Branding Escolar en català

"M'agrada" o "no m'agrada" no poden ser mai els criteris per triar un logotip. Cal basar-se en criteris objectius que permetin avaluar si un logo funcionarà o no funcionarà. He reduït a 10 els criteris que proposen Norberto Chaves i Raül Belluccia al llibre "La marca corporativa. Gestión y diseño de símbolos y logotipos" de Paidós:
- qualitat gràfica
- identificació correcta
- estil gràfic
- economia
- adequació
- perennitat
- legibilitat
- univocitat
- memorabilitat
- declinació
Però no hem de pensar que només existeix un possible logo que funcioni, en podríem triar moltíssims. El més important és que un cop triat el logo, el fem servir bé.

De la majoria de rumors de l'alumnat no n'hem de fer cap cas. Això sí, cal facilitar-los els canals d'expressar positivament dubtres i temors.
D'altra banda, podem generar rumors positius que facin de contrapès als negatius? Després d'una conversa amb un expert en rumors, canvio l'opinió que tenia fins ara sobre aquest tema.

No és un fenomen que hagi nascut amb els grups de WhatsApp. Tota la vida s’han generat, a la sortida de l’escola, aquells grupets que repassen les notícies de tota mena que hi succeeixen.
Els rumors són part de la limitació humana. Mai no podreu evitar-los completament.
Però tinc, però, una bona notícia: l’aparició i l’extensió dels rumors entre pares i mares depèn sobretot:
- de l’actitud directiva i
- de la reputació de l’escola entre les famílies.

Els rumors entre companys minen l'ambient de l'escola. Com és en aquest sentit la cultura coporativa de la teva escola? Un centre, conscient dels beneficis de millorar el clima intern, va redactar una declaració d'intencions modèlica.

Els rumors incideixen inevitablement en la marca, en la reputació de l'escola. Hi ha manera d'evitar-los? Els primers generadors de rumors som la gent que hi treballem. Controlar aquests rumors ha de ser un objectiu de la direcció. Veurem 13 actuacions que ens ajudaran a evitar la rumorologia.

Per cert, Rockwell va dibuixar de manera extraordinària què és un rumor. En l'enllaç ho pots veure:
https://external-preview.redd.it/zbyPGuheXX-ybp0mn-itn_BYyowZErXcXSlGKjl4nHU.jpg?auto=webp&s=bc449c0f7b57890745d09c2b3cbec843789096ce

L'estiu passat em va arribar l'enllaç d'un podcast de màrqueting digital. L'autor criticava les típiques notícies del web amb la foto d'una tumbona a la platga que desitjaven bon estiu i anunciaven que no hi hauria més continguts fins al setembre. Ho feia amb el convenciment que justament l'agost és un moment molt bo per a tenir activa la nostra comunicació.

Ordinàriament, per parlar de les marques escolars, entrevisto experts en marques o experts en educació. Marcelo Ghio, en canvi, és un expert en marques amb una llarga experiència docent, des del seu inici com a mestre en una escola d’educació especial al seu pas per tots els estaments universitaris. A més, des que vaig llegir el seu llibre "Oxitobrands", tenia molt interès a entrevistar-lo. Perquè Ghio –com jo– està convençut que la marca d'una escola ho són en primer lloc els seus professors i les seves professores.
Podeu també llegir l'entrevista a Branding Escolar:
https://brandingescolar.com/experts/marceloghio/

Qualsevol centre educatiu exigeix constants decisions difícils als seus directius i al professorat. Prendre una decisió no soluciona un problema, si no es comunica adequadament. La manera com es comunica la realitat és part important d'aquesta mateixa realitat. Qui té ben planificats els canals ordinaris de comunicació està en millors condicions per comunicar els imprevistos, fins i tot, per solucionar les crisis.

Hi ha tres disposicions diferents davant la marca gràfica: pensar que en una escola no té cap interès, admetre que deu tenir importància però considerar-se inexpert per gestionar-ho i, finalment, mostrar un interès gran per les marques.

La primera actitud no valora el benefici que ens produeix comptar amb una marca visual clara.
La segona és raonable, perquè precisament la inexpertesa és el que fa que s'encarregui a professionals. Només cal tenir clar que no es pot desentendre absolutament, perquè a la direcció en correspon el lideratge estratègic.
La tercera és òptima si el directiu respecta l'autonomia de decisions dels dissenyadors i no s'intromet en qüestions gràfiques.

Veient el web d'una escola, ens entra el dubte si no es tracta potser de la d'un centre lúdic. Això succeeix perquè no s'aprofita la realitat diària per transmetre els missatges estratègics de la marca escolar.