Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Barcelona està més a prop d’estrenar un nou conveni de coordinació entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, un document clau per definir funcions, competències i mecanismes de col·laboració entre els dos principals cossos policials que operen a la ciutat.

L’actual acord, vigent des del 2005, es considera desfasat davant els canvis que ha experimentat la ciutat en les darreres dues dècades.

Tant la portaveu del sindicat SAP-FEPOL dels Mossos, Imma Viudes, com el portaveu del SIP-FEPOL de la Guàrdia Urbana, Dani Bernalte, coincideixen que l’actualització és necessària per adaptar la resposta policial a noves formes de delinqüència i a les demandes actuals de la ciutadania. Segons expliquen a La Bruíxola d’Estiu, el nou conveni ha de permetre una assignació més clara de funcions, una millor coordinació operativa i un intercanvi d’informació més eficient.

Els representants sindicals remarquen que no es tracta de restar competències a un cos per donar-les a l’altre, sinó d’aprofitar millor els recursos disponibles. Entre les novetats que podria comportar el nou marc de col·laboració hi ha una major capacitat de la Guàrdia Urbana per tramitar denúncies, investigar delictes menys greus i atendre víctimes sense necessitat de derivacions a altres cossos. Això, asseguren, ajudaria a agilitzar processos, evitar duplicacions de feina i alliberar recursos dels Mossos d’Esquadra perquè es concentrin en investigacions més complexes.

Els sindicats també reclamen una millor integració dels sistemes d’informació i de les bases de dades policials, amb l’objectiu de guanyar eficàcia en la resposta davant la delinqüència. Tot plegat en un context en què la inseguretat continua figurant entre les principals preocupacions dels barcelonins.

Tot i que el text ja ha rebut l’aval de diferents organismes i va ser aprovat pel ple municipal el mes de juliol, encara resta pendent la signatura definitiva que permeti l’entrada en vigor d’un conveni que els dos cossos consideren imprescindible per modernitzar el model de seguretat de Barcelona.

L’incendi de Collserola ha quedat estabilitzat a primera hora d’aquest matí. Els 35 desallotjats han pogut passar la nit a casa seva i s’ha aixecat el confinament dels barris barcelonins de Torre Baró i Ciutat Meridiana, al districte de Nou Barris, que afectava 15.000 veïns.

El foc, que es va declarar ahir dimarts a la tarda, ha afectat més de 45 hectàrees, segons el balanç provisional que ha fet el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle. Durant tota la nit, els Bombers de Barcelona i de la Generalitat han estat treballant per aturar les flames, i han pogut estabilitzar-les gràcies a unes condicions meteorològiques favorables. Aquest matí s’hi han reincorporat els mitjans aeris, amb l’objectiu de controlar el foc i, posteriorment, extingir-lo.

La superfície afectada és principalment arbrada i matollar del Parc Natural de Collserola, i també hi ha una zona perimetrada per la pesta porcina africana. El cap de Bombers de Barcelona, Sebastià Massagué, ha admès que encara preocupen alguns focus secundaris de l'incendi, sobretot de cara al migdia.

Els darrers episodis de pluges intenses a Catalunya han reobert el debat sobre els criteris per activar les alertes d’emergència als telèfons mòbils.

El meteoròleg Albert Martínez considera que el sistema actual necessita més flexibilitat i defensa que les alertes es puguin enviar encara que no s’assoleixin els llindars establerts quan existeixi un risc evident per a la població. En una entrevista a La Brúixola, Martínez ha posat com a exemple el model dels Estats Units, on els serveis meteorològics tenen més capacitat de decisió per emetre avisos davant fenòmens potencialment perillosos.

Segons ell, l’experiència dels darrers temporals hauria d’obrir una reflexió sobre la coordinació entre els organismes responsables i la necessitat d’actuar amb més rapidesa. El meteoròleg també ha remarcat que la previsió dels aiguats mediterranis és especialment complexa perquè sovint afecten àrees molt reduïdes però amb una gran intensitat. Per això, defensa complementar els models de predicció amb un seguiment en temps real a través de radars i observacions sobre el terreny.

Martínez adverteix que el canvi climàtic farà que aquests episodis siguin cada vegada més freqüents i severs. Davant aquest escenari, considera que la informació meteorològica ha d’evolucionar cap a formats més immediats, amb actualitzacions constants i alertes capaces d’arribar a la ciutadania en qüestió de minuts.

Les cambreres de pis estan esgotades de treballar i també de reclamar. Any rere any, alcen la veu per protestar per unes càrregues de feina inassumibles, per la jubilació anticipada i també pel reconeixement de les malalties derivades de la seva activitat. Lamenten que no se les escolta i que segueixen pagant una precarietat que no està en consonància amb la bonança que viu el sector al qual treballen.

El turisme continua creixent a Catalunya, però aquesta bonança no arriba a totes les treballadores del sector. Les cambreres de pis, encarregades de netejar i deixar a punt les habitacions dels hotels, denuncien que les seves condicions laborals no només no han millorat, sinó que s'han anat deteriorant amb el pas dels anys. Així ho ha explicat Juani Pérez Sena, portaveu de Kellys Unión Catalunya, en una entrevista al programa ️ #LaCiutatd'Estiu. Coincidint amb la concentració convocada aquest 25 d’agost a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, Pérez Sena ha tornat a reclamar millores laborals, i la jubilació anticipada, perquè la seva sobrecàrrega física provoca que a certa edat ja no puguin assumir aquesta feina.

La protesta arriba en plena expansió del sector turístic. Durant el mes de juliol, el nombre de persones ocupades en el turisme i l'hostaleria a Catalunya va créixer un 3,2%, mentre que els hotels catalans van registrar prop de 2,7 milions de viatgers. Pérez Sena qüestiona que aquestes xifres positives no repercuteixin en les treballadores que sostenen una part essencial de l'activitat hotelera. "Com és possible que tinguem cadenes amb tanta presència internacional i hotels de luxe, però que les condicions de les cambreres de pis siguin aquestes?", s’ha preguntat.

La portaveu també reivindica el caràcter professional d’una ocupació que considera poc reconeguda: "Nosaltres fem una feina professional i creiem que som professionals, encara que això no estigui reconegut enlloc". A Barcelona, una cambrera de pis emparada pel conveni d'hostaleria percep aproximadament 1.400 euros bruts mensuals, que es tradueixen en poc més de 1.200 euros nets. La situació encara és més precària per a les treballadores contractades com a netejadores mitjançant empreses externes, que poden cobrar entre 100 i 150 euros menys al mes tot i fer exactament les mateixes tasques. Las Kellys denuncien que aquesta dualitat permet que dins d'un mateix hotel hi hagi dones que desenvolupin la mateixa feina amb sous i drets diferents.

Una altra de les grans reivindicacions del col·lectiu és que es reguli la quantitat de feina que pot assumir una treballadora durant la seva jornada. "Quan una companya em diu que fa 16 o 18 habitacions, sempre li pregunto si ha de córrer per acabar-les, si ha de deixar de menjar o si ha d'ajornar anar al lavabo. Si la resposta és sí, és que té massa habitacions", ha explicat Juani Pérez Sena en aquesta entrevista a ️ #LaCiutatdEstiu. A més, el recompte acostuma a deixar fora moltes altres tasques quotidianes, com netejar els passadissos i els espais de servei, omplir i traslladar els carros, canviar de planta, retirar la roba bruta o baixar les escombraries.

Dos dies després de l’aiguat que va caure dissabte a la Costa Daurada, la província de Tarragona ha tornat a emportar-se la pitjor part d’un nou temporal aquest dilluns al vespre. També el Pirineu occidental, on han caigut pedres de fins a 5 centímetres, i la plana de Lleida, on la calamarsa ha afectat cultius de fruita. La diferència, però, és que el Servei Meteorològic de Catalunya sí que havia advertit de la intensitat de les pluges que s'esperaven al nord i l'oest, mentre que havia pronosticat un perill molt de menor al sud.

Amb tot, l’episodi de tempestes ha provocat prop de 800 trucades al 112 i gairebé 500 avisos als Bombers, la majoria a Tarragona. Una trentena de persones han hagut de ser ateses pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), de les quals quatre han estat traslladades a centres hospitalaris, encara que cap d'elles en estat greu.

Això sí, segons l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, la ciutat ha patit "molts danys materials". S'han inundat carrers, baixos i comerços i han caigut diversos arbres, afectant la mobilitat. Una altra de les imatges que ha deixat l'aiguat és la de desenes de coloms que han aparegut morts a la Confraria de Pescadors de Tarragona a causa de la calamarsa.

Com ja va passar dissabte, avui la polèmica torna a ser la decisió de Protecció Civil de no enviar ES-Alert als telèfons mòbils de les comarques més afectades, si bé en aquesta ocasió el Servei Meteorològic no pronosticava pluges intenses al sud del territori. De fet, el Meteocat va avisar del temporal a Tarragona quan ja havia començat.