El nostre animal polític és Marga Ferré, amb qui conversem sobre la situació política a Europa, dins del nou escenari mundial, i de les alternatives que es plantegen per l’esquerra.

Marga Ferré, d'ascendència alacantina, va nàixer a Buenos Aires el 1968 i va arribar a Espanya com a filla de l’exili argentí.

Va començar la seua carrera professional com a locutora de ràdio i periodista, per dedicar-se posteriorment al sindicalisme (en CCOO) i a la política (en Izquierda Unida i el PCE). Va ser diputada autonòmica en l’Assemblea de Madrid i ha format part de la direcció federal d’IU i del comité executiu del Partit de l’Esquerra Europea.

Des de 2020, és la presidenta de Transform! Europe, xarxa que agrupa a més de 40 organitzacions de 23 països i que funciona com un think tank vinculat a l’Esquerra Europea. A més, col·labora habitualment com analista en mitjans com Público, Jacobin, CTXT i RTVE.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Vicent Marzà (eurodiputat per Compromís) i Lorena Delgado Varas (diputada de l'Esquerra del Futur al parlament de Suècia).

El nostre animal polític és Ricard Chulià, amb qui conversem sobre la batalla acarnissada contra la llengua que estan protagonitzant PP i Vox.

Ricard Chulià Peris va nàixer a Torrent en 1983. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i compta amb el màster d’anàlisi política de la Universitat Oberta de Catalunya.

Ha treballat en l’àmbit de la comunicació política, en l’edició i en la docència i escriu sobre l'actualitat en diferents revistes culturals i mitjans de comunicació.

En 2024 va publicar “País Valencià: Eixida d'emergència” i “Pla Sud” en l’editorial Afers. ‘En defensa de València. Toponímia i dominació nacional’ és el seu darrer llibre, publicat a Rebel, una editorial que ell mateix va posar en marxa a la primavera del 2025 junt a un altre torrentí: Pau Alabajos.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Núria Cadenes (periodista i escriptora) i Blanca García-Oliver (membre del col·lectiu Joves pel valencià).

El nostre animal polític és Núria Cadenes, amb qui conversem sobre la figura de Guillem Agulló i la preservació de la memòria antifeixista a través de la literatura.

Núria Cadenes i Alabèrnia va nàixer a Barcelona el 1970 i viu al País Valencià des de fa més de 25 anys. Té una trajectòria destacada com a militant independentista, periodista, llibretera i escriptora.

La seua obra literària ha rebut diversos reconeixements, entre ells els premis València Negra i Lletra d’Or per “Guillem”, que reconstrueix el cas de l’assassinat feixista de Guillem Agulló, i recentment el premi Proa de Novel·la per “Qui salva una vida”, on narra les vivències d’un grup heterogeni de persones organitzades en una xarxa d’evasió de fugitius del nazisme als anys 40 a la Cerdanya.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Xavi Sarrià (músic, escriptor i editor), Esther López Barceló (historiadora i escriptora) i Alfons Cervera (escriptor).

El nostre animal polític és Pastora Filigrana, amb qui conversem sobre el seu llibre “El poble gitano contra el sistema-món. Reflexions des d’una militància feminista i anticapitalista”.

Pastora Filigrana García va nàixer al barri de Triana, en Sevilla, i es defineix com a cooperativista, activista per la defensa dels Drets Humans, feminista i mestissa gitana. És llicenciada en Dret i advocada en exercici, especialitzada en Dret Laboral, Sindical i d’Estrangeria.

Ha treballat com assessora jurídica del Sindicato Andaluz de Trabajadores y Trabajadoras (SAT) i actualment és directora de l’associació cívica Acción contra el Odio.

En 2020 va publicar el llibre “El pueblo gitano contra el sistema mundo. Unas reflexiones desde un activismo feminista y anticapitalista”, sobre el que tenim l’oportunitat de parlar hui amb ella.

Per acabar, escoltem unes notes de veu d'Alba Sidera (periodista, corresponsal en Roma), Claudia González (tècnica d'Igualtat en la Fundació Secretariado Gitano) i Juan David Santiago (activista gitano i LGTBIQ+).

El nostre animal polític és Andreu Escrivà, amb qui conversem sobre les diferents crisis mediambientals que patim i les alternatives que tenim per a fer-les front.

Andreu Escrivà i García va nàixer a València en 1983 i és llicenciat en Ciències Ambientals, màster en Conservació d’Ecosistemes i doctor en Biodiversitat. Ha treballat com a investigador i com a consultor en sostenibilitat i comunicació. Entre el 2016 i el 2017 va formar part del Comitè d’Experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana.

Com a divulgador científic ambiental, col·labora amb diferents mitjans de comunicació de premsa, ràdio i televisió i ha escrit cinc llibres de referència. En parlem a propòsit del més recent: “La Terra no és el teu planeta” publicat en castellà per Arpa i en valencià per Sembra Llibres.

Per acabar, escoltem unes notes de veu d'Alberto Serrano (biòleg marí, investigador de l'Instituto Español de Oceanografía-CSIC), Raquel Ortells (professora titular d'Ecologia de la UV i coordinadora de l'Estació Biològica Albufera) i Pablo Vera (biòleg especialista en biodiversitat).

El nostre animal polític és Áurea Ortiz, amb qui conversem sobre les relacions entre la ficció audiovisual i la política.

Áurea Ortiz Villeta va nàixer a Caracas en 1963. Llicenciada en història de l'art i historiadora cinematogràfica, va ser professora d’història del cinema en la Universitat de València. En 2024 va publicar en l’editorial Barlin el llibre "El arte de inventar la realidad. Cuando la ficción dinamita las certezas".

Té una llarga carrera professional com a tècnica de La Filmoteca, on ha passat per diversos departaments, incloent el de programació, on es troba actualment. A més, junt a David Brieva i Mikel Labastida, és creadora del podcast Laboratorio de Investigación de Series i del festival de sèries de València LAB.

Des dels anys 90 col·labora amb organitzacions de defensa dels drets de les persones migrants (com CEAR i València Acull) i en 2015 va participar en Podemos, fent un pas breu per la política institucional com a secretària del grup municipal de València en Comú.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Carlos Bardem (actor, guionista i escriptor), Virginia Yagüe (guionista, productora i escriptora) i Lluís Campello (co-creador del podcast valencià sobre cinema "Cinestèsia").

El nostre animal polític és Gil-Manuel Hernández, amb qui conversem sobre les Falles de València.

Gil-Manuel Hernàndez i Martí va nàixer al cap-i-casal en 1963. És doctor en Geografia i Història i professor titular en excedència del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la UV. Va ser director del Museu Faller de València i ha escrit diversos llibres sobre la cultura i el patrimoni cultural, la globalització i l’espiritualitat contemporània.

Hui ens visita amb motiu de la publicació del seu darrer recull d’articles “Falles sense foc. Una crítica de la domesticació festiva” a uns dies de la seua celebració.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Tània Aznar (festera de la fila Marrakesch, referent en la integració de les dones en la Festa dels Moros i Cristians d'Alcoi) i María Sánchez (activista social i component de la chirigota callejera Las Matacharis del Carnaval de Cádiz).

El nostre animal polític és Mª Jesús Izquierdo, amb qui conversem sobre desigualtat de gènere i lluita feminista.

Mª Jesús Izquierdo Benito va nàixer a Benamira (a la província de Soria) en 1945. És doctora en Economia i professora jubilada de Teoria Sociològica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser creadora del Grup d'Estudis sobre Sentiments, Emocions i Societat (GESES), des d’on va investigar la divisió sexual del treball, el acudits com a manifestació emocional de la vida social i les relacions entre maltractament i cures en l'àmbit familiar.

El seu darrer llibre és “Feminismo no es sexismo. Conversaciones sobre género y desigualdad", publicat a la col·lecció «El espejo y la lámpara», d’edicions UAB, en 2025. Un text que parteix d’un diàleg amb el sociòleg Marc Barbeta-Viñas.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Marcela Jabbaz (directora de l'Institut Universitari d'Estudis de les Dones de la UV) i Nuria González (portaveu de l'Assemblea Feminista de València).

El nostre animal polític és Guillermo Gironés, amb qui conversem sobre l’ajuda internacional humanitària i la cooperació al desenvolupament en països en conflicte.

Guillermo Gironés va nàixer a València fa 39 anys. Es va llicenciar en Medicina i té un màster en malalties infeccioses i salut internacional i un altre en acció humanitària. També es va graduar en Ciències Socials i, des de 2017, és cooperant internacional amb l’organització Metges Sense Fronteres.

Ha treballat com a metge internista en 12 països de tres continents: República Centreafricana, Iemen, Nicaragua, Níger, Congo, Camerun, Índia, Venezuela, Panamá, Haití, Ucraïna i Etiòpia.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Carles Xavier López (expresident de la Coordinadora Valenciana d'ONGD) i Arantza Abril (especialista en salut sexual i reproductiva de MSF).

El nostre animal polític és Olga Rodríguez, amb qui conversem sobre l’estat de l’embargament d’armes a Israel decretat pel govern de Pedro Sánchez i sobre la política militar i armamentística de l’estat espanyol.

Olga Rodríguez Francisco és periodista especialitzada en informació internacional, Orient Mitjà i Drets Humans. Ha desenvolupat la seua carrera professional en Cadena Ser, Cuatro, CNN+ i en elDiario.es, mitjà del qual és cofundadora. Ha cobert els conflictes més importants de les últimes dues dècades en Orient Mitjà i el nord d’Àfrica i també ha treballat en Estats Units en diferents etapes.

És autora del molt recomanable llibre “El hombre mojado no teme la lluvia” i d’altres obres sobre la guerra d’Iraq i les revoltes àrabs.

Ha rebut diversos premis i reconeixements tant per la seua tasca periodística com pel seu compromís amb la defensa dels drets humans. I ha sigut una de les veus més destacades en denunciar el genocidi a Gaza i el manteniment de les relacions comercials i militars d’Espanya i de la UE amb l’estat sionista d’Israel.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Jorge Ramos (activista del BDS-PV i autor del llibre "Palestina. Una història essencial") i Jordi Calvo (investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau).