Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’Armada Invencible, un dels fiascos més famosos de la història d’Espanya. Volem saber en què va consistir la guerra angloespanyola de finals del segle XVI i principis del XVII que va enfrontar les monarquies de Felip II i d’Isabel I i que va tenir com a punt culminant l’enviament d’una flota hispànica cap Anglaterra. Després de problemes meteorològics i de la ferma oposició de la flota anglesa, l’Armada Invencible va tornar a casa delmada i sense haver aconseguit cap victòria. Quins van ser­ne els motius? Realment va ser un desastre espanyol o hi van intervenir més factors? Aquestes qüestions i moltes més aquesta setmana A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d'història A les Portes de Troia parlarem del paper de la dona al món medieval, centrant-­nos sobretot en el paper de les reines a la baixa edat mitjana. Per fer­-ho, comptarem amb la presència de Lledó Ruiz, doctoranda en Història medieval per la Universitat de València. Un cop haguem presentat el paper general de les reines medievals ens acostarem a diverses fèmenines de la corona catalanoaragonesa dels segles XIII, XIV i XV com són Violant d’Hongria, Elionor de Sicília i Maria de Castella.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem del comtat d’Urgell a la fi del primer mil·lenni. La història d’aquest territori en els últims anys del segle X i principis de l’XI és fonamental per entendre les dinàmiques dels comtats catalans d’aquell moment en relació amb el món franc, amb Roma i amb el món musulmà de Còrdova. Resseguint la història d’Urgell del 980 al 1010 podrem veure com canvia la política de frontera de la defensa a l’atac, com es consoliden les relacions amb Roma i com s’inicien unes dinàmiques polítiques que marcaran els comtats catalans al llarg de tot el segle XI.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de l’exili cultural després de la Guerra Civil Espanyola. Quan la guerra arribava a la seva fi i el bàndol republicà veia inevitable la derrota, milers de persones van fugir per la frontera cap a França. Entre ells, molts representants de la cultura catalana del moment també van deixar el país. Avui volem conèixer qui eren aquests intel·lectuals exiliats, volem conèixer les seves vicicituds i la seva situació i volem saber com va mantenir-se la cultura catalana a l’exili després de 1939. De totes aquestes qüestions en parlarem en el programa de la setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Poitiers, una contesa bèl·lica que va enfrontar francs i musulmans a principis del segle VIII. Per entendre la batalla intentarem conèixer les trajectòries polítiques dels dos poders enfrontats i ens acostarem al xoc en si, per saber si realment va ser tant important i tant decisiu com s’ha explicat sovint. Realment aquesta batalla va evitar que l’Europa medieval acabés sent musulmana? És cert que va servir per frenar d’una vegada per totes un islam imparable? Quines van ser les conseqüències de la contesa? Totes aquestes qüestions i moltes més les resoldrem al programa de la setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la faraona Cleòpatra d’Egipte. Sense cap mena de dubte, Cleòpatra és un dels personatges més coneguts de la història universal, però que en sabem més enllà del mite? Aquesta setmana intentarem conèixer la història d’aquesta faraona, la seva arribada al tron, els seus amors amb Juli Cèsar i Marc Antoni, el context històric en què va viure i el final de la seva vida. Si voleu conèixer la història d’una de les dones més famoses de tots els temps no us perdeu el programa de la setmana d’A Les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de Simón Bolívar. A principis del segle XIX, Simón Bolívar va ser un dels protagonistes principals del procés d’emancipació de les colònies americanes de la metròpoli espanyola. Bolívar era un crioll format a Europa i il•lustrat que va dirigir, militarment i intel•lectualment, els processos independentistes als sud del continent amercià. El seu objectiu era crear una Amèrica hispànica de pobles units en què la llibertat, la igualtat i la independència brillessin per damunt de tot. Aquesta setmana, A les Portes de Troia intentarem conèixer a fons Bolívar i el seu pensament, així com els èxits i els fracassos del seu projecte polític llatinoamericà.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la mort del dictador Francisco Franco i dels efectes que en van derivar. Intentarem copsar quina era la situació d’Espanya en aquest moment, quins projectes polítics es van obrir després de la mort del dictador i com es va iniciar el què coneixem com a transició democràtica. Si voleu

conèixer un dels moments més importants de la història de l’Espanya recent, no us perdeu el programa de la setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana al programa d’història A les Portes de Troia parlarem dels intents de cristianització del Japó durant els segles XVI i XVII. Les expedicions portugueses dels segles XIV i XV van acabar amb èxit quan després del 1500 els navegants d’aquest regne van arribar a l'Índia, a l’Àsia oriental i al Japó. Els portuguesos van arribar amb la creu i les armes de foc en un territori, al Japó, diferent de tot el què havien trobat fins aquest moment.

Aquesta setmana volem conèixer a fons com van ser les relacions entre els europeus i els japonesos durant els segles XVI i XVII, quina era la situació interna del Japó en aquest moment, com van ser els intents de cristianització dels habitants d’aquelles illes i com va acabar aquesta primera presa de contacte entre uns i altres.

Aquesta setmana al programa d'història A les Portes de Troia parlarem del trienni liberal espanyol (1820 – 1823). La constitució de Cadis, gairebé després de ser aprovada, va ser derogada pel monarca absolutista Ferran VII. Tot i la repressió contra els liberals, el record del projecte constitucional no es va perdre. La situació d'Espanya entre 1810 i 1820 era crítica a nivell econòmic i també perquè les colònies americanes començaven a emancipar-se. Va ser en aquest context que el tinent coronel Riego va fer un pronunciament militar el 1820 que va servir per obligar de nou a Ferran VII a recuperar la constitució. Aquesta setmana analitzarem el trienni liberal i els motius del seu fracàs A les Portes de Troia.