Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la història de les set meravelles del món antic.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem sobre Gustau II Adolf: un rei suec d’inicis del segle XVII que va canviar la manera de fer la guerra de l’edat moderna i que es va guanyar el sobrenom de “el lleó del nord” amb la seva intervenció a la Guerra dels Trenta Anys.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem sobre Vinland: el nom que els vikings van posar a la terra que descobriren a l’oest de Groenlàndia, l’actual Canadà. Posarem ordre a la informació que tenim sobre la seva arribada al continent americà, 500 anys abans que Colom, i explicarem les noves investigacions que s’han fet sobre el tema.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem sobre cavallers medievals. Repassarem quatre figures clau per comprendre com aquests protagonistes del nostre imaginari han estat construïts entre la realitat i la literatura.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem sobre Josep Aragay: un artista molt vinculat a Breda que va encarnar el noucentisme fins al final de la seva vida. Amb Pol Albanell.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la història i funcionament del vescomtat de Cabrera a la baixa edat mitjana, així com la història d’aquesta nissaga. Amb Alejandro Martínez Giralt

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, centrem la nostra mirada a l’Imperi Romà del segle IV per parlar sobre un personatge a cavall de dos mons: Julià l’Apòstata, l’últim emperador pagà.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de la història del Sindicat de Metges de Catalunya, una institució centenària, lligada a la història recent del país. Amb Josep Lluís Martín Berbois.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la història de la malenconia i posarem especial atenció en el cas de Maria Teresa Fontova i Gros: una dona que va ser tractada a l’antic Hospital de la Santa Creu a la primera meitat del segle XIX. Amb Tanit Castells.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de l’alcalde franquista de Barcelona per excel·lència, Josep Maria de Porcioles. Amb Josep Lluís Martín Berbois