El Magazín de La Veu

Aquests dies està circulant una enquesta sobre la convivència a Sant Joan impulsada pel Consorci de Benestar Social del Ripollès. El qüestionari forma part de “Teixim Vincles de Futur”, un projecte que va començar fa mesos a l’Institut Escola Mestre Andreu i que ara amplia la mirada al conjunt del municipi.

N’hem parlat amb Aina Costa, coordinadora de l’àrea de ciutadania del Consorci, que explica que el projecte va sorgir després que l’equip educatiu detectés algunes dinàmiques de segregació, grups diferenciats i l’aparició d’alguns prejudicis entre l’alumnat.

En comptes de plantejar accions puntuals, es va optar per un procés comunitari de quatre anys en què alumnat, professorat i famílies participin en la construcció d’un centre més acollidor i inclusiu.

La visita de Lamine Yamal i Inés García a Nova Belle Can ha donat una notorietat inesperada al centre caní de Sant Joan de les Abadesses. Aprofitant l’interès generat per la fotografia que la parella va compartir a les xarxes, hem parlat amb Pere Boada, responsable del centre juntament amb la Judit, per conèixer com hi van arribar, però també per descobrir una trajectòria de més de 25 anys vinculada a la cria de gossos.

Boada explica que Yamal i García van arribar a Nova Belle Can per recomanació d’una clienta. Buscaven un golden retriever i van seguir el mateix procés que qualsevol altra família: contacte previ, llista de reserva i visita al centre. Finalment, explica, es quedaran dos cadells, un mascle i una femella.

La repercussió de la visita ha servit per donar a conèixer el centre, però també ha reobert el debat sobre la compra i l’adopció d’animals. Boada defensa la diferència entre la cria indiscriminada i una cria selectiva basada en proves genètiques, controls de salut i una selecció prèvia de les famílies.

A partir de l’octubre, la Gemma i la Leo conduiran un nou taller de ganxet al Casal, obert tant a qui no n’ha fet mai com a persones que ja en tenen alguna noció.

Començaran amb peces petites i senzilles, aprendran les tècniques bàsiques i, a partir d’aquí, cadascú podrà avançar al seu ritme.

Perquè teixir no és només fer peces: també pot ser una manera de concentrar-se, desconnectar i compartir una estona amb altres persones.

“Com que fas punts repetitius, això et baixa les revolucions.”

“Teixim molt i desteixim també, i no passa res.”

Parlem amb la Gemma i la Leo sobre el nou taller i sobre tot allò que pot aportar el ganxet.

El Ball dels Pabordes viurà aquest any una Festa Major diferent. La situació de la plaça Major obliga a traslladar les dues representacions al Passeig, una solució acordada amb l’Ajuntament i que els responsables del ball assumeixen tot i tenir clar quin és el seu escenari natural.

N’hem parlat amb Miquel Alvarado, una de les persones que hi ha darrere de l’organització, que explica com s’ha afrontat aquest canvi i com el viuen els balladors.

“Sabem que l’únic lloc que ens agrada és la plaça Major, però no pot ser”, reconeix.

Al Magazín n’hem parlat amb Albert Ramoneda, regidor de Festes, que ens ha explicat com s’ha hagut de replantejar bona part de la logística i traslladar diversos actes al passeig Comte Guifré.

La programació també incorpora ajustos pensats a partir de l’experiència dels darrers anys: la Sant Joanada manté el format de vespreig, canvia la dinàmica de la Diana Florejada i el Ball del Pijama i el pavelló estrenarà la nova climatització durant la Festa Major.

I dimarts, atenció al final de la Bogeria: aquest any no podrà acabar com sempre a la plaça Major, però hi haurà alguna sorpresa.

Ramoneda: «Són uns dies on el poble llueix amb el seu màxim d’esplendor»

Després de 18 anys de restaurant, l’Anna i l’Agus han transformat el projecte en l’Espai Mas Les Feixes, una proposta que manté la gastronomia però l’obre a noves experiències relacionades amb el benestar i el creixement personal.

Constel·lacions familiars, kinesiologia holística, banys de gongs i noves activitats que s’aniran incorporant.

I la cuina? No desapareix. Continuaran fent propostes gastronòmiques en dies especials, activitats, celebracions i experiències concretes, a més d’alguns encàrrecs.

Han estat cinc anys preparant un canvi que també ha tingut una part emocional després de gairebé dues dècades de restaurant.

Els gegants acabaran la cercavila de Festa Major a la plaça Barcelona

Parlem amb Sergi Colomer, cap de la colla gegantera de Sant Joan de les Abadesses, sobre la Festa Major i les pròximes activitats.

La cercavila de dissabte sortirà de la font dels Mexicans i acabarà a la plaça Barcelona, on també es farà el dinar popular. Els tiquets són a l’Oficina de Turisme.

El 17 d’octubre, Sant Joan acollirà la trobada comarcal, amb l'exposició de les figures i una cercavila per donar a conèixer el patrimoni geganter del Ripollès.

La colla també fa una crida als joves perquè s’hi sumin i comparteixin les sortides i activitats.

Com van arribar diverses peces del monestir de Sant Joan al Museu Episcopal de Vic? I per què no van tornar?

El Treball de Fi de Grau d’Alba Granado de Dios analitza l’espoli artístic i la restitució patrimonial a partir de sis casos, entre els quals hi ha el de les peces medievals santjoanines.

El Pal·li de les Bruixes, una creu d’orfebreria i altres peces van sortir de Sant Joan per participar en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. L’èxit que hi van obtenir va contribuir a impulsar el Museu Episcopal de Vic, del qual acabarien formant part.

Granado subratlla que la reivindicació santjoanina no és recent: «La sensació de pèrdua apareix pràcticament des del moment en què les peces deixen Sant Joan».

El Fira Músics torna dijous 10 a la Vila Vella gràcies a un nou grup de persones que ha decidit agafar el relleu dels antics organitzadors i evitar que es perdi una iniciativa que havia tingut una molt bona acollida durant les seves cinc primeres edicions.

N’hem parlat amb José Alguacil, un dels integrants del nou equip organitzador, que defensa la necessitat que la gent s’impliqui en la Festa Major: «És el que hauríem de fer una mica tots, no? Emmerdar-nos una mica en la festa del poble.»

La nova organització ha pogut comptar amb la feina ja feta i l’ajuda dels impulsors de les primeres edicions. Ara, el principal repte és coordinar els set grups participants, les necessitats tècniques i tota la logística de la jornada. Alguacil explica que l’objectiu és «intentar que no es noti que s’ha canviat d’organitzador».

La programació vol arribar a públics diversos, però mantenint sempre el caràcter festiu de la proposta. Entre les actuacions hi haurà Metal Busters i Fetus, que Alguacil considera un grup molt adequat com a cap de cartell perquè fa una música «de taverna, gamberra i divertida». A causa d’un canvi d’última hora, Fetus actuarà a un quart de dues de la matinada.

De les 70 propostes rebudes en aquesta quarta edició, 51 han estat considerades vàlides després de l’anàlisi de viabilitat, 17 s’han descartat i 2 ja estan previstes. N’hem parlat amb Gerard Quiñonés, de Neòpolis, que acompanya el procés i que considera que l’elevat percentatge de propostes vàlides demostra un major coneixement i maduresa de la ciutadania a l’hora de participar.

Ara arriba un moment clau: el taller de priorització. El dijous 24 de setembre, a les 19 h, a la Sala de Plens, les persones que hi participin valoraran les propostes i seleccionaran les 10 o 12 que passaran a la votació final.

I és important: aquesta selecció no la farà l’Ajuntament, sinó la ciutadania a través d’una dinàmica participativa pensada per valorar totes les propostes amb una visió global de municipi.

«La gestió pública, les coses del municipi, s'han de veure amb visió de ciutat, de municipi.»