Branding Escolar en català

El professorat necessitem assertivitat si volem generar un clima d’equip. Per què de vegades grans projectes queden en no res? Estic convençut que molts cops és perquè no hi ha hagut entre tots una bona gestió de les emocions i de la comunicació. Necessitareu assertivitat sobretot els directius. I també, és clar, hem d’ensenyar els nostres alumnes a ser assertius. No hi ha un altre mestre que el nostre exemple. Hi ha encara un motiu important pel qual estic aprofundint en l’assertivitat. Hem comentat un munt de vegades que la satisfacció de les famílies de l’escola és la porta principal d’entrada de noves famílies. És natural, doncs, que vulguem que les famílies estiguin contentes i que hi posem tot l’esforç, també en la nostra formació professional, per a una atenció del client més eficaç. Però alguns pares i mares poden excedir-se fàcilment amb reclamacions i censures que sobrepassen els límits raonables de la seva actuació en el marc escolar. Com ho gestionem?

L’any 1959 Volkswagen va introduir amb èxit l’escarabat als Estats Units, un cotxe ben petit, comparat amb els clàssics automòbils americans. Ho va fer possible l’agència DDB, de la mà de Bill Bernbach, a través de la que alguns consideren encara la millor campanya publicitària de la història.
Durant més de 60 anys tots els seus anuncis van ser gràficament idèntics Per què explico això? Cada cop veiem més centres escolars que han millorat la professionalitat de la gestió de la seva marca institucional. En aquestes escoles, però, es pot caure en un parany sobre el qual voldria alertar: si abans el problema era la inexistència d’una marca gràfica, ara el risc d’algunes escoles és ofegar-la en un excés de disseny.
https://brandingescolar.com/repetir-repetir-repetir/

Reconèixer les marques a través del seu llenguatge és cada cop més important. Quan les marques compten amb una identitat verbal, paral·lela a la identitat visual, esdevenen reconeixibles també per la manera de parlar. Això les humanitza, les fa més coherents, n’explicita millor els trets essencials, les vincula més als seus públics, ajuda a crear comunitat.

L’any passat un grup escolar estava reorganitzant el màrqueting en els seus col·legis amb nous encarregats, als quals jo anava donar un curs formatiu. Un directiu de el grup em va demanar:
–Escolta Miquel. Per què no m’escrius quatre ratlles de quin ha de ser el perfil per un responsable de màrqueting?
Li vaig respondre adaptant un escrit que tenia ja en el meu primer llibre, La teva escola, una gran marca. En aquest cas es referia al perfil d’un director o directora de comunicació. No és el mateix, però en realitat les qualitats que han de tenir un i altre no són tan diferents. Per a mi seria un error que se separés la comunicació de màrqueting amb la resta de comunicacions. Si tot el que fem cada dia a l’escola pesa vuit vegades més en el màrqueting que el disseny d’una campanya a Facebook!

Entrevista a Pablo Gonzalo.
Pablo Gonzalo és una de les referències en el progrés de la comunicació interna a Espanya i soci que lidera l'Àrea de serveis de Comunicació Interna a Estudips de Comunicación. Amb trenta anys d'experiència en aquest camp, el que el converteix en un dels seus pioners, va comprendre que l'objectiu de la comunicació interna no podia ser exclusivament el de "informar els empleats del punt de vista de la Direcció".
És –com podeu veure a l'entrevista– una persona de conversa cordial, que comparteix amb senzillesa el seu bast coneixement.
Ha coordinat la publicació del llibre Empleats compromesos, empreses eficaços, que podeu sol·licitar gratuïtament: https://www.estudiodecomunicacion.com/servicios/empleados-comprometidos-empresas-eficaces/

Quan vaig preguntar a una persona què li havia semblat una de les tres entrevistes que he fet aquest 2021, va afirmar: “Richard Gerver? Un venedor de fum!”. Caram! És que potser enraona de coses que la gent es pensa que tenen valor i ella –des de la seva visió privilegiada– sap que en realitat no en tenen? Jo no hi estic d'acord: el grans canvis en l’educació passen per força per la visió d’una escola millor; ideal, sí, però després concretada en accions determinades i determinants. I en els indicadors per avaluar aquest canvi.

Voldria cridar l’atenció, però, d’un altre risc just a l’extrem oposat. Parlo de la gent que hi reacciona amb entusiasme i en fan grans elogis, però que sovint tampoc no en treuen cap profit. Diran que ha estat “una entrevista molt inspiradora”, quan l’emoció ha estat intensa, mentre els duri l’emoció. Perquè ells no en concretaran res. La seva inspiració és només un foc d’encenalls. Fum i foc. En realitat no estan tan lluny aquests dels primers.

Les escoles són gent que ajuda els altres a créixer. Liderar és servir. No servir-se. La complexitat de totes les tasques que es duen a terme en una escola es governa tenint clar quin n’és el fil conductor: el propòsit, la identitat, les persones…
Totes aquestes idees i moltes altres d’interessantíssimes han sortit a la conversa mantinguda amb Xavier Marcet, arran del llibre "Esquivar la mediocridad"
Xavier Marcet és consultor estratègic en innovació i emprenedoria. S’ha format en escoles de negocis com Berkeley, IESE, ESADE… La seva feina consisteix a ajudar empreses, administracions i universitats de més de vint països a desplegar models d’innovació.

Us aconsello que agafeu paper i bolígraf, especialment si sou directius!

En aquests temps tan difícils, tenim dret a estar desanimats? Un professor irritat educa? Què hem de fer per dominar el nostre caràcter? Si el clima intern és tan important, quines característiques ha de tenir un directiu que aspira a ser líder? Ho parlem amb Víctor Küppers, conferenciant, autor de diversos llibres i professor universitari de psicologia positiva.

Entrevista en italià a Miquel Rossy realitzada per al podcast Vendere Valore, de Paolo Pugni. Es parla del paper insubstituïble del professorat en el màrqueting de l'escola i de la importància de compartir un somni per fidelitzar les famílies.
Si voleu seguir el vídeo subtitulat, mireu-ho al canal de YouTube: https://youtu.be/YDoxqhMhhCs
Aquest és l'enllaç al canal Vender Valore: https://www.spreaker.com/show/venderevalore

Un lloc comú entre els avantages competitius que prometen les escoles és la personalització. Pot ser que totes les escoles es diferenciïn de les altres pel mateix tret? O és que potser no perceben que avui la personalització –més encara si parlem d’educar– és com l’aire condicionat en el cotxe, un requisit imprescindible. No pretenc en aquest espai ni em correspon a mi fer aportacions sobre com ha de ser una educació personalitzada en l’actualitat. Em limito a insistir que personalitzar no és individualitzar, no és diferenciar l’alumnat per capacitats i talents, sinó per la singularitat global de cada persona.