Aire!

Francisca Ripoll Morro (Fornalutx, 1936) es va criar entre Fornalutx i Sa Calobra, on son pare era l’amo d’una de les possessions del terme. Allà ella era la petita, però recorda perfectament els anys de l’estraperlo i el tràfec de collidors i collidores d’oliva. Un cop es va instal·lar a Caimari, el poble de la seva mare, amb devers 10 anys, va acabar els estudis, es va posar de cosidora i finalment es va casar. Amb el seu home aniria a viure a Lluc, d’amitgers, i de cambrera a la posada, on serviria el cafè al dictador Francisco Franco i la seva dona.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Josep Sabater Vanrell (Maria de la Salut, 1942) va néixer en una família pagesa però els seus pares sempre varen voler un altre futur pels seus fills. El seu germà va començar estudis de frare però ho va haver de deixar, degut a una malaltia. Finalment acabaria de mestre i en Pep, “Llampiner” de malnom, el seguiria, tot i que mai va perdre el vincle amb el camp i amb la gent del seu poble, de qui acabaria coneixent tota mena de històries, també les de tots els desastres que varen succeir els dies de la Guerra Civil.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Després d’escoltar alguns testimonis centenaris en els darrers programes vàrem tenir la idea de tirar de rebost i recuperar el primer i darrer centenari que havíem entrevistat. El primer, Toni “Trona” de Deià, que tenia 102 anys els 2017, quan el vàrem entrevistar. I el darrer, Mateu Ferrer “Gallardó”, de Santa Margalida, entrevistat fa res, a principis de 2022, i que tenia, precisament, la mateixa edat.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Arnau Cabot Negre (Bunyola, 1922) va complir 100 anys el passat agost, però conserva una memòria privilegiada i precisa dels seus anys d’infància, potser perquè varen ser uns anys molt durs, marcats per la mort dels seus pares, amb pocs mesos de diferència, quan ell només tenia 8 anys. Va quedar al càrrec de la seva padrina i a força de feina i humilitat va aconseguir arribar a Barcelona, on va estudiar a la universitat i trobar feina de comercial, passant els següents 40 anys recorrent una península que acabava de sortir de la Guerra Civil i poc a poc s’anava transformant.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Michel Llompart Ballester (Annemasse, 1939). Fill de pares algaidins emigrats a França, a la zona dels Alps, son pare, fruiter, va ser empresonar per col·laborar amb la resistència francesa durant l’ocupació nazi. En va sortir viu, però poc després la família es va separar, amb la mare den Michel i ell aterrant a la Mallorca profunda, on una dona separada vivia assenyalada. Ell va trobar el seu camí a força d’estudi i feina, com administratiu al món de l’hoteleria.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Miquel Adrover i Mascaró (Campos, 1942) va voler estudiar arquitectura a Barcelona, i com que la seva família no podia pagar-li els estudis va cercar-se una feina en un sector poc habitual: la traducció. Hi va fer molt el seu domini del català, fins el punt que va ser corrector d’estil de Baltasar Porcel i va traduir el “Llibre Vermell” de Mao. Ha publicat diverses novel·les i és un personatge amb una vida intensa marcada per una infància a cavall entre el seu poble, Campos, i Palma, on son pare feia feina a la presó.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Josep Nadal Estarelles (Bunyola, 1922) va néixer en una família de margers, però ell als 7 anys es va haver de llogar en una possessió, després de perdre la seva mare, per escapar de la misèria i ser una boca menys que alimentar a casa seva. Quan els seus dos germans grans varen haver de partir al front, es va posar a fer feina al costat de son pare i va aprendre l’ofici. Entremig, els anys de la fam, la por els dies de la Guerra Civil i el temps que va passar a Menorca durant el servei militar. 100 anys i un cap increïblement lúcid i clar. Un testimoni que és un autèntic regal.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Vicente Izquierdo García (Torre-Pacheco, 1956) va néixer en una família humil d’una zona rural de Múrcia. El compromís polític li va venir de sèrie i va trobar un terreny fèrtil en la Palma dels darrers anys del Franquisme i la Transició. Son pare va trobar feina en la construcció i va fer venir tota la família. Vicente i el seu germà es varen implicar prest en el moviment sindical i veïnal, sobretot ell, que va   ser durant els duríssims anys dels 80 el president de l’Associació de Veïns  del Polígon de Llevant. 

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Pere Santandreu Ferrer (Sant Llorenç, 1938) va ser fill d’un home industriós que havia creat un petit imperi al voltant del negoci familiar, la central eléctrica. Entre els seus negocis, la cimentera i un petit cinema del que es va fer càrrec en Pere a partir dels vint anys, el cinema Ideal. Va ser el seu divertiment i el de la seva dona, Aina Maria Simonet Ballester (Son Servera, 1942), fins el punt de fer-se càrrec de les dues sales de projecció que hi havia al poble i que, durant anys, varen ser l’enveja de la comarca per la seva programació.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Domingo Bou Femenies (Palma,   1942) va néixer a Palma malgrat ser fill d’un terratinent porrerenc. Es va criar al barri de Bons Aires i va estudiar a l’escola de comerç, però mai se li varen donar bé els estudis: després de fer el servei militar de voluntari, amb només 16 anys, es va posar a fer feina i amb 21 es va enrolar en un vaixell de càrrega. Va recórrer món durant 2 anys, passant per Londres, París i Holanda. Una aventura poc comú en aquells anys en la qual fins i tot apareixen fugaçment els Beatles. 

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]