut Mental Catalunya agrupa 95 associacions, compta amb uns 10.000 socis i 2.000 voluntaris, i ofereix orientació i suport tant a les persones afectades com a les seves famílies.

La mort d'una antiga moderadora de continguts vinculada a Meta ha tornat a posar el focus sobre les conseqüències psicològiques d'una feina que consisteix a revisar i eliminar de les xarxes socials imatges de violència extrema, abusos, tortures, assassinats o suïcidis. Es tracta del quart suïcidi conegut entre antics treballadors relacionats amb el centre de moderació de la Torre Glòries de Barcelona. El cas arriba mentre continuen oberts diversos procediments judicials contra Telus, empresa subcontractada per Meta, entre els quals destaca una demanda col·lectiva per danys i perjudicis impulsada per desenes d'antics moderadors.

La principal batalla legal es recolza en un precedent significatiu. El 2024, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va concloure que els problemes de salut mental d'un moderador estaven relacionats amb la seva feina i havien de ser considerats accident laboral. La decisió va quedar ratificada aquest 2026 després que el Tribunal Suprem rebutgés el recurs presentat per Telus.

L'advocat de Bastet Advocats, Robert Castro, assegura en declaracions a 'La Brúixola' que molts treballadors han desenvolupat trastorns greus després d'anys exposats al contingut més violent d'internet. "M'han vingut moderadors dient: 'Jo soc un tipus dur, em pensava que això no m'afectaria'. Però va calant, va calant allà dins." Segons Castro, els afectats denuncien que les mesures de suport psicològic no estaven adaptades al nivell de trauma que generava la feina. "Imagina't l'equip de psicòlegs experts i veteraníssims que haurien d'haver tingut els moderadors. I no ho tenien". L'advocat sosté que molts dels treballadors han acabat convivint amb seqüeles que encara avui condicionen la seva vida quotidiana.

La doctora en Psicologia i perita forense Marta Vizcaíno, que ha avaluat prop de 150 moderadors de Meta i TikTok, explica que la simptomatologia es repeteix en gran part dels casos. "El que estic veient és molta simptomatologia relacionada amb trastorns d'estrès posttraumàtic, ansietat i depressió." A més, també detecta insomni, migranyes, problemes digestius i un augment del consum de tòxics. Segons la psicòloga, molts moderadors arribaven a visualitzar centenars de continguts traumàtics cada jornada. "En un mateix dia podien veure uns 200 vídeos de situacions molt complicades: maltractaments, tortures o delictes de sang". Aquesta exposició constant, afirma, acaba generant un estat d'alerta permanent: "Van pel carrer hipervigilant, amb flashbacks i problemes de son. La simptomatologia és molt reactiva."

Més enllà dels diagnòstics clínics, els professionals alerten d'un impacte menys visible però profund: la pèrdua de confiança en la societat i en el futur. "Molts ens han transmès que, després de veure el més fosc de l'ésser humà, no volen tenir fills", explica Castro. Vizcaíno coincideix que entre molts moderadors apareix una sensació persistent de desesperació. "El que veig és molta desesperança en la humanitat. Creuen que no hi ha sortida." Mentre avancen els procediments judicials, el cas ha tornat a posar sobre la taula el cost psicològic que assumeixen les persones encarregades d'evitar que la resta d'usuaris vegin la part més extrema i violenta d'internet.

La madre de Inés, la exmoderadora de contenidos de Meta fallecida el pasado fin de semana, ha decidido continuar las acciones legales que su hija había empezado junto a otros trabajadores afectados por problemas de salud mental relacionados con su actividad laboral en la Torre Glòries de Barcelona. En una entrevista concedida a 'La Brúixola' de Onda Cero Cataluña, Mercedes ha explicado que seguirá adelante con la reclamación que su hija había comenzado antes de su muerte para exigir responsabilidades por los posibles daños psicológicos derivados de la moderación de contenidos en redes sociales. "Quiero seguir esta denuncia en memoria de mi hija", afirma. Con el caso de Inés, ya son cuatro los moderadores de contenido de Meta en Barcelona que se han quitado la vida.

Mercedes explica que la familia trabaja junto a los abogados que representan a otros exmoderadores para reclamar responsabilidades en la jurisdicción laboral y estudiar también posibles acciones por la vía penal. Inés ya había protagonizado una tentativa de suicidio en 2023, cuando todavía trabajaba para Telus, la empresa subcontratada por Meta para realizar tareas de moderación de contenidos. Preguntada por la respuesta de la compañía tras aquel episodio, Mercedes aseguró que no recibió apoyo psicológico. "La llamaron y le hicieron firmar un papel para dejar el trabajo. Le propusieron un dinero para que abandonara la empresa y ella firmó. Esa fue toda la ayuda que tuvo", relató.

La madre de la joven está convencida de que la exposición continuada a imágenes extremadamente violentas deja una huella profunda en quienes realizan esta labor. "Estoy segura de que esos trabajos te meten algo en la cabeza, algo malo que se instala dentro de ti aunque no estés pensando en ello conscientemente cada día. Y eso no ayuda a la salud mental", afirma. Mercedes también explica que Inés trataba de proteger a su familia de la dureza de su día a día laboral. "Siempre me decía: 'No te preocupes, mamá. No es nada malo lo que veo'. Me lo decía para que yo no estuviera preocupada", recordó.

La familia considera ahora que continuar el proceso judicial es la mejor manera de honrar la memoria de la joven y de contribuir a esclarecer las consecuencias que este tipo de trabajos pueden tener sobre la salud mental de quienes los desempeñan. Su caso vuelve a situar el foco sobre las condiciones laborales de los moderadores de contenidos, profesionales encargados de revisar y eliminar publicaciones relacionadas con violencia extrema, abusos, asesinatos o suicidios para evitar que lleguen al resto de usuarios de las plataformas digitales.