Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Segons Daniel Cetrà, la resolució europea permet que tant el govern espanyol com Junts i ERC reforcin els seus respectius relats polítics. D’una banda, el PSOE i el PSC poden presentar l’amnistia com una eina avalada per les institucions europees per afavorir la reconciliació política. De l’altra, els partits independentistes poden defensar que la seva estratègia de recórrer als tribunals europeus ha acabat donant resultats. Tot i això, l’analista considera que la principal conseqüència política no serà immediata, sinó que podria arribar de cara a les eleccions catalanes del 2028 amb el possible retorn de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a la primera línia.

L’investigador discrepa de les afirmacions del president de la Generalitat, Salvador Illa, sobre una hipotètica fi definitiva del procés. A parer seu, les qüestions de fons vinculades a l’autodeterminació, el reconeixement nacional o l’encaix polític de Catalunya continuen sense resoldre’s. Tot i això, veu poc probable que el retorn dels principals líders independentistes comporti una nova mobilització massiva. “No veig probable una reactivació del moviment independentista”, assegura, destacant que les preocupacions actuals de la ciutadania se centren cada vegada més en qüestions com l’habitatge o el cost de la vida.

Cetrà també apunta que la sentència pot tenir efectes sobre l’estabilitat de la legislatura espanyola. Segons explica, mentre l’aplicació de l’amnistia continuï oberta, Junts i ERC tindran menys incentius per provocar una crisi política que posi en risc el govern de Pedro Sánchez. Aquesta situació podria donar marge a l’executiu espanyol per esgotar la legislatura, mentre el Partit Popular continua debatent entre mantenir una estratègia de confrontació territorial alineada amb Vox o explorar posicionaments més moderats que li permetin ampliar futurs acords parlamentaris.

La creu de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, ja convertida en un dels elements més visibles de l'horitzó de Barcelona, porta el segell de la ceràmica Cumella. Toni i Guillem Cumella, pare i fill, han liderat la creació de les 13.000 peces ceràmiques que conformen aquesta estructura monumental.

La vinculació del taller amb la basílica es remunta al 2008. "A partir d'aquí ja ens han anat tenint en compte per aportar solucions ceràmiques a la Sagrada Família", explica Toni Cumella.

El projecte de la creu va arrencar el 2023 amb l'arquitecte Mauricio Cortés. Segons Guillem Cumella, un dels reptes principals va ser desenvolupar més de 300 tipologies de peces diferents i treballar amb set tonalitats de blanc. "Era un puzle bastant complex", resumeix.

Un cop instal·lada, la satisfacció és evident. "Cada vegada que entres per la Meridiana i la veus, fa il·lusió", afirma Guillem. El seu pare destaca especialment l'efecte visual aconseguit: "El relleu suau de les peces dona una reflexió de la llum molt peculiar".

Fundada el 1880, la ceràmica Cumella continua apostant pels projectes singulars i d'alt valor artesanal. Actualment, amb un equip de 15 persones, treballa en encàrrecs internacionals mentre deixa empremta en alguns dels edificis més emblemàtics del país.

L'habitatge continua sent una de les principals preocupacions dels catalans i, de moment, els arquitectes no hi veuen senyals de millora suficients. El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) percep un cert estancament en el desplegament del pla de la Generalitat per impulsar 50.000 habitatges protegits i denuncia que l'excés de regulació continua dificultant la promoció de nova construcció.

La majoria dels habitatges previstos en aquest pla hauran de ser executats per empreses privades i, per tant, els seus projectes haurien de passar pel circuit habitual de visats professionals. Tot i això, el director de l'Àrea Tècnica del COAC, Gerard Miquel, assegura que durant el primer semestre de l'any no han detectat cap senyal que permeti anticipar una acceleració de l'activitat vinculada al programa del Govern.

Aquesta sensació d'estancament arriba en un context de retrocés de la construcció residencial. A Barcelona, els habitatges de nova construcció visats han caigut prop d'un 40% respecte al mateix període de l'any anterior. Al conjunt de Catalunya, el descens és del 2,6%. En total, s'han visat prop de 7.800 habitatges durant els primers sis mesos de l'any, una xifra que queda lluny del ritme necessari per assolir l'objectiu de construir 25.000 nous pisos anuals.

Des del COAC atribueixen aquesta situació a diversos factors, com l'augment dels costos de construcció, la manca de mà d'obra qualificada i, especialment, l'excés de burocràcia. La degana, Sandra Bestraten, lamenta que moltes normatives s'aprovin sense el consens previ dels professionals que després les han d'aplicar i reclama recuperar els espais de treball conjunt entre administració i sector.

Malgrat aquestes crítiques, el Col·legi valora positivament la voluntat del Govern de reduir els terminis de concessió de llicències urbanístiques, que actualment poden allargar-se fins a un any. Els arquitectes asseguren que agilitzar els tràmits no ha d'anar en detriment de la qualitat, la seguretat ni la sostenibilitat dels edificis i confien que la simplificació administrativa ajudi a impulsar la construcció d'habitatge en els pròxims anys.

Tras la aprobación del tribunal europeo de la ley de amnistía, Carles Puigdemont está a la espera de ver la decisión del Tribunal Supremo y del Tribunal Constitucional en lo que representa los primeros pasos hacia su eventual retorno.

Lo que espera el expresidente catalán después de esto es que se resuelva el recurso de amparo que presentó en julio de 2025 contra la negativa del Supremo a amnistiarle el delito de malversación.

La resolución de este conflicto es clave, ya que el Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) ha despejado las dudas comunitarias, dejando ahora en manos de la justicia española la decisión final sobre la desactivación de la orden de detención nacional dictada por el magistrado Pablo Llarena.

La sentencia de la corte de Luxemburgo concluye de manera firme que la ley de amnistía es plenamente conforme con el derecho de la Unión Europea, al entender que su fin primordial es rebajar las tensiones políticas e institucionales para facilitar una reconciliación social.

Asimismo, el tribunal ha descartado de forma tajante que la medida de gracia ponga en peligro las finanzas de la Unión, desestimando así la cuestión prejudicial del Tribunal de Cuentas.

Respecto a los delitos de terrorismo imputados a los Comités de Defensa de la República (CDR), el TJUE determina que no se vulnera la directiva comunitaria al excluirse los casos de perjuicios graves, y avala el plazo de dos meses dado a los jueces españoles para su aplicación directa.

A pesar de este aval europeo, el regreso del líder independentista a España no será inmediato debido a que el Tribunal Supremo rechazó amnistiar el delito de malversación, argumentando que Puigdemont obtuvo un beneficio patrimonial de carácter personal al no costear el referéndum del 1-O con sus propios fondos.

Esta situación traslada la decisión definitiva al Tribunal Constitucional, cuyo presidente, Cándido Conde-Pumpido, pospuso deliberadamente el análisis del recurso de amparo de Puigdemont hasta conocer el criterio de Luxemburgo. El tribunal de garantías tiene previsto abordar este asunto clave a partir del próximo mes de octubre para decidir sobre la orden de detención.

En el plano político, el independentismo y el Govern de Cataluña han celebrado con entusiasmo la resolución del TJUE, exigiéndoles a los tribunales españoles una aplicación inmediata de la norma.

Desde Junts per Catalunya, Jordi Turull y Míriam Nogueras calificaron el fallo de victoria rotunda e histórica de la estrategia del exilio, instando a los magistrados a aplicar la amnistía antes del periodo de vacaciones veraniegas. "La madre que me parió, lo que estamos haciendo juntos es histórico y lo hemos hecho con todo dios disparando", ha dicho en un mensaje en X recogido por Europa Press.

Por su parte, el líder de ERC, Oriol Junqueras, ha afirmado que "ya no hay excusas" para dilatar el proceso, mientras que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha pedido una aplicación "diligente e integral" para poder mirar hacia el futuro colectivo.

En el terreno jurídico, el pronunciamiento europeo ha suscitado valoraciones contrastadas entre las principales asociaciones de magistrados.

Por un lado, la Asociación de Jueces Francisco de Vitoria (AJFV) muestra su respeto por la sentencia, pero advierte que el fallo no implica una aplicación automática ni incondicionada de la amnistía.

La asociación recuerda que corresponde a los tribunales ordinarios analizar cada caso de forma individualizada, manteniendo excluidas las violaciones graves de derechos humanos, y conserva sus reservas sobre si la ley vulnera el principio de igualdad de la Constitución Española.

En la otra cara de la moneda, Juezas y Jueces para la Democracia (JJpD) sostiene, en palabras de su portavoz Edmundo Rodríguez, que la resolución desmiente a quienes auguraban el fin del Estado de derecho, asegurando que el aval del TJUE confirma la plena constitucionalidad de la norma y su objetivo legítimo de normalización institucional.

Carles Puigdemont ha celebrado en su cuenta de X el último pronunciamiento del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) sobre la Ley de Amnistía, sentenciando con contundencia que "la amnistía es europea, la represión es española".

El expresidente catalán ha destacado que esta resolución supone una "victoria rotunda" y un "triunfo político del independentismo catalán", advirtiendo a los jueces españoles de que, si persisten en su negativa a aplicarla de forma integral, "no solo estarán incumpliendo una ley aprobada por las Cortes y declarada constitucional sino que, además, se estarán confrontando con el derecho europeo".

Asimismo, fiel a su estilo y con una evidente dosis de ironía sobre el escenario que se abre ahora en los tribunales nacionales, ha alertado de que la batalla judicial cambia de terreno al afirmar que "el partido ahora ya no se jugará en Europa sino en el Bernabéu, con los árbitres y el público decantados hacia un lado", dejando claro que esta tregua judicial no es un punto final, sino una herramienta para "centrarse en el objetivo principal, que es la independencia de Cataluña".

El passat 2 de juliol, Molotkova va descobrir a través de les xarxes socials les imatges d’un edifici destruït per un atac rus. Hores després va saber que aquell immoble era el del seu pare. L’explosió va provocar una trentena de morts entre els veïns i va deixar-lo greument ferit. Tot i haver superat el perill vital, podria perdre definitivament un ull i patir greus seqüeles de visió a l’altre. La periodista ha destacat l’esforç dels professionals sanitaris ucraïnesos, que treballen sota una pressió constant davant l’arribada massiva de víctimes després de cada bombardeig.

Molotkova assegura que, després de més de quatre anys de guerra, havia assumit que tard o d’hora el conflicte acabaria colpejant directament algú del seu entorn més proper. Segons explica, l’augment dels atacs amb míssils balístics i drons ha canviat completament la naturalesa del conflicte. “Si et toca, et toca”, resumeix, recordant que aquests míssils poden arribar a Kíiv en qüestió d’un minut, sense marge perquè la població pugui refugiar-se.

Per a la periodista, el conflicte ha entrat en una fase marcada per la guerra psicològica. Davant la manca d’avenços militars significatius sobre el terreny, considera que els atacs contra ciutats i zones residencials busquen desgastar moralment la població i fer-la perdre l’esperança. També ha defensat que la responsabilitat de la continuïtat de la guerra recau en el Kremlin i no en el govern ucraïnès, alhora que ha reivindicat la necessitat de continuar explicant la realitat del conflicte als més joves perquè desenvolupin una mirada crítica i siguin conscients que “el món és molt més ampli que el nostre entorn immediat”.

El 19 de juny el curs escolar 2025/26 va abaixar la persiana i ho va fer amb una situació que encara ara el Govern està provant de solucionar: El descontent dels mestres, que reclamen millors condicions i sobretot més recursos per fer la seva feina. Un desencant que s’ha traduït amb vagues i manifestacions per part del col·lectiu de docents que han guanyat especial intensitat al tram final del curs, sumant fins a 17 dies de vaga a escoles i instituts entre els mesos de maig i juny, i amb un total de 22 dies al llarg de tot el curs. La darrera proposta del Departament d'Educació, que incloïa l'acceleració dels augments salarials previstos per als propers anys, un nou complement lineal d’uns 50€ mensuals el 2026, i la incorporació de més de 2.400 efectius, va acabar sent rebutjada per contundent majoria pel professorat en una consulta massiva, tot i ser avalada per alguns sindicats.

Amb tot això, el sector avisa que fins que no hi hagi acord seguirà pressionant amb mobilitzacions, de fet hi ha una prevista pel 8 de setembre, coincidint amb l’inici de curs 2026/27. Sobre aquesta qüestió s’ha pronunciat recentment la portaveu de la Generalitat i consellera de Territori, Silvia Paneque que, tot i reconèixer el dret a manifestació i a vaga, recorda els sindicats que "també s'ha de garantir el dret a l'educació'. D'altra banda també ha assegurat que, en les properes setmanes, la consellera d'educació Ester Niubó, convocarà més reunions amb els sindicats per provar de desbloquejar la situació.

Per comprovar com cauen aquestes declaracions al sector i en quin estat es troba el conflicte hem pogut parlar amb la Iolanda Segura, portaveu del sindicat USTEC-Stes

El Pol Avinyó ens explica amb quina òpera de Verdi tancarà temporada el Gran Teatre del Liceu. També ens revela que la propera temporada començarà també amb un clàssic de Verdi, 'Aida', una bona opció per introduir-se al món de l'òpera.

En apuesta ocasió, de la mà del Consorci de la Zona Franca de Barcelona avui conversem amb Mónica Jiménez, CEO de TM2 i membre del Consell de la Dona. Una trajectòria que exemplifica lideratge, visió i compromís amb la igualtat en sectors on encara queda camí per recórrer.

Catalunya viurà aquest dimecres la jornada més intensa de la tercera onada de calor de l’estiu, amb temperatures que arribaran als 40 graus a molts punts del territori i que, puntualment, podran superar aquest llindar en zones de Ponent.

Les temperatures més elevades es preveuen al prelitoral de Barcelona, especialment al Vallès i al Baix Llobregat, on s’han activat avisos de nivell 5 sobre 6 per calor molt intensa durant tota la jornada. També s’esperen valors molt alts al nord-est del país, al Segrià i a la Ribera d’Ebre. A partir del migdia, els avisos per calor s’estendran a tot Catalunya.

A aquesta situació s’hi afegiran nits especialment caloroses, sobretot a les comarques de Ponent, on les temperatures mínimes es mantindran molt elevades tant la nit de dimarts a dimecres com la de dimecres a dijous.

L’episodi de calor extrema, que va començar dilluns 13 de juliol i es preveu que s’allargui fins divendres, manté activades les alertes del Pla Procicat per calor intensa i calor nocturna intensa, així com l’alerta del Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya (Infocat).

Segons el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), fins aquest dimarts s’han atès 49 persones per afectacions relacionades amb la calor.

Davant aquesta situació, Protecció Civil ha demanat extremar les mesures d’autoprotecció i ha recordat la importància d’hidratar-se amb freqüència, evitar exposicions prolongades al sol i reduir l’activitat física durant les hores centrals del dia. També insisteix a no deixar mai infants, persones vulnerables o animals tancats dins dels vehicles.

A més, s’ha recomanat als ajuntaments habilitar espais climatitzats per a la població i reforçar la vigilància sobre les persones més vulnerables. Des de Protecció Civil alerten que la presència de pols sahariana en suspensió pot agreujar els efectes de la calor, especialment entre les persones amb malalties respiratòries cròniques.

L’episodi de calor també comporta un increment significatiu del risc d’incendi forestal. La combinació de temperatures molt elevades, humitats relatives baixes i vent de component oest genera unes condicions especialment favorables per a la propagació de focs.

Per aquest motiu, el Pla Alfa arribarà aquest dimecres al nivell 4, el màxim previst, en 111 municipis de 21 comarques. A més, 273 municipis es troben en nivell 3 de perill molt alt.

Els Agents Rurals mantenen les restriccions d’accés en vuit espais naturals: el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies, la Ribera Salada, la Baronia de Rialb, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el Montmell-Marmellar, el Montsant i el parc natural de Montserrat, on només es permet arribar fins al recinte del monestir.

Les autoritats no descarten ampliar aquests tancaments durant les pròximes hores si les condicions meteorològiques empitjoren. Davant aquest escenari, Protecció Civil i els Agents Rurals demanen a la ciutadania que respecti totes les restriccions i extremi la prudència per evitar nous incendis.