Hi ha sis preguntes que tots els equips directius s’haurien de fer sempre que prenen decisions. Perquè en la manera com es decideix i es comunica cada resolució es mostra de forma palmària la capacitació real amb què es dota el professorat en el projecte de l’escola. Les sis preguntes que plantejo son aquestes:
1. Tothom que haurà d’executar-la ha pogut compartir el seu enfocament?
2. S’ha triat la millor opció sense importar qui l’ha formulada?
3. Poden sorgir rumors i cal ser ràpids informant?
4. A qui caldrà informar abans, perquè hi estan implicats?
5. Amb qui haurem de parlar personalment, ja que l’afecta més?
6. Quin és el canal més apropiat (comunicació, reunió, email, web, etc.) per a cada públic (intern, famílies, autoritats, societat…) en aquest cas?

Ho vaig sentir en un llibre d’Audible: els tres primers segons de qualsevol trobada entre persones són determinants per al resultat d’aquest encontre. Tres segons són molt poc temps. 1, 2, 3, ja està! I aquests tres segons poden canviar-ho tot.

No me’n vaig sortir. Estava buscant un bon exemple per explicar a la directora d’un centre que de ben poc li valdria fer un esforç gran en màrqueting educatiu, si primer no s’esforçava perquè la realitat del centre cridés l’atenció tant com volia que ho fes la seva publicitat. Unes hores després, en canvi, se’m va ocórrer aquesta comparació, que hauria estat eficaç, però ja era tard. Què hi farem! Si us serveix a vosaltres, em quedo satisfet.

"No hi ha res a l'escola que tingui valor que no passi per l'educador"
"L'escola és un projecte cultural, en el sentit profund de la paraula"
"El projecte que un centre escolar ofereix és un conjunt de relacions"
Javier Cortés Soriano mostra a l'entrevista que coneix a fons el món escolar, tant amb la visió interna de professor i directiu, com des de la perspectiva el món editorial.
Ha estat director d'Edicions de l'Editorial PPC, director general del Col·legi Santa Maria del Pilar de Saragossa, Director General i després president del Grup SM i Director General del col·legi Summa Aldapeta de Sant Sebastià liderant la construcció d'un nou col·legi. Des de setembre de 2020 treballa al Col·legi El Pilar a València com a professor de Religió a Batxillerat i representant de l'entitat titular.
Ha estat també autor de nombrosos projectes editorials i autor, entre altres publicacions, dels llibres Gestionar para educar. La función directiva en la Escuela Católica, juntament amb J. A. Viguera i La Escuela Católica. De la autocomprensión a la significatividad, tots dos a l'editorial PPC.

Ahir vaig parlar amb una persona que, per accident, ha esborrat per sempre les 17.000 fotografies del mòbil: tots els records de la seva vida conscient. No era un ancià sense destreses digitals, sinó un jove que estudia Comunicació Audiovisual. Tots heu de conèixer casos similars. Les escoles no som alienes a aquest perill: ens podem quedar sense arxiu històric de fotografies.
Un bon dia, amb motiu d´un aniversari assenyalat del centre, voleu trobar bones fotos i potser no sereu capaços de fer-ho. Justament, a l'era digital i de la imatge, quan semblava que tot seria més fàcil, se'ns pot tornar impossible!
----------------------
Post de l'episodi:
https://brandingescolar.com/arxiu-fotografic/
Sobre formats:
https://brandingescolar.com/pixel-jpg/

Per què moltes vegades grans projectes (penso que potser en són la majoria) es queden a mig camí? Em faig aquesta pregunta, perquè ho he vist amb els meus ulls, ho he viscut en grups escolars amb els quals col·laboro: Han planificat un canvi poderós, potser amb unes noves metodologies didàctiques o amb un enfoc innovador en la manera de fer el que sempre ja han fet bé. Han reestructurat l’organització, han redissenyat els sistemes d’avaluació, han fet canvis en la concepció arquitectònica per afavorir l’aprenentatge… En tantes coses, tants esforços i en un moment tan decisiu com l’actual! Però, passat un temps, en queda només un resultat superficial.

Per què ha passat? El roc que podria haver estat molt gran i haver marcat la diferència, acaba sent no res en pocs mesos. Què caldria haver fet diferent? No tinc la bareta màgica, però hi he reflexionat força. Us exposo les que parer meu són les set causes per les quals fracassen més projectes:

Entrem en un trimestre decisiu per al màrqueting de l’escola. Som novament en dates pròximes a la preinscripció. En moltíssims casos, la necessitat d’omplir les aules –dissortament no neixen prou nens– us ha empès a millorar de debò l’escola, a dissenyar un nou projecte, que és realment un gran projecte. Alguns dels vostres plans, com a mínim sobre el paper, són fantàstics. No són vendre fum, sense més. Hi ha una voluntat clara de fer-lo realitat. El problema és que en molts casos es queden a mig camí o no arriben a esdevenir una realitat palpable i perllongada en el temps.

En el llibre L’arte della domanda, Paolo Pugni manté un diàleg amb Alessandra Colonna i Francesca di Falco –expertes en comunicació interpersonal i coaching– sobre l’abast d’aquesta expressió italiana, chi domanda, comanda, o sigui, qui fa les preguntes és qui dirigeix la conversa cap allà on li interessa. D’entrada semblaria una contradicció que preguntant estigui gestionant el diàleg i que si ocupo l’espai i el temps xerrant, en canvi, en perdo el control.

Necessitem connectar amb la gent. Entre nosaltres i amb l’alumnat, amb pares i mares i també amb les famílies que vindran a visitar l’escola. Amb ells, no ens servirà de res tenir preparats grans argumentaris, discursos amb bellíssimes paraules, per més amables que siguin, si no es dona aquesta connexió. Això significa que parlar bé és important, però ho és encara molt més una altra cosa: aprendre a escoltar. Per això ja n’hem parlat altres vegades. Però ara ens centrarem en una acció clau, imprescindible, per generar el tipus de conversa adequat per a l’escolta: les preguntes que fem. I ho farem de la mà de Paolo Pugni, un podcaster italià especialitzat en la venda de valor. Em va entrevistar fa uns quants mesos: podeu trobar l’entrevista tant al podcast com al canal de YouTube. Paolo Pugni ha publicat aquest any un llibre justament sobre les preguntes. L’arte della domanda, l’art de la pregunta.

Audio de l'entrevista realitzada a Lluís Bassat al maig de 2016 sobre les marques escolars

Intervenció de Miquel Rossy en el Congrés de la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament el dia 22 d'octubre de 2021.