El Magazín de La Veu

Abans de viatjar a Sant Sebastià, el crític cinematogràfic Gerard Fosses fa una prèvia de la 74a edició del festival i posa el focus en alguns dels títols que considera que cal seguir. Entre les propostes internacionals destaca Soudain / All of a Sudden, de Ryusuke Hamaguchi, ambientada en una residència de gent gran; Minotaur, el retorn d’Andrey Zvyagintsev; i Wild Horse Nine, de Martin McDonagh, amb Sam Rockwell, Steve Buscemi i John Malkovich.

En el cinema estatal, Fosses assenyala especialment La bola negra, de Javier Calvo i Javier Ambrossi, 5 minutos más, de Javier Ruiz Caldera, i Sants, de Mikel Gurrea. També repassa algunes de les grans presències del certamen: Brad Pitt hi presentava Heart of the Beast, mentre que Naomi Watts i Werner Herzog rebien els Premis Donostia; Herzog hi presentava Bucking Fastard.

La necessitat de recuperar la memòria de la Guerra Civil, els silencis que han passat de generació en generació i les històries humanes que hi ha darrere del conflicte centren la conversa amb el periodista, escriptor i guionista Eloi Vila, que aquest dissabte serà al Teatre Centre de Sant Joan de les Abadesses amb De bales i cigrons corcats.

Vila explica que la por, la repressió i els 40 anys de dictadura van fer que moltes famílies no parlessin del que havien viscut. Ara, assegura, són sobretot les generacions dels nets les que miren enrere per intentar saber què va passar i entendre també per què les seves famílies són com són.

«És urgent, és urgent i necessari», afirma. Una urgència que també relaciona amb les generacions més joves: «D'aquí a la banalització del franquisme hi ha un pas és una línia molt fina».

A través de projectes com Cartes des del front, Trinxeres o Quanta Guerra!, Vila ha anat recuperant històries personals vinculades al conflicte. Una feina que reivindica des del periodisme i no des del paper d’historiador: «Nosaltres som uns transmissors d'aquestes històries».

Aquestes experiències són també la base de l’espectacle que porta a Sant Joan, un format proper i íntim en què explica diverses històries acompanyat de música. Després d’una primera prova amb familiars i amics, Sant Joan serà el primer lloc on el projecte es posarà en marxa davant del públic: «Aquí a Sant Joan engeguem».

A l’entrevista, Vila també revela una vinculació personal amb el municipi: el seu pare, de Camprodon, va jugar fa més de sis dècades amb l’Abadessenc.

Recupera l’entrevista sencera amb Eloi Vila.

L’òpera no és només per a entesos ni per a una minoria. Aquest és un dels missatges que defensa Jordi Pujal, divulgador musical i expert en arts escèniques, amb qui hem parlat abans de la xerrada que oferirà dissabte a Sant Joan de les Abadesses sobre I Capuleti e i Montecchi, de Vincenzo Bellini.

Pujal reivindica la necessitat d’apropar l’òpera a tothom i de deixar enrere alguns dels prejudicis que encara l’acompanyen: «L’òpera, un espectacle burgesc; l’òpera, només per privilegiats; l’òpera, un elitisme que realment no el té». Per això defensa una divulgació planera, capaç de fer entenedors els conceptes musicals sense aixecar més barreres: «S’ha de lluitar per treure aquest elitisme a l’òpera».

Durant l’entrevista també repassa la seva relació personal amb la música. Explica que a casa va créixer entre l’afició per la música simfònica de la família materna i la passió per la sarsuela de la família paterna, i que ben aviat el va fascinar especialment la veu: «La veu humana probablement és l’instrument més vell, més bonic». Amb els anys va començar a freqüentar les funcions del Liceu i va anar adquirint els seus coneixements de manera autodidacta.

Després de gairebé trenta anys treballant a Unilever, el 2015 va fer un canvi de rumb i es va incorporar al Departament de Comunicació del Gran Teatre del Liceu, on va treballar en àmbits com els programes de mà i l’arxiu. Posteriorment va iniciar una nova etapa centrada en la divulgació de l’òpera i les arts escèniques. La seva trajectòria com a divulgador i la seva vinculació amb el Liceu també apareixen recollides en diverses entitats culturals.

N’hem parlat amb el periodista Francesc Triola, que aquest divendres oferirà al Casal Jaume Nunó la conferència "La tossuda vigència d’un mitjà invisible. La ràdio, 1930-2026".

Amb més de 40 anys de trajectòria professional vinculada a la ràdio, Triola ha recordat com ha canviat el mitjà, des de les bobines, les cintes i els discos fins a la ràdio digital actual. Però defensa que hi ha una cosa que no ha canviat: «La conversa, el parlar de tu a tu a les persones, és molt important. I això no desapareixerà mai.»

Un mitjà que moltes vegades s’ha donat per mort davant l’arribada de noves tecnologies, però que, segons Triola, «es va reinventant una i altra vegada i continua la seva vigència».

La conversa també ha posat el focus en el paper de la ràdio en moments d’emergència, quan poden fallar l’electricitat, Internet o la cobertura mòbil. Per Triola, en aquestes situacions la ràdio continua tenint una funció de servei i proximitat, però també una altra de fonamental: «La ràdio et dona una cosa molt important, que és companyia.»

A l’entrevista també recordem com es feia ràdio dècades enrere, algunes de les experiències viscudes per Triola davant dels micròfons i aquella capacitat de treballar amb el so que defineix així: «El so, al cap i a la fi, és com un fotògraf que intenta fer fotografies sonores d’allò que l’envolta.»

Escolta l’entrevista completa amb Francesc Triola.

La Taula de Salut Mental del Ripollès celebra enguany el Dia Mundial de la Salut Mental a Sant Joan de les Abadesses amb “Teixir vincles, converses de safreig”, una proposta oberta a tota la població que tindrà com a escenari els safareigs de la Font d’en Roca.

N’hem parlat amb Neus Bosch, tècnica de l’Oficina Jove del Ripollès, que explica que l’espai s’ha escollit pel seu simbolisme: antigament els safareigs eren espais socials, de conversa i de creació de vincles. Uns vincles que, segons Bosch, són també elements protectors per a la salut mental.

Durant el matí hi haurà diverses activitats simultànies: una caminada curta per l’entorn centrada en el benestar emocional i la connexió amb els sentits, un taller de sabons i feltre i una experiència immersiva sobre la solitud no desitjada. La jornada acabarà amb la lectura del manifest. L’activitat és oberta a tothom i no necessita inscripció prèvia.

“Són espais on estàs en contacte amb altres persones, on pots parlar, on pots compartir inquietuds, on pots crear xarxa.”

Moltes de les persones que cuiden la nostra gent gran i les persones dependents són dones migrades que han començat a treballar sense formació específica i, sovint, en condicions precàries.

En parlem amb Anna Güell Joanola, coordinadora de formació de Grup MIFAS, arran del curs que es fa a Ripoll per donar eines a les treballadores de la llar i les cures i iniciar un itinerari de professionalització.

La formació inclou tècniques d'atenció a la persona, català, recerca de feina, recursos del territori i drets laborals. Però també vol crear xarxa i espais de suport mutu.

Güell posa sobre la taula un problema de fons: les condicions del sector són tan precàries que moltes professionals formades acaben buscant feina en altres àmbits.

«Les condicions del sector de l'atenció a la dependència són molt de mínims. Molt de mínims.»

Hem parlat amb Emma Pilone, de Mas Coll Art, que aquest dissabte participarà en una activitat del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser per acostar al públic tot el procés d’elaboració d’un formatge d’ovella.

Pilone té actualment un ramat d’unes 25 ovelles de raça latxa, que pasturen durant tot l’any, i s’encarrega personalment de la munyida, el pasturatge, el manteniment de la finca i l’elaboració dels productes. Una manera de treballar a petita escala que obliga, explica, a trobar l’equilibri entre els animals, el territori disponible i la feina que pot assumir.

Durant el taller, els participants podran veure —i fins i tot provar— la munyida manual i, després, entrar a l’obrador per seguir com la llet es transforma en formatge fresc.

L’Emma també ens ha explicat com va arribar al Ripollès després d’estudiar Arquitectura, com va aprendre l’ofici des de zero i com ha anat desenvolupant productes com els iogurts, la panna cotta, els formatges cremosos i, quan té excedent de llet, els curats.

Tot i formar part inevitablement de la vida, la mort continua sent un tema del qual sovint no parlem. N’hem conversat amb Alba Calvo, coincidint amb l’inici a Sant Joan del cicle «Parlem de Mort», tres tallers per abordar el final de vida i els dols des del joc, les dinàmiques participatives, les vivències i la creació col·lectiva.

Calvo explica que els silencis al voltant de la mort poden fer més difícil afrontar una pèrdua i deixar qüestions pendents quan mor una persona propera.

«El que no es parla cada vegada va creant més tabú i més dificultat i més silenci.»

Les sessions es faran els divendres 2, 16 i 23 d’octubre, de 17 a 19.30 h, a l’antic escorxador. L’activitat és gratuïta i cal inscripció.

El dijous 1 d’octubre, de 18 a 20 h, a la Sala de Plens, tindrà lloc la trobada participativa «Connectem oportunitats d’habitatge a Sant Joan de les Abadesses».

N’hem parlat amb Marc Vallverdú, de la Fundació Europace, que dinamitzarà una sessió pensada per posar en contacte propietaris, llogaters, administradors de finques, constructors, immobiliàries, agents rehabilitadors, cooperatives i entitats.

L’estudi previ va identificar 248 habitatges buits al municipi, 77 dels quals a la Vila Vella i 60 a la Colònia Llaudet.

«La idea és, doncs, encaixar que per una banda alguns perfils puguin oferir aspectes complementaris al que altres perfils puguin necessitar.»

La voluntat és que la trobada serveixi per generar contactes, acords i col·laboracions que permetin desencallar actuacions concretes per mobilitzar habitatges buits i fomentar-ne la rehabilitació.

L’escriptor i editor Oriol Molas agafa aquest curs el relleu del taller d’escriptura creativa de Sant Joan de les Abadesses.

Molas coneix bé l’activitat: l’any passat hi va participar com a alumne amb La Pau i assegura que aquella experiència el va portar a reformular la seva manera d’impartir escriptura creativa.

El nou taller combinarà teoria i pràctica, amb eines per crear personatges, construir diàlegs, treballar els ambients, afrontar bloquejos i avançar en una història.

«En un curs no s’ensenya a escriure, només faltaria. Senzillament es tracta de donar les pautes i d’acompanyar.»

I no cal experiència prèvia: el curs està pensat tant per a qui vol començar com per a persones que ja escriuen habitualment.

29 de setembre

18 h

Casal Jaume Nunó

➡️ Sessió gratuïta de portes obertes.

El primer grup ja està complet, però si hi ha prou interès es podria crear un nou grup.