Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

La fòbia contra les persones LGTBIQ+ continua creixent a Catalunya i també està canviant la manera com es manifesta. Durant el 2025 es van registrar 353 incidències, un 11% més que l’any anterior i la xifra més alta de tot l'històric. A més, per primera vegada, les mostres d'odi i exaltació van superar les agressions físiques i verbals com a tipologia més freqüent.

La tendència no sembla haver-se frenat aquest 2026. A falta de quatre mesos per acabar l’any, l'Observatori contra l'LGTBI-fòbia ja ha registrat 210 incidències. Ho a confirmat a ️ #LaCiutatdEstiu el seu coordinador tècnic i psicòleg social, Cristian Carrer. L'entitat acumula tres anys consecutius per sobre de les 300 incidències anuals i, si es manté el ritme actual, aquest any podria acabar amb unes xifres similars. Les dades, però, només permeten veure una part del problema. L'entitat adverteix que existeix una important infradenúncia i defensa la necessitat de registrar els casos encara que la persona afectada no vulgui iniciar un procediment formal. La funció d'aquest organisme no és dirigir les víctimes cap a una determinada via, sinó acompanyar-les en la decisió que prenguin. Aquest suport pot ser psicològic o jurídic, però també pot consistir en un comunicat públic o en un acte de rebuig al barri o a la comunitat on s’ha produït la discriminació. Si la víctima decideix no presentar una denúncia penal, administrativa o laboral, la incidència igualment queda registrada.

Un dels canvis que més preocupa l’Observatori és l'augment de les mostres d’odi i exaltació. El 2025 van situar-se per primera vegada per davant de les agressions verbals i físiques. Durant el 2026, les agressions verbals tornen a ocupar provisionalment la primera posició, però les mostres d'odi se situen molt a prop. Carrer relaciona aquesta evolució "amb el context sociopolític i amb la legitimació de discursos que deshumanitzen les persones LGTBI o qüestionen els seus drets". Quan aquests missatges guanyen espai, explica que també augmenta la possibilitat que altres persones els assumeixin i acabin reproduint comportaments discriminatoris. Les xarxes socials i internet amplifiquen el fenomen. Els discursos d’odi poden circular-hi amb molta rapidesa i arribar a una audiència molt més àmplia. Davant d'aquesta situació, Carrer defensa la necessitat de reforçar les eines col·lectives per combatre’ls i recorda la proposta de la Federació Estatal LGTBI d’impulsar un pacte d'Estat contra els discursos d’odi.

Després de la via pública, la feina és ja el segon àmbit amb més incidències registrades, una tendència que es manté aquest 2026. Els casos són molt diversos: des d’insults entre companys fins a discriminacions exercides per persones amb responsabilitat jeràrquica. Algunes situacions són, a més, difícils de demostrar. Carrer aporta un exemple: "un treballador del sector hoteler que, després d’expressar la seva orientació sexual, va començar a patir una sobrecàrrega de tasques i va deixar de tenir accés a determinades capacitacions que sí que es facilitaven a altres treballadors". Aquest tipus de discriminació indirecta pot ser especialment complicada d'acreditar perquè no sempre adopta la forma d’un insult o d’una agressió explícita. Des de l'Observatori recorden que les empreses de més de 50 treballadors estan obligades a disposar de mesures per garantir la igualtat de les persones LGTBI i prevenir-ne la discriminació. L’Observatori anima també les empreses i comerços més petits a desenvolupar plans adaptats a la seva realitat.

La crisi migratòria de Ceuta continua generant debat tant a Espanya com a la Unió Europea. El professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, Ernesto Pasqual, assegura que serà l'Estat espanyol qui determinarà el futur dels més de 2.000 menors no acompanyats arribats a la ciutat autònoma.

Segons explica, els tribunals espanyols han establert que aquests menors gaudeixen d'una protecció especial i no poden ser retornats de manera immediata. Pasqual també considera que el Marroc utilitza el control dels fluxos migratoris com una eina de pressió política en les seves relacions amb Espanya i la Unió Europea.

Pel que fa a les conseqüències polítiques, apunta que Pedro Sánchez pot sortir-ne reforçat en l'àmbit europeu per la seva defensa d'una política migratòria més social, mentre que a l'interior de l'Estat la situació genera més controvèrsia.

L'expert preveu que la immigració continuarà ocupant un lloc central en el debat polític i reclama combatre els prejudicis amb dades i posant en valor la contribució dels treballadors immigrants a sectors essencials de la societat.

La guanyadora del Premi Fernando Lara de Novel·la 2026 reconstrueix la Barcelona de 1941, una ciutat sotmesa al franquisme i amb una presència nazi molt més visible del que ha quedat en la memòria col·lectiva. Però rere aquest escenari històric, 'El baile de las criadas' és sobretot un homenatge a les dones que van abandonar els seus pobles per treballar al servei domèstic.

A la Barcelona del 1941, els nazis no quedaven tancats al consolat alemany. El Palau de la Música, el Teatre Coliseum, l'antic Parlament o la Universitat de Barcelona van acollir actes vinculats a l'Alemanya nazi, amb grans esvàstiques i retrats de Hitler. Platel recupera, per exemple, un episodi especialment revelador: el 20 d'abril de 1941, el Coliseum va acollir una celebració de l'aniversari de Hitler amb assistència de membres destacats de la Falange, del partit nazi i de sectors de la societat barcelonina. Aquesta és una de les vetes més potents d'aquesta novel·la: recordar una Barcelona que costa reconèixer des del present. Una ciutat franquista, grisa i empobrida per la postguerra, però alhora convertida en escenari de la propaganda i els interessos del Tercer Reich.

Per reconstruir aquella Barcelona, Platel s'ha documentat exhaustivament. Va consultar el Diario de Barcelona de 1941, va buscar guies antigues amb els carrers dibuixats a plomí i llapis i va investigar com eren espais com la Rambla o el Mercat de la Boqueria després dels estralls de la Guerra Civil. Una de les històries que va trobar durant aquest procés —i que incorpora a la novel·la— explica com, després d'un bombardeig de l'aviació italiana que havia malmès la Boqueria, les parades van continuar funcionant l'endemà. "Jo volia que Barcelona fos un personatge més de la novel·la". Amb tot, l'escriptora revelació del 2026, tenia clar que la documentació no podia engolir la novel·la. "No volia que el lector sortís de la història", explica.

Més enllà de dibuixar-nos aquella Barcelona del 1941 i d'explicar-nos la presència nazi a la ciutat, Marta Platel dona veu a unes dones que mai no la van tenir. Una d'elles és la Melisa, la protagonista. Una jove òrfena que arriba a Barcelona des de Madrid per treballar de criada. A la ciutat només l'espera la Lucía, l'amiga de la infància que li ha aconseguit feina en una casa on ella ja serveix. És una història fictícia, però representa una realitat compartida per milers de dones. En plena postguerra, moltes noies —algunes amb només catorze anys— abandonaven els pobles per buscar feina a les ciutats. I per a una dona pobra, les opcions eren escasses. El servei domèstic era una de les poques sortides laborals acceptades pel règim franquista. Eren dones arribades a Catalunya des d'altres punts d'Espanya buscant una vida millor i que, amb la seva tasca, també van contribuir a construir el país que vindria després.

Platel està assaborint les mels de l'èxit amb aquesta segona novel·la publicada, que ja supera les dues edicions. I és conscient que aviat haurà de publicar una altra història perquè el seu públic li ho reclama. Segurament ho farà també l'editorial ben aviat. De moment, està molt feliç amb com està funcionant aquesta historia que barreja realitat i ficció i que ens parla d'un moment en el qual les dones pobres eren reduïdes a res, silenciades irremeiablement.

La secció comença amb un relat que sembla una llegenda tradicional, protagonitzat per un home perseguit per una misteriosa criatura mentre travessava les muntanyes. Poc després, el periodista Pau Merino ens revela que aquella història està inspirada en fets reals i en les vivències de Ramon Boix Marcellès, que va haver de fugir de Catalunya l'any 1939 després de la victòria franquista. Els seus dietaris descriuen el pas de la frontera, l'arribada als camps de concentració francesos i les dificultats d'un exili que va marcar tota una generació.

Durant el programa també es recorda que Boix no va abandonar mai el compromís polític. Després d'escapar dels camps francesos, va recórrer centenars de quilòmetres en bicicleta, es va integrar a la resistència francesa i va participar en l'intent d'invasió de la Vall d'Aran l'any 1944. Segons explica l'historiador i conservador, Miquel Serrano, els seus escrits constitueixen un dels testimonis més valuosos conservats pel Museu Memorial de l'Exili per entendre l'experiència de l'exili republicà des de la perspectiva d'una persona anònima.

La història de Ramon Boix serveix també per reivindicar la feina del Museu Memorial de l'Exili, que conserva documentació, cartes, fotografies i testimonis de milers de persones que es van veure obligades a abandonar el país. Una tasca que, com apunta Merino, és especialment important per apropar aquesta memòria a les noves generacions i mantenir viu el record d'un fenomen que continua tenint ressò avui dia a través dels exilis provocats per guerres, persecucions o crisis humanitàries arreu del món.

Un gelat, una tarda d'agost i una passejada tranquil·la arran de mar. És una de les imatges més senzilles i icòniques de les vacances. Però perquè la gent pugui gaudir d'aquesta escena, altres persones han de treballar de valent. És el cas dels protagonistes d'aquest dilluns a ️ #LaCiutatdEstiu. L'Albert i en Joan atenen al taulell de la seva gelateria artesana. Però és que abans, s'han hagut de llevar molt d'hora per elaborar els gelats a l'obrador. L'agost és, sens dubte, el mes amb més càrrega de treball de tot l'any.

La temporada forta, expliquen, no comença exactament a l’agost. El gelat continua sent un producte molt estacional i el seu particular tret de sortida arriba pels volts de Sant Joan. A partir d'aquell dia, comença una cursa que travessa juny, juliol i agost i que s'allarga encara una mica al setembre: "Al juny estàs súper preparat ; al juliol ho dubtes, i a l'agost veus que no estàs tan preparat com et pensaves", ironitzen. A Arenys de Mar, a més, el calendari té dues dates especialment assenyalades per les seves festes majors. I n’hi ha una que a Gelats792 tenen marcada en vermell: Sant Roc: "Per nosaltres, Sant Roc és la setmana de l’any". Superada aquesta cita, encara queden setmanes fortes, però ja poden començar a veure la meta: "És un esprint final. Ja queda menys".

El client entra a la gelateria, mira la vitrina, dubta entre dos o tres gustos, demana una bola (o dues) i se'n va. Però abans d'aquest gest tan simple hi ha hores de feina. I una part important comença molt abans d'obrir la botiga. A les set del matí, l'obrador de Gelats792 ja està en marxa. Cal pelar préssecs, melons, síndries o figues, preparar la llet i la nata i tenir a punt totes les matèries primeres necessàries per elaborar el gelat del dia i al dia. I és que una una de les obsessions de l’Albert i el Joan és precisament aquesta: fer gelat fresc cada dia. Per això, abans d'arribar a l'obrador, cal escollir el producte de temporada: buscar els préssecs i les maduixes, treballar amb productors de la zona, seleccionar la llet adequada, equilibrar els sucres i, després, formular les receptes: "Quan tastes una bona maduixa no hi penses, però és perquè algú l’ha escollit d'aquella manera".

Malgrat alguna sorpresa puntual, després de sis estius ja saben força bé quins gustos desapareixeran abans de la vitrina. N’hi ha dos que obliguen a estar especialment preparats: xocolata i festuc:"D'aquests sí que fem reserva, perquè en surten moltíssims". I el festuc mereix capítol a banda. Davant la teoria que diu que es pot jutjar la qualitat d'una gelateria pel seu gelat de festuc, la resposta de tots dos és immediata: "Cent per cent". És un gelat complicat d'elaborar i, sobretot, ha d'estar molt ben equilibrat.

L'Albert i en Joan són parella. Per això els hem volgut preguntar per la convivència 24 hores a dia l'un amb l'altre i ens expliquen que discuteixen però de manera ordenada i educada: "Hem après a discutir-nos bé". I això forma part també d'un aprenentatge que van iniciar el 2021, justament després de l'esclat de la pandèmia de Covid-19 i quan les seves respectives feines trontollaven pels efectes del coronavirus. Sis estius després, han descobert que treballar a l'agost també té coses bones. A més, s'han fet un lloc al teixit empresarial d'Arenys de Mar i participen dels grans esdeveniments d'aquesta població del Maresme.

La portaveu d’ERC al Parlament, Ester Capella, ha assenyalat com a prioritats de la segona part de la legislatura la reforma del finançament -i accelerar el traspàs total de l’IRPF-, la millora de la mobilitat, el traspàs de Rodalies i els acords pressupostaris en matèria serveis públics, educació i sanitat.

“El que esperem del que queda de mandat de Salvador Illa és el compliment dels acords”, ha assegurat Capella en una entrevista a Onda Cero. La portaveu d’ERC al Parlament ha reconegut que n’hi ha alguns en marxa, però “els principals” no s’han assolit.

Preguntada per una hipotètica reedició de l’acord d’investidura al 2028, Capella ha advertit Salvador Illa que “primer s’han d’assolir tots els objectius marcats”.

En matèria d’infraestructures, la portaveu parlamentària ha demanat “accelerar el traspàs de Rodalies” i un “sistema aeroportuària català”.

Ester Capella ha situat el debat en el canvi de model per fer que “els aeroports catalans treballin conjuntament”, més enllà de si cal ampliar el Prat o no”.

Ester Capella ha evitat parlar directament dimissions o la remodelació del Govern, perquè “és potestat del President”. Tanmateix sí que ha demanat que “cadascú assumeixi les seves responsabilitats” per acabar amb els “dèficits evidents” que té l’Executiu.

Pel que a la consellera d’Educació, Ester Niubó, la portaveu republicana ha reclamat assumir “responsabilitats” per la crisi amb els docents i l’error a les proves Pisa.