Explicam la campanya del neologisme de l'any, impulsada per l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en què qualsevol parlant pot votar quina paraula nova considera més representativa de l'any. Comentam neologismes com dana, viralitzar o tiet, entre d'altres. Recordam l'ús incorrecte del gerundi de posterioritat amb exemples. Presentam un reportatge sobre la Fundació Mallorca Literària. I oferim un bon moment amb l'estona del disbarat. I més contingut: escoltau-nos!

Comentam salutacions del dia en català; per què deim Dissabte de Nadal i Dilluns de Pasqua; la incorrecció de noms com Queta o Marga; la tendència de mantenir els noms de clubs en castellà (CD Poblense...); les paraules noves del Diccionari de la llengua catalana (dana, falàfel, sushi); els disbarats de polítics i periodistes (llingüística o jabalís) i acabam amb el llenguatge de signes.

Reflexionam sobre la IA i les traduccions literals; qüestionam la moda de títols de programes en anglès o híbrids (Eufòria dance kids o Dorothea on the rocks); i repassam alguns disbarats lingüístics de polítics que fan mal a les orelles (*rasgar-se ses vestidures o *acampàs a ses anxes).

Parlam de barbarismes circumstancials: encetam melons (no els *obrim); explicam el terme flotilla; anam al teatre, on el teló s'apuja i s'abaixa, però no *s'aixeca; comentam disbarats lingüístics de polítics (arcenes, loquíssimes...), i ens acomiadam amb la normalització de topònims i antropònims.

Al llarg de la història, moltes dones varen voler participar en el món del coneixement i no varen poder. Algunes foren pioneres i es varen obrir pas així com varen poder; altres no han transcendit. Són figures fonamentals però invisibles que ara amb motiu de l'11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nina en la Ciència, hem de reivindicar.

Iria Bello, professora i investigadora de Filologia Anglesa a la Universitat de les Illes Balears, recupera les veus de les dones silenciades en la història del coneixement i explora com els murs institucionals i socials varen impedir que accedissin a la ciència durant segles.

Al llarg de la història, moltes dones varen voler participar en el món del coneixement i no varen poder. Algunes foren pioneres i es varen obrir pas així com varen poder; altres no han transcendit. Són figures fonamentals però invisibles que ara amb motiu de l'11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nina en la Ciència, hem de reivindicar.

Iria Bello, professora i investigadora de Filologia Anglesa a la Universitat de les Illes Balears, recupera les veus de les dones silenciades en la història del coneixement i explora com els murs institucionals i socials varen impedir que accedissin a la ciència durant segles.

Seríeu capaços de reconèixer algú només llegint un missatge curt al mòbil? Sovint, no ens cal veure ni el nom ni la fotografia de qui fa el missatge. Hi ha alguna cosa en la manera com escrivim, com construïm les frases, que ens fa especials. Això que tots feim de manera instintiva, aquesta capacitat que tenim de reconèixer algú només a partir de la llengua, és justament el camp d'estudi de la Lingüística Forense.
Un episodi amb la Dra. Elga Cremades, professora del departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB.

Parlam del significat i l'ús col·loquial del verb enrotllar-se, i en mostram els diversos sentits i expressions relacionats amb el llenguatge familiar.

Definim el mot conclave o conclau, n'aclarim l'origen i explicam per què les dues formes són correctes en català.

Comentam què és un podcaster o podcastera, i aclarim el significat, l'ús, la formació i l'adaptació correcta d'aquest mot.