Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Ara que s'acosta l'estiu i que és a punt de començar la temporada de platja, ens hem atansat a l'Espai Far de la capital del Garraf. Des d'allà, Onda Cero Catalunya ha fet una edició especial de La Ciutat. Amb la Miriam Franch i la Núria Mora al capdavant, el programa ha escoltat les veus de les persones que trepitgen la localitat cada dia per saber tot el que hi passa i també com gestionar-ho. Hem parlat amb l'alcalde, Juan Luis Ruiz López. També amb Anna Ribera i Cos, regidora de Projecció de Ciutat de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. I hi hem sumat les veus de Leslie de 'Los Sírex', ambaixador de la localitat, d'Albert Casas, conseller delegat del càmping Vilanova Park i de Miquel Àngel Soto, cofundador de Madvelous, una empresa vilanovina dedicada al màrqueting digital.

Amb més de 70.000 habitants, Vilanova i la Geltrú s’ha consolidat com una ciutat que combina tradició marinera, economia blava i una clara aposta per un model de turisme familiar i sostenible. El seu alcalde, Juan Luis Ruiz, ha explicat que "el sanejament de les finances municipals és una bona notícia". Després d'anys complexos, l'Ajuntament ha aconseguit eixugar un dèficit de vuit milions d’euros. "No ha estat fàcil, ha estat un esforç col·lectiu", ha reconegut l’alcalde, fent un agraïment especial als treballadors i les treballadores municipals, que han fet un esforç que també han portat a terme les empreses públiques. Una feina que s'ha basat, sobretot, en aplicar criteris propis de l'economia domèstica: "prioritzar, racionalitzar la despesa i gastar menys", diu Ruiz.

Aquest programa especial de La Ciutat s'ha portat a terme a Vilanova i la Geltrú amb motiu de la Setmana de la Gastronomia, que és una de les cites més estimades del calendari vilanoví. Aquesta comunió gastronòmica posa el focus en el producte de quilòmetre zero i en el talent local.. L'alcalde assegura que és molt més que una programació d'actes: és “un moment de reconeixement col·lectiu”. I defineix aquest cicle com "una oportunitat per reivindicar restauradors, comerciants i persones que han estat referents del sector, algunes d'elles ja desaparegudes".

Vilanova i la Geltrú viu una setmana clau per reforçar la seva projecció com a ciutat atractiva, viva i amb identitat pròpia. En aquest context, la regidora de Projecció de Ciutat, Anna Ribera i Cos, ha destacat l'aposta decidida del municipi per una gastronomia de qualitat, un comerç diversificat i un turisme familiar i sostenible. Ho a dit des de l'Espai Far, que aquest dijous 7 de maig ha acollit la gran festa del turisme, la gastronomia i el comerç. La cita ha aplegat molta gent, amb molts reconeixements. Ribera diu que és la vetllada perfecta "per passar-s'ho bé i menjar bé en una ciutat on la cuina forma part del seu ADN".

Leslie, de 'Los Sírex' és l'ambaixador de Vilanova i la Geltrú del darrer any. I, és clar, no podíem no convidar-lo a aquest programa especial de La Ciutat a la vora del mar. És geni i figura i ho ha demostrat tota l'estona que ha durat el programa. En una hora i quaranta minuts, no ha perdut l'oportunitat d'anar desgranant les bondats d'aquesta localitat del Garraf. Una ciutat que, explica, l'ha acollit tot i haver nascut a la Barceloneta. Aquest darrer fet és el que l'uneix a la capital del Garraf: el mar. I és que ve de familia de pescadors. I això marca per tota la vida. Aquesta figura indiscutible de la música d'un temps i d'un país, entrega la corona d'ambaixador després de tot un any, però assegura que mai no deixarà de vendre Vilanova i la Geltrú al món.

Catalunya ja supera els 8,2 milions d’habitants i registra un nou màxim històric. Segons les dades provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a 1 d’abril del 2026, la població s’ha situat en 8,21 milions, amb un augment de prop de 72.000 persones en l’últim any. Tot i aquest creixement sostingut, la seva composició evidencia un canvi estructural profund: la societat catalana envellix i ho fa de manera accelerada.

Per primera vegada, una de cada cinc persones té més de 65 anys. Aquest col·lectiu ja representa el 20% del total i ha crescut en més de 35.500 persones en només un any, absorbint pràcticament la meitat de l’increment global. En paral·lel, la base de la piràmide demogràfica continua reduint-se: els menors de 15 anys encadenen dotze anys de descensos i ja només representen el 12% de la població. Aquest desequilibri s’accentua amb l’entrada progressiva dels baby boomers en edat de jubilació, fet que incrementa la pressió sobre el sistema de pensions.

En aquest context, la immigració s’ha consolidat com el principal motor del creixement demogràfic. Els residents amb nacionalitat estrangera ja representen el 19,3% de la població —prop d’1,58 milions de persones—, gairebé una cinquena part del total. El seu creixement ha estat molt superior al del conjunt de la població: des del 2019 han passat d’uns 1,1 milions a més d’1,5 milions de residents, un increment del 38,6%, mentre que la població catalana en conjunt només ha crescut un 7% en aquest període. A més, es tracta majoritàriament de persones en edat activa, especialment entre els 20 i els 50 anys, fet que explica el seu impacte directe en el mercat laboral.

De fet, els treballadors estrangers han guanyat un pes estructural en l’economia catalana. Segons Foment del Treball, ja representen 1 de cada 5 ocupats, amb un total de 773.000 persones. En l’última dècada, aquest col·lectiu s’ha duplicat i ha augmentat en prop de 400.000 treballadors, fins al punt que més de la meitat de la nova ocupació generada en aquest període ha estat coberta per població internacional. El president de la Comissió de Relacions Laborals de la patronal, Luis Pérez, destaca que aquesta aportació ha permès “absorbir el creixement de l’ocupació” i sosté que l’economia catalana “necessita aquesta aportació per continuar creixent”. En aquesta línia, Foment defensa mesures com la regularització de 150.000 persones estrangeres.

Més enllà del mercat laboral, aquesta aportació també té un efecte directe sobre el sistema de pensions. En un model de repartiment com l’espanyol, les cotitzacions dels treballadors actuals financen les pensions dels jubilats. L’arribada de població en edat de treballar amplia la base de cotitzants i contribueix, de manera temporal, a equilibrar l’impacte de l’envelliment. És, en aquest sentit, un mecanisme que ajuda a sostenir el sistema davant l’augment del nombre de pensionistes.

Ara bé, aquesta solució és parcial i limitada en el temps. Sense polítiques estructurals que incentivin la natalitat, redueixin la pobresa juvenil o ajustin el sistema, el desequilibri demogràfic persistirà. A llarg termini, el repte es reproduirà quan aquestes mateixes generacions arribin a l’edat de jubilació.

Catalunya creix i continua batent rècords de població, però el veritable canvi no és només quantitatiu, sinó qualitatiu: una societat més envellida, amb menys relleu generacional i cada cop més dependent de la immigració per sostenir tant l’economia com l’estat del benestar.

Les infeccions de transmissió sexual han augmentat prop d’un 30% a Catalunya des del 2010, amb un creixement més accentuat i sostingut des del 2017. L’any 2024, l’últim del qual es tenen dades, se’n van notificar més de 40.000, i 67 casos corresponien a menors de fins a 14 anys. En aquest context, el Departament de Salut ha desplegat un nou model d’atenció a les ITS que rebaixa l’edat de la població diana fins als 12 anys.

Fins ara se situava en els 15 anys, però s’ha reduït perquè els adolescents cada cop tenen relacions sexuals més aviat. Amb aquest nou model, els pediatres esdevenen una figura clau per detectar possibles ITS i conductes de risc, introduint preguntes i revisions de l’àmbit afectivosexual en les consultes amb pacients de 12 anys o més.

En la mateixa línia, els centres educatius també hauran de jugar un paper molt més important. "S'està treballant de manera intensa en la incorporació de l’educació en salut sexual dins del currículum escolar. Cal anar molt més enllà del que havíem fet fins ara (tallers, accions puntuals...) i integrar-la de manera àmplia en el dia a dia dels centres", assegura Luisa Conejos, subdirectora general d’Addiccions, VIH, Infeccions de Transmissió Sexual i Hepatitis Víriques de la Secretaria de Salut Pública.

Però les ITS no només han augmentat entre adolescents, sinó entre totes les edats, gèneres i orientacions sexuals. Els experts apunten a diversos factors, principalment, la caiguda de l’ús del preservatiu, la concurrència de més d’una parella sexual o l’aparició del chemsex. Per això defensen la necessitat d’un nou model integrat, que comenci pels metges de família i les infermeres dels CAP.

Segons Rafael Ruiz, director estratègic d’Atenció Primària i Comunitària del Departament, es pretén que la majoria de casos d’ITS es resolguin als mateixos CAP, i que a més hi hagi professionals experts per a determinades situacions. "Els referents territorials d'ITS, que ja estan desplegats, no seran a cada CAP, sinó en cada àmbit territorial. És a dir, hi pot haver un territori en què hi hagi sis o set equips d'atenció primària que comparteixin un referent que serveixi de consultor per a casos més complexos", explica.

Des d’avui, a més, el Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya (SIVIC) inclourà una pestanya amb informació actualitzada sobre ITS, amb els casos que els professionals sanitaris hauran pogut notificar.

Ens acompanya Cristina Vallejo, degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i sòcia directora de VPG Abogados.

Sor Lucía Caram ha explicat que la benedicció del papa Lleó XIV al nou corredor humanitari és "un regal" i un impuls per continuar la tasca a Ucraïna. Aquest serà el corredor número 44 i servirà per reforçar la visibilitat d’un conflicte que, segons denuncia, està quedant en segon pla malgrat la seva duresa. L’objectiu immediat és "enviar 30 ambulàncies més a la primera línia" per salvar vides.

La religiosa també ha destacat la sintonia amb el nou pontífex, a qui defineix com "lúcid" i compromès amb la pau i les causes socials. Després de diverses trobades, assegura que manté el suport a la feina iniciada amb el papa Francesc i que la seva veu pot ser clau per mantenir Ucraïna al focus internacional en un moment en què costa cada cop més mobilitzar ajuda.

En paral·lel, Caram ha posat en valor el projecte "255 somriures per Ucraïna", que porta infants ucraïnesos a Catalunya per oferir-los uns dies de descans lluny de la guerra. "Són nens que han viscut situacions extremes" i que, durant l’estada, recuperen moments de normalitat. "Que tornin a somriure ja és començar a guanyar una mica la guerra", afirma, tot recordant que la prioritat continua sent salvar vides i no oblidar el patiment del poble ucraïnès.