Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Avui al 'Ciutat Solidària' hem conegut l'associació CorreSolidaris, una associació sense ànim de lucre que va néixer l'any 2015 amb l'objectiu de donar suport, a través de l'esport, a persones i entitats que ho necessitin.

La doctora Carolina Malagelada, de la Unitat de Motilitat Digestiva de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, ha traslladat al Parlament Europeu la necessitat d'impulsar una estratègia comuna per abordar la pseudoobstrucció intestinal crònica (CIPO), una malaltia minoritària que afecta aproximadament una persona de cada 100.000 i que pot trigar entre cinc i deu anys a diagnosticar-se.

La CIPO és la forma més greu dels trastorns motors de l'intestí. Segons explica la doctora Malagelada, "és una malaltia que afecta els moviments de l'intestí, com si estigués paralitzat", fet que provoca símptomes molt similars als d'una obstrucció intestinal, tot i que en realitat no hi ha cap bloqueig físic. Aquesta similitud és una de les causes del retard diagnòstic.

Vall d'Hebron és l'únic hospital de l'Estat que realitza la manometria gastrointestinal, la prova imprescindible per confirmar el diagnòstic. Com a centre de referència, atén un nou pacient cada setmana per fer aquesta exploració.

Durant la trobada al Parlament Europeu, un grup d'especialistes de diversos països va reclamar la creació d'un registre europeu de pacients i una millor coordinació perquè els tractaments disponibles en alguns estats també puguin arribar a la resta. A més, Malagelada considera prioritari que els professionals coneguin millor els circuits de derivació perquè els pacients arribin abans als centres de referència.

La Núria González, pacient de CIPO, explica que va conviure durant anys amb dolor abdominal abans d'obtenir un diagnòstic. Tot i que el tractament li ha permès millorar, assegura que la malaltia condiciona completament el seu dia a dia: "No saps mai què farà el teu budell i has d'anar adaptant la medicació i cuidar-te molt".

Actualment la CIPO no té cura, però els especialistes confien que la recerca conjunta a escala europea permeti avançar en nous tractaments i millorar la qualitat de vida dels pacients.

El nou conseller de Drets Socials, Raúl Moreno, ha pres possessió del càrrec com a conseller de Drets Socials. El fins ara secretari general del Departament demostra la línia “continuista” amb la feina iniciada per la seva predecessora.

“És un canvi de conseller, no pas de polítiques”, ha assegurat el president de la Generalitat, Salvador Illa després de la presa de possessió de Moreno. El cap de l’Executiu també ha garantit “l’estabilitat” de la conselleria i “la defensa del servei públic.

El flamant titular de la cartera de Drets Socials ha estat diputat al Parlament durant gairebé una dècada i també regidor de Santa Coloma de Gramanet. Però més enllà de la seva llarga trajectòria en el PSC, Raúl Moreno és graduat en Educació Social. “Per primera a la seva història el govern comptarà amb un consellera que és educador social”, ha destacat Salvador Illa.

Construir habitatge és avui molt més car que fa tres dècades. Segons l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE), el cost de construir un edifici plurifamiliar s'ha disparat un 231% des del 1996. Només durant l'any passat, el cost mitjà de construcció es va situar en prop de 1.650 euros per metre quadrat, de manera que aixecar un habitatge de 100 metres quadrats ja supera els 164.000 euros, sense incloure-hi encara el preu del sòl.

Els promotors atribueixen aquest encariment, principalment, a l'augment dels costos dels materials i de l'energia derivat de conflictes internacionals com la guerra d'Ucraïna o les tensions a l'Orient Mitjà. També assenyalen l'impacte dels nous requisits tècnics i ambientals exigits als edificis.

Malgrat aquest context, el sector de la construcció viu un bon moment. Actualment dona feina a prop de 278.000 persones a Catalunya, la xifra més alta des del 2010. El principal repte, segons les empreses, és trobar mà d'obra qualificada per incrementar el ritme de construcció i contribuir a ampliar una oferta d'habitatge que continua sent insuficient.

I és que la demanda no s'atura. Al maig es van formalitzar a Catalunya més de 7.500 hipoteques, un 9,3% més que un any abans i la segona millor dada per a aquest mes des del 2010. A més, l'import mitjà dels préstecs hipotecaris va superar per primera vegada els 200.000 euros, un rècord que reflecteix l'encariment del mercat residencial.

En conjunt, les entitats financeres van concedir més de 1.500 milions d'euros en préstecs per a la compra d'habitatges, unes dades que reforcen la percepció que la demanda continua avançant a un ritme superior al de l'oferta disponible.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat la posada en marxa d'una estratègia integral per protegir, consolidar i impulsar la cuina catalana, amb l'objectiu de reforçar-ne el prestigi internacional i preservar-ne el valor cultural, social i econòmic.

L'anunci s'ha fet aquest dilluns durant l'acte Impulsem la cuina catalana, celebrat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), amb la participació del conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig; els cuiners Eduard Xatruch i Laia Coma, i la periodista Trinitat Gilbert.

Durant la seva intervenció, Illa ha defensat que Catalunya concentra un talent gastronòmic únic a escala internacional. “No hi ha cap altre lloc del món que concentri tant talent culinari per metre quadrat”, ha afirmat.

El president també ha remarcat que la gastronomia catalana és molt més que una activitat econòmica i l'ha qualificat com un dels principals pilars culturals del país. “La cuina catalana és cultura, amb majúscules”, ha assegurat.

Segons Illa, l'actual reconeixement de la gastronomia catalana és conseqüència de la feina continuada d'un sector professionalitzat, innovador i compromès amb el territori. En aquest sentit, ha destacat que Catalunya compta amb més de 50.000 establiments gastronòmics, una activitat que genera prop del 20% del PIB i que lidera la facturació de l'economia catalana.

Una de les principals mesures previstes dins del nou pla d'acció serà la creació de la Marca Cuina Catalana, un distintiu que identificarà aquells establiments que promoguin i practiquin la cuina catalana a partir de productes locals i receptes tradicionals.

La iniciativa busca reforçar la identitat gastronòmica del territori, posar en valor els productors locals i garantir la transmissió del patrimoni culinari català a les noves generacions.

El Govern també ha avançat que el 4t Congrés Català de la Cuina se celebrarà a Tarragona durant la primavera de 2027.

La trobada reunirà representants de tota la cadena de valor gastronòmica i agroalimentària per debatre els principals reptes del sector i definir les línies estratègiques que han de guiar el futur de la cuina catalana.

Les conclusions del congrés serviran de base per al desplegament d'un nou pla d'actuacions que la Generalitat preveu executar entre els anys 2027 i 2028.

Els aliments que arriben diàriament als supermercats recorren una llarga cadena on intervenen pagesos, cooperatives, centres logístics, distribuïdors i grans superfícies. Però, segons l'informe Entre el Camp i la Taula, elaborat per l'Institut de Recerca Urbana Barcelona, aquest sistema està cada vegada més controlat per un nombre reduït de grans empreses.

Un dels autors de l'estudi, l'investigador Adrià Rodríguez, assegura que aquesta concentració "afavoreix un model alimentari dominat per grans corporacions que han aconseguit abaratir els productes ultraprocessats gràcies, en bona part, a subvencions públiques", una situació que, segons explica, perjudica tant el teixit de petits productors com la salut de la població.

L'informe posa el focus en el procés de transformació del sector agroalimentari català durant les darreres dècades. Rodríguez recorda que en els últims quaranta anys han desaparegut 15.000 explotacions ramaderes i 150 escorxadors locals, mentre han proliferat les macrogranges, els grans escorxadors i les centrals logístiques.

Segons l'investigador, aquesta evolució no respon únicament a l'evolució del mercat, sinó també a decisions polítiques i econòmiques que han afavorit un model industrial. En aquest context, defensa que cal diferenciar la petita i mitjana pagesia de les grans corporacions agroalimentàries, "que prioritzen la producció d'aliments ultraprocessats destinats a les grans superfícies comercials".

Una de les qüestions que analitza l'informe és per què els aliments frescos acostumen a ser més cars que molts productes processats. Rodríguez sosté que aquesta diferència de preu no és casual, sinó conseqüència de les polítiques agràries i comercials.

També destaca que "el 70% de les subvencions de la Política Agrària Comuna destinades a la ramaderia van a parar a la producció industrial", fet que contribueix a reduir el cost de productes de baixa qualitat mentre dificulta la competitivitat de les produccions ecològiques o de proximitat. Per això reclama reorientar les ajudes públiques cap als petits productors, els mercats municipals i el comerç de barri per facilitar que els aliments saludables siguin també assequibles.

L'estudi també alerta sobre la dependència de Catalunya dels grans operadors internacionals i de les importacions de matèries primeres, fertilitzants o combustibles, una situació que, segons els autors, incrementa la vulnerabilitat davant conflictes geopolítics o problemes de subministrament.

En aquest sentit, Rodríguez defensa que reforçar la producció local i els circuits curts de comercialització faria el sistema alimentari molt més resilient davant futures crisis i reduiria, alhora, el malbaratament alimentari. Actualment, recorda, es desaprofita prop del 30% dels aliments produïts, un problema que atribueix sobretot a una mala planificació del sistema i no tant als hàbits de consum de les famílies.

Nou dies després d’haver de marxar de casa, la majoria dels veïns afectats per l’esvoranc de Sant Gervasi continuen sense data de retorn. La Generalitat ha confirmat que sis dels vuit edificis desallotjats continuaran buits perquè els tècnics mantenen els treballs de consolidació del terreny a la zona més propera a la cavitat, als carrers Rubinstein i Teodora Lamadrid, on es va produir l’incident durant les obres de la línia 9 del metro.

Les autoritats admeten que aquestes feines encara poden allargar-se durant diverses setmanes, fet que manté la incertesa entre els afectats sobre quan podran recuperar la normalitat. Els treballs se centren a reforçar i estabilitzar el subsòl per garantir que els edificis siguin completament segurs abans d’autoritzar nous retorns.

La cara positiva és que aquest dilluns es produirà el primer retorn de veïns i comerciants. Els residents d’onze habitatges i quatre locals dels números 56 i 58 del carrer Sant Gervasi de Cassoles podran tornar a casa i reprendre l’activitat. Aquests edificis es troben a la banda que els tècnics consideren estable després de les inspeccions i comprovacions efectuades els darrers dies.

La delegada del Govern a Barcelona, Pilar Díaz, ha insistit que el ritme dels retorns estarà condicionat exclusivament per la seguretat dels veïns i que qualsevol decisió es prendrà amb criteris tècnics.

En paral·lel, la Generalitat aprovarà dimarts un paquet d’ajudes específiques per als veïns i comerciants afectats, tot i que encara no n’ha detallat la dotació econòmica. Pel que fa a les causes de l’esvoranc, el Govern evita pronunciar-se sobre cap hipòtesi concreta i assegura que caldrà esperar encara diverses setmanes per conèixer les conclusions definitives de la investigació tècnica.

L’endemà de l’aval europeu a l’amnistia, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha trobat “urgent” tancar la carpeta de la repressió per centrar-se exclusivament en altres prioritats com els serveis públics, les infraestructures o l’habitatge. I perquè això passi, el cap de files dels republicans demana dues coses: la primera, que la justícia espanyola apliqui la mesura de gràcia; i la segona, que el Govern central obri “una negociació real” sobre els Pressupostos de l’Estat.

Oriol Junqueras ha assegura que “actuaran amb responsabilitat el que queda de legislatura”. Això vol dir que mantindran Pedro Sánchez a la Moncloa, però no pas per “confiança ni per il·lusió”, sinó per “culminar qüestions fonamentals” com la condonació d’una part del deute del FLA i la reforma del finançament.

També donaran suport al PSOE perquè “l’alternativa és molt pitjor per als fonaments de la democràcia espanyola”. En aquest sentit, Junqueras ha advertit Junts que “és extremadament frívol flirtejar amb una moció de censura, o una qüestió de confiança, obviant el risc que representen PP i Vox per a la democràcia liberal”.

Per tot plegat, en un esmorzar informatiu al Nova Economia Fòrum, el líder d’ERC ha assegurat que “ajudarem perquè l’Estat tingui els millors Pressupostos possibles”, sempre i quan la negociació “no sigui una campanya publicitària”. Finalment, Junqueras ha tornat a emplaçar els juntaires per aprovar la condonació del deute del FLA i la reforma del finançament.

El Palau Sant Jordi de Barcelona va acollir la cerimònia de graduació de l’EAE Business School Barcelona, un esdeveniment que va reunir més de 2.000 estudiants de grau i màster procedents de 95 nacionalitats diferents. La celebració va congregar més de 6.000 persones entre graduats, familiars i membres de la comunitat acadèmica.

L’acte va servir per posar punt final a l’etapa formativa dels estudiants i marcar l’inici d’una nova etapa professional per als nous titulats, en una jornada marcada pel reconeixement a l’esforç acadèmic i per la projecció internacional de l’escola de negocis.

La cerimònia va estar apadrinada pel president de Foment del Treball i vicepresident de la CEOE, Josep Sánchez Llibre, que va traslladar als graduats un missatge centrat en el lideratge responsable.

Durant la seva intervenció, Sánchez Llibre va defensar que liderar «no és un privilegi, sinó una responsabilitat» i va subratllar que els millors líders són aquells capaços d’aconseguir que les persones treballin conjuntament per assolir un objectiu compartit.

L’acte també va comptar amb la presència de diverses autoritats acadèmiques i representatives del sector educatiu. Entre els assistents hi havia el vicepresident executiu del Grup Planeta, Carlos Fernández, i el conseller delegat de Planeta Formació i Universitats, Carlos Giménez.

Amb aquesta cerimònia, l’EAE Business School Barcelona va celebrar una nova promoció d’estudiants en un entorn caracteritzat per la diversitat cultural i la vocació internacional, consolidant-se com un dels principals punts de trobada per a la formació de futurs professionals i directius.

Amb el periodista Santi Terraza i l’advocat Pablo de Palacio analitzem quin recorregut té ara la llei als tribunals espanyols, quin paper pot jugar el Tribunal Suprem en la seva aplicació i si encara poden existir obstacles perquè l’amnistia arribi a figures com Carles Puigdemont o Oriol Junqueras. També abordem el significat jurídic i polític que el TJUE atribueixi a la reconciliació com a objectiu legítim de la norma.

La tertúlia també examina les conseqüències polítiques del pronunciament europeu a partir de l’anàlisi de l’investigador de la UB Daniel Cetrà. Debatem sobre el futur electoral d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, el possible impacte del seu retorn a la primera línia política i els efectes que això podria tenir tant per a ERC i Junts com per al conjunt del panorama polític català.