Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

A banda dels grans esdeveniments, el Pontífex també farà parada a espais de fort contingut social. Entre ells, la presó de dones de Brians 1, on saludarà internes i personal penitenciari, i la Catedral de Barcelona, on presidirà el "Rezo de la Hora Media".

També visitarà l’església de Sant Agustí, on vol posar en relleu la tasca d’acompanyament que fan els voluntaris de Càritas amb les persones més vulnerables. En aquest mateix marc, beneirà el corredor humanitari impulsat per la Fundació Sor Lucía Caram, que partirà de la Sagrada Família amb destinació a Ucraïna.

En una roda de premsa a la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha expressat la seva satisfacció per l’alta expectació que ha generat la visita del Papa tant dins de l’Església com entre la societat catalana.

Omella també ha aprofitat per referir-se al procés de beatificació d’Antoni Gaudí: "Què més voldria jo que el proclamin sant, perqué és una persona impressionant. Estan estudiant a Roma el miracle, l'estudi està en una fase molt avançada, però no hi ha res més".

El pare Enric Puig, coordinador de la preparació de la visita, ha explicat que inicialment s’havia estudiat celebrar la trobada multitudinària amb joves al Camp Nou, però el club ho va descartar per l’impacte que tindria en les obres de remodelació de l’estadi, amb un retard d'un mes.

• 12:25 — Arribada a l’aeroport de Barcelona–El Prat
• 13:00 — Rezo de la Hora Media a la Catedral de Barcelona — Homilia
• 20:00 — Vigília de pregària a l’Estadi Olímpic Lluís Companys — Discurs

• 10:50 — Visita al Centre Penitenciari Brians 1 — Salutació
• 12:00 — Rosari a l’Abadia de Montserrat — Discurs
• 13:00 — Dinar amb la comunitat benedictina de Montserrat
• 16:30 — Trobada amb realitats de caritat i assistència — Església de Sant Agustí — Discurs
• 19:30 — Santa Missa a la Basílica de la Sagrada Família — Homilia

• 08:30 — Sortida de Barcelona–El Prat cap a Gran Canària

L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han acordat injectar 415 milions d’euros durant els pròxims deu anys per transformar el barri del Besòs i el Maresme, al districte de Sant Martí. Es tracta d’una operació de gran abast que té com a objectiu rehabilitar unes 200 finques —l’equivalent a prop de 4.000 habitatges— i saldar el que les administracions reconeixen com un deute històric amb aquest territori.

L’acord, anunciat després de la Comissió Bilateral celebrada al Palau de la Generalitat, estableix que el Govern català aportarà 150 milions d’euros (uns 15 milions anuals), mentre que el consistori barceloní n’assumirà 265. La voluntat és accelerar un ritme de rehabilitació que fins ara les mateixes administracions consideraven insuficient.

El projecte se centra en la millora d’un parc d’habitatges construït majoritàriament entre les dècades dels cinquanta i seixanta, que presenta deficiències estructurals i problemes de seguretat. Amb aquesta inversió, es podrà cobrir entre el 80% i el 100% del cost de les obres, en funció de la complexitat de la intervenció i de la situació econòmica de les famílies.

Actualment, ja hi ha 264 habitatges en procés de rehabilitació —192 impulsats directament per l’Ajuntament i 72 a través d’altres vies—, però el nou pla pretén escalar i accelerar aquesta dinàmica. “El que fem és augmentar, escalar i accelerar”, ha resumit l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.

Un dels elements clau de l’operació serà la creació d’una societat anònima abans que acabi l’any, amb participació majoritària de l’Ajuntament. Aquest instrument jurídic ha de permetre agilitzar els processos, reduir traves administratives i coordinar millor les actuacions. Segons Collboni, l’objectiu és ser “molt més àgils, ràpids i flexibles” per intervenir en les finques.

Per al conseller de la Presidència, Albert Dalmau, l’acord representa “ abordar un deute històric amb els barris del Besòs” i suposa un pas important en la regeneració urbana i social d’aquesta zona de Barcelona. El ritme d’execució de les obres, però, dependrà tant de l’estat dels edificis com de la realitat econòmica dels seus residents, fet que obliga a adaptar les intervencions cas per cas.

Més enllà de l’àmbit urbanístic, la reunió bilateral també ha abordat altres qüestions de ciutat. Tot i els episodis recents d’inseguretat —com apunyalaments registrats a Barcelona i l’àrea de Rodalies—, la comissió no ha servit per anunciar noves mesures concretes en aquest camp. Tant Dalmau com Collboni han defensat la coordinació entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana i han assegurat que les dades apunten a una disminució dels delictes.

Amb aquesta inversió històrica, les dues administracions posen el focus en la dignificació de la vida de milers de famílies del Besòs i el Maresme, un barri que durant dècades ha acumulat dèficits estructurals. El repte, ara, serà transformar els compromisos en actuacions efectives i sostenides en el temps.

L’escola Jesús Maria, situat al barri de Sant Andreu de Barcelona, impulsa des de fa anys un projecte de ràdio escolar amb l’objectiu de fomentar l’educació mediàtica entre l’alumnat. La iniciativa, coneguda com a JTM Sant Andreu, va néixer el 2014 i està dirigida als estudiants de quart d’ESO, que elaboren continguts radiofònics amb plena autonomia temàtica.

El projecte està coordinat pel professor de tecnologia Juan Luis Sánchez, que integra la ràdio dins el currículum educatiu a partir de continguts com les ones i el tractament del so. “La meva excusa és les ones”, explica el docent, que utilitza aquest concepte per introduir l’alumnat en la producció radiofònica.

Segons Sánchez, el valor principal de la iniciativa és que permet als estudiants millorar la seva capacitat d’expressió oral i escrita. “Poder implantar la ràdio perquè els nois puguin expressar-se és un benefici per a totes les assignatures i per a ells mateixos”, assegura.

Una de les aportacions destacades del projecte és el desenvolupament del pensament crític entre els joves, especialment en relació amb el consum d’informació a internet i xarxes socials. Els alumnes treballen la verificació de dades i la detecció de notícies falses a través dels seus propis programes.

“Vivim en una societat en què és molt fàcil creure’s notícies falses”, afirma un dels estudiants participants, que destaca la importància de contrastar la informació abans de donar-la per bona.

En aquesta línia, una altra alumna explica que intenta verificar sempre les fonts: “Sempre miro d’informar-me per saber què és el que és veritat i el que no”.

Els continguts radiofònics inclouen des de programes esportius fins a espais d’entreteniment o formats que simulen notícies falses per posar a prova l’audiència. Aquest enfocament permet als estudiants experimentar amb diferents gèneres i formats comunicatius.

El projecte ha anat creixent amb els anys i va rebre un impuls important després d’obtenir el Premi Gonzalo Estefania el 2019, que va permetre millorar els equipaments tècnics del centre.

Més enllà de l’aprenentatge tècnic, el professor destaca la dimensió formativa global de la iniciativa. “La nostra missió és donar eines perquè el dia de demà puguin escollir amb criteri”, afirma Sánchez.

Tot i que no tots els participants es plantegen dedicar-se al periodisme, l’experiència contribueix a orientar-los i a descobrir noves habilitats. “Amb aquesta feina he pogut intentar ajuntar les dues coses que més m’agraden”, explica un dels alumnes, en referència a la tecnologia i la comunicació.

Una cinquantena de persones, entre representants institucionals i ciutadania, s’han concentrat aquest dimecres al migdia davant l’Ajuntament de Tortosa per fer un minut de silenci en memòria de la dona de 60 anys assassinada el passat 17 de març.

El crim es va confirmar aquest dimarts, després que els informes forenses relacionessin la seva mort amb l’agressió que havia patit per part de la seva parella.

L’alcaldessa, Mar Lleixà, ha expressat el seu condol i ha ofert acompanyament als familiars i amics de la víctima. També ha recordat que les administracions, inclosa la Paeria, tenen “tots els mecanismes” per donar suport a les dones que pateixen violència masclista.

Aquest feminicidi és el segon registrat a Catalunya en el que portem d’any. La víctima va morir el 17 de març a causa de les lesions provocades per l’agressió de la seva parella, un home de 60 anys que ja es troba en presó provisional per ordre judicial.

Segons els Mossos d’Esquadra, no va ser fins aquest dimarts que es va confirmar oficialment que es tractava d’un crim masclista, després de rebre l’informe forense definitiu.

El cas es remunta al 8 de març, quan els Mossos van detenir l’home per un cas de maltractament en l’àmbit de la llar. Tot i això, la denúncia es va retirar i l’individu va quedar en llibertat.

El 13 de març, la parella va acudir a l’hospital perquè la dona no es trobava bé. Inicialment, el centre mèdic no va vincular el cas amb una agressió, però la policia va detenir l’home per un delicte de temptativa d’homicidi, i el jutjat va decretar una ordre d’allunyament de 300 metres.

La víctima va ingressar a l’UCI en estat crític i va morir el 17 de març. Un cop l’informe forense va confirmar que la causa de la mort era compatible amb les lesions de l’agressió, l’home va ser arrestat de nou i enviat a presó per un delicte d’homicidi dolós consumat.

Fa cinquanta anys, en plena Transició, mentre Espanya començava a deixar enrere una etapa fosca i incerta, les pistes de ball s'omplien de llums, somriures i ritmes imparables. Era el temps en el qual tota una generació trobava a les discoteques un espai de llibertat, de diversió i d'evasió. I al centre de tot plegat, al podi de la pista, hi havia una banda que ha acabat marcant un temps i traspassant generacions: és Boney M. D'allò ja només en queda el record. Sobretot el que té Valentín del Olmo, que de ben petit va començar a interessar-se per aquest grup tan peculiar i va acabar sent-se seguidor. Ara, s'ha convertit en el biògraf d'una banda irrepetible.

Com és que temes com Daddy Cool, Rivers of Babylon o Rasputin continuïn tan vius cinquanta anys després? Valentín del Olmo ho té clar: "El mateix productor del grup, Frank Farian, deia que aquesta música és evergreen, que no té data de caducitat. I el fet que avui encara la ballem i ens emocioni vol dir que alguna cosa van fer molt bé". La música de Boney M. va ser una petita revolució. Va saber capturar l'esperit d’una època i, alhora, superar-la. Persones que tenien vint anys als anys setanta conviuen avui, a la pista de ball, amb joves que no havien nascut quan el grup ja s'havia separat. I tots ballen amb la mateixa intensitat. Les xarxes socials hi han tingut molt a veure. Aquest és el secret.

Per a Reggie Tsiboe, formar part de Boney M. va ser "una experiència única". Recorda aquells anys com un viatge extraordinari: "Era conscient que estàvem creant música perquè la gent fos feliç". I ho van aconseguir llavors i ho segueixen aconseguint encara avui. "Diversió, alegria… això és el que transmet Boney M", diu aquest home que als seus 75 anys gaudeix de bona salut i bon aspecte. El cert és que li hem acabat preguntant fora d'antena quin és el secret de l'eterna joventut i no ens ha confessat que cap, que no fa res extraordinari. Mig segle després, segueix emocionant-se quan escolta les cançons a les discoteques. "És com un elixir", diu. I és que la de Boney M és una música que no es gasta, que no cansa, que continua connectant amb el públic com el primer dia.

La passió de Valentín del Olmo va néixer molt aviat. Tenia només sis anys quan, a casa d’una veïna, va escoltar Kalimba de Luna en una cinta de casset que es rebobinava amb un bolígraf. "Alguna cosa em va sacsejar per dins. Vaig pensar: això m’agrada molt. I a partir d’aquí va començar tot", ens explica en aquesta xerrada única. Quatre dècades després, aquella fascinació infantil s’ha convertit en una tasca rigorosa de documentació i divulgació, reivindicant la música disco, que durant anys va ser injustament menystinguda. Assegura del Olmo que "hi va haver un temps que dir que eres fan de Boney M. o d’ABBA era gairebé motiu de burla. Però el temps ha posat cadascú al seu lloc".

La música evoluciona, però sempre dialoga amb el passat. Tsiboe ho té clar: els anys 60 i 70 han influït profundament en tot el que ha vingut després. I no té cap problema a escoltar música actual. Entre els seus referents d'avui? Rosalía. Diu l'ex component de Boney M que la catalana "té un talent increïble". Se li nota la profunda admiració i que ho diu de manera sincera. Cinquanta anys després, Boney M. continua sent molt més que un record. És una banda sonora compartida, un pont entre generacions i una invitació permanent a ballar. I això, en un món que canvia tan de pressa, és gairebé un petit miracle.

L’hantavirus és una família de virus transmesos principalment per rosegadors, com ratolins i rates, a través de l’orina, la femta o la saliva. “La inhalació d’aerosols generats per aquestes substàncies és la via de transmissió més habitual en humans”, explica a 'La Brúixola' el doctor Àlex Almuedo, investigador d’IS Global i metge de Salut Internacional de l’Hospital Clínic.

La malaltia pot presentar-se de dues formes principals. A les Amèriques predomina la síndrome pulmonar per hantavirus, mentre que a Europa i Àsia és més freqüent la febre hemorràgica amb síndrome renal. Segons l’expert, “són dues malalties diferenciades, però amb símptomes inicials molt similars, fet que dificulta el diagnòstic precoç”. Els primers dies, els pacients poden presentar febre, mal de cap, dolor muscular i cansament. “A l’inici pot semblar una grip qualsevol”, assenyala Almuedo. En els casos més greus, però, l’evolució pot ser ràpida: “En la síndrome pulmonar podem arribar a una insuficiència respiratòria greu, amb una mortalitat que pot arribar al 40%”.

El període d’incubació acostuma a ser de dues a tres setmanes en el cas de la síndrome pulmonar. Les persones amb malalties cròniques, perfils de fragilitat o les dones embarassades tenen un pitjor pronòstic, mentre que en infants no és habitual que la malaltia sigui greu. Actualment, no existeix cap tractament antiviral específic amb eficàcia demostrada. “No tenim una pastilla que curi l’hantavirus, però el tractament de suport avançat salva vides”, remarca el doctor. Aquest inclou assistència respiratòria, tractament de la insuficiència renal i suport intensiu segons l’afectació de cada pacient. Pel que fa a la prevenció, els experts insisteixen a evitar el contacte amb rosegadors i els seus excrements, ventilar espais tancats i segellar possibles entrades en habitatges en zones de risc. “La transmissió de persona a persona és molt excepcional”, subratlla Almuedo, i només s’ha descrit en casos molt concrets.