Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Gairebé dues agressions cada dia. És la mitjana que deixa el balanç de violència contra els treballadors de les presons catalanes durant el 2025. En total se'n van comptabilitzar 699, un 15% més que l'any anterior, segons les dades del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica recollides pels sindicats. D'aquestes, 47 van ser considerades greus i 107 van provocar lesions lleus. Brians I i Brians II concentren, a més, més de la meitat dels episodis registrats a Catalunya.

Aquesta situació porta els funcionaris a una nova protesta aquest divendres a l'exterior del centre penitenciari Brians II. Ho ha explicat a #LaCiutatdEstiu Alberto Gómez, de CSIF Presons, que adverteix que el problema no és nou: "És una cosa que nosaltres repetim des de fa deu anys. Any rere any ho venim denunciant". Gómez reconeix com un avenç important que el Parlament de Catalunya hagi reconegut els funcionaris penitenciaris com a agents de l'autoritat, una reivindicació històrica del col·lectiu. Confia que aquest reconeixement contribueixi a reduir la sensació d'impunitat que, segons denuncia, tenen alguns interns a l'hora d'enfrontar-se als treballadors. Les protestes van assolir el seu punt més crític després de l'assassinat de la cuinera Núria López a la presó de Mas d'Enric, un succés que va provocar una mobilització sense precedents entre els treballadors penitenciaris.

Què cal fer per revertir les xifres? CSIF planteja diferents mesures. A banda del reconeixement com a agents de l'autoritat, Gómez reclama augmentar les plantilles, reforçar la presència de funcionaris en els moments més conflictius de la jornada, incrementar la formació i aplicar de manera estricta el reglament penitenciari. Entre les demandes també hi ha la possibilitat d'utilitzar aerosols com a mitjà coercitiu en determinades situacions. Gómez defensa que aquesta eina ja està prevista en la normativa penitenciària i considera que podria proporcionar als treballadors una alternativa més per afrontar episodis especialment violents. Actualment, explica, els funcionaris porten principalment un walkie-talkie per donar l'alerta quan es produeix un incident.

Albert Gómez també s'ha referit al recent incident de ciberseguretat a la presó de Puig de les Basses, on uns interns haurien aconseguit accedir a informació interna del centre. Segons la informació que l'administració ha traslladat als representants dels treballadors, s'hauria fet una còpia d'arxius i s'hauria accedit, entre altres informacions, a matrícules de vehicles i alguns correus electrònics de funcionaris. CSIF subratlla, però, que la investigació continua oberta i que, de moment, no s'ha pogut acreditar que la informació hagi sortit a l'exterior. Tampoc constaria, segons les primeres informacions facilitades pel Departament, l'accés a domicilis, dades bancàries o al portal intern dels funcionaris.

L'actriu va compartir un vídeo en el qual denunciava la situació que viuen les persones dependents de Catalunya. Ho feia a partir del cas de la seva mare, de 100 anys, que necessita cures les 24 hores del dia. Serna denuncia la burocràcia fins a aconseguir els ajuts -que considera totalment insuficients-, però també qüestiona la normativa sobre les contractacions de les professionals que cuiden aquestes persones en aquesta etapa final de la vida. L’actriu ha acabat impulsant "Plataforma Daurada" després de viralitzar-se la seva denúncia sobre les dificultats que afronten les persones dependents i les seves famílies.

La mobilització ja ha provocat una primera resposta institucional. Serna ha explicat a ️ #LaCiutatdEstiu que aquesta setmana s’ha reunit amb el conseller de Drets Socials Raúl Moreno per presentar-li la plataforma i conèixer les mesures que prepara el Govern. Durant la trobada, segons relata l'actriu, el conseller li ha exposat el Pla Cura i les actuacions previstes en matèria de dependència. Serna valora que l'administració hagi reaccionat i que sigui conscient de la mobilització social, però considera que els recursos continuen sent insuficients: "Hi ha tota una sèrie de coses on ells no poden arribar", afirma.

Tot plegat ha desembocat en la creació de la Plataforma Daurada, que s'està constituint amb persones afectades i voluntàries, entre les quals hi ha professionals de diferents àmbits. Serna deixa clar que la plataforma neix sense vinculació partidista: "No hi ha cap partit polític al darrere" . L'objectiu és recollir les experiències i propostes de les persones que han passat per situacions de dependència per estudiar què poden aportar a la societat. La iniciativa, a més, vol superar les fronteres catalanes. Serna explica que "els testimonis rebuts mostren problemes similars en diferents comunitats autònomes i, especialment, a grans ciutats com Barcelona i Madrid".

Per a Assumpta Serna, la dimensió del problema obliga a buscar una resposta que transcendeixi governs autonòmics i sigles polítiques. La seva principal reivindicació és clara: "un pacte d'Estat sobre la dependència i les cures". I apunta la fet que el problema està estès per tota Espanya: "Això no pot ser només de Catalunya»", defensa. L’actriu considera que Catalunya podria liderar la iniciativa, però que l’acord hauria d'implicar totes les forces polítiques perquè l’envelliment i la dependència afectaran cada vegada una part més gran de la població. Serna reclama, per tant, que la qüestió s’allunyi de la confrontació partidista:"Aquest problema ens afecta a tots directament, independentment del costat polític o de la llengua que parlem".

Sis anys després de néixer en plena pandèmia, Les Al·lèrgiques al Pol·len asseguren que ja han deixat enrere l'etiqueta de grup emergent.

En una entrevista a La Brúixola d'Estiu, la Marina Rico i l'Ona Salabert han repassat la trajectòria de la banda, marcada per una evolució constant del seu so i per un creixement que no esperaven quan van començar tocant "per passar-s'ho bé". Les integrants del grup també han destacat el canvi que ha viscut la música en català durant els últims anys, amb més espais, festivals i oportunitats per als artistes del país. Tot i això, consideren que encara hi ha barreres importants per als grups formats per dones i reclamen més apostes per la diversitat dins dels cartells musicals.

La banda presentarà pròximament un nou disc, gravat amb la producció d'una membre del grup, i afronta amb il·lusió cites destacades com l'actuació a les festes de Gràcia divendres 21 d'agost i el concert de la Mercè al Bogatell al setembre. Un escenari que, asseguren, continua sent un somni complert malgrat l'experiència acumulada.

Però la campanada de l'estiu la dona Albert de Mònaco, el príncep d'aquell diminut principat que s'ha posat una mena de bata impossible en la qual hi surt dibuixat el cosa d'una dona que porta un bikini de color blau. Tota aquesta indumentària sorprenent va acompanyada d'unes ulleres i d'un barret a l'estil "coronel Tapioca". La teoria més raonable és que aquest bon home es va posar tot això perquè li va donar la gana i sense imaginar que acabaria fotografiat. Però la imatge aconsegueix una fita complicada: convertir un Grimaldi en algú que sembla haver sortit d'una botiga de souvenirs de primera línia de platja. Aquí el document que ho certifica. Ha estat molt COMENTAT!

L'altre gran tema de la setmana el protagonitza també una casa reial. En aquest cas, l'espanyola. També la publica Semana amb una altra exclusiva confidencialíssima: "Las vacaciones secretas de la familia real. Destino: Grecia". Unes vacances tan secretes que la destinació ocupa la portada. La foto familiar, a més, desperta tota mena de referències cinematogràfiques: pel·lícula de tarda, comèdia de Santiago Segura, cartell d’obra de teatre... fins que apareix un títol possible: Jaleo en familia 3.

Vols saber la resta de temes de la setmana? Doncs no et perdis la secció [[LINK:TAG|||tag|||5f528d47a03f7f12cede3b90|||El Cor De La Ciutat]] amb en David Cervelló. Tens l'audio damunt d'aquest text!

La fòbia contra les persones LGTBIQ+ continua creixent a Catalunya i també està canviant la manera com es manifesta. Durant el 2025 es van registrar 353 incidències, un 11% més que l’any anterior i la xifra més alta de tot l'històric. A més, per primera vegada, les mostres d'odi i exaltació van superar les agressions físiques i verbals com a tipologia més freqüent.

La tendència no sembla haver-se frenat aquest 2026. A falta de quatre mesos per acabar l’any, l'Observatori contra l'LGTBI-fòbia ja ha registrat 210 incidències. Ho a confirmat a ️ #LaCiutatdEstiu el seu coordinador tècnic i psicòleg social, Cristian Carrer. L'entitat acumula tres anys consecutius per sobre de les 300 incidències anuals i, si es manté el ritme actual, aquest any podria acabar amb unes xifres similars. Les dades, però, només permeten veure una part del problema. L'entitat adverteix que existeix una important infradenúncia i defensa la necessitat de registrar els casos encara que la persona afectada no vulgui iniciar un procediment formal. La funció d'aquest organisme no és dirigir les víctimes cap a una determinada via, sinó acompanyar-les en la decisió que prenguin. Aquest suport pot ser psicològic o jurídic, però també pot consistir en un comunicat públic o en un acte de rebuig al barri o a la comunitat on s’ha produït la discriminació. Si la víctima decideix no presentar una denúncia penal, administrativa o laboral, la incidència igualment queda registrada.

Un dels canvis que més preocupa l’Observatori és l'augment de les mostres d’odi i exaltació. El 2025 van situar-se per primera vegada per davant de les agressions verbals i físiques. Durant el 2026, les agressions verbals tornen a ocupar provisionalment la primera posició, però les mostres d'odi se situen molt a prop. Carrer relaciona aquesta evolució "amb el context sociopolític i amb la legitimació de discursos que deshumanitzen les persones LGTBI o qüestionen els seus drets". Quan aquests missatges guanyen espai, explica que també augmenta la possibilitat que altres persones els assumeixin i acabin reproduint comportaments discriminatoris. Les xarxes socials i internet amplifiquen el fenomen. Els discursos d’odi poden circular-hi amb molta rapidesa i arribar a una audiència molt més àmplia. Davant d'aquesta situació, Carrer defensa la necessitat de reforçar les eines col·lectives per combatre’ls i recorda la proposta de la Federació Estatal LGTBI d’impulsar un pacte d'Estat contra els discursos d’odi.

Després de la via pública, la feina és ja el segon àmbit amb més incidències registrades, una tendència que es manté aquest 2026. Els casos són molt diversos: des d’insults entre companys fins a discriminacions exercides per persones amb responsabilitat jeràrquica. Algunes situacions són, a més, difícils de demostrar. Carrer aporta un exemple: "un treballador del sector hoteler que, després d’expressar la seva orientació sexual, va començar a patir una sobrecàrrega de tasques i va deixar de tenir accés a determinades capacitacions que sí que es facilitaven a altres treballadors". Aquest tipus de discriminació indirecta pot ser especialment complicada d'acreditar perquè no sempre adopta la forma d’un insult o d’una agressió explícita. Des de l'Observatori recorden que les empreses de més de 50 treballadors estan obligades a disposar de mesures per garantir la igualtat de les persones LGTBI i prevenir-ne la discriminació. L’Observatori anima també les empreses i comerços més petits a desenvolupar plans adaptats a la seva realitat.

La crisi migratòria de Ceuta continua generant debat tant a Espanya com a la Unió Europea. El professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, Ernesto Pasqual, assegura que serà l'Estat espanyol qui determinarà el futur dels més de 2.000 menors no acompanyats arribats a la ciutat autònoma.

Segons explica, els tribunals espanyols han establert que aquests menors gaudeixen d'una protecció especial i no poden ser retornats de manera immediata. Pasqual també considera que el Marroc utilitza el control dels fluxos migratoris com una eina de pressió política en les seves relacions amb Espanya i la Unió Europea.

Pel que fa a les conseqüències polítiques, apunta que Pedro Sánchez pot sortir-ne reforçat en l'àmbit europeu per la seva defensa d'una política migratòria més social, mentre que a l'interior de l'Estat la situació genera més controvèrsia.

L'expert preveu que la immigració continuarà ocupant un lloc central en el debat polític i reclama combatre els prejudicis amb dades i posant en valor la contribució dels treballadors immigrants a sectors essencials de la societat.