Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

La digitalització no és només cosa de grans companyies. Aquesta és una de les principals conclusions de la conversa mantinguda a La Brúixola amb Rodrigo Orlando, consultor ERP d’Esofitec, que defensa que el més important no és la mida del negoci, sinó tenir la informació ben organitzada per poder prendre millors decisions i créixer de manera ordenada. Segons Orlando, moltes de les reticències dels autònoms i les pimes davant la digitalització responen més a pors o barreres emocionals que no pas tecnològiques. Per això recomana començar identificant aquelles tasques repetitives que consumeixen més temps i buscar eines que ajudin a automatitzar-les amb l’acompanyament de professionals especialitzats. Pel que fa a la intel·ligència artificial, el consultor adverteix que abans d’implantar-la cal tenir els processos i les dades ben estructurats. “La IA és com la llum d’un traster: si hi ha desordre, el farà visible; si hi ha ordre, ajudarà a treballar millor”, explica. Tot plegat sense renunciar mai al criteri humà, que continua sent essencial a l’hora de prendre decisions.

El Gran Recapte d’Aliments d’aquest any s’enfocarà a les persones que treballen però que no arriben a final de mes. El Banc dels Aliments s’hi ha referit com a “noves pobreses” en la presentació de la 18a edició, per a la qual demanen 17.000 voluntaris.

La campanya solidària es farà els dies 13 i 14 de novembre en més de 2.000 punts de venda. L'organització destaca que aquesta edició arriba en un context marcat per la inflació: asseguren que els preus han pujat més d’un 30% des del 2020. "La inflació, en aquests moments, és un impost extra a la pobresa", diu Lluís Fatjó, president de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona.

Segons la fundació, cada mes 170.000 persones necessiten el seu suport a Catalunya. Les inscripcions per fer de voluntari i els donatius online s'han obert avui mateix al web granrecapte.org.

Ja són quatre els moderadors de continguts de Meta que treballaven a Torre Glòries de Barcelona que s'han tret la vida. L'última víctima ha estat una jove que hi va treballar entre el 2022 i el febrer de 2025 i que ja s'havia intentat treure la vida l'any 2023. Tot plegat passa en el marc d'un litigi obert per danys i perjudicis a l'empresa subcontractada Telus, arran de les imatges que censuraven aquests treballadors durant la seva jornada laboral, i la família de la jove ja ha anunciat que denunciarà la multinacional.

El bufet que porta la causa per danys i perjudicis, Bastets Advocats, ha explicat a Onda Cero Catalunya que la víctima s'havia posat en contacte amb ells per formar part de la causa. Durant aquestes comunicacions, el lletrat que porta la causa, Robert Castro, assegura que la jove els explicava que patia estrès posttraumàtic fruit dels continguts que moderava i va demanar al bufet ajuda psicològica perquè el seu estat de salut havia empitjorat.

Castro explica que la víctima va utilitzar un mètode que havia conegut a través d’un dels vídeos que havia hagut de moderar. Davant d'aquesta situació, l'advocat assegura que, quan l'empresa Telus es va assabentar de l'intent de suïcidi, va mirar d'acomiadar-la amb les condicions que ells imposaven.

El bufet Bastet continua amb el litigi per defensar que els treballadors no rebien el suport psicològic necessari per afrontar una feina especialment exposada a continguts traumàtics. Marta Vizcaíno és la doctora en psicologia i experta forense que porta els casos de moderadors de Meta i TikTok i assegura, en declaracions a Onda Cero, que han observat trastorns d'estrès posttraumàtic, somatitzacions, consum de tòxics i afectacions en la libido a uns 150 moderadors. Vizcaíno explica que són indispensables els protocols d'actuació en temes de salut mental i lamenta que "els psicòlegs que tenien aquests moderadors no tenien l'especialitat de trauma".

Vizcaíno explica que durant un dia podien veure uns "200 vídeos" i que "tots eren de situacions complicades, com maltractaments, tortures o delictes de sang". Alguns d'ells, assegura, "eren en directe i tenien una responsabilitat afegida".

El març de 2026 el Tribunal Suprem va deixar en ferm la sentència del TSJC que reconeix com a accident laboral els problemes de salut mental patits per un moderador de continguts. La justícia considera determinant l’exposició continuada durant la jornada laboral a imatges de violència extrema i continguts altament sensibles.

L’empresa havia recorregut la resolució argumentant, entre altres qüestions, que el treballador tenia una patologia prèvia perquè havia rebut assistència psicològica quan era menor. El Suprem rebutja que aquest antecedent permeti desvincular els danys psicològics de la feina i consolida així una resolució rellevant per als moderadors que denuncien afectacions de salut mental derivades de la seva activitat laboral.

La capacitat d’estalvi de les famílies catalanes és cada vegada més limitada. Segons un estudi elaborat per Mapfre, set de cada deu catalans que poden i volen estalviar només aconsegueixen reservar 150 euros al mes. A més, el 96% dels enquestats considera important estalviar, però aquesta possibilitat no està a l’abast de totes les llars.

La doctora en Finances i experta en benestar financer Elisabet Ruiz ha explicat a La Ciutat que aquesta dada és “preocupant”, ja que l’objectiu recomanat és estalviar entre un 10% i un 20% del salari. Tot i això, ha admès que “la inflació i l’habitatge són dos elements que juguen molt en contra” de l’economia familiar.

La dificultat per accedir a un habitatge també està afectant els hàbits d’estalvi. Ruiz assegura que molts joves “ni es plantegen l’opció de comprar un habitatge, perquè ho veuen molt difícil”. Aquesta situació, segons l’experta, fa que es perdi l’incentiu d’estalviar a llarg termini i que moltes persones prefereixin destinar els diners al consum immediat.

També ha advertit que les generacions més joves podrien viure pitjor que les anteriors. En aquest sentit, ha apuntat a uns salaris que no evolucionen al mateix ritme que el cost de vida, a l’encariment de l’habitatge i als canvis que pot provocar la intel·ligència artificial en el mercat laboral.

L’estudi també assenyala que la meitat de l’estalvi que s’acumula mensualment a Catalunya es concentra en només el 13% dels catalans. Per a Elisabet Ruiz, aquesta dada posa de manifest “una polarització entre classes baixes, que cada vegada n’hi ha més, i classes altes”, així com “una destrucció de la classe mitjana”.

L’experta també ha parlat del futur de les pensions i ha considerat que l’actual taxa de substitució del sistema espanyol —que ronda el 80% del salari— pot desincentivar l’estalvi privat. En qualsevol cas, ha remarcat que “esperar que sigui el govern qui ens financi la nostra jubilació” no és una estratègia suficient.

Ruiz recomana revisar les despeses dels darrers dotze mesos i intentar aplicar la regla 50-30-20: un 50% per a les despeses bàsiques, un 30% per a despeses personals i oci i un 20% per a l’estalvi.

Si no és possible arribar al 20%, considera important començar amb un 10% o un 15% i convertir-ho en un hàbit. El consell principal és separar els diners just quan es cobra: “Quan ens arriba la nòmina o els ingressos, hem de separar el percentatge que ens permeti la nostra economia en un compte a part i sobreviure el mes amb els diners que ens queden”.

També ha recomanat revisar les subscripcions i les petites despeses quotidianes, com els cafès, els berenars o els viatges, perquè “quan sumem” tots aquests imports poden representar una part important del pressupost mensual.

Els últims aiguats han tornat a deixar empremta sobre diferents punts del territori català, amb conseqüències que van molt més enllà de les incidències en carreteres o transports. A les Terres de l’Ebre, Josep Balsebre, responsable territorial de JARC, assenyala l’olivera i els cítrics com alguns dels cultius més castigats per unes pluges que arriben després d’un estiu especialment sec i calorós. Els danys s’estenen també als camins rurals i altres infraestructures necessàries per treballar al camp, fet que porta l’organització agrària a reclamar que les reparacions arribin tan aviat com sigui possible.

El temporal agreuja una situació que, segons Balsebre, està desgastant cada vegada més la pagesia. “Aquí plou poc o plou massa, no tenim un terme mig”, resumeix. A la successió d’episodis meteorològics extrems s’hi afegeixen els baixos preus que perceben pels productes i la necessitat d’assumir noves inversions per reparar els desperfectes. Un escenari que preocupa especialment en un sector necessitat de relleu generacional i on, adverteix, alguns professionals comencen a perdre les ganes de continuar treballant.

Els aiguats també han recuperat el debat sobre què i on construïm. La coordinadora tècnica d’Ecologistes en Acció, Laia Serra, denuncia que continuen existint projectes urbanístics en zones amb risc d’inundació i reclama una moratòria que permeti revisar-los, inclosos aquells que ja estan aprovats. Davant l’argument de la falta d’habitatge, l’entitat aposta per rehabilitar i mobilitzar pisos buits abans d’ocupar més sòl, i sosté que la crisi actual no és només una qüestió de falta d’oferta, sinó també de dificultats per accedir a l’habitatge existent.