El Magazín de La Veu

El monogràfic de la Festa Major d’enguany està dedicat als 25 anys de Jovent Actiu Santjoaní (JAS). La publicació reconstrueix la trajectòria de l’entitat a partir dels records i les aportacions de persones de les diferents generacions que n’han format part.

Abans que el monogràfic arribi a les bústies, n’hem parlat amb Martina Folcrà, coordinadora i autora del text. Folcrà explica que assumir l’encàrrec ha estat «un honor i un gran repte», perquè resumir un quart de segle d’activitat en unes quantes pàgines no ha estat fàcil

Entre 1948 i 1956, els germans Narcís i Pere Coma van impulsar una fàbrica de cervesa a l’entorn de l’actual Bar Peret, a la plaça de l’Estació. Hi van elaborar dues marques: Iron Beer i Pirinaica.

N’hem parlat amb l’historiador i periodista Albert Vilà Massó, autor d’un reportatge a la Revista de Girona que reconstrueix aquesta aventura a partir de documents oficials, registres, testimonis familiars i objectes conservats.

La quarta edició del festival ha exhaurit les entrades de les tres activitats programades: dues al Casino de Campdevànol i la cloenda al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses, que va reunir 107 persones.

N’hem fet balanç amb Carla Escarrà, de la llibreria cooperativa La Lluerna, una de les organitzadores del festival:

«És una mena de mentida infundada. La poesia interessa a públics diferents.»

El santjoaní Eudald Jordà explica a La Veu com va viure a Sòria el seu primer eclipsi total de Sol, una experiència que feia molts anys que esperava. Ho va fer al costat de Sara Santacana, amb qui havia coincidit l’any 2010 al concurs Misión Eclipse de La Vanguardia, i d’un grup de científics grecs de la NASA desplaçats a la zona per estudiar el fenomen.

Durant l’entrevista, Jordà descriu el moment de la totalitat com l’aparició d’«un astre negre envoltat de llum» i explica per què un eclipsi parcial, encara que arribi al 99,9%, no és comparable amb l’ocultació completa del Sol. Al llarg del minut i 42 segons de totalitat també van observar un punt vermell que els presents van identificar com una erupció solar visible a ull nu.

La conversa permet conèixer la passió de Jordà per l’astronomia, nascuda de créixer en un entorn rural amb poca contaminació lumínica, i els efectes que alguns punts de llum tenen sobre l’observació del cel a Sant Joan. Després d’aquesta primera experiència, ja prepara el pròxim eclipsi total, que voldria veure des del Marroc el 2 d’agost de 2027.

La proposta del Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya, el PLATER, preveu una zona prioritària per instal·lar plaques fotovoltaiques a les planes del Reixac, a Sant Joan de les Abadesses.

N’hem parlat amb Ferran Miquel, responsable d’una activitat de turisme rural que funciona des de fa trenta anys en una masia amb més de set segles d’història. Miquel explica que el camp fotovoltaic quedaria a tocar de l’establiment i afectaria directament el paisatge, que considera una part essencial del servei que ofereixen: «Els camps de davant de casa són el nostre producte: és el paisatge».

Miquel defensa la transició energètica i recorda que fa anys que formen part de la cooperativa Som Energia, però qüestiona la manera com s’han escollit els terrenys. Segons explica, la plana prevista rep menys hores de sol perquè es troba enfonsada dins la vall, però és pròxima a una infraestructura elèctrica que facilitaria evacuar l’energia.

També alerta que substituir els prats productius per grans instal·lacions pot perjudicar el turisme rural, la ramaderia i l’agricultura: «Qui realment preserva el territori és la ramaderia».

Durant la reunió convocada per l’Ajuntament amb les persones propietàries afectades, afirma que ningú no es va expressar a favor de la proposta. Miquel considera que les necessitats energètiques del municipi es podrien cobrir mitjançant instal·lacions municipals, iniciatives privades en teulades, cooperatives locals i altres espais que no afectessin els camps agraris ni les activitats existents.

«No estem en contra de les noves energies, però pensades d’una altra manera», resumeix. Per a Miquel, el debat no és només energètic: «Només hem de rumiar una mica quin territori volem».

Sant Joan de les Abadesses ha estat inclòs en la nova ampliació de municipis declarats com a zones de mercat residencial tensionat. N’hem parlat amb l’alcalde, Ramon Roqué, que admet que la decisió presenta avantatges i inconvenients.

Roqué considera que la declaració confirma un problema que l’Ajuntament ja havia detectat: la falta d’habitatges disponibles i l’augment accelerat dels preus. Segons explica, els nous lloguers han arribat a imports difícils d’assumir per a moltes persones que viuen i treballen al municipi. Al mateix temps, tem que la limitació dels preus redueixi l’interès dels propietaris i petits inversors per posar més pisos al mercat.

Els estudis municipals havien localitzat més de dos-cents habitatges sense ús, aproximadament un terç dels quals podrien estar en condicions de ser ocupats. L’alcalde assenyala, però, que ja era difícil mobilitzar-los abans de la declaració i que els nous topalls podrien reduir encara més els incentius.

Per augmentar l’oferta, l’Ajuntament treballa en la rehabilitació de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, on es preveu crear nou habitatges, i confia també en diversos projectes privats. Roqué espera que aquestes actuacions permetin estabilitzar el mercat durant els pròxims anys i facilitar que la població pugui continuar vivint al municipi.

Durant l’entrevista, l’alcalde també ha parlat de la compra de l’edifici de les Vedrunes, que qualifica d’estratègica. L’immoble ha de permetre ampliar la biblioteca i desenvolupar nous serveis culturals i sociocomunitaris. L’Ajuntament abona ara un primer pagament de 100.000 euros i preveu completar la compra l’any vinent.

Els dimarts 11 i 18 d’agost, el Consorci de Benestar Social del Ripollès portarà a la piscina de Sant Joan dues activitats comunitàries:

La sopa de pedres, un espectacle de titelles sobre cooperació, empatia i solidaritat.

Escape Identity, una dinàmica participativa en què cada persona assumeix una nova identitat i descobreix com les circumstàncies socials condicionen les oportunitats en l’educació, la feina o l’habitatge.

N’hem parlat amb les tècniques del Consorci Berta Valenciano i Anna Biel.

«Quan ho vius és quan et remouen coses i nosaltres juguem amb el remoure, des de dins.»

Una manera lúdica de treballar la diversitat, qüestionar estereotips i arribar a persones que potser no participarien en una activitat convencional.

Hem parlat amb l'Anna Bosch, que presenta Tico, el seu projecte musical més personal, amb el nou single Baby, tengo miedo.

La cançó, d’aires de bossa nova, és el primer avançament de Susurros del corazón, un EP ja acabat, en què cada tema explora un estil diferent: “L’únic que tenen en comú totes les cançons és la meva veu”.

Bosch combina la música amb una feina convencional, i forma part de l’escena emergent i underground de Barcelona. La seva proposta també incorpora el cinema, la pintura, la moda i la creació audiovisual: “Per mi la música és el súmmum de l’art”.

Al setembre publicarà Buscándote en la City, una peça influïda pel dream pop i el trip-hop, acompanyada d’un videoclip amb referències al cinema de David Lynch. A l’agost també presentarà una nova col·laboració electrònica i hiperpop.

L'Ensemble In illo Tempore, sota la direcció de Jordi Sánchez-Caroz, tornarà a Sant Joan de les Abadesses el 15 d'agost amb un concert dedicat íntegrament a la festivitat de la Mare de Déu d'Agost. El programa reunirà obres de compositors barrocs com Vivaldi o Carl Philipp Emanuel Bach, però també peces menys conegudes vinculades a la tradició mariana.

Durant l'entrevista, Sánchez explica que el repertori girarà al voltant de diferents interpretacions del Magnificat i d'altres composicions dedicades a la Mare de Déu. També reivindica la gran quantitat de música antiga que encara resta pendent de ser editada i interpretada, ja que molts manuscrits continuen conservats en arxius sense haver estat transcrits a partitures modernes.

El claustre del monestir de Sant Joan de les Abadesses ha estat l'escenari d'un projecte molt especial impulsat per Edgar Vocal Coach, una escola de teatre musical fundada pels artistes Anna Lagares i Edgar Martínez.

En una entrevista a La Veu de Sant Joan, Anna Lagares explica que l'objectiu de l'escola és formar artistes complets, combinant el cant, la interpretació i la dansa. Per això, els alumnes no només preparen números musicals a l'aula, sinó que també els converteixen en produccions audiovisuals.

El videoclip enregistrat a Sant Joan correspon a "What Is This Feeling", un dels números més coneguts del musical Wicked. Totes les veus que s'hi escolten són les dels mateixos alumnes, que han pogut viure una experiència molt similar a la d'una producció professional.

Lagares també parla de la dificultat de compaginar la carrera artística amb la docència. Després d'anys participant en grans musicals, assegura que compartir aquesta experiència amb les noves generacions és una part essencial de la seva feina: "Pensem que estem en un molt bon moment per poder transmetre tots aquests coneixements."