El Govern d'Espanya acaba d'aprovar la regularització extraordinària de gairebé mig miler de persones migrants que ja viuen al país. Una mesura que ha despertat un ampli debat social i que a les Illes Balears on un de cada quatre habitants ha nascut a l'estranger té una ressonància especial.

Les Balears, des dels anys seixanta, han estat terra d'acollida de migrants que venien a construir el miracle turístic. Gent que treballava a l'estiu i tornava a casa a l’hivern o que quedava per sempre. 

Com vivien aquells processos? Quines lliçons ens donen per entendre el present? José Antonio Garcia-Barrero, investigador postdoctoral Margalida Comas, analitza les migracions circulars a les Illes Balears durant el boom turístic dels anys seixanta i setanta. 

A la secció «Te diré coses» del mes de febrer, les curolles de na Margalida se centren sobretot en els pronoms (meu, teu, seu...), especialment en els innecessaris o abusius. A l'apartat del concurs, en què els presentadors demostren els coneixements lingüístics a través de tres frases amb errors lingüístics, hem recordat que el gerundi de saber és sabent (no *sapinguent), el topònim Ucraïna (no *Ucrània) o el significat de l'expressió n'hi per llogar-hi cadires. Al reportatge ens han explicat com està la situació del català en l'àmbit jurídic. I, als desbarats, hem escoltat i corregit alguns dels desbarats de periodistes de mitjans audiovisuals de les Illes Balears.

FEBRER DE 2026

Durant dècades, la Medicina ha estudiat el cos humà prenent com a referència el cos masculí. Els resultats d'aquelles investigacions s'aplicaven després a les dones, com si tots els cossos funcionessin exactament igual. Això, que pot semblar un detall tècnic, ha tengut —i té— conseqüències molt reals per a la salut de les dones.

Aquesta pràctica no ha passat només en Medicina,sinó també en l'estudi dels efectes de l'entrenament esportiu. I quan la ciència ignora la meitat de la població, el cos de les esportistes ho acaba pagant.

Per això, en aquest capítol analitzam com els estereotips de gènere i els buits de la recerca científica afecten la salut de les dones que fan esport. I parlam d'un tema que durant massa temps ha estat tabú: el sòl pelvià. Ho feim amb dues investigadores de la Universitat de les Illes Balears: Natalia Romero Franco, professora titular de l'àrea de Fisioteràpia, i l'Elisa Bosch Donate, professora titular del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia, especialista en prevenció i tractament de disfuncions del sòl pelvià i experta en perspectiva de gènere en salut.

Cada dia ingerim, sense saber-ho, fragments minúsculs de plàstic. Els trobam a l'aigua que bevem, als aliments que menjam i, fins i tot, a l'aire que respiram. Els anomenam microplàstics, i la gran pregunta és: què fan exactament dins el nostre cos?

En parlam amb dues investigadores del laboratori de Química Analítica de la Universitat de les Illes Balears: Llucia Garcia Moll, estudiant de doctorat, i Maria Magdalena Pons Guasp, investigadora contractada pel programa SOIB Recerca i Innovació.

Esperam amb il·lusió el sorteig de Nadal per guanyar la grossa; si no hi ha sort, tenim l'alternativa de jugar a El Niño (no *El Nin).

Recordam el nom dels dolços típics de Nadal: torró, tambor d'ametla, polvorons, massapà...

Regalam els noms correctes dels protagonistes d'aquestes festes per als infants: el Pare Noel, Santa Claus, els Reis d'Orient o Reis Mags...

Amb l'arribada, un any més, de les festes de Nadal, feim un breu recordatori sobre els noms de les festes més importants: Nit de Nadal, Nadal i Cap d'Any.

Comentam que, per afrontar el problema de la manca d'aigua, disposam de la depuradora, la potabilitzadora i la dessalinitzadora. És clau la xarxa d'abastament, que distribueix l'aigua potable.

Parlam dels termes relacionats amb les conseqüències del canvi climàtic, com ara la sequera (no *sequía) o l'efecte hivernacle (no *efecte invernadero).