Ja fa dues dècades que l’alta velocitat va arribar a Catalunya, i ho va fer connectant, primer, les terres de Ponent amb el centre de la península. Què va representar per Lleida? Com va començar el servei i com s’ha ampliat? I com ha beneficiat en la connexió entre les capitals catalanes? Els trens Avant de Barcelona a Lleida, Girona i Figueres han facilitat treballar a d’altres ciutats sense haver d’anar-hi a viure. En parlem amb usuaris i autoritats i abordem els reptes que té l’alta velocitat a partir d’ara.

El ferrocarril també té al darrere moltes anècdotes. Us imagineu un tren pensat per allotjar una llar d’infants? O un viatger que vol baixar-ne en plena marxa perquè li ha tocat la loteria? En aquest capítol, descobrirem algunes de les situacions més curioses o surrealistes que s’han viscut dins del tren. Però també abordarem moments més complicats, com ara com es va viure als trens i a les estacions l’arribada de la pandèmia del coronavirus o l’inici de la guerra a Ucraïna.

Com ha canviat el ferrocarril a Catalunya des dels anys 70 i 80 del segle passat fins ara? Avui al 'Via 1' abordem les transformacions de la segona revolució que va viure el tren al nostre país. Què va suposar la creació de la xarxa de Rodalies? Com va canviar per als usuaris i per als ferroviaris? Com eren els trens i el servei abans? Per donar-hi resposta, parlem amb els que ho han viscut de dalt a baix: treballadors del ferrocarril que estan acabant la seva carrera o que fa poc que s’han retirat.

Què passa a les vies tan bon punt ha marxat l'últim tren? En aquest capítol recorrem les línies de tren durant la nit. Unes hores sense servei de viatgers, però en què passa de tot. Ens endinsem en els tallers que revisen i reparen trens, acompanyem brigades que fan neteja i reparacions, ens enfilem als trens de mercaderies que aprofiten la matinada per circular, als de viatgers que durant la nit fan proves i visitem les estacions que preparen el servei perquè abans de les 5 del matí, tot estigui a punt.

Una professió de gran importància, però a la vegada força desconeguda. Com s’arriba a ser maquinista? Què cal estudiar i quins permisos cal aconseguir? Com es porta un tren? O, més ben dit, com s’aprèn a portar cada tipus de tren i per cada línia diferent? Quin és el futur de l’ofici i com es treballa perquè també avanci en la igualtat? En parlem amb formadors, estudiants i dones pioneres que expliquen la seva experiència i la feina que encara queda per fer.

Com es resolen les desenes de contratemps que hi ha cada dia a la xarxa ferroviària que recorre tot Catalunya? La majoria no els arribem a percebre, d’altres ho acaben posant tot cap per avall. Avui descobrim el paper dels centres de gestió. Descobreix com s’aborda des de la baixa d’un maquinista o una avaria d’un tren, fins a les grans incidències que obliguen a reconfigurar-ho tot per trobar una solució per al conjunt de viatgers, passant per situacions com incendis, grans tempestes o actes vandàlics.

A més de revolucionar la mobilitat, el ferrocarril també ha contribuït a fer créixer molts pobles i ciutats. I en alguns casos, els ha creat gairebé del no-res. Un exemple paradigmàtic és Portbou. El moviment de persones i mercaderies va fer néixer aquesta vila a tocar de la frontera. Ara, sense frontera i amb menys trens, la vila es vol reinventar amb el ferrocarril. Entre les idees: ser un centre de manteniment de trens i fer créixer el nou centre de competències digitals.

La primera línia de tren de tota la península Ibèrica es va construir a Catalunya: va ser la Barcelona-Mataró, inaugurada l’octubre del 1848. El seu caràcter pioner li va comportar protestes i fins i tot problemes amb l’exèrcit espanyol. Més de 175 anys després, però, s’ha demostrat clau per al creixement del Maresme i és essencial en la mobilitat de la comarca. Ens endinsem en la seva història i en el paper que ha de tenir en plena emergència climàtica.