Universitat de les Illes Balears - UIB

Aquest estiu han cremat grans extensions de bosc a diferents punts d'Espanya. Són imatges d'incendis que altres anys hem viscut a les Illes Balears i que ens recorden que el foc també forma part del paisatge mediterrani. 

En aquest episodi parlam de com el foc ha modelat els boscos mediterranis i de com podem estudiar els incendis a partir del que ens expliquen els mateixos arbres. Perquè els arbres guarden la memòria del que han viscut, any rere any, dins la seva fusta.

Per fer-ho, ens acompanya Alicia Azpeleta, dendrocronòloga i investigadora postdoctoral que treballa en ecologia forestal i del foc a Mallorca. El seu projecte personal de divulgació és PyroMED: https://pyromed.github.io/

A la secció «Te diré coses» del mes de juny, les curolles de na Margalida se centren en la riquesa de la fraseologia relacionada amb les fruites i altres vegetals. A partir de noms com albercoc, figa i moniato, descobrim les nombroses variants dialectals, els sentits figurats, les locucions i refranys que han generat aquests mots al llarg de segles. Al reportatge ens expliquen l'origen i el signficat de La Balanguera, el poema de Joan Alcover musicat per Amadeu Vives, esdevingut himne oficial de Mallorca, coincidint amb els actes del centenari de la seva estrena musical i de la mort del poeta. Ens ho expliquen molt bé M. Antònia Perelló, coordinadora de l'OCB per al Centenari Alcover, i Pere Estelrich, musicòleg. A la secció de desbarats, descobrim alguns errors lingüístics de polítics i periodistes de les Illes, com l'ús de *bulo, *casc antic o *de rositas, i ens en proposen formes genuïnes en català. Escoltau tot el programa, que val ben bé la pena!

Què passa amb la llengua d'origen quan un infant creix en un entorn on aquesta no és la llengua majoritària? Avui parlam de llengües d'herència, d'identitat i de per què l'entonació ens pot trair, fins i tot, en la nostra pròpia llengua materna. Un tema que toca de prop moltes famílies que viuen a les Illes Balears i arreu d’aquest món globalitzat.
En parlam amb la Dra. Mariia Pronina, investigadora postdoctoral Juan de la Cierva a la UIB i membre del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB). Va fer el doctorat a la Universitat Pompeu Fabra i la seva recerca se centra en com els infants adquireixen el llenguatge en contextos multilingües, amb especial atenció a la prosòdia i els gests.

A la secció «Te diré coses» del mes de maig, na Margalida aprofita la celebració del Dia de la Mare per reflexionar sobre el significat del mot mare i fer un recorregut a través dels seus nombrosos usos i expressions en català. A l'estona de desbarats, corregim diversos barbarismes i usos incorrectes detectats en les intervencions dels polítics seleccionats, com ara *ni siquiera, *numeroses, *envés de, *ademés, *después i *menos. Al reportatge d'avui, descobrim els avantatges dels clubs de lectura. Concretament, parlam d'un club d'adolescents de Palma, en què dos joves expliquen com la lectura ajuda a ampliar coneixements, vocabulari i a desenvolupar el pensament crític. I això només és un tast del programa: escoltau-nos!

A la secció «Te diré coses» del mes de març, les curolles de na Margalida se centren en alguns usos incorrectes de verbs com provar, tastar o llegir, generalment per influència del castellà. A la prova que han de passar els presentadors, es repassen barbarismes generals i alguns gentilicis. Al reportatge ens descobreixen què és la lingüística forense i per a què serveix, amb Elga Cremades, professora de Filologia Catalana de la UIB. A la secció de desbarats, escoltam errors i els corregeixen, de declaracions públiques d'alguns polítics, com cada mes. Per acabar, al llibre recomanat, Pilar Arnau, autora de Mentre em resti un bri d'alè, ens conta que aquest llibre ens redescobreix la figura de l'escriptor Josep M. Llompart. I tot ben explicat: escoltau-nos!

Amb motiu del Dia dels Oceans, que se celebra arreu del món el 8 de juny, DivulgaUIB surt de l'estudi i se'n va a Eivissa amb les investigadores Olivia Martínez, del grup de Genètica Humana i Evolutiva (HEGEN) de la UIB, i Mar Bo Castellà, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia. Les dues investigadores fan feina conjuntament en el projecte europeu LIFE-PROMETHEUS, que cerca maneres de protegir els elasmobranquis —taurons i rajades— a la Mediterrània.

Les biòlogues han explicat als alumnes de sisè de Primària del CEIP Nostra Senyora de Jesús, guanyadors de la quarta edició del concurs Un Mar de Ciència, en què consisteix el seu projecte. Entre altres coses, cerquen la manera d'aprofitar els sensors magnètics dels taurons i les rajades per crear camps electromagnètics que els mantenguin allunyats dels arts de pesca i evitin, així, les captures accidentals d'aquestes espècies, que es troben en una situació crítica.

Mai en la història de la humanitat no havíem tengut tanta informació com avui. El coneixement científic mai no havia tengut un altaveu tan potent ni tants canals de difusió. Per contra, la desinformació, les teories conspiratives i les creences paranormals també circulen per on volen.

Per què sorgeix aquest fenomen? Hi ha gent més vulnerable que una altra a les creences paranormals? Com podem ajudar les persones a pensar de manera més crítica?

En parlam amb Daniel Adrover-Roig, professor titular de la Universitat de les Illes Balears, doctor en Neurociències per la UIB i coinvestigador principal del Grup de Recerca en Desenvolupament, Educació i Llenguatge (I+DEL), adscrit a l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE).

Si ens aturam un segon a mirar una olivera centenària, una alzina o qualsevol arbre del nostre entorn, és inevitable fer-se una pregunta: d’on ha sortit, tota aquesta fusta? De què s'alimenten aquests éssers vius? La realitat és sorprenent: les plantes mengen aire. Però, d'on obtenen exactament l'aliment?
Ho descobrim en aquest episodi de la mà del Dr. Sebastià Capó Bauçà, investigador de la UIB. És membre de PLANTMED, el grup de recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies, i integrant de l'Institut d'Investigacions Agroambientals i d'Economia de l'Aigua, l'INAGEA. 

El cervell fa una cosa extraordinària quan algú parla: no espera que acabi les frases. Les anticipa, les prediu. Però, què passa quan ens feim grans? Continua funcionant igual?
En parlam amb la Dra. Victoria Cano Sánchez, investigadora en Psicolingüística a la UIB. 

El Govern d'Espanya acaba d'aprovar la regularització extraordinària de gairebé mig milió de persones migrants que ja viuen al país. Una mesura que ha despertat un debat social ampli i que a les Illes Balears, on un de cada quatre habitants ha nascut a l'estranger, té una ressonància especial.

Les Balears, des dels anys seixanta, han estat terra d'acollida de migrants que venien a construir el miracle turístic. Gent que treballava a l'estiu i tornava a casa a l’hivern, o que hi quedava per sempre.

Com vivien aquells processos? Quines lliçons ens donen per entendre el present? José Antonio García-Barrero, investigador postdoctoral Margalida Comas, analitza les migracions circulars a les Illes Balears durant el boom turístic dels anys seixanta i setanta.