El Magazín de La Veu

Els Pressupostos Participatius 2026-2027 de Sant Joan de les Abadesses han entrat en la fase final de votació. De les 70 propostes presentades inicialment, 10 han arribat a la fase decisiva i una d'elles serà l'escollida per invertir-hi els 50.000 euros disponibles.

N'hem parlat amb Gerard Quiñones, de Neópolis, que ha explicat el funcionament de les votacions, però també ha reflexionat sobre el valor que tenen aquests processos per al municipi.

Quiñones defensa que la mobilització d'entitats, col·lectius i veïns per aconseguir suport per a les seves propostes és un element positiu. Més enllà de decidir una inversió, considera que aquests processos generen debat, implicació ciutadana i interès per les necessitats del poble.

Una de les particularitats d'aquesta edició és que només hi haurà una proposta guanyadora, ja que totes les finalistes esgotarien el pressupost disponible. Tot i això, cada persona pot votar fins a tres projectes.

L'entrevistat també destaca que els resultats permetran conèixer les prioritats de la ciutadania, fins i tot entre les propostes que no resultin guanyadores. Aquesta informació pot orientar futures actuacions municipals.

Es pot votar fins al 2 de novembre, tant en línia com presencialment. Hi poden participar les persones empadronades a Sant Joan que hagin complert 16 anys abans de l'1 d'octubre de 2026.

La salut no depèn només de la genètica o dels nostres hàbits, sinó també del lloc on vivim, de les condicions de l'habitatge, de la situació econòmica o de les oportunitats que tenim. Aquesta és la premissa del Girostudi, una recerca pionera que durant deu anys estudiarà la salut de 4.000 persones de 18 municipis gironins, entre els quals hi ha Sant Joan de les Abadesses.

N'hem parlat amb Pau Batlle, coordinador de l'Observatori de Dipsalut, que ens ha explicat els objectius d'aquest projecte i com es desenvoluparà al nostre municipi.

L'estudi permetrà obtenir dades pròpies sobre qüestions com la salut mental dels joves, l'alimentació, les dificultats per pagar la calefacció o les desigualtats socials. Una informació que, segons Batlle, ha de servir per orientar les polítiques públiques i prendre decisions que millorin la qualitat de vida de la ciutadania.

A Sant Joan es preveu seleccionar aleatòriament unes 200 persones d'entre 16 i 79 anys. La participació serà voluntària i consistirà en una primera entrevista presencial, amb recollida de mostres biològiques, i qüestionaris periòdics d'uns 25 minuts cada tres mesos. Batlle insisteix que les dades es tractaran de manera confidencial i que ningú no està obligat a mantenir la participació durant els deu anys.

El coordinador també destaca la importància de desenvolupar una recerca d'aquestes dimensions des de Girona i amb la implicació de la ciutadania: l'objectiu no és només estudiar la població, sinó també escoltar-la.

El pròxim dijous 22 d'octubre, a les 19 h, la sala de plens de l'Ajuntament acollirà una xerrada informativa oberta a tothom. Les primeres entrevistes començaran l'11 de novembre

Aquest dissabte 17 d'octubre, Sant Joan de les Abadesses acollirà la IV Trobada Comarcal de Colles Geganteres del Ripollès, una cita que vol anar més enllà de les tradicionals plantades i cercaviles. N'hem parlat amb Sergi Colomer, cap de colla dels geganters de Sant Joan, que ens ha explicat l'aposta per un format més festiu, amb activitats durant tota la jornada i fins a la nit.

La trobada començarà amb una exposició de gegants de la comarca al pavelló, que també vol donar visibilitat a figures de municipis que actualment no disposen de colla. A la tarda, la plaça Barcelona concentrarà bona part de les activitats, amb una petita fira de cultura popular, la plantada i una cercavila que passarà pel Pont Vell, un dels moments que els organitzadors esperen amb més il·lusió. La jornada continuarà amb música, gastronomia, una cercavila nocturna acompanyada per una xaranga i una sessió de DJ.

Colomer explica que l'objectiu és canviar la percepció de les trobades geganteres, engrescar els joves i demostrar que són una activitat per a totes les edats. També reivindica la necessitat de sumar nous participants a les colles.

Cada dijous, l'alumnat de l'Institut Escola Mestre Andreu ve a la ràdio per parlar de les seves coses.

Avui hem rebut a membres del Consistori Juvenil, que han fet balanç del seu any de mandat.

L'Oncotrail ha celebrat la seva tretzena edició amb prop de 400 equips participants i una recaptació que s'acosta al mig milió d'euros. Tot i que enguany la prova es va aturar per primera vegada a causa del mal temps, la iniciativa ha tornat a demostrar la seva força solidària.

Hem parlat amb Lluís Comet, impulsor i director de l'Oncotrail, que ens ha explicat com va néixer aquesta cursa de 100 quilòmetres. La idea li va sorgir mentre rebia tractament de quimioteràpia, després d'haver acompanyat la seva filla Anna Comet en una cursa solidària. A partir de la seva experiència com a pacient, va decidir impulsar una iniciativa que permetés millorar les condicions dels malalts de càncer.

Comet recorda com els primers diners recaptats van servir per substituir les incòmodes butaques de quimioteràpia dels hospitals gironins. Després arribarien els sofàs llit per als acompanyants, altres millores als centres sanitaris i el finançament de projectes de recerca.

La cursa, que va començar amb només 45 equips, s'ha convertit en un esdeveniment que mobilitza centenars de participants i més de 600 voluntaris. Comet també comparteix algunes de les històries més emotives que ha viscut i explica com es prepara el relleu al capdavant de l'organització.

També hem recollit els testimonis de quatre equips vinculats a Sant Joan de les Abadesses: l'Evo team, La Barra Jove, Pirinat i Canya Aquí. Helena Solà, Juan Carlos Bolaños, Enric Camprubí i Laura Ramoneda ens expliquen les seves motivacions, les activitats que organitzen per recaptar diners i com van viure una edició marcada per la suspensió de la cursa.

L’Arnau i l’Amaia, de 5è, i l’Anna i l’Alan, de 6è de l’Institut Escola Mestre Andreu, ens han visitat per explicar la jornada d’envelliment actiu que van compartir amb la gent gran de la Fundació.

Van fer plegats el recorregut fins a la plaça de Sant Lluís Potosí, alguns alumnes acompanyant persones amb cadira de rodes.

Un cop allà, van participar en exercicis i estiraments adaptats, abans de tornar a la residència.

“Se’ls veien molt contents.”

El Ripollès tornarà a concentrar una part molt important dels tractaments que es faran aquest any a Catalunya contra aquesta plaga.

En parlem amb Jorge Heras Dolader, cap de la Secció de Sanitat Forestal i Adaptació al Medi, que explica per què cal repetir els tractaments, com s'actua quan les erugues encara són petites i quin paper hi està tenint el canvi climàtic.

«No es vol erradicar la plaga perquè no es pot i, a més, no és l'objectiu, sinó ajudar al control natural.»

Ja de tornada, Gerard Fosses fa un balanç molt positiu de la seva primera experiència al Festival de Sant Sebastià. En destaca sobretot l'organització, la comoditat per moure's entre projeccions i rodes de premsa i la forta cultura cinematogràfica de la ciutat. També explica que va poder acostar-se a altres seccions, com Culinary Zinema i Horizontes Latinos, i recorda el pas de Brad Pitt, a qui va veure a la roda de premsa de Heart of the Beast.

El repàs se centra després en el palmarès. Tender Loving Care, de Mike Leigh, va guanyar la Concha d'Or i el premi al millor guió; Kate O'Flynn va compartir la Concha de Plata a la millor interpretació protagonista amb Asta Kamma August, de Markens grøde / Growth of the Soil, film que també va donar a Oskar Dahlsbakken el premi a la millor fotografia.

Fosses reivindica el caràcter humanista de la guanyadora, centrada en les cures i en les persones que assumeixen allò on els sistemes públics no sempre arriben. També destaca la dimensió èpica i emocional de Growth of the Soil. Finalment, celebra el Premi del Públic de la secció Perlak per a La bola negra, un nou reconeixement per a una pel·lícula que ja havia ocupat bona part de les seves cròniques durant el festival.

En una nova connexió des de Sant Sebastià, Gerard Fosses centra bona part de la secció en La bola negra, de Javier Calvo i Javier Ambrossi, una pel·lícula inspirada en una obra inacabada de Federico García Lorca que connecta tres històries marcades per la sexualitat, el desig, el dolor i l'herència. Fosses en destaca l'ambició formal, la dimensió de la producció i la manera d'abordar l'homosexualitat i la repressió en diferents moments de la història d'Espanya.

La connexió també coincideix amb la visita de Brad Pitt, que presentava fora de concurs Heart of the Beast (En el corazón de la bestia), de David Ayer. Fosses és molt menys entusiasta amb la pel·lícula, una història de supervivència a Alaska protagonitzada per un exmilitar i el seu gos.

En canvi, torna a ser molt positiu amb The Debut, tercera pel·lícula dirigida per Jesse Eisenberg, especialment per la interpretació de Julianne Moore com una dona que troba una nova vida quan entra en una companyia de teatre amateur.

Ja des de Sant Sebastià, Gerard Fosses comparteix impressions de la Secció Oficial amb dos companys de festival. La pel·lícula inaugural, Geister / Ghost Song, de Fatih Akin, no els convenç, però la valoració canvia radicalment amb Muyou no hito / In My Father's Room, òpera prima de Maha Harada, que destaquen per la delicadesa amb què tracta el dol, la bellesa i els petits gestos quotidians.

Una de les grans descobertes és Tender Loving Care, de Mike Leigh, que Fosses defineix com un cinema profundament humanista i optimista, centrat en les cures i els serveis socials. També repassen Glaxo, de Benjamín Naishtat, i tres produccions espanyoles: Ruega por nosotras, de Daniel Monzón, que genera més dubtes; 5 minutos más, de Javier Ruiz Caldera i amb guió de Berto Romero, que entusiasma per la barreja de comèdia, ciència-ficció i foscor; i El mal padre, de Roberto Bueso, que rep una valoració molt més negativa.