Un clàssic de dixieland molt futbolero per començar una edició de Vampiresados que no passarà a la història de la ràdio, però que servirà per entretindre'ns mentre esperem l'hora de la nostra mort. En altres paraules, més dinamita sonora marca de la casa per escalfar-nos mentre el fred s'introdueix en les nostres vides i la nostra roba interior.

Atordits encara per l'actualitat d'un país que no deixa de sorprendre'ns negativament, ens posem en mans del déu de la música per demanar-li clemència. Que les regles que ell salvi siguin sempre les de l'anarquia i el bon gust, i que es perpetuïn pels segles dels segles.... aaaaaaaaaaaaaaamen!

Per celebrar la quarantena edició de Vampiresados ens submergim en un viatge freak per Lleó, USA, Liverpool, Vallekas, França, Argentina, Kubrick, Leone i Groucho Marx, per carreteres de disco music, easy listening, hardcore, beat, pop i psicodèlia. Ens acompanyeu a la nostra claveguera musical preferida?

Un programa més de bogeria sònica, des de les profunditats televisives ibèriques, fins al cinema subdesarrolista, passant per la sèrie B dels Sonic Youth homenatjant Madonna i versionant Palmer, o fragments de clàssica impagables. I sense oblidar als grandíssims Fromheadtotoe o Triángulo de Amor Bizarro, i fragments d'Amarcord, Pop ràpid i el tràiler de Funny Games. Grrrrrrrrrrrrrgrrr

Doncs sí, algú ha posat alguna cosa dins dels nostres somnis, potser després de dipositar fins i tot alguna substància il·legal a les begudes que consumim. Per això ens ha sortit un programa així críptic, dislèxic i fins i tot un punt estràbic. Però bé, pitjors presidents ha tingut el govern espanyol, o sigui que ja podem estar prou contents. Hey ho let's go.

I tots a dins l'infern, oom oom ombola, i tots dins l'infern, oom oom ombola, busquem el nostre amooooooor, busquem el nostre amoooooooor. Doncs això, fressa i melodia en percentatges similars només per a oïdes desacomplexades.

Vampiresados està completant el seu procés de reconversió en un replantejament radiofònic del televisiu Els Homes Durs no Ballen, sense deixar de banda la bogeria associada des del primer programa les emissions. Avui ens ajuden a fer-ho en Woody Allen, els germans Coen, i el de sempre, el pitjor dj del planeta terra. A veure si us agrada...

Melodia i caos. No és la fòrmula de la coca-cola però de moment ha servit per arribar als trenta-cinc episodis d'un programa que avui es disfressa de paradís sud-americà, de suburbi de ciutat dormitori del mitjà oest o de pub anglès dels setanta. Tot plegat per fer-vos una estona de companyia en aquestes nostres vides tan musicalment decrèpites i decadents.

Amb la darrera calorada de l'estiu i els primers fred de peus de la tardor hem enfollit de nou per generar un programa al límit del freakisme i la bogeria. Ens seguiu?

Amb la darrera calorada de l'estiu i els primers fred de peus de la tardor hem enfollit de nou per generar un programa al límit del freakisme i la bogeria. Ens seguiu?