Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

En un moment en què cada vegada costa més trobar relleu generacional als negocis tradicionals, Marina Larregola ha decidit seguir el camí iniciat per la seva família fa més de 140 anys. Amb només 24 anys, és copropietària de la fruiteria Giró, una de les parades més emblemàtiques del Mercat de Sant Antoni de Barcelona.

Larregola explica que la decisió de continuar amb el negoci familiar va ser completament voluntària. Tot i haver estudiat Ciències Polítiques, assegura que sempre ha tingut un vincle especial amb el mercat, on pràcticament s'ha criat des de petita.

De fet, és la cinquena generació d'una nissaga formada exclusivament per dones al capdavant de la parada. La jove fruitera defensa el valor del comerç de proximitat i rebutja la idea que comprar al mercat sigui més car que fer-ho en un supermercat. Considera que aquests espais ofereixen millor qualitat de producte, assessorament personalitzat i una relació de confiança entre comerciants i clients que contribueix a crear comunitat als barris. Per adaptar-se als nous temps, Larregola també ha apostat per les xarxes socials, on comparteix el dia a dia de la fruiteria.

Aquesta presència digital li ha permès arribar a nous públics, atraure visitants d'arreu de l'Estat i apropar la realitat dels mercats a les generacions més joves. La copropietària de la fruiteria Giró anima els joves a valorar els oficis tradicionals i considera que els mercats continuen sent espais imprescindibles per al futur de les ciutats. "La gent ha de menjar sempre", recorda, reivindicant la importància d'un sector que combina tradició, proximitat i servei.

Coincidint amb el cinquè aniversari del retorn dels talibans al poder a l’Afganistan, el periodista i reporter de guerra Antonio Pampliega ha presentat Flores para Ariana, una novel·la que recull les vivències de moltes dones afganeses que ha conegut al llarg dels seus anys de cobertura al país.

L’autor explica que la història va néixer durant els deu mesos que va passar segrestat per Al-Qaeda a Síria. Amb paper i bolígraf com a única via d’escapament, va començar a escriure una obra que inicialment no tenia la intenció de publicar, sinó de regalar a la seva germana.

La protagonista, Ariana, és un personatge de ficció construït a partir de testimonis reals de dones víctimes de matrimonis forçats, abusos i discriminació. Pampliega assegura que moltes de les situacions que apareixen al llibre estan inspirades en casos reals que va documentar durant la seva trajectòria professional a l’Afganistan.

El periodista lamenta que, cinc anys després de la caiguda de la democràcia afganesa, moltes de les restriccions que descriu a la novel·la continuïn vigents. Segons explica, l’exclusió de les dones de l’educació i de la vida pública demostra que el país ha retrocedit cap a escenaris molt similars als de la primera etapa del règim talibà. Més enllà de la guerra i la violència, Flores para Ariana també reivindica les històries d’amor, amistat i resistència que sovint queden fora dels titulars.

Per a Pampliega, humanitzar les víctimes i posar nom a les seves històries és essencial per entendre la realitat dels conflictes i les conseqüències que tenen sobre milions de persones.

L’eclipsi de Sol serà un dels grans espectacles d’aquest estiu, però observar-lo sense la protecció adequada pot tenir conseqüències greus per a la vista. L’optometrista Cortes Pozo, product manager de Prats, adverteix que mai s’ha de mirar directament el Sol, tampoc quan queda parcialment ocult per la Lluna. Si es vol contemplar el fenomen, la recomanació és clara: cal fer-ho amb ulleres homologades específicament per observar eclipsis.

No es tracta només d’una precaució teòrica. Cortés Pozo recorda que existeixen casos documentats de lesions oculars provocades per l’observació directa d’eclipsis des de principis del segle XX. Ja l’any 1912, oftalmòlegs alemanys van descriure casos de maculopatia, és a dir, danys a la retina, després que diverses persones miressin directament un eclipsi. Des d’aleshores, s’han continuat documentant lesions d’aquest tipus coincidint amb altres eclipsis. La principal preocupació és que el dany a la retina pot ser irreversible. Quan fixem la mirada en el Sol, la radiació incideix precisament sobre la zona responsable de la visió central i de màxima agudesa visual. Una lesió en aquesta àrea pot provocar l’aparició d’un escotoma, una zona del camp visual en què es perd la visió i que la persona pot percebre com una taca fosca.

L’advertiment sobre l’eclipsi s’emmarca en una qüestió més àmplia: la necessitat de protegir els ulls de la radiació solar durant tot l’estiu. Cortes Pozo lamenta que, mentre que la necessitat de protegir la pell està molt interioritzada, sovint no tenim la mateixa consciència pel que fa als ulls. En aquest sentit, una lent fosca no és necessàriament una lent segura. Reduir la intensitat de la llum pot resultar més còmode, però l’element fonamental és que les ulleres protegeixin dels raigs ultraviolats i que les lents siguin de qualitat, sense deformacions que puguin provocar molèsties o fins i tot mal de cap. L’optometrista recomana, per tant, adquirir les ulleres de sol en establiments òptics o de confiança, on es puguin garantir tant la qualitat de les lents com la protecció necessària.

La protecció ocular no és només una qüestió immediata. Segons explica Cortes Pozo, els efectes de l’exposició a la radiació ultraviolada s’acumulen amb els anys, de manera semblant al que passa amb la pell. Una exposició excessiva durant la joventut pot acabar tenint conseqüències més endavant. Aquesta necessitat de prevenció és especialment important entre els infants i la gent gran, dos dels grups que l’optometrista identifica com a més vulnerables davant l’exposició solar. Amb l’eclipsi a tocar, però, el missatge és especialment senzill: no mirar directament el Sol sense la protecció específica adequada. I, si no es disposa d’ulleres homologades, aquesta optometrista planteja l’alternativa més segura: seguir l’eclipsi per televisió.

Dos anys després de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, la comunicació institucional ha experimentat canvis significatius. Així ho assegura l’expert en comunicació política Xavier Tomàs, que destaca especialment l’aposta per les xarxes socials i la creació de continguts específics per a cada plataforma.

Segons Tomàs, el Govern d’Illa ha deixat enrere el model de les xarxes com a simple repositori de discursos i actes per passar a generar continguts propis amb llenguatges adaptats a canals com Instagram o TikTok. També assenyala una major cura en la posada en escena dels actes institucionals i en la construcció de la imatge pública del president.

Malgrat aquesta evolució, l’expert considera que el gran repte continua sent la interacció amb la ciutadania. Defensa que les xarxes no haurien de servir només per publicar vídeos, sinó també per respondre preguntes, fomentar la participació i combatre la desinformació.

Tomàs també apunta que, tot i que els mítings mantenen la seva utilitat per mobilitzar militants i projectar força política, cada vegada tenen menys pes davant el consum d’informació a través del mòbil. En aquest context, adverteix que els partits catalans encara es mostren poc actius de cara al proper cicle electoral i considera que la comunicació política haurà de ser més directa, participativa i constant en els pròxims anys.

La Polícia Nacional assegura que els responsables de la xarxa obligaven les víctimes a estar disponibles les 24 hores del dia, acceptar totes les pràctiques sexuals que els demanaven els clients, cedir la meitat dels diners que guanyaven i desplaçar-se allà on les enviaven.

La investigació va començar amb el testimoni d’una dona que va ser captada a Colòmbia. Allà, un home es va guanyar la seva confiança oferint-li una feina com a teleoperadora i, posteriorment, proposant-li traslladar-se a Espanya per treballar com a encarregada d'una casa de cites. Amb la falsa promesa de cobrar 6mil euros al mes, la dona pensava que hauria d’encarregar-se de gestionar clients, organitzar cites o publicar anuncis.

Un cop aquí, però, la van forçar a exercir la prostitució. Quan ella es va negar, els responsables de l'entramat li van dir que havia contret un deute de 4.000 euros pels costos del desplaçament i que l'havia de pagar prostituint-se. La policia ha comprovat que almenys cinc dones es trobaven en una situació similar.

La Lorena Montón (Barcelona, 1984) és periodista, amant de la música, molt melòmana, fan de poster i molt curiosa. També ho és l'Eric Oz (Barcelona, 1985), que a banda de ser professor universitari, es dedica a ajudar artistes a trobar la seva marca personal. I és precisament això, la marca personal, el que en molts casos -la majoria- acaba portant a l'èxit. Ambdós ho analitzen al seu nou llibre 'Rock & arte y estética' (Redbook Ediciones). Un llibre que de seguida et desgranem, però que si vols comprar-lo, aquí tens l'enllaç ️ a la botiga virtual perquè el puguis adquirir.

Tots dos autors han passat per ️ #LaCiutatdEstiu per explicar que darrere de cada pentinat icònic, de cada jaqueta de cuir o cada minifaldilla, hi ha molt més que una simple qüestió estètica. "Cada vegada que hi havia un gran canvi social, també hi havia un canvi musical i visual", explica Lorena Montón. Per als autors d'aquesta petita enciclopèdia musical i estètica, els artistes han estat els autèntics influencers de cada generació, convertint-se en referents molt abans que existissin les xarxes socials.

Tot plegat comença amb Elvis Presley, que va interpretar la primera cançó rockabilly de la història, That's All Right, Mama. Eric Oz recorda que "el Rei del Rock no només va revolucionar la música, sinó que també va entendre abans que ningú la importància de construir una identitat visual". El tupè, els vestits impossibles, l'eyeliner que ressaltava els seus ulls blaus o fins i tot el tint de cabell formaven part d'una estratègia conscient. "Elvis era plenament conscient que la seva imatge era una eina per captivar el públic", explica Oz.

El llibre recorre dècada a dècada els grans moviments culturals del segle XX. Els anys cinquanta, marcats pels cotxes i les motocicletes; els seixanta, amb l'explosió de The Beatles i la invasió britànica; la revolució hippie; l'arribada del feminisme; el glam; el pop dels noranta i la cultura dels anys 2000. Per als autors d'aquest llibre, la roba mai no és casual. Lorena Montón explica que la minifaldilla, per exemple, "es va convertir en símbol d'alliberament femení coincidint amb la segona onada del feminisme", mentre que el videoclip d'I Want To Break Free de Queen va desafiar els límits morals dels Estats Units de l'època.

Un altre dels exemples destacats és el de The Beatles. Eric Oz recorda que "abans de convertir-se en el grup més famós del món, vestien com qualsevol banda de rock dels seus inicis". I apunta que va ser el seu mànager, Brian Epstein, qui va entendre que necessitaven una imatge pròpia. "Els va convertir en una marca. Tots anaven coordinats, però cadascun mantenia la seva personalitat", explica. Una lliçó de màrqueting musical que, segons Oz, continua plenament vigent avui dia.

Especialista en cultura fan, Lorena Montón també reflexiona sobre què significa seguir un artista durant dècades. En el seu cas, els Backstreet Boys han estat molt més que una banda sonora: li han permès recórrer mig món, conèixer altres cultures i establir amistats que encara conserva. Segons explica, molts fans organitzen la seva economia pensant en les futures gires dels seus artistes preferits, demostrant que la música continua generant comunitats molt sòlides més enllà dels concerts. És tan bona fan que quan no ha aparegut a algun dels concerts, els propis integrants de la banda li han preguntat per què no hi era.

Les llegendes urbanes formen part de l'imaginari col·lectiu de moltes generacions. Històries explicades a les escoles, colònies o entre amics que han passat de boca en boca i que, sovint, combinen elements reals amb dosis de misteri i fantasia. A la seva col·laboració a La Brúixola d'Estiu d'Onda Cero Catalunya, Pau Merino recorda algunes de les llegendes més conegudes, com la de l'Hospital del Tòrax de Terrassa, la nena de la corba o les històries vinculades a la ouija i a la misteriosa Verònica, protagonistes de moltes nits de colònies i trobades entre adolescents.

Més enllà dels fantasmes i les aparicions, Merino destaca que moltes d'aquestes narratives neixen per explicar fets reals, accidents o situacions desconegudes, que amb el temps acaben transformant-se en relats populars carregats de simbolisme i por. La història més destacada és la de la coneguda Vampira del Raval, Enriqueta Martí. Durant dècades va ser presentada com una assassina que segrestava infants per elaborar remeis miraculosos, però investigacions posteriors han qüestionat bona part d'aquest relat i apunten que la seva figura va ser amplificada per la premsa sensacionalista de l'època. Segons explica, el cas mostra com algunes llegendes poden servir per alimentar pors col·lectives o fins i tot ocultar problemes socials molt més profunds.

Malgrat els dubtes sobre molts aspectes de la seva història, la figura d'Enriqueta Martí continua sent una de les llegendes urbanes més conegudes de Barcelona. La secció reivindica el paper de les llegendes com a elements de memòria popular i identitat col·lectiva, capaços de sobreviure al pas del temps i continuar despertant curiositat generació rere generació.

Les grans sagues cinematogràfiques van ser les protagonistes de la nova secció de Juan Torres a La Brúixola d’Estiu d’Onda Cero Catalunya. Després d’abordar la setmana passada franquícies com Harry Potter, Star Wars o El Senyor dels Anells, aquesta vegada el focus es va posar en algunes de les sèries de pel·lícules més extenses de la història.

La primera parada va ser Godzilla, considerada una de les franquícies més llargues del cinema, amb una quarantena de pel·lícules estrenades des del 1954. Torres va explicar que el popular monstre japonès va néixer com una representació de la por nuclear del Japó de la postguerra i ha sabut reinventar-se al llarg de les dècades mitjançant reinicis i noves línies argumentals. El recorregut va continuar amb James Bond, l’espia britànic més famós del cinema. Amb 25 pel·lícules i sis actors diferents interpretant l’agent 007, la saga continua sent un referent del cinema d’acció. Durant la conversa també es va debatre sobre les diferents etapes del personatge, des de Sean Connery fins a Daniel Craig, i sobre qui podria ser el pròxim Bond.

Una altra de les franquícies destacades va ser Indiana Jones, considerada pels participants com un dels grans estàndards del cinema d’aventures. Tot i les opinions diverses sobre les entregues més recents, es va coincidir que la saga protagonitzada per Harrison Ford ha marcat un abans i un després en el gènere. Finalment, la secció va tancar amb Pirates del Carib, una franquícia que molts identifiquen directament amb el personatge de Jack Sparrow, interpretat per Johnny Depp.

Torres destaca el pes que té l’actor en l’èxit de la saga i els dubtes sobre el futur de la franquícia sense la seva participació. La secció va servir per reivindicar l’impacte cultural de les grans sagues cinematogràfiques i analitzar com els seus personatges han aconseguit mantenir l’interès del públic durant dècade

Els mosquits són un dels grans protagonistes dels estius, però des de fa anys han deixat de ser una simple molèstia. L'expansió d'espècies invasores com el mosquit tigre ha convertit aquests insectes en una qüestió de salut pública. Per això, el Ministeri de Sanitat fa una crida a la ciutadania perquè participi activament en la vigilància d'aquests vectors, capaços de transmetre malalties com el dengue, el zika, la chikungunya o el virus del Nil Occidental.

L'ajuda i col·laboració de la ciutadania és clau per acotar els mosquits i per saber-ne tota la informació possible. Ho explica a ️ #LaCiutatdEstiu Fede Bartomeus, coordinador de Mosquito Alert,. Es tracta d'un projecte impulsat pel CSIC, el CREAF i la Universitat Pompeu Fabra que utilitza la ciència ciutadana per conèixer millor la distribució dels mosquits que poden transmetre malalties. L'aplicació permet que qualsevol persona enviï fotografies de mosquits, informi sobre picades o comuniqui l'existència de possibles punts de cria, com petits acumulaments d'aigua en espais públics. Amb tota aquesta informació, els investigadors poden elaborar mapes molt més precisos sobre la presència i l'activitat d'aquestes espècies.

Fede Bartomeus insisteix que la millor manera de reduir la presència de mosquits és eliminar qualsevol recipient amb aigua estancada dins de propietats privades: testos, plats de jardineres, cendrers, galledes o qualsevol petit recipient poden convertir-se en un criador perfecte. Segons recorda, una sola femella és capaç de pondre entre 200 i 300 ous en un únic punt d'aigua. També recomana utilitzar repel·lents i, sempre que sigui possible, portar roba de màniga llarga i pantalons llargs durant les hores de més activitat dels mosquits, especialment al capvespre.

El mosquit tigre és conegut per provocar una reacció més intensa en les zones on acaba d'arribar, però a Catalunya ja fa anys que hi és present i les seves picades són similars a les dels mosquits comuns. El problema, segons Bartomeus, és la seva capacitat per transmetre malalties si prèviament ha picat una persona infectada. Actualment, aquestes malalties no són endèmiques a Catalunya, però sí en moltes regions tropicals. En un món globalitzat, una persona pot infectar-se durant un viatge i, en tornar, convertir-se en l'origen d'una cadena de transmissió si un mosquit tigre la pica i després pica una altra persona.

La possible arribada de Rodri al FC Barcelona s’ha convertit en la gran bomba del mercat d’estiu. Després de setmanes en què el migcampista del Manchester City semblava més a prop del Reial Madrid, el jugador ha obert la porta a una operació amb el Barça, que ara ha de negociar amb el club anglès.

Els tertulians destaquen que el campió del món encaixaria a la perfecció en el sistema de Hansi Flick i suposaria una solució per a una posició que el club busca reforçar des de la sortida de Sergio Busquets. També consideren que el seu fitxatge podria marcar l’inici del final de l’etapa de Frenkie de Jong al conjunt blaugrana.

La taula també debaten la situació del davanter centre del Barça. Ferran Torres continua generant dubtes sobre el seu futur, mentre que Julián Álvarez segueix sent l’objectiu prioritari, tot i les dificultats per arribar a un acord amb l’Atlètic de Madrid.

Els tertulians destaquen que el campió del món encaixaria a la perfecció en el sistema de Hansi Flick i suposaria una solució per a una posició que el club busca reforçar des de la sortida de Sergio Busquets. També consideren que el seu fitxatge podria marcar l’inici del final de l’etapa de Frenkie de Jong al conjunt blaugrana.

Més enllà del Barça, la tertúlia va abordar la planificació esportiva de l’Espanyol, marcada per un mercat de fitxatges poc il·lusionant i per la important baixa de Kike García. Tot i els dubtes generats per l’equip, els participants coincideixen a defensar la continuïtat de Manolo González a la banqueta blanc-i-blava.

Finalment, el debat es va traslladar a la Premier League, amb especial atenció al nou Manchester City d’Enzo Maresca després de l’adeu de Pep Guardiola i a l’Arsenal de Mikel Arteta, que continua reforçant un projecte cada cop més consolidat entre els aspirants als grans títols.