Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Onda Cero ha posat en marxa la temporada 2026-2027 amb una programació renovada que referma el compromís de la cadena amb la informació rigorosa, la pluralitat i la lluita contra la desinformació. La principal novetat de la graella estatal és la incorporació de Rafa Latorre al capdavant del tram informatiu de Más de uno, que comença cada matí a les 6.00 h. Posteriorment, Carlos Alsina assumeix el bloc d’entreteniment del programa. Una altra de les novetats destacades és l’arribada de Marta García Aller a La brújula, l’espai d’actualitat i anàlisi que s’emet de dilluns a divendres al vespre. La nova temporada també reforça el seguiment de la informació política, econòmica i social amb noves incorporacions als equips d’anàlisi i tertúlia dels principals programes i que a Catalunya es podrà seguir també a la seva versió en català amb Lola Surribas (19:00 - 20:30h) i en la franja esportiva (20:30 - 22:00h) amb Albert Arranz i La brújula de Radioestadio. Informacbió rigorosa i de qualitat i compromís amb la lluita contra la desinformació.

Les tardes d'Onda Cero Catalunya continuen liderades per Jaime Cantizano amb Por fin, un format centrat en l’entreteniment i la companyia. La informació esportiva manté igualment un paper destacat amb Edu Pidal a Radioestadio noche (23:30h) i Edu García al capdavant de Radioestadio, le transmissions esportives més àgils de la ràdio cada cap de setmana.

La programació d’Onda Cero Catalunya manté la fórmula que l’ha consolidat els darrers anys, basada en la informació de proximitat, l’anàlisi, l’entreteniment i els esports. La jornada comença amb les desconnexions territorials de Más de uno Catalunya, a les 7.20, les 7.54 i les 8.20 h. Montse Valls, Núria Mora i Pablo Alcaraz acosten als oients les primeres notícies del dia, amb una mirada centrada en l’actualitat catalana. A les 14.30 h, Gabriel Figueredo edita i presenta Notícies migdia. Durant trenta minuts, el programa repassa les principals notícies de Catalunya i dona continuïtat al treball dels serveis informatius, que també nodreixen els butlletins horaris i les diferents desconnexions territorials.

De dilluns a divendres, de 12.20 a 14.00 h, Míriam Franch es posa una temporada més al capdavant de La ciutat, el gran magazín d’Onda Cero Catalunya. El programa combina les notícies imprescindibles del matí amb entrevistes, divulgació, entreteniment i companyia. Aquesta temporada, La ciutat s’estructura al voltant de cinc maneres d’observar i explicar l’entorn més proper.

Els dilluns estaran dedicats a descobrir la història, els espais i els racons de la ciutat; els dimarts donaran veu a la ciutadania; els dimecres analitzaran el context social, urbanístic i cultural; els dijous se centraran en l’aprenentatge, i els divendres apostaran pels continguts més distesos i vinculats a l'oci i l'entreteniment. Al costat de Míriam Franch continuaran Gerard Sanz i Robert Calvo, així com col·laboradors com Eugeni Osácar, Manuel Moreno Lupiáñez, Edu Jiménez i David Cervelló, entre d’altres. La nova temporada incorpora també Fernando Solla, expert en teatre musical, que visitarà mensualment l’estudi del programa. A més, Núria Mora continua al capdavant de La ciutat Lleida i Pablo Alcaraz a l'edició de Tarragona, totes dues a partir de les 13.05h de dilluns a divendres.

A les 19.00 h arriba La Brúixola, dirigida i presentada per Lola Surribas. El programa ofereix les claus de l’actualitat catalana mitjançant l’anàlisi, les entrevistes i la contextualització de les principals notícies de la jornada. A més del relat informatiu del dia, La Brúixola posa el focus en els seus protagonistes i dedica espai a la informació internacional, els avenços científics i la cultura.

La programació pròpia també reserva un espai destacat per als esports amb La Brúixola de Radioestadio, liderada per Albert Arranz. De 20.30 a 22.00 h, el programa analitza l’actualitat esportiva amb una atenció especial al Barça, el Reial Madrid i l’Espanyol, a més de seguir les principals competicions i donar veu als protagonistes de cada jornada.

Les matinades d’Onda Cero Catalunya continuen tenint com a nom propi Nits de ràdio. David Cervelló dirigeix i presenta, d’1.30 a 6.00 h, un espai obert a l’entreteniment, l’humor, la cultura, les sèries, la història i la ciència. Continguts de divulgació que podran escoltar-se al programa 'De zero a l'infinit', que s'estrena aquesta temporada els diumenges de 06:00 a 07:00h, abans de l'emissió de 'En bones mans', el programa de salut i qualitat de vida que pesenta Robert Calvo tots els diumenges de 07:00 a 08:00h i que enguany s'estrenarà a les plataformes d'àudio i a Onda Cero Pódcast els dijous previs a l'emissió en FM. En bones mans continuarà explicant l’actualitat sanitària i oferint informació útil sobre salut, però ho farà amb un format més condensat i un ritme renovat.

L’oferta pròpia d’Onda Cero Catalunya es completa amb Ona Viatgera, el programa de viatges dirigit per Carles Lamelo, i amb Lideratges, l’espai en què Ariadna Bellver explica l’actualitat econòmica des d’una perspectiva d’igualtat, que també s'emet en els dijous en emissió web a les 18:00h i per FM els dissabtes de 06:00 a 07:00h. Justament, durant el cap de setmana, torna una nova temporada de Julia en la onda, amb Julia Otero (08:00 - 12:00h), Onda viajera (12:00-14:00h), Como el perro y el gato i La rosa de los vientos. D’aquesta manera, Onda Cero i Onda Cero Catalunya configuren una graella que combina informació, proximitat, anàlisi, divulgació, esports i entreteniment al llarg de tota la setmana.

La consellera d’Educació, Ester Niubó, ha anunciat aquest dilluns les novetats del curs escolar, mentre que el professorat continua en peu de guerra. USTEC, el sindicat majoritari, manté hores d’ara la convocatòria de vaga per al primer dia de classe, el 8 de setembre.

Educació ha destacat que les plantilles s'ampliaran amb més de 1.800 persones -entre docents i administratius- fins arribar als 94.422 profesionals per al curs 26-27. També s’incrementa en mig miler el nombre de places de l’escola inclusiva fins assolir-ne les 2.141. Pel que fa a l’augment salarial, el professorat rebrà una complement salarial de 700 euros anuals.

Altres novetats són la incorporació de personal sanitari a la meitat de les escoles, la creació de la figura del gestor de centre per donar suport a les direccions, tenir cura de la salut i benestar emocional dels docents i iniciar la tramitació de llei per reconèixer el professorat com a autoritat pública.

També augmenten en 582 les places d'escoles bressol per a infants de 0 a 3 anys, amb l'obertura de quatre centres nous. I pel que fa a la Formació Professional, hi ha gairebé 5.000 places noves amb 6 ensenyaments de nova implantació.

Tot plegat per un curs 26-27 que començarà el proper dimarts 8 de setembre amb 1.604.988 alumnes.

El Govern preveu "triplicar" la gestió forestal dels boscos públics fins arribar una mitjana anual de 2.000 hectàrees, l’equivalent a la superfície sencera de la ciutat de Sabadell. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que no retallarà "ni un euro en tasques d’emergència ni prevenció", sinó tot el contrari: s’augmentarà la inversió.

La gestió forestal i la prevenció d'incendis és "un dels grans reptes" dels propers anys i interpel·la totes les administracions. Per la qual cosa,la Generalitat ha signat un conveni de col·laboració amb les quatre Diputacions perquè el món local i el Govern remin en la mateixa direcció. "Protegir els buscos és un deure de país. Ens afecta a tots i és responsabilitat de tots", ha afirmat Illa.

El cap de l'Executiu ha avisat del "perill" del negacionisme climàtic. "Cal ser clar i dir les coses pel seu nom. Els qui neguen el canvi climàtic posen en risc la nostra seguretat. El negacionisme climàtic posa en risc les nostres vides", ha sentenciat.

Govern i diputacions s’han donat un termini de sis mesos per concretar els àmbits d’actuació i els mecanismes de coordinació.

La signatura del conveni ha tingut lloc al Monestir de les Avellanes, a Lleida, on ha el Govern ha celebrat una trobada aquest divendres i dissabte per "fixar prioritats i traçar l’estratègia" del nou curs polític.

Hay libros que hablan de música y otros que hablan de personas. "Yo, folclórica" (Ediciones Agoeiro), el nuevo trabajo del periodista y escritor Juanra López, consigue ambas cosas. A través de las vidas de las grandes folclóricas españolas, el autor construye un retrato emocional de la España del siglo XX. Pero es que además nos certifica que estamos hablando de una memoria colectiva que sigue muy viva, aunque a veces no seamos conscientes de ello. Este colega de oficio ha estado en ️ #LaCiutatdEstiu para conversar un rato sobre una obra que va mucho más allá de la copla. Este libro habla de identidad, de clase social, de libertad, de diversidad y de cómo las canciones han sido capaces de acompañar a generaciones enteras en los momentos más difíciles de sus vidas.

"Ser folclórica es un estado de ánimo", dice Juanra López citando a la inolvidable Gracia Montes. Una definición que resume perfectamente el espíritu de este libro. En sus páginas aparecen figuras tan emblemáticas como Concha Piquer, Lola Flores, Rocío Jurado, Marifé de Triana, Imperio Argentina o Isabel Pantoja, entre otras. Pero el objetivo del autor no es elaborar una enciclopedia del género, sino ofrecer una aproximación humana y emocional a unas artistas que trascendieron los escenarios. Como explica durante la entrevista, aquellas mujeres tenían "vidas más grandes que la vida". Sus canciones hablaban de amores imposibles, adulterios, mujeres independientes, deseo, marginación y supervivencia en una época marcada por la censura y las restricciones sociales. La copla se convirtió así en una auténtica válvula de escape para millones de personas que encontraban en aquellas letras una forma de reconocerse y de expresar sentimientos que pocas veces podían verbalizar en público.

Uno de los aspectos más interesantes de "Yo, folclórica" es la capacidad que tiene para explicar la historia reciente de España a través de sus artistas. Juanra López recuerda que la copla acompañó a una sociedad marcada por las enormes diferencias entre clases sociales y por las limitaciones de la España de posguerra. Mientras las élites vivían alejadas de determinadas realidades, las canciones de las folclóricas se convertían en la banda sonora de las clases populares. "Reflejaban la vida de la gente", explica el autor. Historias de sufrimiento, de pasión y de lucha que, lejos de encajar siempre con la moral oficial del momento, escondían mensajes mucho más transgresores de lo que a menudo se ha querido reconocer.

Este libro tiene una dimensión profundamente íntima. Juanra López lo define como una suerte de "salida del armario cultural". Criado en una familia obrera, reconoce que durante su adolescencia llegó a ocultar su pasión por la copla en una época en la que determinados gustos musicales estaban asociados a estereotipos y prejuicios. "Me debía este libro al niño que fui", confiesa este hombre que nos ofrece esta mirada personal sobre la copla que dota a la obra de una enorme honestidad. El lector no encuentra únicamente un ensayo sobre artistas legendarias, sino también la historia de una generación que creció aprendiendo a esconder determinadas sensibilidades para encajar en los modelos sociales dominantes.

Després de setmanes sense despertadors, horaris rígids, ni correus pendents, recuperar la rutina pot convertir-se en una muntanya. Tornen les obligacions laborals, l'organització familiar i aquella agenda que, durant les vacances, havíem aconseguit aparcar. És aleshores quan sovint apareixen la desgana, el cansament o una certa sensació de tristor que popularment coneixem com a depressió postvacacional. Però Enric Valls avisa: "És un terme molt present i que utilitzem col·loquialment, però l’hem d'agafar amb pinces". Per tant, no es tracta d'una malaltia, ni d’un diagnòstic mèdic, sinó d'una reacció habitual davant un canvi brusc de ritme.

Una de les principals recomanacions del psicòleg consultat per ️ #LaCiutatdEstiu és recuperar progressivament els horaris, sobretot els relacionats amb el descans. Durant l'estiu acostumem a anar a dormir tard i, per tant, també ens llevem més tard. I això provoca una desregulació que també pot afectar el nostre estat emocional. "Dormir bé és la primera pauta", ha remarcat el psicòleg. Reordenar els àpats, planificar els menús setmanals i tornar a establir unes hores concretes per a cada activitat també pot ajudar-nos a recuperar l'equilibri. Valls ho resumeix amb una frase: "Ment ocupada, ment equilibrada". Tot i això, sentir mandra, falta d’energia o poca motivació durant els primers dies és absolutament normal. En lloc de culpabilitzar-nos, Valls recomana validar aquestes emocions i posar-les en paraules. "Queixar-se de manera limitada també serveix per alliberar-se".

La intensitat d’aquest malestar també depèn de la relació que cadascú manté amb la seva feina. Si el lloc de treball no ens agrada, hi ha conflictes pendents o l’ambient laboral és dolent, la tornada pot resultar molt més difícil. En canvi, sentir-se valorat, treballar en un entorn agradable i gaudir de la feina permet amortir el canvi. A tot plegat s'hi suma, en moltes llars, la reorganització familiar abans de l'inici del curs escolar. En aquest sentit, Valls recorda que moltes famílies esperen la tornada a l’escola no perquè estiguin cansades dels fills, sinó perquè consideren que els infants necessiten recuperar els seus horaris, l'aprenentatge i el contacte amb altres nens i nenes. L'estructura quotidiana, subratlla, també és essencial per a ells.

La tornada de les vacances també coincideix amb una allau de bons propòsits: apuntar-se al gimnàs, començar anglès, fer algun curs o recuperar totes les activitats abandonades. Però no existeix una fórmula vàlida per a tothom. Hi ha persones que necessiten reprendre immediatament una agenda intensa perquè això les ajuda a sentir-se millor. D'altres, en canvi, poden viure aquesta acumulació d'objectius com una nova font d'angoixa. Per això, Valls proposa fer-se una pregunta molt senzilla: "Què necessito jo?". I és que l'autoconeixement és essencial per decidir si ens convé reprendre les activitats al setembre o esperar fins l'octubre. L’important no és complir amb el ritual social dels nous propòsits, sinó trobar un ritme que puguem mantenir sense esgotar-nos. El missatge final d’Enric Valls és clar: la rutina és necessària, però s’ha de recuperar de manera progressiva. Com es va resumir a La Ciutat d’Estiu, “no podem posar tot el carbó a la caldera el primer dia, perquè aleshores no ens en quedarà per arribar a Nadal”.

Barcelona està més a prop d’estrenar un nou conveni de coordinació entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, un document clau per definir funcions, competències i mecanismes de col·laboració entre els dos principals cossos policials que operen a la ciutat.

L’actual acord, vigent des del 2005, es considera desfasat davant els canvis que ha experimentat la ciutat en les darreres dues dècades.

Tant la portaveu del sindicat SAP-FEPOL dels Mossos, Imma Viudes, com el portaveu del SIP-FEPOL de la Guàrdia Urbana, Dani Bernalte, coincideixen que l’actualització és necessària per adaptar la resposta policial a noves formes de delinqüència i a les demandes actuals de la ciutadania. Segons expliquen a La Bruíxola d’Estiu, el nou conveni ha de permetre una assignació més clara de funcions, una millor coordinació operativa i un intercanvi d’informació més eficient.

Els representants sindicals remarquen que no es tracta de restar competències a un cos per donar-les a l’altre, sinó d’aprofitar millor els recursos disponibles. Entre les novetats que podria comportar el nou marc de col·laboració hi ha una major capacitat de la Guàrdia Urbana per tramitar denúncies, investigar delictes menys greus i atendre víctimes sense necessitat de derivacions a altres cossos. Això, asseguren, ajudaria a agilitzar processos, evitar duplicacions de feina i alliberar recursos dels Mossos d’Esquadra perquè es concentrin en investigacions més complexes.

Els sindicats també reclamen una millor integració dels sistemes d’informació i de les bases de dades policials, amb l’objectiu de guanyar eficàcia en la resposta davant la delinqüència. Tot plegat en un context en què la inseguretat continua figurant entre les principals preocupacions dels barcelonins.

Tot i que el text ja ha rebut l’aval de diferents organismes i va ser aprovat pel ple municipal el mes de juliol, encara resta pendent la signatura definitiva que permeti l’entrada en vigor d’un conveni que els dos cossos consideren imprescindible per modernitzar el model de seguretat de Barcelona.