Guió del programa inaugural
Biblioteca Freak: Bajo el signo de Marte, Fritz Zorn
Benvingudes, benvinguts. Un dels darrers llibres que l’editorial Blackie Books va editar l’any passat (editorial me flipa i que hi tornaré en més d’una ocasió) va ser “El club de lectura de David Bowie, una invitació a llegir a través dels 100 llibres que van canviar la vida d’aquest mite. Jo no sóc Bowie i no sé si arribarem als 100 llibres. Sóc només en Xec Pons, poeta desconegut com Senyor Ca i aquesta és la meva Biblioteca Freak.
Riots, We’ll build them a Golden Bridge, Destroyer.
Acabam d’escoltar Riots, de We’ll build them a Golden Bridge, disc de debut del meu estimat i idolatrat Destroyer. Perquè, sí, hi haurà disturbis. És igual que a les mans, que al llit, que al carrer... perquè per aquest primer programa rallaré de Bajo el Signo de Marte de Fritz Zorn, editat per Anagrama el 2009 i llibre que vaig arribar a través del Diccionari de literatura per snobs, de Fabrice Gaignault editat per Impedimenta (llibre que segurament esmentaré en més d’una ocasió).
Començam per l’autor. Fritz Zorn és el pseudònim de Fritz Angst, nascut el 10 d’abril a Suïssa i mort el 2 de novembre de 1976, als 32 anys de càncer..
Fill d’una família de l’alta burgesia de Zurich, Zorn va estudiar filologia germànica i llengües romàniques, per ser professor de portuguès i castellà fins que la malaltia el va apartar de l’ensenyança i el va dur a escriure aquest llibre quasi com una espècie de teràpia. I es conta que Zorn va morir just poc després de saber que se li publicaria el manuscrit
La gent que sap d’escriure diu que la primera frase d’un llibre és fonamental perquè t’ha de mostrar la direcció. Bajo el signo de marte comença d’aquesta manera espectacular:
“Soc jove, ric i culte; i sóc infeliç, neuròtic i estic sol. Venc d’una de les millors famílies de la vorera dreta del llac de Zúrich, també anomenada la Costa Daurada. He tingut una educació burgesa y m’he portat bé tota la vida. La meva família és bastant degenerada i probablement també jo arrossegui una notable tara genètica i a més estigui danyat pel meu entorn. Per suposat, també tenc càncer, cosa que es pot deduir automàticament del que acabo de dir”.
Tenim aquí la presentació del personatge que amb 4 línies ha resumit la seva biografia. Però el que vull remarcar aquí és: de devè es pot deduir que té càncer? Per jo, és gairebé impossible. Tenim aquí el primer dard, tenim aquí el primer exemple del que serà el llibre.
Però anem una mica més enrere: el títol “Bajo el signo de Marte” que el seu original és simplement “Mars”. Mart, fill de Juno i d’una flor màgica, déu romà de la guerra, de l’agressió, de la força creadora. I encara un poc més enrere, al pseudònim: Zorn, en alemany significa “còl·lera”, “ira”. I per en si en voleu més el llinatge de vertader “Angst” és “angoixa”. Per tant, amb aquests tres elements pseudònim, títol i inici, podem entreveure que aquestes pàgines faran pupeta.
El llibre es divideix en tres parts. La primera d’elles és l’estrictament autobiogràfica, que Zorn defineix com la història d’una neurosi, (entesa com la incapacitat de sentir felicitat), posant èmfasi en l’ambient en el que va créixer: sense opinió pròpia, assentint els judicis dels demés, contraposició de bo i dolent (els bons llibres, la mala música, el jazz, música del diable) les dretes bones, les esquerres dolentes... paraules clau: harmonia, perfecció, absència de problemes perquè són massa complicats: “el no-res és perfecte; qualque cosa sempre té defectes”, absència de vicis, com la sexualitat:
“La sexualitat representa sempre, en la naturalesa humana, el que hi ha en ella de més vertader, de més vital i de més enèrgic, i posa tot en joc. Però entre nosaltres aquestes coses eren molt mal rebudes. La veritat ens horroritzava profundament, mai volíem arribar al fons de qualque cosa, ens estimàvem trobar-ho tot “complicat”.
“En els mitjans burgesos no es xerra de sexe. “no es xerra de la sexualitat; per tant no existeix, igual “la sexualitat no existeix, per tant no es xerra d’ella”.
En definitiva, xerra d’educació, burgesa. Destac: “en qualque moment durant el transcurs de l’educació tots els pares imposaran sens dubte als seus fills qualque cosa que més endavant els farà sofrir”. Frase que me recorda a una altre que diu “els pares en l’educació dels fill, de qualque manera sempre la caguen” que crec que Woody Allen però no n’estic segur.
Màgic. joan colomo.
Zorn diu: jo no vaig créixer en un món infeliç, vaig créixer en un món mentider, perquè com diu Joan Colomo a la cançó que acabem d’escoltar, és màgic, és meravellós que ens menteixin així. La felicitat basada en una mentida. Si la vida és una mentida, si l’autor ha viscut a través d’una màscara, es demana: per què tenc càncer? Tota la meva vida vaig ser bon educat i gentil i aquesta és la raó per la qual he desenvolupat càncer. El càncer és el desencadenant de la història, el que fa adonar-se d’aquesta mentida, d’aquesta màscara, el que fa prendre consciència. En aquest sentit: la millor idea que he tingut ha estat la de contraure un càncer; crec que ha estat l’únic mitjà encara efectiu per alliberar-me de la meva resignació.
I amb el càncer arribam a la segona part del llibre (dividida en dos capítols) que podem introduir amb aquesta cita: “cridar és irracional , no serveix per res i no té sentit, però està més o menys en l’ordre de les coses respondre amb crits als cops que es reben”.
En aquest punt, Zorn ja sap que els metges donen el seu cas per impossible, està sentenciat i davant la Mort, què fer, quina serà la seva actitud. Una vegada més Zorn és salvatge en la seva resposta: “Si no hi ha una altra solució per a mi que ser destruït, prefereixo un suïcidi franc a un suïcidi disfressat.
I comença a tirar tirs: a l’educació rebuda: “l’herència dels meus pares en mi és com un gegantesc tumor cancerós”; i dispara contra la burgesia :” el que és burgès no és sols el que és dolent, i no tot el que és burgès és dolent; però el que és burgès té a més un aspecte en que encarna el mal, el mal absolut”. contra Déu: “ Partint de la hipòtesi de la inexistència de Déu, s’hauria d’inventar sols per donar-li una bufetada. Déu és el recipient en el que l’home ha de vessar l’odi”. En definitiva, contra la cultura Occidental: “jo soc l’ocàs d’Occident”. Un crit desesperat, despietat per alliberar-se del passat i assolir una individualitat personal, llibertat de pensament, d’elecció--- pag 245.
Anarchy in the uk, Sex Pistols.
Bajo el signo de marte és en paraules del periodista Rafael Conte una tremenda metàfora de la condició humana, que posa en tela de judici tota la civilització i la cultura occidental. És un llibre sense miraments, ple d’acusacions brutals, de salvatge maldat, de blasfèmia. Una arma de combat, de revolució, anarquia com la mateixa cançó dels Sexs Pistols, terrorisme pur :” actualment me sembla molt lloable en la seva significació d’acte simbòlic aquell antic projecte de fer saltar pels aires el Banc de Crèdit Suís”. en aquest sentit un llibre que seria el primer en la llista de fora de la lleis en la distòpia de Farenheit 45, de Ray Bradbury, i sens dubte seria segrestat per ser cremat a la Plaça de l’Òpera de Berlin el maig de 1933. Un llibre que te fa qüestionar la pròpia vida i que t’impulsa a moure’t (de la mateixa manera que te contagia Fulles d’herba de Whitman, però amb una energia diferent). que te diu: pensa per tu mateix i si creus que una cosa no és com trobes, ho has de dir “no voler molestar és dolent, perquè és necessari molestar”. I sobretot, és un grit de vida “no basta amb existir. no basta amb ser, simplement; també s’ha de fer. I un crit d’esperança. “Encara no he vençut allò que estic combatent; però tampoc estic vençut i, el que és més important, encara no he capitulat. Me declaro en estat de guerra total”.
i amb aquesta cita que tanca el llibre posam punt i final a la primera recomanació d’aquesta biblioteca freak. moltes gràcies per escoltar-me. i vos deixam amb baby, de los nastys que espero que vos posi de bon humor.
una forta abraçada des vostro amic i vei Xec Pons i fins la pròxima
