Com és documentar un gran incendi des de dins de la zona calenta? En parlem amb el santjoaní Eduard Miguel, periodista i realitzador audiovisual de Goita! Audiovisuals, que des del 2020 també treballa amb l’Equip d'Enregistrament d’Imatges dels Bombers de la Generalitat.

Enregistren incendis, accidents i rescats per informar els mitjans, donar suport als centres de comandament, analitzar els operatius i ajudar la població a entendre decisions com els confinaments.

El Tut de Fustanyà, a Queralbs, conserva l’ocupació prehistòrica més antiga documentada fins ara pel projecte Arrels prehistòriques a la vall del Freser. Les restes se situen entre fa 42.000 i 39.000 anys, en el període en què desapareixen els neandertals i arriben els primers Homo sapiens a Europa.

En parlem amb l’arqueòleg Carlos Tornero, director de la campanya. Encara no se sap quina espècie va ocupar la cova, però l’estudi de les eines i l’ADN conservat als sediments podrien ajudar a descobrir-ho.

La cova també conserva restes d’os de les cavernes, hiena i lleopard de muntanya, animals que durant el Plistocè vivien al Pirineu.

El músic i periodista palamosí Carlos Ribas Soler "Litus" actuarà avui, divendres 10 de juliol, a les 21.30 h, dins del cicle L’Estiu és Viu. Beatles, Queen, Oasis, U2, The Police, Radiohead, Nirvana, Pearl Jam… i cap repertori tancat.

«No sé ni amb quina cançó començaré ni amb quina acabaré», explica Litus, que adapta cada actuació al públic i a l’ambient que troba. L’objectiu és que cada concert tingui alguna cosa diferent.

La santjoanina explica que tot plegat va arribar gairebé per sorpresa, després de participar en un pòdcast especialitzat en el món de la vela. Ara és Technical Manager d’una nova branca vinculada al grup North Technology Group, després d’haver fet un doctorat sobre com aplicar sistemes de vela als vaixells comercials per reduir consum i emissions.

A l’entrevista, Reche parla del DynaRig, una tecnologia que adapta les veles quadres clàssiques al segle XXI, amb sistemes automatitzats i pensats per als grans vaixells.

I tot això, des de Sant Joan de les Abadesses: “Poder fer el que t’apassiona des de casa, que és el lloc realment on vull estar, és un luxe”.

El malagueny Manu Luque havia arribat a viure a Sant Joan de les Abadesses feia poc i acabava de començar una nova etapa laboral com a fuster. Cinc setmanes després de començar nova feina, una esllavissada a Ribamala li va caure damunt del cotxe mentre anava cap a Ripoll.

Una roca de gairebé 500 quilos li va colpejar el cap i li va aixafar el braç. Quatre mesos després, continua en rehabilitació i encara no ha pogut tornar a treballar. També parla de les seqüeles psicològiques de l’accident i de la sensació de perill que li genera tornar a passar per aquest tram.

El Festival del Comte Arnau arrenca amb un espectacle que retorna la llegenda al claustre del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Joan Crosas i Manel Camp recuperen i amplien el muntatge que ja havien creat l’any 2007 per encàrrec de l’Ajuntament. Aquella primera proposta, de mitja hora, s’ha convertit ara en un espectacle més gran, amb música, poemes i la força d’un cor d’homes que dona veu a la terra.

A partir de textos de Verdaguer, Maragall i Josep Maria de Sagarra, el muntatge ressegueix la figura del Comte Arnau, entre el mite, la culpa, la seducció i la redempció. Crosas destaca especialment el paper del cor, que actua com un contrapunt constant al personatge: “El cor… són les veus de la Terra”.

L’actor i cantant reconeix que portar aquest espectacle al claustre del Monestir té una càrrega especial: “Ens fa una mica de respecte, estar allà al claustre i poder dir aquestes paraules”. I ho resumeix amb una idea clara: “És màgic”.

La Biblioteca Josep Picola ofereix tallers infantils cada dimecres de juliol a la tarda, de dos quarts de sis a dos quarts de set. N’hem parlat amb la seva responsable, Anna Belén Avilés, que explica que la proposta vol ser “una invitació a venir a la biblioteca en família” i, alhora, aprofitar l’espai com a refugi climàtic durant els dies de calor.

La Unió Excursionista de Sant Joan recupera aquest dissabte el Vol d’Àguiles, una cursa popular i divertida amb proves repartides per diferents punts de la vila. En parlem amb el seu president, Gil Jordà, que destaca les ganes que hi havia de tornar a fer una activitat que havia deixat molt bon record.

La prova ja frega el centenar d’inscrits, però encara permetrà apuntar-se el mateix dissabte, de 8 a 9 del matí, al passeig. El circuit tindrà al voltant de 25 o 30 proves, amb sortides per grups cada cinc minuts per evitar acumulacions. Es pot fer amb amics o família, però la puntuació serà individual.

A partir dels testaments conservats a l’arxiu del monestir, Bartrina explica que la pobresa medieval era molt diversa i que podia incloure malalts, orfes, vídues o persones que, en un moment concret, no podien subsistir. També mostra com aquestes institucions no només servien per ajudar, sinó que formaven part de l’organització social, religiosa i política de la vila.

Una de les particularitats de Sant Joan és la convivència de dues almoines: una vinculada al monestir i una altra creada per la Universitat de la Vila, que seria una mena d’ajuntament medieval. Aquesta almoina general, a més d’atendre pobres, també actuava com una entitat financera.

“Els pobres eren una massa molt heterogènia”, explica Bartrina, que també defensa que la història medieval no és tan llunyana com sovint sembla: “A l’època medieval és quan neixen els hospitals, que avui no ens podem imaginar una vida sense hospitals.”

El 4 de juliol farà 50 anys de la reconstrucció del pont Vell de Sant Joan de les Abadesses, destruït el febrer de 1939 durant la retirada republicana. En parlem amb Joan Ferrer, arxiver del monestir i director de l’Arxiu Històric de Girona, per resseguir la història d’un dels grans símbols patrimonials de la vila: els seus orígens medievals, la voladura durant la Guerra Civil, les dècades en ruïnes i la reconstrucció inaugurada el 1976. També descobrim alguns detalls poc coneguts, com els indicis d’un altre pont medieval, el pas provisional amb una palanca o el fragment de paviment antic que encara es conserva integrat al pont actual.